Estat,Nació,Nacionalitat:(1)llengües i publicitat

Carta als joves companys de la colla: en Jos, en Ep, la Sole, la Uma, la Mar i els altres: 

Quan el Congrés dels Diputats de l´Estat Espanyol, al 2005-6, no va voler acceptar el primer dels postulats del nou Estatut de Catalunya de la mitat de la década passada presentat i aprovat pel Parlament de Catalunya, que: Catalunya és una nació, i com a tal hauria de restar definida en l´Estatut de Catalunya, i en la Constitució de l´Estat Espanyol, i per aixó ni en l´articulat oficial del nou Estatut, ni tampoc en el que va sorgir del primer intent de reforma de la Constitució, Catalunya va ser definida amb el mot : Nació, sinó com una Nacionalitat.
Aixó va tornar a posar sobre la taula, entre altres qüestions més greus, el tant manit debat sobre les diferències i fins antagonismes entre llengües amb orígen en la llengua Llatina, sobretot sobre les de la zona hispana...

• Per exemple: nació, en castellà, és la tercera persona del temps verbal pretèrit perfecte simple en mode indicatiu del verb nacer- nèixer, en la llengua catalana-, i en canvi en català és el mot substantiu dels conceptes -seguint el DIEC- següents :1 Comunitat de persones que participen d’un sentiment d’identitat col·lectiva singular, a partir d’una sèrie de característiques compartides en el camp cultural, jurídic, lingüístic o altre. 2 .Organització política d’una comunitat amb identitat nacional. Aixó només ja és un exemple de la distància que hi pot haver entre ambdues llengües, d´orígen comú, tot i que més cosines que germanes.

• Nacionalitat, en el DIEC (diccionari de l´Institut d´Estudis Catalans) es defineix com: 1.Caràcter nacional, solidaritat racial, política, institucional, que constitueix una nació. p.e.La nacionalitat jueva. 2. Condició jurídica que s’atribueix als súbdits d’un estat. p.e. Un individu de nacionalitat italiana.

És doncs paradoxalment, per la segona accepció que les Corts Espanyoles aprovaren el nou Estatut amb el terme definitori de Catalunya com una Nacionalitat, xq així, siguent l´estat Espanya, la nacionalitat dels catalans és l´ espanyola! 

• D´altra banda, en el diccionari del castellà (espanyol) de la RAE (Reial Acadèmia Espanyola de la llengua), pel que fa al verb “nacer”, en la seva desena accepció diu: 10. Dicho de una cosa oculta, o que se ignoraba o no se esperaba: Dejarse ver o sobrevenir de repente. Conclusió lògica a partir del plantejament lingüistic de la RAE pel concepte desé del verb...Nacer: "Catalunya per a ser una nació ha de nèixer",  xqué ens indica que hi ha una condició de visibilitat o ocultació pel que fa a alló que es refereix al nèixer, i aquest és un concepte universal: el fetus no es veu perqué encara no ha nascut, i en canvi el nadó si, ja que el fetus es transforma en nadó quant surt a la llum de fòra de l´úter, i "plora", es dir respira per primera vegada...,i per tant neix; cinismes -més que cinesis- a banda...
• De la mateixa manera un producte no es ven sino el coneix prou gent, si no es visible, i per a aixó va sorgir la Publicitat, per tal de fer que la major quantitat de gent conegui el producte i per tant es faci realment visible a tothom.

Quanta gent d´Europa sabia de la voluntat de Catalunya de tornar a ser una Nació amb tots els drets reconeguts^a si de feia tants anys i segles que la coneixien com una Regió d´Espanya, i que en les darreres dècades l´havien fet Autonòma...L´impediment jurídic del ple reconeixement oficial  de la Nació (que si ho està oficiosament) doncs, ha sigut la guspira per la que s´ha començat a Publicitar: xq, per tal de no trencar el càntir i vessar tota l´aigua, primer cal publicitar aquesta veritat, sinó la major part dels habitants de les altres cultures hispanes, i els de les altres europees, encara es pensaràn que Catalunya encara accepta ser només una Regió autònoma, o una Nacionalitat sota la Nación espanyola. 
Aixó, crec, és el que es va fent amb el debat nacional de tots els catalans des que va recomençar al 2006: Publicitant tant els anhels de la determinació de molts catalans que Catalunya torni a ser Nació sobirana reconeguda oficialment arreu com a tal, com l´enfrontament amb els que no ho volen, o ho volen tímidament. D´aixó sovint també s´en diu Pedagogia Social.

Un desig: que quan aquesta publicitació és faci més política no esdevingui una mala propaganda, encara que aixó segurament és molt fàcil, xque ja fa molt de temps que Catalunya sorprén per l´estil de publicitar la seva voluntat nacional: civilitzat, tenaç, democràtic i pacífic, aixó darrer a excepció d'alguns episodis...

 

a.Catalunya com a Nació ja va nèixer fa molts segles, tal com expliquen molts historiadors: des de Guifré el Pilós, el primer comte català independent dels reis francs, i al llarg de l´Edat Mitjana es van anar desenvolupant les condicions identitàries i diferenciadores de Catalunya. Llàstima que aquella nació no seria vàlida a hores d´ara, per feudal i totalitària, tot i que Catalunya ja desenvolupés sistemes parlamentaris, de caire feudal, des del segle XIV. Catalunya però, va veure anulats i derogats els seus Drets Nacionals amb la nova dinastia, de despotisme il·lustrat, dels Borbons del s.XVIII, i varen haver de passar gairebé dos segles fins que el treball constant de preservació de la gúspira catalanista des de mitjans del segle XIX, amb la Renaixença, i el final de segle amb el naixement dels catalanismes d´esquerra va fer que s´atiés la flama de la Mancomunitat de Catalunya al començar el segle XX, primer intent de reintitucionalitzar els drets d´autogovern de Catalunya, i no va ser fins als anys 30 del XX, quan per fí s´assolí un reinici de la Generalitat catalana i un Estatut d´Autonomia , com a institucións del govern català, truncat apenes passada una dècada, per una dictadura feixista i totalitària, però amb una lluita i treball social soterrat, durant trenta anys, es va tornar a recuperar l´autogovern amb la nova Generalitat i Estatut, considerats tímids per a molts ciutadans que, ja aleshores, al 1977, volien el plé reconeixement de la Nació catalana sobirana.