les comarques, del Matarranya, encara.

fotografia infogràfica a partir de Google Earth.

Val a dir que el Matarranya, en el seu decurs d'uns centquaranta kms., té diversos afluents que a prop de la seva capçalera són l'Ulldemó que baixa de les mateixes serres dels Ports, i també el riu Pena, que forma l'embassament del mateix nom a prop de Beseit i tots dos afluents desguassen abans d'arribar a Vallderoures; l'altre dels subsidiaris és el riu Tastavins, que també es forma inicialment a les fondalades de les elevacions dels Ports, prop de Pena Roja, i en el seu curs fa de separador entre els paisatges alpins i els centrals muntanyosos, alhora que vertebra la zona oest de la comarca administrativa, zona d'elevacions més altes i menys uniformes (entre els 600 i els 800 mts snm) que les de la central comarcal, a proximitat del cual hi ha els pobles de La Portellada i de Ràfels (Rafales). Per sobre de la Freixeneda, a la banda oest administrativa, hi trobarem els pobles de Valljunquera (Valjunquera) a la zona d'elevacions, i la Vall del tormo (Valdeltormo) al costat de la planera superior... El riu Matarranya desguassa finalment al riu Ebre a prop del poble de Faió (Fayón), el més septentrional de la comarca natural, que també cmprén els pobles de Nonasp (Nonaspe), Favara i Maella – que no estàn en la comarca administrativa per pertànyer, segons la llei de comarcalització d'Aragó, a la comarca de Caspe-Baix Aragó; per sobre de Calaceit, i vers l'Oest, hi ha el poble de Massalió (Mazaleón) que obre el pas al pla de terrasses de l'Ebre on hi ha els altres anteriors esmentats.

fotografia infogràfica a partir de Google Earth

La carretera N-42o travessa la zona nordenca de la comarca administrativa, d'est a oest, i vé de Catalunya de la banda de Gandesa i va vers Alcanyís; d'altra banda la N-232  vé d'Alcañiz i va a Morella, al País Valencià, i és la via que delimita aproximadament el ponent comarcal, i enllaça els pobles matarranyencs de Fòrnols (Fornoles), Montroig (Monroyo) i Torredarques (Torre de Arcas), que están més vers el ponent comarcal...Desde Vallderoures, hi ha carreteres comarcals i autonomiques: a Alcanyís, a Monroyo i a Tortosa... Si anem a les dos localitats que pivoten l' eix administratiu-cultural de la comarca: Vall de Roures (Valderobres) i Calaceit (Calaceite), la primera al mig, vers el sud, i la segona al nord, trobarem que encapçalen o estàn a l'avantsala de dos paisatges ben diferents i diversos tant entre ells com en relació a la zona central abans breument descrita, si bé el riu Matarranya els uneix en el seu decurs...

mapa procedent d'altres fonts

Cal dir que la comarca natural arriba fins a pobles més a l'Oest, que estàn adscrits a altres comarques administratives, com la Codonyera, la Sorollera, la Ginebrosa, la Canyada de Verich, entre altres, i són els pobles més llunyans de la zona que conserven i conreen encara la llengua catalana, amb clares influències del valencià i molts castellanismes; com a Calaceit, considerada i tradicionalment anomenada capital cultural de la comarca matarranyina, on l' Associació Cultural del Matarranya vetlla, des dels temps de la Transició a la Democràcia, per la llengua pròpia, lo costumista, lo social, lo musical, la gastronòmia i la cultura de la zona, àmpliament, sense desdir-se del seu tarannà aragonés i històric de terra de fronteres interiors o de cruïlla...



                                         ____________::::____________