breu anàlisi del cartell de les Fires 2012

El grafisme que focalitza les mirades en el cartell de les Fires de Girona: formes gràfiques que suggereixen una castanya(!?)en el lloc que ocuparia el rovell dins una forma que suggereix un ou(!?) en monocroms negre i blanc d´una austeritat més digna de filòsofs que dibuixen que de dibuixants que filosofen -alló important sembla ser la idea sobre "el fons i la forma" de la teoria visual general-, encara que segons el que diu l´autor -R. Elias (el seu cognom, si es refereix al famós profeta, té el seu orígen en l´hebraic Elihu, que significa : déu és Yahvé)- és una referencia gràfica a la dita popular: "s´assembla com un ou a una castanya" per expressar que la diferència és notòria, i siguent el lema del cartell quan es va presentar a concurs: "diferent", obre les portes a  pensar en que alló que centra el tema sigui la diferència o dissimilitud...

Dons, crec que no és així, sinó que empeny a cercar altres similtuds entre els conceptes gràfics de contenidor i de contingut en el grafisme dibuixat, i així es podrien trobar una altra llista de noves imatges i conceptes nexables, relacionables o procedents sobretot del conjecturar sobre el tamany, la mida, el colors, etc, en un espai bidimensional.

El retolat de l´enunciat, situat a sota, en colors suaus i discrets d´una tipografia que suggereix el concepte de modularitat- el pionerisme d´aquesta estrategia compositiva de disseny de tipus cal cercarlo en els inicis del racionalisme centroeuropeu de la Bauhaus, i a Catalunya en una reconeguda impremta i els seus propietaris, els Trochut, que varen desenvolupar el denominat Super-tipo Veloz als anys quaranta del s.XX, que proporcionaven un elevat grau d´autonomia i creativitat als compositors de textes per la impremta, solucions que varen restar poc útils quan es varen començar a popularitzar els tipus transferibles- vegeu  el cartell les Festes de la Mercè d´enguany- per a tecnologies de fotogravat i ofsset avançades als anys setanta del segle passat; en aquests tipus modulars diverses formes poden formar diversos i diferents tipus de lletratge i retolats...

Els tipus del retolat del cartell gironí, semblen ideats a semblança de l´estil conegut com "vintage", que resultaren molt suggerents pel que fa entorns comercials, en papereria de documents d´oficina i empresa, retolats de titols i altres documents comercials, i actualment molt sugestius pel que fa a diversos aspectes d´organització de l´economia; i extrapolant la seva funció comunicacional de nivell subliminar, sembla que els seus colors s´avinguin amb cada un dels quatre projectes independentistes que es presentaran el 25N, deixant en la foscor del suggeriment de l`apunt de la iconografia dibuixada a sobre, un dels projectes independentistes d´ideari socialista que hi contendirien,  ja que sembla que l´ou gesti la castanya del projecte socialista d´Ernest Maragall, però que encara no està organitzat i no ho començarà a estar fins desprès d´aquestes properes eleccions al govern de Catalunya...

Sembla doncs que cada vegada hi ha més formacions partidàries d´una autodeterminació nacional catalana sigui d´un o altre estil, i siguent així, i sabent que només dues formacions, de signes ideològics molt oposats, són les que defensaran d'una banda  el continuisme de les  autonomies com ara, o de l'altra el federalisme estatal espanyol, es fa cada vegada més patent la potència que va agafant la idea independentista...

Espero que si la cosa acaba per esdevenir molt proindependentista, l´experiència del fet que cada vegada surt més a la llum que en el temps de govern de l´actual Generalitat s´hagi produit un augment de l´atur en comptes de la reducció que prometé el president Artur Mas en les seves propostes electorals anteriors, serveixi per a evitar la més cruel de les retallades, la de la impotència de no poder dur a bon port un desig vehement i generalitzat en relació a les llibertats, com és el de pa, treball i benestar per a tothom!

cartells de Festa Major...

Entre finals d´estiu i la tardor, hi ha les dates de les Festes Majors de tres de les nostres capitals, de província encara, tot seguides, i precedides per la quarta, la del lliri de tres flors.

