sobre els joves artistes gironins (2)

Pel que sembla no soc l´únic que ha vist que els joves artistes de Girona no van ben encaminats amb aixó d´utilitzar en el projecte que sembla que volen endegar les mateixes sigles que identificaren a la històrica entitat de resistència i treball prodemocràtic, catalanista i antifranquista, l´ADAG, ja que així sembla que siguin, o vulguin ser, els continuadors del seu treball. Si veritablement volen ser els continuadors de la feina de la històrica ADAG, caldria que els que en fòrmaven part en fòssim informats, i no que ho hàgim de llegir com una notícia més a la premsa; i a banda, hi ha alguns aspectes poc clars en el seu plantejament, com que es justificaven en la utilització del mot i concepte "democràtica", dient que no hi havia democràcia, - com els indignats, que seguien la via utòpica de l´assemblearisme llibertàri, i que calia una nova democràcia, i es clar aixó no és cert en absolut, ja que encara que no ens agradi la que hi ha oficialment, és democràcia, i aixó no justifica el seu manifest en el que sembla que diuen que volen un "nou ordre democràtic", i aixó dels nous ordres, si no és per a canviar des dels principis constitucionals el mateix ordre constitucional -cosa que és la única via pacífica per progressar vers els idearis d´una societat millor per a la majoria de tots els ciutadans, ara com ara, - a mi m´espanta, perqué em sona a frase feta d´ idearis totalitaristes, siguin del signe que siguin.

El conegut i afable (no inefable) pintor i articulista Lluís Bosch Martí, ha expressat en un article de fons de la secció Opinió del Diari de Girona del dia 27- el següent al que vaig publicar la meva opinió, el passat dia 26 en aquest bloc-, on després d´explaiar-se amb el seu consabut discurs de: "tots els polítics destacats que no són els polítics de la meva corda (restallera de cites de noms, i punt i seguit) i els artistes d´ara (es dir del seu ara) sóm els millors i no som gens individualistes com ( i restallera de noms de divinitats del panteó de la pintura catalana) sinó utopistes socials i solidaris  punts suspensius) i no ho dic jo que ho diu el meu crític historiador favorit (i punt i apart)", aquesta vegada , tot amb tot, ha encertat, me fa... en alló de solidaritat, perqué la vella ADAG era un bell mostrari d´artistes i altres treballadors de les arts, treballant solidàriament en solidaritat i recolzament de les premises de l´A.C., però no crec que els joves artistes a que ens referim, ho siguin massa de manera intergeneracional, al menys amb els més grans en edat...

En fi Lluís -m´adreço a l´autor de l´article del DdG- si alguna vegada llegeiges els del meu bloc -ja sé que a tu els ordinadors i les xarxes telemàtiques si no donen sortida en paper per a tu són galindaines de jovenets, i passes molt, com es deia en ambients que tu algun dia admirares -, que sàpigues que la teva posició d´opinió, pel que fa als joves artístes, m´ha semblat solidària amb la meva, que vaig escriure en la mateixa setmana que es va donar la noticia de la organització d´una assemblea d´artistes joves a Girona que volien - o volen?- sonar com ho vam fer nosaltres, i vaig programar per a que sortís publicada el dia de sant Esteve, per alló tant català d´"anem a pams..".- com deien els venedors de teles i el nogensmenys inclit protagonista d´aquella famosa peça teatral en auca, la del senyor tal-, i encara que no sé quines muses han fet que gairebé coincidíssim, i tot i que els teus textes, amic Bosch Martí, sempre són propagandístics de la teva marxa, com ja he dit que es deia fa unes dècades...i, ja que com bé saps, si bé sóm parroquians d´una mateixa idea de base, no ho sóm ( nosaltres, tu i jo) de les seves fases evolucionades..., si per un casual vares llegir el meu article, gràcies per la teva solidaritat, si aquesta formava part de les teves intencions, i si només és casualitat, visca la sinèrgia artística del teu gravat amb que vàres obsequiar-me, velis nolis amb tota la intenció, un any per Nadal.

Si santa ortografia tingués dia en aquestes dates, ja l´hauria cridat a misa tot dient: "i no valen excuses d´anar de bòlit!", i aixó que els sants innocents éren el 28!

i avui no em caso, i amén!

L´ADAG, l´ "Univers" i els artistes joves

-Nois, l´Univers s´expansiona, - comenta en Jos - diuen els científics astrofísics que han guanyat el premi Nobel de Fisica d´aquest any; Jo diria més: però no s´intrusiona!
-Quina boutade -deixa anar en Mar-, no tens altra cosa a dir?
-Ho dic per qué sembla que ara hi ha qui vol intrudir-se, o millor dit intrusionar-se, per no dir involucionar-se cap a formes i maneres de fer de fa temps, en lloc d´expandir-se, crèixer, fer-se més dignes del futur, trobar solucions noves…
- Ah, si, qui?
-doncs, pel que sembla alguns: Els primers dies d´aquest mes, per les vacances del llarg pont de la “constitució”, la premsa local ha publicat que una colla de joves artístes que al llarg dels darrers anys han destacat i protagonitzat l´escena artística gironina amb el Bòlit o centre d´art contemporani de Girona, han decidit anunciar l´organització d´ una nova Associació democràtica d´artistes de Girona, que diuen que es formarà amb un procés assambleari…, i aixó de democràtica- no hi ha democràcia?- sembla que ho diuen per sintonia amb les demandes i reivindicacions protagonitzades pels “indignats” en les darreres eleccions generals de l´Estat, en relació a la organització per medi de la democràcia directa o assemblearia, i convidaven a anar a la reunió..., però jo no vull imitar als vells històrics, no vull intrudir-me…
feia uns moments que jo havia sortit de la meva cambra d´estudi-taller, i al escoltar-los, comento al meu torn:
- A aquests joves artístes els demanaria que, al triar un nom tant semblant al de la vella ADAG, -que va dissoldre´s paulatinament a partir de la constitució dels primers ajuntaments democràtics i de l´aprovació de l´Estatut d´Autonomia del 1978-, no volguèssin penjar als que vàrem participar en aquella els treballs que facin amb la que volen fer, a menys que ho vulguin (o ho volguem). És una opinió, i ara que encara hi ha democràcia: pregunteu abans de disparar! O no hi érem tots els que hi érem?

la tarja d´aquestes dates

vint anys fa: quart poder i universitat (2)

La campanya auspiciada pel diari EL PUNT, d´aquell any 1991, la de la "Gi" a les matrícules dels cotxes, va ser un gran recolzament al reconeixement de l´oficialització del topònim del nom de la ciutat en català, i va fer que arreu d´Espanya, i més enllà, es sabés que el català és la llengua oficial -a Espanya cooficial- de Catalunya, i dels Països catalans...
Però les matricules dels cotxes estàn situades a un pam del terra i de l´asfalt de carrers i carreteres, i ben a prop dels tubs de sortida dels tòxics fums residuals dels motors...

Tres anys després, es presentava el logotip de la identitat de marca institucional de la Universitat de Girona, de la N. Duran, i en els articles de premsa sovintejava la frase: intoxicació informativa...
El logotip consistia en una estilització de la silueta lateral dreta d´una àliga posada i a sota les sigles "UdG" en tipografia de pal sec ; encara que la figura de l´au no estigués posada sobre les sigles, per a mi va resultar decepcionant: altra vegada les àligues?, abans les del feixisme, i ara les de la democràcia? democràcia d´alts vols? dels aires? del territori vist a ull d´au? o vista d´"àguila"? tal vegada, o també: aires pels senyors i senyores de l´udegé i per acabar-ho d´adobar toxicitats d´hidrocarburs, compostos orgànics volàtils,CO2,COs, i +, pels defensors de carrer de la catalanitat de Girona, de la GI, i au! a apetxugar !?...altra cop sense la UdGi.
Amb els anys es va acabar de constatar que polítics poc catalanistes empraven expressions i eslogans com "un aire nou", i altres similars, i va resultar alló tant popular de que les innovacións venen "sius plau per força", i es desfermà la batalla dialèctica i manifesta pels ecoambientaklismes d´estat, i de les matricules volaren les "gis" (ufff, va dir ell!)...Encara podem veure alguns vells vehicles amb la GI a la vella matricula.
"No hi ha mal que per bé no vingui", i al revés, i el proper dia..., més...; però ara que tot està més net, per  a quan un aclariment i-nequívoc en la UdG: un pas vers la UdGi ?

vint anys fa: quart poder i universitat (1)

En els temps històrics de la Transició a la Democràcia renovada, als anys setanta,varen sorgir, tot un seguit de diaris per a servir-la en tot l´àmbit espanyol; en la premsa catalana, entre les primeres que ho varen fer en català, destacaren algunes capçaleres com el diari AVUI (1976), i en la nova premsa local i comarcal gironina, el PUNT DIARI (1979) que en la seva segona etapa dels anys noranta va perdre lo de diari, i es va quedar en EL PUNT a seques, i darrerament fa pocs anyets s´ha afegit (o sumat) a l´AVUI, de la mateixa manera que l´Univers s´expandeix, com diuen els Nobels d´Astrofísica d´enguany, guardonats fa pocs dies.

