Traductor de Google

15 de desembre del 2012

Efes...

Pels primers dies de desembre -els del pont de la Constitució Espanyola- en Ep ha desat a sobre del meu canterano que fa d´escriptori aquesta reflexió, que us mostro tot seguit:
________
F.F.F.
Una de les darreres publicacions, -2010-, en la col·lecció Feminisme socialista - Francesca Martín, escrit per la sra. Dolors Renau amb l´enunciat "Feminitzant la política", que em varen regalar la darrera Festa de la Rosa, fa un repàs a la història del feminisme a Catalunya en els darrers cinquanta anys, sobretot a les accions desenvolupades en cada etapa de la lluita,  a destacar, entre les darreres, la consecució de la primera paritat homes-dones en la Comissió Executiva Nacional del PSC a l´any 2000, i l´aprovació del Pla d´Igualtat del PSC al 2001, i en la història dels governs espanyols la paritat en el primer govern del president socialista J.L.R.Zapatero, al 2004...

F.F.
El sr. Francesc Ferrer, polític transversal en la catalana i la local, al 2005, el mateix any que el Parlament de Catalunya va aprovar el texte del nou Estatut de Catalunya,  intenta explicar la seva postura transversalista, o de predicador itinerant de reforç cohesionador dels nacionalismes catalans com alguns l´han volgut veure -i em quedo curt pel que s´ha vist en els darrers mesos-,   publicant - tot aprofitant la major experiència i influències que li havien proporcionat el socialisme dels seus anys de senador independent pel PSC, i el republicanisme social d´anys després quan, imitant la experiència de la USC de la primera mitat del segle vint, quan als anys trenta es va passar a ERC, va fer, si fa no fa, lo mateix passant a ser diputat independent per ERC, - publicà, doncs, la biografia d´una dona catalana i gironina, una de les pioneres del sindicalisme femení de les comarques gironines, amb el nom de "Isabel Vilà, la primera sindicalista catalana"...

F.
Darrerament, l´escriptor gironí Miquel Fañanàs ha publicat el seu darrer texte novel·lat, titulat "La Bruixa de Pedra, història d´una llegenda a la Girona de la Inquisició", -amb la que ha guanyat el premi Nestor Lujan 2012 de novel·la històrica-, on explica la que presenta com el relat de la troballa de la verdadera història de la figura que la llegenda presenta des de fa segles com la "bruixa de la catedral", explicant que va ser una dona que va existir realment i que va ser una dona valenta, conscient de la seva condició en un món masclista i racista, alliberada i amb un gran sentit de la llibertat individual alhora que de solidaritat i amistat, que bé podria ser la història que la cristianitat necessitava per a igualar lo que reperesenta pel judaïsme, l´heroina jueva de la mateixa época, la coneguda Tolrana, a banda d´altres dones citades al texte; dues dones, doncs que encarnaren el "feminisme" de les dones gironines en els obscurs segles medievals, i ens aporta un relat que focalitza aspectes previs estil ancien règime sobre el que esdevindrà la lluita de les dones pioneres en l´alliberament en els drets humans de les dones de segles desprès, tot intentant desmitificar la càrrega religiosa que la Contrareforma religiosa catòlica va afegir a la publicística de la imatgeria preexistent com la figura de la gàrgola protagonista, per una, tal com diu ell, "decosntrucció" de la llegenda gironina.
_________
Amb aixó, en Ep vol dir que -parlant d´efes, i  parlant de l´esdevenir de l´independentisme d´aquests darrers deu anys-, quan les idees i ideologies considerades emergents poden ser vistes com encara dèbils i per tant equiparables a gènere (polític) dèbil -en versió masclista igual a femení-, cal defensar-les des del Feminisme, des de la lluita de gènere, i des de la  pel dret a la diferència? vosaltres, amics, que hi dieu?

una ...

En record de Lluís Maria de Puig i Oliver, militant del socialisme i l´europeisme, de vida fructífera i exitosa que la mort ens ha arrabassat abans de termini, i encara ens cal...