Ja des de la Festa Major de sant Anastasi de Lleida, a la primavera, on el tema del seu cartell d´enguany ha sigut un nen que juga amb un nino que te la forma del "marraco", el símpàtic -o terrorífic- drac verd que "treu foc pels caixals en comptes de caixalar" com sembla que fa aquest any, una de les figures de les comparses tradicionals de la ciutat -obra de G.Iglesias-, passant per la bafarada fumada de "tipus estàticament suspesos que podrien ser animats, tallats i punxonats en cuiro, llautó o metall, de diverses llengües"(1), del cartell de la Festes Majors de la Mercè de Barcelona , obra de J.Plensa, -tret de sortida del projecte de noves conteses electorals (caldrà triar) de CiU sobre quin nacionalisme es vol, partint de l´estatalista sobiranista, si independentista o federalista, o consulta en format de referencia general a Catalunya sobre el projecte del major retall de totes les retallades, la del mapa i la sobirania de l´Estat legal vigent actual-, fins el cartell de les Fires de sant Narcís de Girona, - treball de R.Elias- amb la castanya dins l´ou, o, s´"assemblen com un ou a una castanya", o l´"ou passat es nega, peró amb pasta la gallina pot ser nostra", de resposta al "totes ens ponen" dita atribuida als protagonistes dels anteriors mandats a la plaça del Vi, i en relació al que es dedueix dels contiguts del cartell de la festa major de santa Tecla de Tarragona, la imatge central del qual feia referència a les màscares de la comparsa del "ball dels set pecats capitals" que en els grafismes finals, resultat de la recerca d´una imatge de síntesi i estilització gràfica, -de S.Opisso-, talment semblaven dos rovells d´ou en les dues versions: la del rovell bó, rosset o virtuós i la del rovell passat, pirata, moré o pecador..., els estaments polítics han anat desgranant el seu diàleg de poder a poder des dels dos fronts ideològics: socialisme catalanista i capitalisme liberal nacionalista, tot i que el president Mas ha aixecat la veu vers un projecte independentista de CiU, que ja es veu en els missatges iconogràfics subliminars de les festes de les dues capitals catalanes governades i/o presidides per CiU, amb el que pot semblar un intercanvi de posicions: el de Barna sembla de Girona, i el gironí talment barceloní, producte tal vegada de la conya que: si un drac no treu foc, no encén ( la flama independentista..), però fuma, i aixó resta reflectit en el de Barcelona, en realitat referenciant símbols i aspectes relacionables, com: ja que el drac és de mida petita en el cartell lleidatà, l´objecte de la sutjada de carbonissa transformada en esclat tipografic variat, no es atribuible a la petita Girona, i per tant qui respon o correspon és Barcelona; i, així com els vicis com a pecats equivalen al mal humor de les pirateries i les virtuts als somriures de les saludabilitats del cartell tarragoní, sembla que es faci conya del, o en el, de Girona, on el seu ou negre amb guixot interior en forma de castanya, equival a dir que tot plegat podria ser una gran pecat, com el balafiament o la càries piorrèica, si no fos pels tipus macos i apanyats de moduls composables del retolat, que a tall de promesa apressada sobre futurs econòmics millors, ajusten o tenen vocació d´ ordre en el suposat desordre de l´apunt dibuixat com ordre traspua l´estilització monetarista dels símbols del tarragoní...

imatge feta amb detalls dels quatre cartells esmentats

Així doncs, i pensant en que  tot aixó es podria entendre com que: algú diu que podria fotre una óstia, una guitza o una gardela a algú, i  deixar a l´interfercte objecte de l´avís amb un ull com un "ou a la funerala" si es produeix desgast o balafiamant fantasiós injustificat en l´ús monetari  o crematístic, servidor declara que: de la lectura interpretativa segons teories de l´hermenèutica, es pot colegir que en la gràfica dels cartells de festa, de les d´enguany, a les capitals catalanes, hi ha més violència immergida que altres anys, quan, curiosament, aleshores la majoria no eren obra de dissenyadors gràfcs o resolts amb tècniques de disseny grafic, sinó amb tècniques artístiques altres, com pintura, dibuix, fotografia o illustració clàssica, però sembla que és  el moment socio-politic qui aporta aquest ambient, i no el fet de que la seva factura sigui obra de disseny gràfic iconogràfic i tipogràfic, i que aquest diàleg entre ciutats sembla el resultat de la aplicació de les estrategies a adoptar en relació a l´actual empat de capitals de província catalanes de les formacions més votades en les autonòmiques anteriors, amb vista a les properes autonòmiques; àdhuc que en els missatges festius del 2012, d´aquestes obres gràfiques catalanes de les poblacions capitals provincials, s´han focalitzat molt aspectes sobre economies, nexables a saludabilitats, sanitats, tradicions i religions...

de goges i sants, narcíssos ells...

