«De La Fresneda a Torre del
Compte, atravesando el majestuoso puente sobre el río Matarraña. En
esta villa, que aún mantiene la casa del conde, se respira un
ambiente tranquilo, sólo roto por algún tractor. En La Torre,
además de conde, tienen un gran reloj de sol...»
J.L.Soler
«La Comarca del Matarranya» vv.aa., coords. Benavente i Thompson.
ed. D.G.deAragón.
En Mar, m'ha demanat que posi aquest texte seu, en este blog:
"Ho
sap tothom i no és mentida, que a cada tal li arriba son qual...Dons
aixó va ser aplicable, pel que se sap, al nom que duia el poble en
el que resideixo ara per ara; perqué, sembla que tingué els seus
orígens com a lloc poblat en una torre de vigilància fronterera
aixecada per ordre del rei d'Aragó, Alfons 1er, en temps de la
reconquesta peninsular als moros invasors, que més ençà consolidà
el comte català Ramon Berenguer, quan es va casar amb Peronella
d'Aragó, filla del monarca aragonés...Dons bé, com sempre es feia, el feu
(quin mot més lleig) de la Torre que forma part del de Vallderoures o de la Penya d'Asnar Lagaya, el va subinfeudar a alguns nobles
que amb el temps, sense descendència, s'el van passar/vendre ( el feu) a la Seu de Saragossa (tot aixó molt sintetitzat), que
pel que sembla el va utilitzar com a lloc per a recaudar delmes
eclesiàstics i altres impostos d'aquella época als comarcans.
Crec que lo que ve a dir l'erudit professor i doctor en història a la Universitat d'Oviedo, sr. Octavi Monserrat Zapater, en la publicació, aquest estiu, del llibre «Torre del Compte, entre la época medieval y la contemporánea» és que el nom primer del poble de "Torre del Comte" passà a ser conegut com "Torre del Compte", diu ell, que indistintament, a partir de la seua tesi sobre la troballa en manuscrits de la grafia de lo nom del poble escrita com "del Compte" desde la medievalitat, i quan el català o l'aragonès com a llengues varen començar a ser reprimides obertament, a partir del 1714, segle divuit, quan la monarquia hispana passà als Borbons, d'orígen francès, i quan Catalunya i Aragó foren castigades amb la pèrdua dels seus drets, "confederades" com estaven com a nacions, en la resta de "les Espanyes" per haver defensat els drets a la corona de l'altre pretendent, austriac ell, la grafia "torre del Compte" ja era un fet....
La questió ja venia discutint-se desde feia molt de temps, que si T del conde que si T del compte..., i es qué l'assumpte era crucial, dons al mig del ràfec del teulat de la magnífica façana del vell ajuntament del poble, hi ha una gran -de tres que hi hà- gàrgola en forma d'aguila que éra el símbol de la casa d'Austria, nissaga monàrquica que va governar «les Espanyes» des del mateix segle que es va edificar tant bell edifici- també la majoria dels dels altres ajuntaments de la comarca -cosa que no li deuria fer cap gràcia al rei «Sol» francès, ni als seus familiars que van conquistar amb les armes la corona espanyola; i dic aixó a desgrat de la descripció oficial de tals figures, on es diu que és una gallina(sic): hi ha detalls de tal gàrgola que donen fé del que dic... La solució de la històrieta del nom del poble, després de la nova comarcalització aragonesa de fa uns divuit anys, sembla salomònica: un punt pels centralistes monarquics actuals (anti independentistes catalans) per endossar al català Ramon Berenguer la propietat de la "coletilla" «del comte»..., i un altre a la tesi del sr.Monserrat, pel fet de decidir que el mot «del compte» ja apareixia escrit en pergamins i textos antics; se suposa que l'edició del llibre 'ha reforçat este darrer criteri, i d'latra banda, tabé ha afavorit a la sanitat global espanyola, per qué l'autor és un senyor que es diu Monserrat, i no Mon(T)serrat, i tothom sap de que van les «T» si hom és favorable a "los olivares maestres i calatravos"...