En el famós llibre d´història del Disseny Gràfic del famós i reconegut dissenyador gràfic E.Satué, -que va dissenyar una bona colla de capçaleres de publicacions importants d´aquell primer temps de la renovada democràcia-, “El Diseño Gràfico en España”*, en el capítol corresponent al disseny editorial de publicacions periòdiques, on fa un breu repàs a les capçaleres de la nova premsa dels temps que ara ressenyo, s´esmenta al diari AVUI i a les dos primeres etapes d´aquest rotatiu, així com altres destacades de l´época com el El9Nou de Vic i encara altres d´altres poblacions de la Catalunya d´aleshores, i no esmenta enlloc al nostre rotatiu gironí…
Aixó m´ha fet pensar en l´escassa importància que durant bastants anys va tenir el PUNT DIARI, aleshores una empresa cooperativa, en les esferes de la Barcelona centralista, i aixó es va reflectir en el retolat tipogràfic de capçalera on el mot “DIARI” es mostrà, durant l´any 1989, en una mida ostensiblement reduïda…**
Però pel que sembla l´embranzida de renovació que es va inaugurar al 1990 amb la celebració del vinté aniversari i nous locals, va modificar – redissenyar- el disseny del format gràfic dels continguts, i en la capçalera la denominació, i per tant el rètolat, passant a ser EL PUNT, -destacant l´article singular masculí i treient la desinència “Diari”, per a venir a dir que ja era un diari molt conegut per molts que empraven aquell simpàtic apelatiu-, que a finals de la dècada serà ja notòriament conegut arreu dels Països Catalans, el rotatiu i la capçalera local, aleshores ja d´àmbit català, del ja grup editorial Hermes Comunicacions..
Una de les principals accions inicials d´aquella nova etapa d´EL PUNT, en començar el 1991, uns mesos abans de la inauguració de la flamant Universitat de Girona, l´UdG, -que ara ha fet 20 anys el dia 12- va ser la de reforçar la ferma voluntat popular identitarista gironina, amb una campanya per demanar la catalanització de les matricules dels automòbils, en la que es varen repartir enganxines amb el retolat GI per a posar sobre de la GE encara oficial, arengada des de la portada del diari amb l´expressió: “Girona. i punt!” , que va donar com a resultat que durant una bona colla d´anys tots els automòbils matriculats a la província, duguessin la sil·laba GI, davant la numeració, en comptes de la GE.
La "i" de catalanitzar el topònim local, ja havia esdevingut cosa de tots els gironins, mercés en gran part a l´empenta del PUNT DIARI, i evidentment el punt – esdevingut nom de diari de noticies, i la veu més potent dels gironins- sobre la "i", també. Aleshores la "i" ja deixava de ser exclusivament la gironina, i passava a ser la "i de informació", i el punt el lloc de trobada, de localització, de la Informació; encara que un punt a seques, podia ser un punt i seguit, i per tant estar al peu d´una línia i no a sobre d´una i...Sort que, per tal -entre moltes altres raons- de no desmerèixer les teories de la tal, i la projecció del saber gironí més enllà de les nostres contrades, aquell any s´inaugurà la Universitat de Girona, a la que popularment es coneix com la UdG, pronunciat udegé .
El qui va ser coautor amb mi del cartell publicitari de la primera campanya pel canvi de nom de la ciutat, el pintor Vicens Huedo, ha sigut qui ha col·laborat sempre amb el diari el PUNT; jo era, en canvi, gairebé desconegut per a una munió de gent, i per pertanyer al grup de professionals, dissenyadors i il·lustradors gràfics etiquetats de diverses maneres com "ambidestres, destralers, heterogenis, menjacapellans, "maudits"..." i altres etceterismes, durant molt de temps hem sigut marcats per la marginació, la indiferència, el menyspreu, ...

*"El Diseño gràfico en España. Història de una forma comunicativa nueva" E.Satué, ed.Alianza, colec. Alianza Forma
**dades de "Primera Plana.20 anys de les comarques gironines a les portades d´El Punt", edició del13Nov1999.

Els vells i els nous, Drets Humans.

*Aquests dies de pont els meus joves amics han aprofitat els viatges low cost i gairebé m´han deixat solet, he pogut aprofitar el temps per coses de la meva professió, repassant algunes fites en la història de la Gràfica Publicitària gironina de les campanyes sociopolítiques de la Transició al renovat període democràtic del darrer quart del segle XX, i alguns textes i imatges sobre història de la Gràfica Catalana en defensa de la Llengua... L´historiador Ramon Tamames va dir d´aquell període que “..la lucha por la libertad entre 1975 y 1977, fue básica para que llegara la democrácia". He anat recordant aquell context sociopolític, que aquesta primavera ha fet trenta-cinc anys que l´ADAG- Asssemblea Democràtica d´Artistes de Girona, integrada a l´Assemblea Democràtica de Catalunya, organització que va produir gran part dels fonaments ideològics i fets que portaren la democracia-, va editar un fullet en format tabloide, on exposava el manifest de la seva formalització on s´expressaven els principis que es defensaven de Drets socials, polítics i sindicals, la Llibertat de la Democràcia com a sistema polític i l´Amnistia pels presos polítics, i la reivindicació de l´Autonomia política i social per a Catalunya, que signarem més de trenta treballadors de la plàstica i la gràfica visual de Girona, que acompanyava la presentació de la exposició dedicada als Drets Humans amb el lema : Els Drets Humans , ara!!
També Omnium Cultural, associació que aleshores treballava intensament pels drets lingüístics i culturals catalans com l´oficialització de la llengua catalana a Catalunya, va organitzar aquella primavera la campanya  pel canvi del topònim oficial de la ciutat, aleshores Gerona; va ser la de la “Girona amb I” en sintonia amb les d´arreu d´aquell període predemocràtic..L´oportunitat venia donada pel treball realitzat per alguns regidors que havien demanat que la llengua catalana fos emprada en les sessions del Ple municipal, proposta que, tot de primer, va ser rebutjada per la majoria franquista.
Els Drets Humans en aquells anys a Espanya eren poc respectats, i el dret a denominar oficialment en la llengua pròpia d´un territori el que vulguin els seus habitants, ciutadans i parlants, completa els aspectes corresponents dels Drets Humans segons es recull en la Declaració Universal dels DH: els Drets Lingüístics són un dret social natural.
Aquest dissabte era el dia dedicat internacionalment a reflexionar sobre els Drets Humans;S´està rodant un film que dirigeix Joel Joan sobre un dels casos d´aquesta dècada que acabem de passar, el cas del nen que va ser detingut al 2004 per defensar els seus drets lingüístics, perqué va demanar l´etiquetatge de productes en català, el film durà el nom de Fènix 11*23…Pel que sembla el treball pels Drets Lingüístics com a Drets Humans no va acabar amb l´arribada de la democràcia, actualment encara cal estar atents i defensar la llengua pròpia sempre que calgui.

Ah! i cal observar com són de persistents entre els recursos publicístics que s´utilitzen sovint actualment alguns elements gràfics com les bafarades o balloons procedents de l´entorn de l´Humor Gràfic...Pel que sembla la defensa de la Llengua cal fer-la carregat d´Humor, i esperem que hagi de ser amb bon humor sempre...

*la imatge que inicia aquest article, és una composició-collage de diversos elements publicístics, que ha realitzat en Jep Ro.Ma. per acompanyar aquest texte; els drets corresponents de cada un dels elements de la composició pertanyen als seus autors; en Jep només els ha emprat per a contribuïr a defensar més i millor els drets lingüístics del català, desinteressadament.