Arribat com és el temps de tardor fa dies, i esperant la visita dels joves amics que varen dir que em visitarien, passo a net els esborranys que en Jos -el que encara s´està amb mí, poeta i orat escriptor, que tal és la seva fe-va deixar anotats en quatre fulls que ahir vaig trobar al calaix del pa, ves per on! espero que no em renyi per haver-ho fet, i per aixó només he passat l´nici i la coda de fi.

   "Fa molt de temps abans d´ara, al seu pas per Girona, dins el Ter hi vivia una goja, dona d´aigua que, de nit, quan la lluna es reflectia en la seva superfície i feia de porta, per allà sortia a fer bugada amb llençols de llum que estenia sobre la riba, i mentre esperava que s´eixuguessin, amb una gran pinta, es pentinava els seus llarguíssims cabells..." 

                   detall de la part inicial de la versió de la "llegenda de les goges i sant Narcís" que ha fet en Jos Dri Nir.

    "...amb l´home que amb ella convivia per amor, va tenir un fill, amb qui sempre jugaven els dies de bugada i a qui la seva mare pentinava delicadament amb aquelles pintes màgiques.
Un dia però l´home va comprovar com ella no sortia més a la riba aquelles nits blanques, perqué deia que aquell cor humà massa ple de sang no glatia com ella volia, suaument i esllanguida, i per aixó el va rebutjar per sempre més; desesperat per no poder reveure-la, ni al fill comú, ell es va llençar a la part més fonda del riu, per sumergir-se i anar fins al fons a trobar-los, però el corrent massa fort se l´endugué i en el riu fondo no el van trobar...

    Ai! de l´ imprudent, que enamorat i fetillat com estava no va voler anar a oir el sermó de festa del dia de sant Narcís a la plaça del poble, i no en va poder pendre exemple...Tal sermó solemnial, un dia cada dos-cents anys es recita i narra l´experiencia del sant abans que el fessin capellà i bisbe, quan era jove: allà als Principats de terres llunyanes, en un temps dolç de primavera, un dia s´ajupí a beure aigua d´un estany a prop d´un aigualeix, i quan s´enmirallà en els aigües no es va reconèixer, i volent doncs, a aquell home sumergit que veia, ajudar, a punt va estar de caure al corrent; però per sort, ja que ell no sabia nedar, abans no caigués i s´afogués, una bella jove el va retenir; més ençà, quan finalment el van fer el primer bisbe de Girona, la seva majordoma va ser.
   Alló prodigiós del fet, fou que, en les aigües en les que va estar a punt d´afogar-se van quedar gravats en la seva superfície els contorns de les faccions del rostre del sant, i les aigües que el voltaven esdevenien lletres, que en el seu ritmic anar fluint composaven dinàmicament textes de himnes de lloança a la divina providència. Algun dels poetes, que al sant acompanyaven, va anotar aquell fet, i per aixó ha arribat a nosaltres; i cada dos-cents anys el seu relat podem escoltar. Avui dia hi ha qui opina que més que a la d.p., a quí havia d´agraïr haver-se salvat, el sant, de morir ofegat, era als seus encants, home de beutats, que feia que les devotes l´acompanyessin sovint."

              detall final de la versió de la "llegenda de les goges i sant Narcís" que ha fet en Jos Dri Nir.

Octubre: guiatges, castanyes i poemes...

La setmana anterior he conduit una visita guiada pel Barri Vell de Girona, per a una colla d´invitats a un casament; el guiatge era en castellà, i encara que plovia a estones sembla que els ha agradat: a mida que els duia pels volts de les muralles que envolten la Força i les que ho fan per les Pedreres, els vaig resumir la història de la vila antiga fins el canvi de règim a cavall del s.XVIII i XIX; vaig finalitzar l´itinerari davant de la Fontana d´Or, ara seu de Caixa-Fòrum a Girona, per a que visitessin l´ expo que hi ha de la Fundació T-B de pintures del XIX i XX. El planol adjunt mostra l´itinerari que els vaig dissenyar.

Aquest cap de setmana, uns amics que he conegut no fa massa, m´han invitat a una arrossada als Angels, i a la tarda a menjar castanyes a la Vall de sant Daniel; un dia complet que els he d´agraïr: el minivideo, que us mostro tot seguit, ho reporta i amb ell l´agraeixo.

