targetó animat de l'any nou 2017

les comarques, del Matarranya, encara.

fotografia infogràfica a partir de Google Earth.

Val a dir que el Matarranya, en el seu decurs d'uns centquaranta kms., té diversos afluents que a prop de la seva capçalera són l'Ulldemó que baixa de les mateixes serres dels Ports, i també el riu Pena, que forma l'embassament del mateix nom a prop de Beseit i tots dos afluents desguassen abans d'arribar a Vallderoures; l'altre dels subsidiaris és el riu Tastavins, que també es forma inicialment a les fondalades de les elevacions dels Ports, prop de Pena Roja, i en el seu curs fa de separador entre els paisatges alpins i els centrals muntanyosos, alhora que vertebra la zona oest de la comarca administrativa, zona d'elevacions més altes i menys uniformes (entre els 600 i els 800 mts snm) que les de la central comarcal, a proximitat del cual hi ha els pobles de La Portellada i de Ràfels (Rafales). Per sobre de la Freixeneda, a la banda oest administrativa, hi trobarem els pobles de Valljunquera (Valjunquera) a la zona d'elevacions, i la Vall del tormo (Valdeltormo) al costat de la planera superior... El riu Matarranya desguassa finalment al riu Ebre a prop del poble de Faió (Fayón), el més septentrional de la comarca natural, que també cmprén els pobles de Nonasp (Nonaspe), Favara i Maella – que no estàn en la comarca administrativa per pertànyer, segons la llei de comarcalització d'Aragó, a la comarca de Caspe-Baix Aragó; per sobre de Calaceit, i vers l'Oest, hi ha el poble de Massalió (Mazaleón) que obre el pas al pla de terrasses de l'Ebre on hi ha els altres anteriors esmentats.

fotografia infogràfica a partir de Google Earth

La carretera N-42o travessa la zona nordenca de la comarca administrativa, d'est a oest, i vé de Catalunya de la banda de Gandesa i va vers Alcanyís; d'altra banda la N-232  vé d'Alcañiz i va a Morella, al País Valencià, i és la via que delimita aproximadament el ponent comarcal, i enllaça els pobles matarranyencs de Fòrnols (Fornoles), Montroig (Monroyo) i Torredarques (Torre de Arcas), que están més vers el ponent comarcal...Desde Vallderoures, hi ha carreteres comarcals i autonomiques: a Alcanyís, a Monroyo i a Tortosa... Si anem a les dos localitats que pivoten l' eix administratiu-cultural de la comarca: Vall de Roures (Valderobres) i Calaceit (Calaceite), la primera al mig, vers el sud, i la segona al nord, trobarem que encapçalen o estàn a l'avantsala de dos paisatges ben diferents i diversos tant entre ells com en relació a la zona central abans breument descrita, si bé el riu Matarranya els uneix en el seu decurs...

mapa procedent d'altres fonts

Cal dir que la comarca natural arriba fins a pobles més a l'Oest, que estàn adscrits a altres comarques administratives, com la Codonyera, la Sorollera, la Ginebrosa, la Canyada de Verich, entre altres, i són els pobles més llunyans de la zona que conserven i conreen encara la llengua catalana, amb clares influències del valencià i molts castellanismes; com a Calaceit, considerada i tradicionalment anomenada capital cultural de la comarca matarranyina, on l' Associació Cultural del Matarranya vetlla, des dels temps de la Transició a la Democràcia, per la llengua pròpia, lo costumista, lo social, lo musical, la gastronòmia i la cultura de la zona, àmpliament, sense desdir-se del seu tarannà aragonés i històric de terra de fronteres interiors o de cruïlla...



                                         ____________::::____________

Lluminaries nadalenques meves, encara!