Ciències i Mercats, amb tipus persistents

Ara que fa pocs dies que es va cloure la Setmana de la Ciència 2011 que organitza anualment la Fundació-Institució Catalana de Suport a la Recerca, hi ha quelcom que encara hem fa veure cues al peu de les Os..., no se si serà per sinèrgies o perqué tot mirant el logotip de la SdlC- que sempre manté el mateix tema gràfic a cada nova edició anual de l´event-, observo que té grans similituds amb uns altres molt coneguts a les nostres contrades catalanes: el logo de le Cambres de Comerç, Industria i Navegació!

Ambdós temes gràfics no seríen tant semblants -semblen dissenyats per la mateixa mà, i no sé exactament qui en va ser l´autor o autors tot i que ho he cercat, i ja en aquestes per a quan un arxiu general complet o sectorial, i de consulta amable, de l´entorn del disseny gràfic, la il·lustració, la infografia i la comunicació gràfico-visual?-, si no fos per dos elements : la tipografia del tema central i el suport gràfic de la mateixa...

El primer element és la lletra C de Comerç, i també de Ciència, que són del tipus Bodoni, que segons les classificacions històriques és una familia tipogràfica didona, o altrament dita moderna, que té els seus orígens a finals del segle divuit, poquet abans que esclatés a França la primera revolta per la República, realitzada pel mestre punxonista italià GianBatista Bodoni, en la seva empresa feia poc independent, una vegada lliberalitzat el sector de la dependència, o monopoli, dels grans tallers tipogràfics regentats per les cases nobiliaries, qui aviat seria nomenat Punxonista de cambra del rei Carlos III d´Espanya i poquets anys després pensionat per Carlos IV, just quan a França la Revolta triumfà i l´Assemblea Constituent proclamà abolit el feudalisme, és dir la fi de l´absolutisme monàrquic...Cal dir que aquest tipus, el Bodoni, ha sigut reeditat diverses vegades des de la seva creació, al compàs dels diversos períodes de revivals fins gairebé l´actualitat…

El segon element és un cercle de color sòlid, diferents en cadascún, que envolta i fa de suport per la visibilitat al tipus de la C en el logo de la Setmana de la Ciència, i també en els logos de les Cambres a Catalunya encara que en aquests darrers queda breument retallat per, un triangle isòscel amb efecte negatiu-positiu caràcterístic d´algunes eines de disseny vectorial dels programes informàtics, per formar una lletra C a partir d´una O,- assimilable a tipografies de tendència a l´arrodoniment i sans serif, dissenyades en plena influència geometrista dels moviments artístics d´avantguarda del període entreguerres de la primera mitat del segle vint com les Johnston, Kabel, Futura, Gill, i de les que s´en varen fer tota una colla de revivals i reinterpretacions als anys seixanta i setanta: Cable, Glaser Stencil, Òptex, Linear, Pump, Plaza, Premier, Sunshine, etc- completant i diferenciant, dons amb dues Cs, l´enunciat: Cambres Catalanes, del de les altres Cambres espanyoles, sobresortint-li una mena de punta, a mode d´esperó, o cua de l´angle agut del triangle, efecte resultant de tallar el cercle amb el triangle isòscel, que sembla un defecte, més que un detall en els significants del logotip…

Algú va escriure* que quan algú llegeix un texte en realitat en llegeix dos, el que ens diu el mateix texte i el que s´explica pel tipus que s´ha utilitzat per representar-lo*... així doncs es pot dir que aquest tipus suport que genera una excrecència, la punta, marca la “gràcia” i fa de “serif” i d´esperó o “gilisme”, en el diversos sentits dels dos termes, tipogràfic, humorístic i denominatiu, en el que de la seva construcció es pugui sociopolíticament deduir, al crear la idea gràfica d´un banderí, símbol d´esportivitat i competició, i per aixó mateix de competència i competitivitat, dues condicions fonamentals per al treball eficient i eficaç en l´activitat comercial, sense negar que “lo cortés no quita lo valiente” i que tota activitat mercantil té un orígen, una causa, com el tipus en l´antiguitat el fabricava un altre tipus professional : el punxonista tipògraf…

Els boscos ja ens deixen veure l´horitzó xqué el logo d´una altre càmera: Ibercàmera, - l´autor d´aquest si que el recordo, Y.Zimmermann - una entitat que aposta per la música clàssica per “amansar les feres”, també usa la Bodoni, i la C de Càmera és el símbol de la clau de Fa, però girada i els dos puntets d´aquesta posats a l´esquena...Ens trobem dons que el logotip de la Setmana de la Ciència sembla que s´apunta a totes, destacant així que en el 2011 la cosa de fondo ha anat de “claudators” o “corchetes”, i per a alguns sembla indicar que “enguany”( oilà) ja es pot dir que la política també és una ciència, o bé ( i ara ben entés per tothom) que el domini i la capacitat de governar i administrar són essencials per a tota activitat cièntífica, i per extensió -l´identitarisme o la sinèrgia identitarista comentada al començament semblaven apuntar aixó - per a tota activitat empresarial exitosa.

Serà que la C de fons del logo camerístic -del comercial- sembla una Q, perqué el pes de la “cua” - la C del logo de la musical - així ho faria pensar, i enguany, encara Any Internacional de la Química, la Ambiental encara pesa en les consciències de molts.

*Òscar Bagú, en el nº 18 de la revista Arts del Cercle de Belles Arts de Lleida.

QI-QO,CO,CO2,QQ (AIQ,2)

9,30 del vespre, sopar, convidats a casa meva la Uma, en Jos, en Mar i la Roni. La vetllada comença xerrant sobre el que es fa aquests dies més important arreu, i comentant la Setmana de la Ciència i l´Any de la Química i el dels Boscos...

-Des de que l´Alquímia, balboteig de les Ciències Químiques, mesclava i barrejava metalls i altres integrants per aconseguir la pedra filosofal, que - diu la Uma sobtadament- es malda per trobar més i millors productes i materials produits per la aplicació dels coneixements químics resultat de, cada any més avançats, resultats de Recerques, Experimentacións, Investigacions...

-Si, ja, matèries, processos i productes que la humanitat ha anat creant des de que va desenvolupar Industries -fica cullerada en Jos, que fa dies que el tinc de convidat a casa- basades sobretot en la Química Inorgànica i la Química Orgànica aplicades, i amb els que la voracitat depredadora de les societats industrials avançades i la ideologia capitalista dels mercats del consumisme va produir altres materies i productes residuals en abocaments i contaminacions innumerables i descontrolades, sobretot al medi atmosfèric, obligant, poso per cas, a més de mitja humanitat a respirar elevades dosis de CO i CO2 - compostos de la unió o enllaç químic del Carboni i l´Oxígen-, el Monòxid de Carboni i Diòxid de Carboni, i altres com el Metà, l´Òxid Nitrós, Diòxid de Sofre, els Clorofluorocarbons, els HCFC, COV, i em quedo curt pel que fa a barreges de la tira de productes abocats als medis, sobretot a l´atmosfèric, que es mesclaren formant compostos de divers grau de toxicitat amb diversa capacitat de contaminació, produint l´Efecte Hivernacle, i finalment aquesta mena d´avís d´Armageddon, qué és el que anomenen Canvi Climàtic...

-"Elemental, querido Watson"- em diu amb sornegueria en Mar- aixó que expliques és de Química Ambiental Elemental...

-Ja ho sé, Mar, però és que cal dir-ho, ja que l´any encara en curs també ha estat dedicat com l´Any Internacional dels Boscos, i aquesta elementarietat que dius és fonamental per a entendre el paper que fan, i han vingut fent sempre des dels primers estadis de la formació del planeta Terra integrat en la biozona del sistema solar, com a medi apte per a la vida, tal com la coneixem.

-Vaja!, i quin és aquest comés que desenvolupen, a banda de fornir-nos de paper...- demana la Roni...

