Onomàstica Toponímica Ge-O-gràfica local (bit tres)

--> Posat en el dilema de donar un nom -per a un treball didàctic adreçat a mainada i preadolescents- a la geozona planera, i limítrofes, emmarcada per elevacions de la serra i sistema geomorfològic de Rocacorba, i del de les Guilleries, i amb una breu zona sudenca que la uneix  en descens a la depressió de la Selva, que ens ocupa aquests dies, i havent de descartar el mot Pla- per ser més àmplia que el que aquest mot descriu i conté quan la denomina-, així com també el mot Plana -per descriure major extensió-, i no volent fer un invent nou, vaig pensar que posant-li simpàticament "la Pagineta", faria el fet, per alló que siguent més que un pla i menys que una plana, doncs tal vegada sigui una planeta, però havent de referenciar alhora diversos contextes nexables humorísticament a l´editorial i a la història contemporània local, doncs pagineta, com a sinònim de planeta, vaig decidir - després de breu conciliàbul amb els meus follets consellers- que és el que escau correctament...Esperem que els entorns seriosos s´ho prenguin seriosament i comprenguin l´empatia amb que volem dotar al simpatisme del projecte que anomenem la Pagineta i la colla de paginaires.

Per donar més dimensió a aquest projecte, que es va iniciar ara fa un parell d´anys, i que s´ha començat a desenvolupar des del website de l´A.V. i C. sant Feliu, i en un edublog, i convidats pel pintor Ll. Bosch Martí a pintar un tros de mural a la paret exterior del pati de l´escola Joan Bruguera de la ciutat, en el contexte de les celebracions del seu centenari que s´han allargat fins aquest 2012, hem volgut donar émfasi a la identificació de la denominació referenciant aquest tros de comarca, el pla, com a "la Pagineta", a més de de passada inserir-hi altres "alus" a pells i pelatges varis; veieu el resultat en la foto:

en Jep Ll. Ro.Ma. pintant el mural de La Pagineta

Toponímia Ge-O-gràfica local (bit segon)

--> A la Història de Girona de l´ADAC, en el primer capítol, dedicat al “Medi Físic: les unitats geomorfològiques”, a l´extensió planera davant la vila de Girona, la denominen: pla de Girona-Salt-Sarrià, que al meu entendre és poc simpàtic perqué hi manca el tros de Vilablareix i el de sant Gregori, tot i que els autors els inclouen on diuen “...menuts realçs delimiten pel sud l´amplia plana on es troben Vilablareix i les parts modernes de Girona i Salt.” i “Tot el planell fluvial constitueix el Pla de Girona-Salt-Sarrià, dins del qual trobem els nuclis urbans de Sant Gregori...”.

Com heu vist, els autors ja denominen plana i fins planell a la zona que ens ocupa; però plana ve a ser quelcom més extens - com la Plana de l´Empordà - que aquesta zona de la que ja Prudenci Bertrana deia que era “un pla modest”, com es cita en alguna guia de les editades, ja fa alguns anys, per la premsa local, concretament la nº2 de “les Guies” d´ El PUNT, dedicada a "el Pla de Girona", on hi inclouen un munt de zones i poblacions dels voltants de la geozona que hauria de referenciar l´enunciat, depassant-la desmesuradament, descriguent, sense dir-ho, una mena de subcomarca, que en canvi resta ben descrita en una altra guia ben diferent: "El Gironès", volum 6.4., de les "comarques i subcomarques de Catalunya", de Ricard Serra, editada per l ´ACCPE, i aquesta amb el suport de la Diputació de Girona; s´hi descriuen, massa disciplentment al meu parer, diverses geozones com a subcomarques que composen la comarca del Gironès, i entre elles “el Pla de Girona” abarcant alguns muncipis: Girona, Sarrià, Salt, i Vilablareix, mentre que deixa fora a Sant Gregori, tot i que el seu pla està en un dels costats i sota mateix de sant Grau- elevació que el separa visible i físicament de part de la Selva-, i s´extén pel de desguàs al Ter de la riera Llèmana tot guardant tant l´accés al pas estret que du a la vall amb el mateix nom que el seu curs fluvial, com el del petit altiplà de Canet, tancant la planura gironina pel nordoest. I planell es refereix a un tros de pla, més elevat o enfonsat que la resta o bé amb característiques diferents de la resta del pla, per tant amb menys superfície, i entitat.

Ja a la històrica Geografia de Catalunya de l´editorial Aedos, dirigida per Ll. Solé Sabarís, en el capítol XVI, El Gironès, la seva autora -M. del Tura Bolós- deia”...les terres que constitueixen la comarca del Gironès no presenten l´homogeneïtat que hem comprovat en moltes altres comarques catalanes. Tant en l´aspecte físc com en l´humà (són) un agregat de sectors de característiques molt diferents”.