Pel que sembla, l'AViC sant Feliu, no vol que, aquest 2016, resti en l'oblit el missatge de mesura energètica en relació a la despesa pública per les festes nadalenques, inherent al disseny de la lluminària que durant alguns anys varen lluir els carrers del tros de sant Feliu del Barri Vell, ara farà uns anys...Bona prova del que dic és el fet que alguns establiments comercials, com el RIver Café o Restauracions Batlle, han volgut lluïr, o mostrar, en els seus aparadors una d'aquelles lluminàries basades en un disseny meu, durant les festes de nadal i any nou actuals; ja l'any 2015 va restar reduit l'espai dedicat a tals lluminàries....
Aquí en teniu alguna foto d'aquest any:

bones festes tinguem!

des del Matarranya : les seves comarques

el riu Matarranya al seu pas pel viaducte de la Val de Zafàn

  Aquest riu tant poc conegut pels catalans, el Matarranya, fa d'eix d'una conca fluvial que conformà una zona comarcal natural; moltes poblacions de la comarca natural del Matarranya, es bastiren a les elevacions prop de les seves vores, les dels seus afluents o pels volts, mercés sobretot a que els seus cabals d'aigua han estat permanents històricament -si bé gairebé sempre minsos als estiatges, i abraonats en els episodis tempestius-, aspectes que han permés la formació de terrrasses aluvials més o menys extenses i molt adients pel conreu agrícola de regadiu, com de presseguers i altres fruiters, en contrast amb el de secà en les zones més elevades on tradicionalment són d'olivets i ametllers..
.

El poble veí del d'on resideixo -la Fresneda castellanitzat, la Freixeneda en català-, fa de talaia de la zona central de la comarca administrativa del Matarranya; des dels carrers alts o bé desde la plataforma de la esglèsia o la del castell, es divisa tota la zona, més o meys ondulada, com una basta extensió més o menys uniforme, on els barrancs o valls, -es a dir les zones de fondalades per on pasen cursos d'aigua intermitents, més a la primavera i tardor que a l'estiu o l'hivern, a excepció del riu que dona nom a la comarca- no es veuen per restar solapats per la vegetació de les zones elevades (400 - 500 mts. s.n.m. aprox.) entre els rius Matarranya i Algars, aquest segón separant-la del massís dels Ports i fent de frontera amb Catalunya.

Torre del Compte i els Ports desde la Freixeneda

Els pobles que ocupen aquesta zona són la Torre del Compte, a una alçada sobre del Matarranya, i el de Queretes (Cretas) vers l'est comarcal, just a on aquestes lleus elevacions baixen vers les terrasses aluvials del riu Algars, on a la seva esquerra hi ha els pobles de Lledó i Arenys de Lledó, a frec de la Catalunya administrativa..

mapa procedent d'altres fonts

Als voltants de Calaceit el terreny és molt més planer que al davant de la Freixeneda, la vegetació més xeròfila i molts conreus, mentre que a partir de Vallderoures vers el sud, el territori esdevé muntanyenc, ja que aquest poble de menys de cinc-mil habitants i capital comarcal, fa de porta d'accés a les zones muntanyoses i alpines dels Ports, amb elevacions de més de 1000 mts s.n.m. -com la Penyagalera, lo Periganyol o el Tossal dels reis-, primer pel poble de Beseit (Beceite) a escassos set km., i mes al sud per Fontespatlla (Fuentespalda) i Pena Roja de Tastavins (Peñarroya de Tastavins). 

La vegetació canvia gairebé radicalment al travessar pel pas de Querol, sobretot pels boscos de pins negres, faigs i també algunes rouredes, i densos sotaboscos de boix i vegetació rupicola de zones humides, alhora que la fauna també esdevé meravella amb especies com la cabra montés o pirenaica, l'aguila real, l'aguila perdicera o el voltor...

                       

                                            

--------::::--------

de comtes, comptes i més...

«De La Fresneda a Torre del Compte, atravesando el majestuoso puente sobre el río Matarraña. En esta villa, que aún mantiene la casa del conde, se respira un ambiente tranquilo, sólo roto por algún tractor. En La Torre, además de conde, tienen un gran reloj de sol...»

                              J.L.Soler

«La Comarca del Matarranya» vv.aa., coords. Benavente i Thompson. ed. D.G.deAragón.