Ara, a la Comarca, posen oficialment els noms dels pobles en bilingüe com, Torre del Compte ( castellano) / la Torre del Comte (català de la Franja), quan el mot "compte", en castellà no té cap significat contemporàniament -tal vegada si com a "arcaïsme"-, i per tant esdevé un fonamentalisme fins a cert punt incongruent i paradoxal pel fet que el mot "compte" si té un significat molt clar en català contemporàni i actual...
Crec que lo que ve a dir l'erudit professor i doctor en història a la Universitat d'Oviedo, sr. Octavi Monserrat Zapater, en la publicació, aquest estiu, del llibre «Torre del Compte, entre la época medieval y la contemporánea» és que el nom primer del poble de "Torre del Comte" passà a ser conegut com "Torre del Compte", diu ell, que indistintament, a partir de la seua tesi sobre la troballa en manuscrits de la grafia de lo nom del poble escrita com "del Compte" desde la medievalitat, i quan el català o l'aragonès com a llengues varen començar a ser reprimides obertament, a partir del 1714, segle divuit, quan la monarquia hispana passà als Borbons, d'orígen francès, i quan Catalunya i Aragó foren castigades amb la pèrdua dels seus drets, "confederades" com estaven com a nacions, en la resta de "les Espanyes" per haver defensat els drets a la corona de l'altre pretendent, austriac ell, la grafia "torre del Compte" ja era un fet....
La questió ja venia discutint-se desde feia molt de temps, que si T del conde que si T del compte..., i es qué l'assumpte era crucial, dons al mig del ràfec del teulat de la magnífica façana del vell ajuntament del poble, hi ha una gran -de tres que hi hà- gàrgola en forma d'aguila que éra el símbol de la casa d'Austria, nissaga monàrquica que va governar «les Espanyes» des del mateix segle que es va edificar tant bell edifici- també la majoria dels dels altres ajuntaments de la comarca -cosa que no li deuria fer cap gràcia al rei «Sol» francès, ni als seus familiars que van conquistar amb les armes la corona espanyola; i dic aixó a desgrat de la descripció oficial de tals figures, on es diu que és una gallina(sic): hi ha detalls de tal gàrgola que donen fé del que dic... La solució de la històrieta del nom del poble, després de la nova comarcalització aragonesa de fa uns divuit anys, sembla salomònica: un punt pels centralistes monarquics actuals (anti independentistes catalans) per endossar al català Ramon Berenguer la propietat de la "coletilla" «del comte»..., i un altre a la tesi del sr.Monserrat, pel fet de decidir que el mot «del compte» ja apareixia escrit en pergamins i textos antics; se suposa que l'edició del llibre 'ha reforçat este darrer criteri, i d'latra banda, tabé ha afavorit a la sanitat global espanyola, per qué l'autor és un senyor que es diu Monserrat, i no Mon(T)serrat, i tothom sap de que van les «T» si hom és favorable a "los olivares maestres i calatravos"...
Ara, a la Comarca, posen oficialment els noms dels pobles en bilingüe com, Torre del Compte ( castellano) / la Torre del Comte (català de la Franja), quan el mot "compte", en castellà no té cap significat contemporàniament -tal vegada si com a "arcaïsme"-, i per tant esdevé un fonamentalisme fins a cert punt incongruent i paradoxal pel fet que el mot "compte" si té un significat molt clar en català contemporàni i actual...
Que ja ho varen dir, i fer, els del Front Popular en el temps de la segona República, al decidir el nou nom del poble: "Torre libre", aixó és ni feudal, ni clericalista, ni incongruent...
De la feixuga lectura de dades i dates del llibre, es pot deduir doncs qué, -a banda de les innumerables que poden ser d' interès pels autòctons locals i pels que fan recerca en història o sociologia-, este vé a ser una crossa per la llei de comarcalització i bilngüisme, per a reforçar el criteri comarcal sobre la denominació del poble, o bé, una porta oberta o oportunitat per a un possible revisionisme del nom d'un poble, per a una polèmica de cafè, que ja és secular...
Servidor,per si es fa un referendum sobre la denominació, voto que es digui la Torre del Matarranya...,i aixíns ni histe ni histo!
Servidor,per si es fa un referendum sobre la denominació, voto que es digui la Torre del Matarranya...,i aixíns ni histe ni histo!