-Doncs, l´entorn vegetal fa i ha fet el de sempre, ser productors primaris, i alhora víctimes de la voracitat depredadora o ensinistradora de molts altres organismes, i espècies, com els animals i, entre els mamífers, la humanitat, doncs, les masses vegetals, per medi de la seva respiració i altres funcions elementals, no només forneixen i renoven l´oxígen de l´Atmosfera, sinó que proporcionen aliment, nutritiu i de gran qualitat a la major part dels altres organismes del planeta, i alhora materials diversos per a tota mena d´estris, eines i objectes essèncials pel desenvolupament de l´espècie que més els ha explotat, la humana, fins que hem reconegut que sense les masses vegetals, i sobretot les arbòries, la vida sería molt difícil, i per aixó des de fa apenes mig segle, i des de sobretot la Declaració de Rio de Janeiro de la Conferencia Mundial sobre Medi Ambient de l´ONU al 1992, d´on va sorgir la obligació de tots els governs de tots els països i estats del món de vetllar per un Medi Ambient net i saludable...

-les Industries i els industrials es varen resisitir durant molts anys a admetre que el territori de mig planeta semblava més un llistat dels compostos químics més terrorífics i destructius per a la vida que l´estatge dels éssers vius, que destruien la vegetació, la fauna i àdhuc la mateixa població humana en els entorns més afectats; talment semblava que Qllonaven!- deixa anar finalment la Uma...
-Gràcies al treball dels conscients ecològica i ambientalment, i dels conscienciats durant els darrers vint anys, ara ja sembla que aixó gairebé només ho fa la Qcullona, que és el monstre de llegenda gironina, segons alguns artístes locals*, que defineix gràfica i iconogràficament el mot amb que has expressat la teva indignació, encara que jo personalment difereixi en la imatge que pot representar la iconicitat del mot Qllonar!, sobretot per les connotacions homòfobes que comporta la imatge d´aquesta bestiota..., entre altres.
 
*de la llegenda de la Cucullona en van ser els autors els artistes locals Emili Massanes i Carles Vivó,

més sobre baules i cadenes (AIQ,1)

Des del divendres 18, s´està desenvolupant el programa de la Setmana de la Ciència, que cada any s´organitza per aquestes dates, si fa no fa, i que enguany ha arribat a la 16ena edició i que ha esdevingut especialment important perquè durant tot l´any s´han vingut desenvolupant "l´Any Internacional de la Química", així com "l´Any internacional dels boscos".

Hi ha quelcom que resulta puntualment, semànticament, molt interessant des de la comunicació gràfica, des del disseny gràfic i en general des de l´entorn de la comunicació científica, en el logotip que representa l´Any de la Química: el Logo , des dels entorns de les llengües hispanes...
El logo que figura en la web oficial en anglés consisteix en tres rectangles a mode de requadre enganxats pel cantó superior dret, segons ho mirem, de tres colors que de fons a primer terme són vermell, taronja i blau, i dins del requadre blau centradament i ocupant gairebé tota la superficie el grafisme tipogràfic d´una lletra, la inicial del mot Química, la C de Chemistry... però tant en les webs i publicacions oficials com en altres, tant en castellà com en català,-de l´IEC, del MCT, o UdG, etc - el grafisme tipogràfic de la inicial del mot, és una Q del mot Química...

Aquest grafisme resulta molt suggerent tant en el format C com en el de la Q; pel que fa al primer, una informació bàsica que s´en desprén és que les unitats fonamentals o elements químics de la Natura són coneguts per les seves inicials, i així la C representa al Carboni, que té el nº 6 de la Taula Periòdica dels Elements..., i en fí que és pot dir dels enllaços químics que són les dinàmiques energètiques que formen els compostos, és dir els que uneixen els elements per formar altres més complexes, en cadenes - oilà el mot: la baula com a unitat estructural d´una cadena, la lletra Q com a grafisme elemental d´una baula d´una cadena- de complexitats progressives fins estructurar organismes més complets, o matèries diverses.

Un dels lemes de l´Ecologia és : "la bellesa es troba en els detalls més petits de la natura".

màgia i mosqueig de les Fires de Girona

Les mosques són símbols molt gironins, i sovint, per aquestes dates, són dibuixades, dissenyades, il·lustrades, animades (quina ironia!), explicades, aplaudides, aplastades, xaifades, venudes, comprades, lluides i denostades amb més profusió i difusió (pobres mosques), i aixó dota d´un element festiu ad hoc a les Fires de sant Narcís.
Quan ja pensavem que les Fires, gràcies al CC (Canvi Climàtic), ja eren més visitables per haver esdevingut més eixutes, sembla que algú ha obert l´aixeta de dalt, -tal vegada el mateix patró sant local-, per a tornar a fer aquell temps clàssicament estacional que feia temps que no feia just per les dates de les/la Fira Gran gironina; i es clar, les mosques dibuixades, dissenyades, il·lustrades, animades i etecés, així resten un tant deslluides, com les mateixes Fires, tot i que, així, via metallenguatge metafòric - aixó dels meta tags d´encapçalament està molt vist per lo vist però fan visible alló que ho és poquet - es fa més visible el parentiu del simbòlisme del Narcís del mite original amb el del sant patró local que es deia igual però significava tot lo contrari, al passar que el mosqueig per la mullena -vull dir el xipolleig i desbandada generalitzada per la suma de xafecs i gotellades d´aquesta persistent borrasca de pluges que tot ho han xopat- xopi però no ofegui, i tot plegat mullena i moscam vinguin a ser conceptes semànticament equivalents.

I aixó ho dic, xqué pel que hem pogut veure, les mosques dibuixades, dissenyades, il·lustrades i etcéteres, que han lluit aquestes Fires 2011, per lo vist -o per lo mullat- han volgut seguir l´avís, o consell, del cartell d´aquest any, i abans de rovellar-se de mullenes, com apunta el missatge iconogràfic que va passar amb la "rentadora" i "la gàbia" catedròliques, les mosques gironines han preferit editar-se arreceradament; es dir que un cop editades, si ho haguessin volgut fer preferentment estampades o impresses, per causa de les plogudes s´haurien mullat, i la tinta amb l´aigua es dilueix o s´esquartera, itemplus, les ales xopes no les deixarien volar, restant doncs preses, com engabiades sense barres ni barrots, i esborronades, com passades pel mecànic aigueix rotatori dels rentats "moderns"...; i doncs per evitar aixó han preferit ser publicades més enllà dels fulls de paper, de les fulles de la Devesa i dels carrers xops, més enllà de les arquitectures de sistemes passats: i ho han fet on hi ha sistemes contemporànis actualitzats, aixoplugadament (La dita clàssica catalana diu: "carrers molls, calaixos eixuts", i les mosques gironines han volgut guarir-se en salut, i han preferit restar ben eixutetes) a la xarxa Internet, on segurament es convertiran en símbols de la ciutat de Gión, per algún dia vèncer i convèncer per millorar i transformar la Matrix local.

Per si algun Neo nou, tot gibernavegant vol tornar a visitar-les, aquí teniu un llistat d´adreces web que podreu carregar a les vostres pantalles, amb gràfiques mostres de mosques gironines dibudissenyades en websites o portalsweb sobre les Fires 2011, que me fa que són tots els que les han(!?), però no són tots els que en tenen.

1. www.firesdegirona.cat/
2. http://www.facebook.com/pages/Fires-de-Girona-info-2011-un-portal-solidari/16023601400547
3. http://www.facebook.com/photo.php?fbid=272847532733389&set=a.272841629400646.71200.272834896067986&type=1&theater
4. http://www.firesdegirona.info/web2011/
5. ....

I encara més, xqué podria ser que algun cibermag negre s´hagi aliat amb sant Narcís per dur carbó abans d´hora en format de xàfecs torrencials als descreguts -llegiu firaires i ciutadania festejant-, i ja sabem que els reis mags, que viuen en llocs amb moltes palmeres, solen enviar els seus patges d´incognit a recollir els desitjos de regals, i molts coets de focs d´artifici tenen forma de palmera que els haguéssin delatat..., i dic aixó xqué aquest any no hi ha hagut els tradicionals focs artificials, també per culpa de la pluja.
Enguany, podem dir que s´ha fet més visible la màgia del mosqueig de les Fires gironines!

alló pràctic del Grup Praxis

Aquestes Fires de cartell tant "pompier" -com diria el meu amic en Lluis Bosch Martí-, per fí, en la sala gran d´exposicions del Museu d´Història de la Ciutat, podem veure una bona mostra del treball d´activisme gràfic que va desenvolupar en equip amb en Bep Marqués, que amb l´enunciat "Grup Praxis (1975-1990), una guerrilla comunicativa" es va inaugurar ahir al migdia.

