La nimfa de sta.Eugènia

Aquest any, per la Festa del barri de sta.Eugènia, l´A.V. ha publicat un conte amb text de Jaume Prat i dibuixos d´en Vicente Huedo, amb que volen crear una nova llegenda localitzada a l´antic poble de sta.Eugènia de Ter, de la qual el personatge protagonista és una "nimfa" o ésser mitològic que viu a les aigues, i l´obra es titula "la nimfa del rec".

Tot i que el caire gràfic i el to narratiu del conte donen més per a la gent gran, aquesta llegenda va ser la protagonista de l´hora del conte a la biblioteca infantil S.Allende del passat divendres. 

Avui diumenge s´ha fet, al migdia, la presentació pública dels autors a la placeta "del poble", en format de "pregó petit" de la festa major del barri. Aquesta placeta està davant d´on hi hagué el temple parroquial del poble, més ençà el mercat del barri i actualment una nova plaça pública, i aquesta, la placeta, en paraules del pintor Vicenç Huedo " va ser en la que vaig pintar el mural en trompe l´oeil de l´històric pas estret de sta.Eugènia...", que va ser, si no vaig errat, la seva primera gran pintura mural - i la que li va proporcionar el lloc de professor de pintura artística mural - , i que tot i desapareguda al derribar el vell edifici que feia de suport mural a la pintura, encara és recordat per molta gent... El video adjunt, us mostra l´ambient de l´acte:

Vicens Huedo, també ha dibuixat el cartell de la festa..., i és que la santa, a qui diu la llegenda que manllevaren els ulls en la tortura, encara té molts servidors, i aquests la serveixen de formes molt variades i a quina més sorprenent. amen!

el logotip i altres imatges de l´Any de la Neurociència (i 3)

Si el disseny del logotip va ser posterior a la aprovació pel Congrés de Diputats de la celebració de l´Any dedicat a la Neurociència, voldria dir que tal vegada la intervenció del PP, va inspirar conceptualment, al menys de manera cabdal, el disseny gràfic del seu logotip; altrament si en la planificació projectual de l´Any i del Congrés de la FENS (federació europea de societats de neurociència), ja s´havia anat pensant de manera central en la programació temàtica sobre la connexió entre patologies, neurología i anatomia, es pot dir que aquest entorn va ser el que va influir en el tractament grafico-iconogràfic del logotip...

El Congrés, el vuitè de la FENS, s´ha celebrat a Barcelona a un segle + sis anys del Nobel(1906) al pioner dr. Santiago Ramón y Cajal; de la mateixa manera que l´Any dedicat a Ramón y Cajal, va ser el 2000, sis anys abans del centenari del seu Nobel. Ja se sap que en Neurociències la simetria i la bilateralitat és fundamental, al igual que en la figura de molts del éssers vius... 
A Girona, pàtria de tots els sisos, estem bastant acostumats a perfils anatòmicament carto-urbans, així com a altres aspectes nexables a aquesta peculiaritat geogràfica gironina, sobretot molts relacionables amb la Salut  i per tant amb la Biologia i la Medecina; a la fí, el perimetre planigràfic del barri de l´antiga Força murallada de Gerona descriu una mena de perfil de figura humana, amb una zona de destacada similitut amb una prominència nasal. “Mens sana in corpore sano”, encara és un lema de fons ben vàlid pel disseny del logotip, ja que un cervell o massa encefàlica ben oxigenada, està més sana, que una saturada per causa de toxicitats variades; la mateixa figuració del rostre en el cero del logo pot significar transgressió, al creuar forçant la llum o ull del tipus que al ser estencilat és matèric i no obert, conceptes gràfics iconogràfics amb els que es pot significar que els excessos en els consums poden esdevenir transgresions en l´harmonia de la salut que hauria de controlar el cervell i el seu funcionament neurològic, consums que també poden ser ben admesos i consentits en relació a costumismes i sociabilitats diverses.
L´estudi dels conceptes i processos histològics, i els seus nexes amb processos i dinàmiques histoquímiques i patologies diverses dels sistemes neurològics, la Neurobiologia, van constituir els inicials en la càtedra de R y C, i en la posterior fundació que du el seu nom, l´Instituto Cajal, i pel que sembla ben relacionables amb altres com els de Filosofia de les Ciències. 