En la guia de Ricard Serra abans esmentada, es diu que subcomarques del Gironès són: Subcomarca Selva del Gironès, Subcomarca Pla de Girona i Subcomarca Baix Empordà del Gironès...Però hi ha altres autors que fan més distincions, i així ens trobarem amb el Garrotxí pel tros de la Vall de la Llèmena sota sant Roc a partir de sant Martí, o l´Empordanet de Gironès com a denominació més encertada de la subcomarca de B.E. del G., i encara l´Altiplà de Canet, per a la zona oberta sobre el Pla de Girona que resta arrecerada per la corba que descriu la muntanya de Velers-Boratuna i la serra de Rocacorba, i delimitada a llevant per elevacions subsidiàries, com a barrera nordenca del Gironès. la Selva de Gironès, resta aleshores ben situada en la zona de la depressió del mateix nom entre les elevacions de Guilleries prop de Vilanna-Bescanó, fins Cassà amb la barrera Gavarrenca, i Llagostera i el límit de l´Ardenya costanera.

toponímia Ge-O-gràfica local (bit primer)

--> La ciutat de Girona, que fa segles ocupava només un tros de la falda d´un puig i alguns centenars de metres quadrats d´areny a banda i banda de l´Onyar, en cosa de mig segle ha crescut de tal manera que ha ocupat la major part de l´extensió planera que hi havia davant seu; aquesta, segles abans eren àmplis conreus per abastir la contrada, i actualment catifes de carrers asfaltats i plantacions d´edificacions, territori denominat correntment Pla de Girona.

Al costat de Girona, ciutat i municipi, també hi ha altres poblacions que estan ubicades en uns “plans” que són la continuació sense límits naturals ni obstacles destacables del “Pla de Girona”, i per pertànyer a altres municipis duen el seus noms: Pla de Salt, Pla de Vilablareix, Pla de sant Gregori, Pla de Sarrià..., que en definitiva no són més que les diverses parts de que està composat el que es segueix denominant Pla de Girona, en relació a la població més gran de la seva superfície, però que, es clar, és inexacte i sona a prepotencia de capital de la Comarca, i de la Província...De fet caldria anomenar al conjunt Plana de Girona, comhan fet alguns geògrafs i escriptors...Aleshores perqué al llarg de la història no li han posat un nom oficial?

Penso que per aglutinar i per fer atractiva una denominació se la podria anomenar Pla (o plana) de Gisasasagrevi, fent un mot nou amb les primeres sil·labes de les poblacions que hi tenen gran part del seu municipi; o també pla ( o plana ) de Sagrivigisasa, i encara altres combinacions; però me fa que al final resulten mots amb més atractiu humorístic que geodescriptiu...

hem anat a Fira, la del conte!

El cap de setmana passat vaig estar a la Fira del conte de Medinyà, com a il·lustrador i educador, presentant la publicació digital per la quitxalla i la jovenalla "La Pagineta", editada i publicada per l´Associació de Veïns i Comerciants del barri sant Feliu de Girona al seu web-site; a la taula que teníem vam poder comptar amb l´acompanyament del conegut pintor, educador i activista cultural gironí, Lluís Bosch Martí.

Medinyà, és un poble de l´Empordanet del Gironés,  que  actualment està unit municipalment al poble de sant Julià de Ramis; fa temps que cerquen independitzar-se, ja que Medinyà és un poble vorejat pel SE per la NII, per l´AP7, i pel Ter, però el restant territori és sobretot rural i relativament lluny d´altres pobles, i encara que relativament a prop de sant Julià, aquest està unit urbanament fent un continu urbanitzat gairebé indestriablement amb la zona urbana del poble de Sarrià de Ter...

Els de Sant Julià-Medinyà, organitzen cada any una Fira dedicadaa a les narracions orals, escrites, dibuixades, animades, filmades o amb qualsevol tècnica, adreçades - sobretot el diumenge del cap de setmana-, al públic infantil i juvenil. Aquesta és la tercera edició de la Fira,  que està emprenent un caràcter de Fira sectorial de caire supracomarcal, amb extensions a tota Catalunya.

L´ambient era en general bo i positiu, i l´organització, a càrrec de l´equip de COCU, modesta, entusiasta i bastant eficient.

L´any vinent, si tot va bé, hi tornarem, si la mosqueta Lia, el lleonet Liu, el Becocell, la Becolorida, i els Mobius volen anar-hi!