Es tracta dels collages de "guerrilla" gràfica que varen anar fent i distribuint aquest duet : un pintor i un impressor, ambdós, amb la tant clàssica - i històrica en comunicació sociopolítica- tècnica del retallar fotos, textes i imatges de les publicacions més variades del moment, i enganxar-les tot composant missatges iconogràfics, amb el criteri de recolzar el procés polític democràtic d´esquerres a Girona, i fer front al reaccionarisme i el conservadurisme polític, i per aixó els que han muntat l´exposició han triat el color vermell per ambientar les parets de la sala, on hi ha penjades múltiples ampliacions de les làmines dels collages, originàriament fetes sovint a mides més reduïdes i aptes per a publicar en revistes o diaris, o editar en format de pasquins o cartells per a distribució manual.

Els temes que més fan disfrutar són els relacionats amb el capitalisme made in USA, amb les religions, o amb els polítics locals i del país, encara que el crític d´art que comissaría, ara en diuen curador- de "tenir cura de" entés com a "gestionar"- l´exposició, en Narcís Sellés, expert en Art en temps del postfranquisme i de la transició a la democràcia, indica que hi ha dos períodes diferenciats: el primer quan calia fer solidàriament per totes les esquerres, i el segon quan ja es distingia -i es feia la llenya que calia- entre esquerres conservadores o marxistes, i les reformistes o eurosocialistes i eurocomunistes.

El gran plafó del supercollage de capsalera de la sala amb una figura central d´una M.M ( Marilyn Monroe), és una mostra del barroquisme produït per la tècnica del collage, quan aquesta es fa totalitària, vull dir quan les fotos o retalls de fotos no deixen cap espai lliure i tot és un gran pegat, i és molt impactant.

A mi m´ha agradat molt recordar, per medi de les iconografies de l´exposició, molts moments d´aquells anys, quan la "conya" -com diu en Bep en el video de l´expo- i l´humor eren armes reivindicades novament com a eina d´opinió, crítica i debat, de lluita sociopolítica.

Aquesta exposició és recomanable des de molts entorns: la història, les ciencies socials, la política, l´humor, les técniques clàssiques en art, l'educació..., i aporta una idea visual del que va ser la Transició democràtica i la primera etapa de la renovada democràcia des del focus de les esquerres militants i l´activisme social i urbanita, però crec que el mot "guerrilla" és una mica exagerat, al meys, crec, pels que pensin com jo que en la guerrilla el vermell sol ser més sagnant.

Halloween a la gironina

Són Fires a Girona. i Fira és el mot que antigament servia per denominar uns dies de mercat important, amb novetats comercials i de productes variats, de nivell comarcal o regional; aquells mercats que solien organitzar-se en dates senyalades com onomàtiques de sants de la religió catòlica, pel volum de gents i dinàmiques mercantils que movien, sempre duien aparellades també altres ofertes lúdiques o festives, atraccions variades que han anat variant amb els temps. A Girona es conserva i usa el mot Fires per denominar amb propietat històrica els dies que la ciutat organitza els mercats que anyalment convoquen a tothom que vol dur o mostrar quelcom comercialment, i es marca el seu inici religiosament, amb el dia dedicat a la figura de sant Narcís, que des d´antic va ser nomenat patró religiós de la vila gironina, i seguidament s´inaugura la Fira pròpiament dita: els mercats, certàmens i fires sectorials, i els altres firaires de l´entreteniment, la diversió i la cultura comencen a obrir o inaugurar exposicions, actes teatrals, concerts musicals, concursos, balls, mostres i altres esdeveniments culturals, així com tot alló que serveix per educar com a gironins, tot divertint-los, als petits/tes i jovenets/tes, fent de tot plegat la Festa Major que anyalment convoca la ciutat.

Avui ha vingut a visitar-me en Jos, i m´ha trobat començant a redactar aquest article del blog, i lo primer que m´ha dit ha sigut:

-i aquesta parrafada definitòria que escrius a qué ve, si es pot saber?

i jo li he contestat:

-doncs ve a qué hi ha molts que es pregunten perqué la Festa Major de Girona té el nom de Fira!

-ah!,- em segueix burxant- així que encara hi ha qui dubta que Girona "és bona si la bosa sona"...?

-home Jos -li dic- que aquesta és la conya sobre Barcelona...

-i vols dir que amb la tromba d´aigua que va caure la vigilia, els carrers no semblaven el mar, i les andanes de l´Onyar el port...

-com es nota- continuo diguent- que no ets de Girona: haguèssis sigut d´aquí sabries lo terrorífic que van ser els aiguats que la ciutat va patir en el passat..

-millor aigua que vi, no creus!

-No et passis, que les Fires de Girona no són el Halloween!

i es que els de la colla, són com són!

edició electrónica i "lectures"(3)

Un llibre per essència i tradició té com a suport del contingut imprès el paper i la tinta, i els seus continguts són imatges fixes, que com a molt poden portar una crossa en forma de disc o disquet amb altres continguts d´altres formats: música, video, i etc., i aquí rau la diferència, que ja he comentat: el dinamisme de les edicions multimèdia interactives no és comparable ni assimilable a les edicions en paper o d´imatges fixes, ni la capacitat de difusió dels seus formats d´edició, tampoc, però tant per les organitzacions empresarials de producció editorial com per les de fabricació de maquinari de visualització i consulta de materials electrònics digitals, es tendeix a seguir anomenant llibres a totes les e-pubs esmentades.
Perqué les empreses editores prefereixen anomenar "e-llibre" a qualsevol e(electrònica)-publicació digital, multimèdia o no, o e-pubs, visionables en un flosti amb programa d´e-reader (e-lectura)?
Crec que en aixó, molt possiblement, una de les causes importants, és la pressió de les morals i les étiques associades a les anomenades "cultures del Llibre", es dir les cultures que tenen en els seus orígens un important llegat fonamentat en el fet religiós, ja sigui cristià, jueu, musulmà o budista, és dir que el texte sagrat va ser -i pel que sembla encara és tot i les evolucions i revolucions socials-, cabdal, per a la creença en, i la ordenació de, les normes de convivència;
De fet, molt es tendeix cap a la religió com a directriu fonamentadora ,encara actualment, en molts països i estats influents com són els USA, (on fins els bitllets del diner evocaven la divinitat amb el lema imprés "in god be trust"), o desitjats pel tercer món com els països europeus (on el catolicisme cristià va mantenir el terrible tribunal de la Inquisició fins no fa ni un segle, o on el protestantisme cristià va fer que fins la caligrafia i tipografia fòssin gòtiques com l´arquitectura senyorial i religiosa, per norma, fins fa un escadusser mig segle) o com els emergents nordafricans de les revolucions republicanistes de la "shària" o llei social islàmica, o els radicals del proper i mitjà orient de les revolucions islàmiques; tots són fonamentalistes, diversament, religiosament.

edició electrónica i "lectures" (2)