Al finalitzar el dia, en Jos Dri Nir, poeta i narrador, m´ha mostrat un petit poema que ha escrit; sembla que l´ha dedicat a un vell amic seu i a un símbol ben català; el vaig anotar, i fa així:

 Si tan groc i esplèndid 

és el fons de la senyera,

i si cal la blavor 

de mig cairó 

per dar-li com aire i 

frescor a tanta lluïsor,

en lloc de blanca estrella

jo hi posaria un roig sobrer 

que barrejant-se amb l´atzur

acolori un morat republicà que,

 gallardament amari humanament

de sabiesa i assenyada prudència

 l´antiga cruesa dels pals vermells,

i a la fi, al mig del caire munti sobirana

l´espurna 

daurada 

apuntada 

d´un nou

estel
català

i, ondia! bàtua! del bó de debó!, dic jo per finalitzar, aplaudint-li tant el vers com la gràfica campana catalana.

Estat,Nació,Nacionalitat:(1)llengües i publicitat

Carta als joves companys de la colla: en Jos, en Ep, la Sole, la Uma, la Mar i els altres: 

Quan el Congrés dels Diputats de l´Estat Espanyol, al 2005-6, no va voler acceptar el primer dels postulats del nou Estatut de Catalunya de la mitat de la década passada presentat i aprovat pel Parlament de Catalunya, que: Catalunya és una nació, i com a tal hauria de restar definida en l´Estatut de Catalunya, i en la Constitució de l´Estat Espanyol, i per aixó ni en l´articulat oficial del nou Estatut, ni tampoc en el que va sorgir del primer intent de reforma de la Constitució, Catalunya va ser definida amb el mot : Nació, sinó com una Nacionalitat.
Aixó va tornar a posar sobre la taula, entre altres qüestions més greus, el tant manit debat sobre les diferències i fins antagonismes entre llengües amb orígen en la llengua Llatina, sobretot sobre les de la zona hispana...

• Per exemple: nació, en castellà, és la tercera persona del temps verbal pretèrit perfecte simple en mode indicatiu del verb nacer- nèixer, en la llengua catalana-, i en canvi en català és el mot substantiu dels conceptes -seguint el DIEC- següents :1 Comunitat de persones que participen d’un sentiment d’identitat col·lectiva singular, a partir d’una sèrie de característiques compartides en el camp cultural, jurídic, lingüístic o altre. 2 .Organització política d’una comunitat amb identitat nacional. Aixó només ja és un exemple de la distància que hi pot haver entre ambdues llengües, d´orígen comú, tot i que més cosines que germanes.

• Nacionalitat, en el DIEC (diccionari de l´Institut d´Estudis Catalans) es defineix com: 1.Caràcter nacional, solidaritat racial, política, institucional, que constitueix una nació. p.e.La nacionalitat jueva. 2. Condició jurídica que s’atribueix als súbdits d’un estat. p.e. Un individu de nacionalitat italiana.

És doncs paradoxalment, per la segona accepció que les Corts Espanyoles aprovaren el nou Estatut amb el terme definitori de Catalunya com una Nacionalitat, xq així, siguent l´estat Espanya, la nacionalitat dels catalans és l´ espanyola! 

• D´altra banda, en el diccionari del castellà (espanyol) de la RAE (Reial Acadèmia Espanyola de la llengua), pel que fa al verb “nacer”, en la seva desena accepció diu: 10. Dicho de una cosa oculta, o que se ignoraba o no se esperaba: Dejarse ver o sobrevenir de repente. Conclusió lògica a partir del plantejament lingüistic de la RAE pel concepte desé del verb...Nacer: "Catalunya per a ser una nació ha de nèixer",  xqué ens indica que hi ha una condició de visibilitat o ocultació pel que fa a alló que es refereix al nèixer, i aquest és un concepte universal: el fetus no es veu perqué encara no ha nascut, i en canvi el nadó si, ja que el fetus es transforma en nadó quant surt a la llum de fòra de l´úter, i "plora", es dir respira per primera vegada...,i per tant neix; cinismes -més que cinesis- a banda...
• De la mateixa manera un producte no es ven sino el coneix prou gent, si no es visible, i per a aixó va sorgir la Publicitat, per tal de fer que la major quantitat de gent conegui el producte i per tant es faci realment visible a tothom.