En Mar, m'ha demanat que posi aquest texte seu, en este blog:

"Ho sap tothom i no és mentida, que a cada tal li arriba son qual...Dons aixó va ser aplicable, pel que se sap, al nom que duia el poble en el que resideixo ara per ara; perqué, sembla que tingué els seus orígens com a lloc poblat en una torre de vigilància fronterera aixecada per ordre del rei d'Aragó, Alfons 1er, en temps de la reconquesta peninsular als moros invasors, que més ençà consolidà el comte català Ramon Berenguer, quan es va casar amb Peronella d'Aragó, filla del monarca aragonés...Dons bé, com sempre es feia, el feu (quin mot més lleig) de la Torre que forma part del de Vallderoures o de la Penya d'Asnar Lagaya, el va subinfeudar a alguns nobles que amb el temps, sense descendència, s'el van passar/vendre ( el feu) a la Seu de Saragossa (tot aixó molt sintetitzat), que pel que sembla el va utilitzar com a lloc per a recaudar delmes eclesiàstics i altres impostos d'aquella época als comarcans. 
Crec que lo que ve a dir l'erudit professor i doctor en història a la Universitat d'Oviedo, sr. Octavi Monserrat Zapater, en la publicació, aquest estiu, del llibre «Torre del Compte, entre la época medieval y la contemporánea» és que el nom primer del poble de "Torre del Comte"  passà a ser conegut com "Torre del Compte", diu ell, que indistintament, a partir de la seua tesi sobre la troballa en manuscrits de la grafia de lo nom del poble escrita com "del Compte" desde la medievalitat, i quan el català o l'aragonès com a llengues varen començar a ser reprimides obertament, a partir del 1714, segle divuit, quan la monarquia hispana passà als Borbons, d'orígen francès, i quan Catalunya i Aragó foren castigades amb la pèrdua dels seus drets, "confederades" com estaven com a nacions,  en la resta de "les Espanyes" per haver defensat els drets a la corona de l'altre pretendent, austriac ell, la grafia "torre del Compte" ja era un fet....
La questió ja venia discutint-se desde feia molt de temps, que si T del conde que si T del compte..., i es qué l'assumpte era crucial, dons al mig del ràfec del teulat de la magnífica façana del vell ajuntament del poble, hi ha una gran -de tres que hi hà- gàrgola en forma d'aguila que éra el símbol de la casa d'Austria, nissaga monàrquica que va governar «les Espanyes» des del mateix segle que es va edificar tant bell edifici- també la majoria dels dels altres ajuntaments de la comarca -cosa que no li deuria fer cap gràcia al rei «Sol» francès, ni als seus familiars que van conquistar amb les armes la corona espanyola; i dic aixó a desgrat de la descripció oficial de tals figures, on es diu que és una gallina(sic): hi ha detalls de tal gàrgola que donen fé del que dic... La solució de la històrieta del nom del poble, després de la nova comarcalització aragonesa de fa uns divuit anys, sembla salomònica: un punt pels centralistes monarquics actuals (anti independentistes catalans) per endossar al català Ramon Berenguer la propietat de la "coletilla" «del comte»..., i un altre a la tesi del sr.Monserrat, pel fet de decidir que el mot «del compte» ja apareixia escrit en pergamins i textos antics;  se suposa que l'edició del llibre 'ha reforçat este darrer criteri, i d'latra banda, tabé ha afavorit a la sanitat global espanyola, per qué l'autor és un senyor que es diu Monserrat, i no Mon(T)serrat, i tothom sap de que van les «T» si hom és favorable a "los olivares maestres i calatravos"...
Ara, a la Comarca, posen oficialment els noms dels pobles en bilingüe com, Torre del Compte ( castellano) / la Torre del Comte (català de la Franja), quan el mot "compte", en castellà no té cap significat contemporàniament -tal vegada si com a "arcaïsme"-, i per tant esdevé un fonamentalisme fins a cert punt incongruent i paradoxal pel fet que el mot "compte" si té un significat molt clar en català contemporàni i actual...

Que ja ho varen dir, i fer, els del Front Popular en el temps de la segona República, al decidir el nou nom del poble: "Torre libre", aixó és ni feudal, ni clericalista, ni incongruent...

De la feixuga lectura de dades i dates del llibre, es pot deduir doncs qué, -a banda de les innumerables que poden ser d' interès pels autòctons locals i pels que fan recerca en història o sociologia-, este vé a ser una crossa per la llei de comarcalització i bilngüisme, per a reforçar el criteri comarcal sobre la denominació del poble, o bé, una porta oberta o oportunitat per a un possible revisionisme del nom d'un poble, per a una polèmica de cafè, que ja és secular...
Servidor,per si es fa un referendum sobre la denominació, voto que es digui la Torre del Matarranya...,i aixíns ni histe ni histo!