Perqué, al meu parer, el llibre imprès és essencialment diferent de qualsevol publicació electrònica digital per a xarxes digitals, ?
1.Doncs, perqué, la naturalesa de la "matèria" que les sustenta és molt diferent: la matèria sòlida és diferent de l´energia elèctrica i electromagnètica, i els electrons dels àtoms de les mol·lècules del paper i la tinta dels llibres impressos, tenen un dinamisme petri comparat al dinamisme electrònic de les e-pubs: els electrons, que ordenant-se pels impulsos del teclat o d´altres comanaments manuals- mousse, llapis i tableta digitalitzadora, etc-, són enviats als circuits, xips i targetes digitalitzadores de l´ordinador, que formen les imatges i textes en la pantalla, en format digital, són d´alló més mogudets. Quan tanquem el programa lector o visionador, el navegador o l´ordinador, i les imatges i els textes desapareixen de la nostra visió, segueixen estant allà però ara en un format físíc més estable, en la memòria física de la màquina, i per aixó ja el seu estat és més semblant a la energia que sustenta els materials impressos, però quan tornem a activar-les, quan engeguem altra vegada els "flostis"(les màquines progamades), aportem energia elèctrica i deixen el seu estat físic de major estabilitat, i passen al dinàmic, i aleshores les publicacions impresses no tenen ni punt de comparació amb les seves possibilitats dinàmiques de difusió .
2.perqué, els colors i les imatges formades pels pixels en la pantalla, són part de l´energia lumínica, i per aixó són esencialment llum: les qualitats visuals del que fem amb els estris d´edició digital s´anomemen tecnologies "aditives", ja que en les pantalles dels receptors d´emisions televisives i en les dels ordinadors i altres flostis, s´aplica practicament la síntesi aditiva dels colors al afegir quelcom a l´energia de radiació lúminíca. D´altra banda tot alló que no és llum directa és llum reflexada en un objecte, i la primera es basa en la síntesis aditiva de color, la segona en la síntesis substractiva de color, en altres mots, tots els colors primaris que no són tecnològicament aditius, són substractius, i se li diu síntesi substractiva perqué a la energía de radiació se li substreu quelcom per absorció; l´aplicació pràctica de la síntesis substractiva és tota impressió a color i la pintura, i reben el nom de tecnologies o tècniques sustractives.
teories desnvolupades des del 1931 per la CIE ( Companyia Internacional de les Teories de la Llum), que va ser l´entorn teòric que va definir i reglamentar tot alló que es refereix al color.
3.i perqué amb les combinacions dels colors primaris, a banda d´afegir sensacions i qualitats, afegim energia lumínica a alló que ja té llum, a la Llum, a les "llums", xq recordaré que al saber i als avenços en el coneixement sovint se l´anomena "les llums", i xq de les noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació, es dir a totes les que s´han desenvolupat gràcies a les tecnologies informàtiques i electrònico-digitals, es diu que són les Tecnologies de la Societat del Coneixement, que és un pas més que la Societat del Saber.

edició electrónica i "lectures" (1)

Fa uns dies a EL PUNT AVUI, hi havia un article de J.Busquets que enunciava "El llibre que ha de venir", i incidia en el fet que els fabricants de "flostis"(maquinetes) per llegir llibres electrònics (o e-books), no oferien masses possibilitats, a banda d´alguna avantatge sobre la manera tradicional de llegir pasant pàgines, i es queixava que els programes d´e-lectura( e-readers) eren bastant prosaïcs pel que fa a aixó..., i és cert..., i demanava que es publiquin més e-llibres , que els "llibres" siguin més interactius i multimèdies....

Sobre aixó voldria puntualitzar que de fet les "noves maneres", ja no tant emergents, de fer materials d´entreteniment, coneixement o evasió que convinin diferents mitjans, video, música, imatges en moviment, etc, a més de texte, no són tant "noves", i ja fa més d´una dècada que s´edita en plan interactiu i multimèdia, enciclopèdies i altres materials, amb gran qualitat i molts continguts combinant diferents formats com el video, les animacions i textes interactius, la música i el só puntual, a més d´imatges fixes i texte : tant els anomenats web-sites, o edicions per les xarxes digitals, com quasevol arxiu multimèdia per aprenentatge, consulta o entreteniment per a visionar en la web o en un ordinador o altres estri visualitzador : ipod, ipad etc. són les versions dinàmiques de major capacitat de difusió dels clàssics fulletons informatius, butlletins, opuscles, revistes, llibrets, llibres i enciclopèdies, -sovint anomenades en anglés: newsletters, magazines, books, etc - però qualitativament diferents; diferents no només pel format sinó per alló que les sustenta, la "matèria", i per aixó el resultat d´aquestes noves tecnologies de l´editar publicacions , no poden ser titllats , classificats, anomenats: "llibres".

les altres ratlles de Pedret

Les vies del tren (convencional, xq ara cal distingir ja que el TGV ja és un fet a prop) de la RENFE, són un dels temes més parlats en aquests darrers anys per la qüestió del soterrament del seu traçat, que també afectarà al barri de Pedret...El viaducte de la via fèrria sobre l´Onyar que tant ha caracteritzat un tros fluvial de la ciutat, també és, en el mapejat administratiu de la ciutat, la ratlla que delimita el barri de Pedret i el diferencía de les altres àrees d´altres barris i sectors del Barri Vell: a/sant Feliu i b/plaça sant Pere i voltants, i el discòrrer de les vies més enllà, traça el límit administratiu amb el barri-sector de Montjuïc...

Gairebé sota el viaducte, al costat de l´andana vora el riu, i del pont de Pedret, abans d´enfilar el carrer de Palamós o la Ronda de Pedret, un 22 d´Octubre, l´Ajuntament de Girona va posar a l´any 1974 una escultura del conegut artista banyolí Xicu Cabanyes. Tothom que passi per allà la pot veure, encara que l´abrivada dels arbres que es varen plantar a l´apartador on està ubicada, fa que sigui difícil veure-la si no s´entra en el tros enjardinat en forma de placeta en cercle. En aquell raconet, als migdies, quan el sol a l´estiu apreta, fa bo d´estars´hi una estoneta per l´ombra que hi ha...però a vegades no, per les fortors que els racons d´aquella placeta desprenen, no se sap si de mascotes doméstiques passejades, o per altres urgències més humanes.

Els temes de l´artista Xicu Cabanyes, dels quals trobareu una bona mostra en el seu bosc de Can Ginebreda/exposició permament , varen ser molt coneguts per la plenitut expressiva de moviment Pop, àdhuc en temps posteriors en relació als magicismes contraculturals propers a alló postmodern, amb temes sempre erotics i ratllant un cert aire naïf (art inspirat en formes primitivistes o esencials), un estil també emprat pel també escultor, Piculives, que també té una peça en el barri de sant Feliu; però del malaguanyat Piculives,"picu"pels amics, de nom Josep Bosch, no en sé cap lloc on poder visitar i recordar un conjunt de les seves obres, però en té una colla en espais públics en diverses localitats gironines.Tant la peça de Cabanyes, que té el nom de "naixement de la vida arbre", com la de Piculives, dedicada a la "majordoma de sant Narcís", -figura de llegenda glosada tant pel poeta, i restaurador del Call, Josep Tarrés (http://youtu.be/FTRSb0jiJHY), com pel compilador de la Girona màgica i mistèrica que va ser el també desaparegut Carles Vivó en el seu llibre "llegendes de Girona",- són volums que precisament posen de relleu els volums...

Perqué els temes de pes han tingut sempre més atenció social i poítica que els temes de grau, o nivell? Ojalà els volums acústics de la ciutat, sobretot els de determinades zones de la ciutat, tinguin l´atenció que han obtingut els artístics i escultòrics !

la ratlla de Pedret (una de mapes)

1.Desde que era jovenet, la gent del barri quan parlaven de l´empresa d´electricitat d´en Cases, deien al capdamunt de Pedret, i més ençà quan parlaven de rajoles o de calç  deien a la muntanya sobre la via a Pedret, i dels Salesians en deien al final de Pedret i cap al pla del Pont, referint-se al Pont Major.

2. en el llibre que en els anys vuitanta inicials van escriure lo més granat, la flor i nata, dels historiadors, geògrafs, arquitectes, aparelladors, periodístes i literats de Girona, sobre els barris de la ciutat, que du el títol "Girona i els seus barris", editat pel servei de publicacions de l´Ajuntament de Girona, i una de més ben documentades edicions a l´abast de tothom de les primeres del nou ajuntament democràtic de majoria d´esquerres, en el capítol sobre Pedret, N. Castells deixa ben clar que "...per la part superior, Pedret resta afitat pel torrent del Bou d´Or...", nom popular del torrent de can Punxa, que passa per sota del pont que fa el ferm de l'avinguda s.Joan Bosco, que no es veu perqué el soterrament del torrent arriba fins on desguassa, en el rec d´en Cases o dels Salesians que passa paral·lel al curs del Ter fins a abocar-hi, una mica abans de la resclosa de can Torres.

3. als anys vuitanta la numeració del carrer de Pedret arribava fins a l´antiga fabrica dels molins que tenia el nº97, i enllà del descampat que hi havia entre aquest edifici i l´esglèsia del gran edifici que va ser Centre d´Estudis Agraris i Internat dels Salesians -i a partir d´aleshores Institut de Batxillerat Carles Rahola, fins ara- només hi havia la ratlla del darrer tram, travessat pel pont del carrer/carretera, del torrent o riera de can Punxa, antic mas que ara du el nom de mas Coll, situat bastant més amunt en la falda del MontJuïc que el restaurant sobre la gasolinera que du el mateix nom, i serveix per a que situeu el lloc.

