Traductor de Google

15 de desembre del 2016

des del Matarranya : les seves comarques


el riu Matarranya al seu pas pel viaducte de la Val de Zafàn
  Aquest riu tant poc conegut pels catalans, el Matarranya, fa d'eix d'una conca fluvial que conformà una zona comarcal natural; moltes poblacions de la comarca natural del Matarranya, es bastiren a les elevacions prop de les seves vores, les dels seus afluents o pels volts, mercés sobretot a que els seus cabals d'aigua han estat permanents històricament -si bé gairebé sempre minsos als estiatges, i abraonats en els episodis tempestius-, aspectes que han permés la formació de terrrasses aluvials més o menys extenses i molt adients pel conreu agrícola de regadiu, com de presseguers i altres fruiters, en contrast amb el de secà en les zones més elevades on tradicionalment són d'olivets i ametllers..
.
El poble veí del d'on resideixo -la Fresneda castellanitzat, la Freixeneda en català-, fa de talaia de la zona central de la comarca administrativa del Matarranya; des dels carrers alts o bé desde la plataforma de la esglèsia o la del castell, es divisa tota la zona, més o meys ondulada, com una basta extensió més o menys uniforme, on els barrancs o valls, -es a dir les zones de fondalades per on pasen cursos d'aigua intermitents, més a la primavera i tardor que a l'estiu o l'hivern, a excepció del riu que dona nom a la comarca- no es veuen per restar solapats per la vegetació de les zones elevades (400 - 500 mts. s.n.m. aprox.) entre els rius Matarranya i Algars, aquest segón separant-la del massís dels Ports i fent de frontera amb Catalunya.

Torre del Compte i els Ports desde la Freixeneda
Els pobles que ocupen aquesta zona són la Torre del Compte, a una alçada sobre del Matarranya, i el de Queretes (Cretas) vers l'est comarcal, just a on aquestes lleus elevacions baixen vers les terrasses aluvials del riu Algars, on a la seva esquerra hi ha els pobles de Lledó i Arenys de Lledó, a frec de la Catalunya administrativa..

mapa procedent d'altres fonts
Als voltants de Calaceit el terreny és molt més planer que al davant de la Freixeneda, la vegetació més xeròfila i molts conreus, mentre que a partir de Vallderoures vers el sud, el territori esdevé muntanyenc, ja que aquest poble de menys de cinc-mil habitants i capital comarcal, fa de porta d'accés a les zones muntanyoses i alpines dels Ports, amb elevacions de més de 1000 mts s.n.m. -com la Penyagalera, lo Periganyol o el Tossal dels reis-, primer pel poble de Beseit (Beceite) a escassos set km., i mes al sud per Fontespatlla (Fuentespalda) i Pena Roja de Tastavins (Peñarroya de Tastavins). 
La vegetació canvia gairebé radicalment al travessar pel pas de Querol, sobretot pels boscos de pins negres, faigs i també algunes rouredes, i densos sotaboscos de boix i vegetació rupicola de zones humides, alhora que la fauna també esdevé meravella amb especies com la cabra montés o pirenaica, l'aguila real, l'aguila perdicera o el voltor...



                       
                                            
--------::::--------