imatge del logotip del website de l´Instituto Cajal

En la seu web de la Societat española de Neurociències, al costat del logotip de l´Any de la mateixa, i com una extensió del mateix, hi ha la imatge d´una neurona i el seus axons, al igual que la imatge del logotip de l´Instituto Cajal; imatge de gran impacte visual en la conjuntura de la cruïlla de les ideologies en contesa parlamentaria i social actual, al menys pel que fa a Catalunya...

imatge procedent del website de la SEN

Alguna vegada d´aquests dies posteriors al Congrés m´he preguntat que carai hauran volgut dir cripticament els autors dels significants de nivell subliminar del disseny del logotip, en una anàlisi més enllà de la estrictament gràfica: No voldria que fós que, en aquests temps de canvi generalitzat de signes en els timons de la política  a Espanya i a Catalunya, i la major acceptació i calat de les ideologies contraries a la forma d´Estat vigent, caldria ensumar amb major encert els miratges de - i els emmirallaments complaguts en- les accions nexables a les "tornes" del toma i daca, per si poden ser titllades de patològiques, per evitar majors disgustos per causa de la conjuntura econòmica de crisi que encara es pateix, i que si no ho es fa així que us multipliqueu per 0, com diu sovint el nen Simpson, ja que alló que és atravessat pel rostre dibuixat del logotip -del que destaca el seu nas i la zona del nervi facial-, és l´ull del tipus del glif numèric zero.
Ara com ara, als vespres encara d´estiu, sembla que un tema d´interès serà: de quin color veiem els estels, tot i sabent que ja és un tema molt sabut, i que en astrofísica el blau dels estels indica la seva major llunyania, i el tons més vermells la seva major proximitat i activitat...
Si bé els xamans, guaridors i altres sanadors antics deien que la intel·ligència humana residia en el cor, i no va ser fins a Hipocràtes de Cos, en el s.V-IV a.C., quan es van començar a desenvolupar sistematitzacions de caire científic de coneixements sobre medecina i es va deduir que el cervell la regia, ja d´aquells temps sabem qué fem servir quan pensem, i també qué és el que més es manipula i sotmet, i més en la civilització actual: les idees i les ideologies dels que pensen de manera que es considera "perillosa" pels que volen el poder i el domini pel benefici de pocs, en lloc del benestar i la salut per a la major parts dels ciutadans.

n.b. els logotips i iconografies que acompanyen aquest texte han sigut inserits a tall merament il·lustratiu sense altre propòsit, i pertanyen als seus autors i als que en detenten drets.

la música tramuntanal

Aquest darrer cap de setmana, la tramuntana bufava d´alló més; jo passejava pels boscos del Baix Empordà, i vaig poder assistir a un concert de música per a fusta, vent, i cordes elèctriques, que em va deixar ben embadalit!

Els alts pins dels turons, esvelts i nus de brancam en el fust, deixaven passar el vent entre ells produint sons de musicalitats monocordes i les branques verdes de les capçades armonitzaven, segons el seu fullam, els acords que la ventada generava amb ells, mentre l´aire ravent entre les torres i els cables d´alta tensió, posaven les notes més agudes o frissants; el balanceig del cablejat, per causa del seu agombolament i dels forts corrents de la ventada, donava ritme d´alt risc als sons produits per la fúria del vent segons la seva intensitat, que pujava i baixava segons els puigs o els turons ho imposaven; alhora, els matolls i les alzines donaven armonia de dansa als baixos, mentre l´airós gomboleig de les pinedes ho feia en les alçades...