4. quan es parla del pont nou que es va fent sobre el Ter, els articles de premsa més sovint parlen de Pedret que del PontMajor, el nucli del qual està més lluny.

5. i, encara tantes altres dades sobre on - tant la veu popular com la dels tècnics i artístes- situen la ratlla entre els territoris dels barris de Pedret i del Pont Major, que diuen i saben que és on hi ha el torrent de can Punxa, que en el darrer tram passa soterrat del que és el segment aïllat, encara i fins que el nou pont no l´enllaci amb la seva continuació, de l´avinguda del president J. Terradelles.

6. per a la gestió admistrativa de la ciutat, tot i que fins els cronistes, historiadors i literats van escriure que són edificis històrics a Pedret, ni l´antiga fabrica l´Aurora, ni la Central d´en Cases, ni la meitat del complex de la resclosa, són de Pedret.

He anotat els punts anteriors xqué, l´organització de la ciutat en superBarris -el que hom suposa que seran els Districtes quan la ciutat abasti els centmil habitants- i en sectors, va fer del barri de Pedret un Sector del superBarri Nord, i a més l´escurçà fins a situar el límit nord del "sector" a l´alçada de la resclosa, davant més o menys, l´actual Centre Cívic...! Ves per on!

NF. imatge 1: tros de mapa de l´ ICC de la G.C. 296-1-8 (305-96), i imatge 2:tros de mapa de Girona, amb els Barris i Sectors, editat per l´UMAT de l´Ajuntament de Girona.

i ara que parlem de concursos...(Pe3)

Des de fa un cert temps, d´uns anys ençà, molts establiments comercials organitzen els seus concursos de dibuix per a infants i adolescents, amb tal o cual motiu: la inauguració de l´establiment, l´aniversari, o el llençament de productes de temporada, etc, amb amplis i detallats anuncis i articles de reportatge fotogràfic en la premsa local. En canvi hi ha Associacions de Veïns, que cada any sembla que els costa més organitzar, no ja concursos artístics, sinó també altres activitats festives, i àdhuc convocar la mateixa Festa Major de barri anual.

Addueixen que no hi ha suficient participació per l´organització, o que no hi ha prou diners...,i ja tornem a tenir el mateix problema de sempre: si les administracions de la cosa pública no aporten diners a les entitats socials no lucratives perqué hi ha crisi, les entitats no organitzen la festa, i si no ho fan, tot i que molts barris tenen les seves Associacions de Comerciants suposadament solidàries amb les de Veïns, els arribismes i interessos particularistes acaben treient així el valor d´aplec al conjunt social del barri, i quedant-se´l uns pocs sens dubte amb un clar ànim de guany econòmic poc solidari amb l´ética participativa que ha de caracteritzar el col·lectiu que representa, o almenys s´ho proposa, el conjunt vivencial més significatiu d´un barri, que és l´Associació dels Veïns.
I així els més petits i jovenets, amb la modalitat de convocatòries i concursos, abans esmentada de la privacitat particularista de peculiaritats productives comercials, entren en la roda del benefici i el guany partidàriament mercantilista i dinerari en l´entorn social primari extrafamiliar, allunyant-los dels valors de generositat, de compartir solidari, d´ identitat social, d´amistats àmplies, de compromís i servei a la comunitat base i en definitiva els empetiteix el prisma pel qual apreciaran la societat, ja des del nivell fonamental, el del barri.
Tot i que els establiments comercials, amb les seves convocatòries, supleixen el que hauria de sortir de la consciència del col·lectiu veïnal i dels seus deures, es dir decidir si al barri es fa la festa cada any, com a mínim per a que els més petits es vagin formant en els valors socials ciutadans bàsics, com són els dels barris on resideixen, de manera lúdicament divertida, naturalment, els interessos comecials no són qui ha de representar, ja ho he dit abans, l´aplec del conjunt social dels que resideixen al barri. A banda dels anars i venirs dels interessos dels mercantilismes, i també dels canviants entorns de les administracions locals dels municipis, si els representants del col·lectiu veïnal d´un barri són conscients que aquesta raó, la d´apendre a ser d´un entorn, d´un barri, genericament ultrapassa les ideologies d´aquí o d´allà, ja hem arribat al cap del camí!

Els barris buixats (2. Pedret també)

És costum que en les festes de barri, entre les activitats que s´organitzen, hi figuri un concurs de dibuix adreçat sovint als petits i joves. Solen ser activitats on es pot apreciar quina seràn els futurs valors de l´expresió artística, entre altres qualitats dels més joves; tenen doncs aquests actes un gran valor social i educacional, perqué si el tema és el barri, es contribueix a formar les mirades sobre l´entorn paisatgístic i vivencial immediat i per medi de l´educació en l´estètica iconogràfica i plàstica, la percepció visual, el desenvolupament cognoscitiu, la crítica i/o l´estimació en l´opinió gràfica, que contribueixen a formar caràcters i persones conscients ciutadanament.

• En els barris on he viscut o hi visc actualment, sempre en les festes del barri es solien organitzar aquests concursos, i gairebé sempre o hi havia concursat o he format part del jurat, i sempre havia trobat sorpreses entre els concursants, valors de diferent i diversa característica: entre els nens i nenes, i els nois i noies, n´hi havia que reflectien en les seves produccions maneres especials de percebre l´entorn, admirables sovint...
• Els premis, que la major part de les vegades consistien en copes o altres medallons, es pot dir que estaven desfasats, no estaven anivellats amb les dinàmiques pedagògiques actuals, d´entresegles, i el seu valor simbòlic esdevenia així mínimitzat; per aixó sempre vaig manifestar la meva discrepància amb tals "alicients" , quan se suposa haurien de donar suport i ànim als que han merescut ser premiats.

Que les noves tecnologies, i les eines informàtiques hàgin canviat el panorama d´alló artístico-visual, o que altres técniques artistiques, com la fotografia, puguin fer veure com depassades o molt primàries les modalitats del dibuix o la pintura, i que el retreball amb materials fotogràfics ja sigui com un joc de nens, no és obstacle per no seguir considerant important l´expressió artística primària amb el dibuix i altres tècniques similars, àdhuc en la celebració de les Festes Majors de barri, ni incompatible amb activitats o concursos fotogràfics o de treball amb eines informàtiques, ans al contrari, és desitjable i molt positiu socialment. 
I que els alicients a la participació canviin, no ha de constituir un menysteniment pels que no fa tants anys encara rebien "copes i medalles", com tampoc els més petits han de resultar víctimes de les modalitats dels "toma i daca" o "rasca i pica" dels adults.

Pedret 2011 (1: de la natura de les baules)

Per aquestes dates es solen celebrar les festes del barri on resideixo des de fa molts anys, el barri de Pedret de Girona. Solen ser per aquestes dates des de que el catolicisme, com a religió oficial a Espanya, així ho va decidir, dedicades a la Verge o Mare de Deu del Pilar.

A Pedret de Girona, indret que des d´antic era l´únic pas viablement civilitzat vers l´antiga vila de Gerona, clau de l´accés a les planes costaneres catalanes de més al sud, ja es trobaven els rius més cabdalosos que havien delimitat per l´est i nord la plana gironina, formant el més gran aiguabarreig de les nostres comarques...Les pluges tardorals que en altres temps eren sovinteres a partir de la segona o tercera setmana d´Octubre, sovint varen ser catastròfiques a la contrada, però sobretot per a aquell entorn del Pedret, antic raval fora murs de la vila i restallera de cases al llarg de l´estret pas sobre la riba de l´aiguabarreig, al peu del Mont-juïc; els textes i altres documents gràfics sobre història local, faciliten moltes dates i dades sobre aquells aiguats i revingudes amb que la tardor començava a fer-se notòria.
Sembla doncs que la invocació d´ajut a una verge, el culte a la qual la tradició catòlica explica que havia sigut instituit prop del riu Ebre, estaria ben justificada en un entorn on calia demanar ajut als agents salvífics del cristianisme, com la mare de Crist, per salvar-se dels seus perseguidors, i possiblement també dels temibles aiguats del riu més cabalós del Nordest peninsular català. La tradició conta que l´apóstol Sant Iago, en la seva tasca evangelitzadora en els primers segles de l´Era cristiana, va fonamentar el culte pilarístic a CesarAugusta (Saragossa).