Quanta gent d´Europa sabia de la voluntat de Catalunya de tornar a ser una Nació amb tots els drets reconeguts^a si de feia tants anys i segles que la coneixien com una Regió d´Espanya, i que en les darreres dècades l´havien fet Autonòma...L´impediment jurídic del ple reconeixement oficial  de la Nació (que si ho està oficiosament) doncs, ha sigut la guspira per la que s´ha començat a Publicitar: xq, per tal de no trencar el càntir i vessar tota l´aigua, primer cal publicitar aquesta veritat, sinó la major part dels habitants de les altres cultures hispanes, i els de les altres europees, encara es pensaràn que Catalunya encara accepta ser només una Regió autònoma, o una Nacionalitat sota la Nación espanyola. 
Aixó, crec, és el que es va fent amb el debat nacional de tots els catalans des que va recomençar al 2006: Publicitant tant els anhels de la determinació de molts catalans que Catalunya torni a ser Nació sobirana reconeguda oficialment arreu com a tal, com l´enfrontament amb els que no ho volen, o ho volen tímidament. D´aixó sovint també s´en diu Pedagogia Social.

Un desig: que quan aquesta publicitació és faci més política no esdevingui una mala propaganda, encara que aixó segurament és molt fàcil, xque ja fa molt de temps que Catalunya sorprén per l´estil de publicitar la seva voluntat nacional: civilitzat, tenaç, democràtic i pacífic, aixó darrer a excepció d'alguns episodis...

 

a.Catalunya com a Nació ja va nèixer fa molts segles, tal com expliquen molts historiadors: des de Guifré el Pilós, el primer comte català independent dels reis francs, i al llarg de l´Edat Mitjana es van anar desenvolupant les condicions identitàries i diferenciadores de Catalunya. Llàstima que aquella nació no seria vàlida a hores d´ara, per feudal i totalitària, tot i que Catalunya ja desenvolupés sistemes parlamentaris, de caire feudal, des del segle XIV. Catalunya però, va veure anulats i derogats els seus Drets Nacionals amb la nova dinastia, de despotisme il·lustrat, dels Borbons del s.XVIII, i varen haver de passar gairebé dos segles fins que el treball constant de preservació de la gúspira catalanista des de mitjans del segle XIX, amb la Renaixença, i el final de segle amb el naixement dels catalanismes d´esquerra va fer que s´atiés la flama de la Mancomunitat de Catalunya al començar el segle XX, primer intent de reintitucionalitzar els drets d´autogovern de Catalunya, i no va ser fins als anys 30 del XX, quan per fí s´assolí un reinici de la Generalitat catalana i un Estatut d´Autonomia , com a institucións del govern català, truncat apenes passada una dècada, per una dictadura feixista i totalitària, però amb una lluita i treball social soterrat, durant trenta anys, es va tornar a recuperar l´autogovern amb la nova Generalitat i Estatut, considerats tímids per a molts ciutadans que, ja aleshores, al 1977, volien el plé reconeixement de la Nació catalana sobirana.

el mercat de "la Lleona"

Qui diu que no hi racons amb encant a Girona que no siguin tot pedres antigues?:

Al barri de sant Feliu de la nostra petita ciutat de Girona, els dos primers dissabtes de cada mes, durant tot el matí, des de les 10h, durant gairebé tot l´any, sigui primavera, estiu, tardor o hivern, a la plaça sant Fèlix, sobre la vorera del peu de la "columa de la lleona" també coneguda com "el cul de la lleona", i en les andanes a banda i banda de l´accés al pont rovellat de sant Feliu sobre l´Onyar, para el MERCAT de la LLEONA, que ja té gairebé dues dècades d´activitat.

Es tracta d´un mercat no de parades fixes, sinó desmuntables, amb objectes vells i antics de brocanteria, de segona mà, papers vells o usats com llibres, revistes, postals, segells, etc,; també de "merchandissings" publicitàries diverses com pins, xapes, anelles de xampany, etc, i materials d´artesania com ceràmiques, vidres, perfums, etc. Tot a preus realment barats de mercat d´ encants.

Aquest mercat té un interès indubtable, ja que aporta materials per a entorns de treball i aprenentatge diversos, com el teatre, la decoració, el coleccionisme, l´ensenyament i etc., i a més ofereix ambients i entorns socials atractius on sempre s´acaba coneixent a algú o aprenent quelcom que no sabiem de temps anteriors...

Si algun dissabte als matins no sabeu que fer, aneu a donar un vol al Mercat de la Lleona, de ben segur que no us en penedireu. El videoreportatge que podeu veure, aquí a sota o al canal de Youtube de l'AViC, n'és una petita mostra.