Gràcies temporal per un espectacle tan armonicament natural i alhora il·lustratiu dels riscos i perills que la teva potència sumada a l´obra dels humans, per causa de trencaments de brancatge i fregadissos amb/del transport elèctric aeri, pot produir.

cites, emblemes i Any de la Neurociència a Espanya (2)

En la sessió del Congrès dels Diputats que va aprovar la celebració de l´Any, la diputada representant del PP va dir (cita  textual consignada en el diari de la sessió nº199 del CdD, del 26Oct2012) :"La neurociencia es un área multidisciplinar que tuvo como base en su inicio la anatomía descriptiva de Cajal y de Olóriz en su momento de competir por la cátedra de anatomía, luego la citología y la histología, y donde se formaron como científicos personas como Cajal y tantos otros que tuvieron una diferenciación en los campos de investigación con el avance de los tiempos científicos que se iban marcando".

Així doncs, quan cap dels altres grups va citar al doctor Olòriz, el PP posa l´accent inicial de la seva intervenció en una suposada competició entre aquell i el dr. RyC per una càtedra, i en realitat les que varen ser ocupades per Ramón y Cajal i per Olòriz y Aguilera, ho fòren en anys diferents, i en matèries diferents tot i que nexades en algun camp, com passa amb la major part de les matèries científiques. Tal com s´indica a les ressenyes biogràfiques de membres de la Real Academia Nacional de Medecina: mentre aquell dr. Olòriz, precursor de la metodologia policial de identificació per les petges digitals, va ocupar la seva càtedra d´ Anatomia Descriptiva y General de l´UCM ( Universidad Central de Madrid, precursora de la Complutense) al 1883, el dr. Ramón y Cajal va ocupar al 1892, quasi deu anys després, la càtedra de Histologia y Histoquímica Normal y Anatomia Patològica de la mateixa UCM, si bé el dia que Cajal va pendre posessió de la seva plaça de membre numerari de la RANM (real academia nacional de medicina), el dr.F.Olòriz. va ser encarregat de contestar el seu discurs, com es fa protocolàriament, segurament xq si bé amb estudis d´especialització diferents, les seves matèries coincidien en alguns aspectes sobre Anatomia, pel que feia a l´estudi de la forma dels cranis en Olòriz, y pel que feia al contingut de la caixa craneal en Cajal, qui havia dissertat sobre el “mecanismo de recuperación de los nervios”, tema no massa conectat amb l´Anatomia General, si no fós per les patologies del sistema nerviós que poden afectar o ser produides per patologies anatòmiques òsies o d´altra índole.

 
El logotip de l´Any de la Neurociència, conté un rostre humà en perfil lateral, enmarcat en un tipus estencilat, un número 0, que per aquesta estilització pot visualitzar-se com els perfils de tall de la matèria osia cranial dividida en dos hemisferis com ho està la massa encefàlica cerebral. Aquest fet connecta de manera gràfica la anatomia òsia a la fisiologia del contingut de la caixa òsia craneal, nexant possiblement aquells primers interessos investigadors als que la diputada del PP va al·ludir de manera inexacta.

L´emblema de la RANM, mostra una lent antiga, com una mena de tub, que per acció de la llum solar cala foc a un feix de llenya, alló que es coneix com un foc grec, com grecs varen ser els orígens europeus del saber que el pensar i els processos intel·ligents estàn regits pel cervell i no pel cor com es creia abans d´Hipocràtes de Cos.
A l´hora d´ incentivar la investigació dels orígens dels processos patològics com a entorn cabdal per al coneixement ben assentat dels processos generals, l´emblema de la RANM, encara que més que vetust, antic, ja que data del segle divuit, i per tant antiquat com equivalent a desfasat, pel que sembla encara és valid per a posar de relleu que en les sinapsis o activitat de les neurones en el funcionament cerebral hi ha substàncies que són com lubricants, acceleradores, i per tant optimitzadores de l´energia cerebral i que la seva mancança pot produir malalties degeneratives com l´esclerosi múltiple; i també per alertar sobre les causes dels orígens de determinats processos destructius que, especialment aquest any, han patit, i pateixen, els medis naturals sobretot vegetals peninsulars, sobretot en el temps estival...