A les contrades gironines, segurament mercés a la formació de la Corona d´Aragó que uní Aragó i Catalunya, el culte a la figura de la Verge Pilarica arribà pel s.XIII, on a Pedret hi hagué una capella dedicada a l' apostol sant Iago, o Jaume en català; El camí de pelegrinatge a la vila gallega de Compostela, on hi ha el que ja era a Europa el famós temple on la tradició catòlica situà la tomba d´aquell apóstol, també tenia una fita en aquestes contrades d´aleshores, i per aixó s´edificà un petit hospital pels pelegrins al cantó del que hi hagué també pels malalts infecciossos.

Antiga capella del Pilar a Pedret, per Jep Ll. Ro.Ma. a partir de fotos. histr. local

Al segle XVI ja hi havia una gran i bella capella, d'estil gòtic renaixentista, dedicada a la mare de Deu del Pilar - tal vegada perqué al s.XV, un bisbe de Gerona, va esdevenir arquebisbe de Saragossa-, que amb el temps va fer famós aquell raval gironí, perqué tenia un porxo que ocupava tot l´ample de l´estret pas entre la riba de l´aigua i les edificacions al peu de la muntanya (dibuix supra), i venia a ser com un portal d´accés en el camí d´entrada a la vila, i així ho veieren, a començaments del s.XVIII, els urbanistes del despotisme il·lustrat de l´absolutisme borbònic, i per aixó varen construir una barana de pedra al llarg de la riba, que arribava fins gairebé el portal de França dels murs de la vila antiga; aquella barana, tenia un monòlit (foto al costat) que anunciava quí havia manat fer la barana protectora de les revingudes dels rius a l´aiguabarreig. Les guerres napoleòniques d´inicis del segle XIX varen destrossar aquell temple de fora els murs de la vila, del que desaparegué el gran porxo-portal - restant personalitat paisatgística al raval d´entrada a la ciutat-, i per aixó s'hi deixà d'oficiar els cultes religiósos. En els primers temps constitucionals, el marqués de Montsonís va comprar les ruïnes de la capella i les va fer desmuntar, traslladar i reedificar en una finca seva al massís del Montseny, i el servei litúrgic local va ser traslladat a l´antiga capella de sant Jaume en l´antic, i de segles en desús, hospital de Pedret.

Fins aquí la part religiosa, però tot seguit, dinàmiques de gestió política i social espanyola, de les primeres dècades del segle XX, subsegüents a la necessitat de no tallar completament els nexes amb les antigues colònies americanes i orientals del ja desaparegut imperi espanyol, varen obligar a reforçar llaços culturals - i de retop comercials - amb aquelles emergents repúbliques on la llengua oficial era l´espanyol (llegeixis el castellà) i així va sorgir el concepte "Hispanitat"   - que ve a ser l´orbe terraqui de parla i cultura d´orígen castellà, ja que aquesta llengua sol monopolitzar el significat del terme pel que fa a idioma, ja que originalment es referia a tot alló que pertanyia als territoris de l´antiga Hispània de la cultura dels antics romans, per causa d´esdevir la llengua peninsular més estesa territorialment i de les imposicions de la nova dinastia als  catalans per la seva obediencia austracista -, del que varen fer patrona religiosa a aquella advocació d´orígen navarrés i "maño", la verge del Pilar - pels lligans originals de sant Jaume, suara patró religiós oficial d´Espanya, amb la Pilarica-, i fent coincidir la seva festivitat amb la data que Cristòfor Colom va trobar els primers territoris americans, el 12 Octubre, al 1492, refermant així els criteris del nacionalisme espanyol, i els interessos d´aquest amb els estats i societats hispanoamericanes.

Preguntes d´interés localista, en aquestes dates, sobre aquests referents exposats poden ser : Seria que perqué el Pilar de Pedret venia a ser com una mena de preentrada o preportal a la vila antiga preconstitucional, que també venia a ser com un anunci de fira - de fet molta pagesia només anava a vila a mercat o fira-, que les dates de les Fires de sant Narcís es va decidir, segles després d´organitzar-les en un altre mes, que es fessin a final d´Octubre, i així quedava bé que la festa del Pilar es fes poc abans que la Festa Major i Fires de la ciutat, i també són un anunci de les tradicionals pluges de tardor i dels aiguats (dels que ara estem ja bastant protegits) subsegüents, i aixó de les aigues ja se sap que té molt a veure amb els mites precristians del Narcís?

n.dades històriques locals de textes dels historiadors mn.J.Marqués, N.Castells, N.Puigdevall i F.Reixach.; les altres procedeixen de la Wikipèdia consultada en aquestes dates; dibuix il·lustratiu de l´antiga capella del Pilar de Pedret de Jep Ll. Ro.Ma., fotografia de Jos Dri Nir.

els anys setanta, ara vesteixen de negror

A vegades hom pot pensar que l´atzar no té lleis, o així ho afirmen els científics, però encara que en el nivell més elemental dels adictes als coneixements de les Ciències, sospito que algú algun dia les trobarà, i així podrem començar a preveure, amb més seguretat, esdeveniments i fets, i deslliurar-nos de molts mals, sense penjar-nos ni enganxar-nos en les nostàlgies...

Aquesta primera mitat de l´any, ens hem quedat amb dos senys menys, dels que lluiem en el firmament gironí; dos figures que en un moment o altre han tingut importància en la meva vida: en Jaume Curbet, i en Miquel Pairolí.

En Jaume Curbet, va ser el company que va guiar-me en els primers anys del PSC; i és per ell que vaig rebre la primera formació en pensament socialista, en el que ja havia sigut d´alguna manera interessat, des del moviment escolta, on les beceroles d´aquesta ideologia catalanista i nacionalista socialista, eren d´ús corrent entre els, i les, joves que ens formàvem per a ser educadors (caps). Quan ja feia temps, bastants anys, que no ens veiem -ell era ja una eminència en seguretat i ética amb responsabilitats amb governs municipals i nacional catalans- un dia el vaig veure de lluny, passejant per la Devesa, amb un posat com hieràtic que no vaig saber a que atribuir, i passant massa lluny i en direccions diferents, no el vaig voler molestar o distreure en les seves reflexions a qui havia esdevingut tant important per a la seguretat ciutadana, gironina i catalana.

Amb en Miquel Pairolí, vàrem ser companys d´estudi de Batxillerat á l´únic centre que aleshores hi havia a Girona, que era un edifici ben nou, i nosaltres els de les primeres tongades dels COUs; aleshores ell tenia una gran afecció per la literatura i el teatre, encara que era feta d´obres d´autors francesos o castellans, il·lustrats o vuitcentescos, en les que el recitat era lo seu, manera que a mi -que m´anaven més altres matèries- em va impresionar. Anys després vaig constatar que aquella preferència havia donat els seus fruits en un M.P.S. periodista i escriptor, conegut i admirat. la seva absència m´ha tornat a impresionar, altrament.

Aquí lluien, d´anys, amb llum natural, ara llueixen en el firmament dels nostres memorables.

Aquests records puntuals, m´han vingut a punta de teclat, ara que l´estiu vacacional s´acaba, i aviat començaràn els calendaris escolars i d´ensenyaments...

les tres "T"

Tarragona, Teatre, i tanca?
Aquest estiu la ciutat de Tarragona i en concret el MNAT, han organitzat una exposició sobre la recuperació del que queda dels vestigis de l´antic teatre romà,amb el lema Desc-obrim el teatre! .
Prèviament varen convidar una colla de dissenyadors i escoles de disseny de la ciutat a participar en un concurs per a oferir una imatge pública del que s´ha fet per recuperar pels visitants les pobres restes arquitectòniques d´aquella vella palestra teatral, a desenvolupar sobretot en la tanca que clou el recinte.
Aquesta ha sigut una inicativa lloable, ja que d´aquesta manera la gent jove i els que no estàn massa al tanto del que passa amb les "antigualles", ara estaràn més informats i interessats, ja que a més part de l´ expo versa sobre aquest concurs i de passada ha servit per a promocionar a joves dissenyadors gràfics, però...,si visiteu el website del MNAC, de ben segur us sorprendrà que amb tanta gent del món del disseny implicada, el lloc web sigui tant adust, disciplent i mancat de la serietat necèssaria per a dir que és sobri i eficient!