el dia del san Jor(n)Di..sseny!

logotip i anunci oficial de l´event

El dia 27 d´Abril, cada any és dedica a dia Internacional del Disseny Gràfic; enguany, ademés, celebrarem que fa 50 anys que  l´ICOGRADA (Internacional Council of Gràphic Design Associations)  va assolir la seva oficialitat. De totes maneres el CODGC , Col·legi Oficial de Disseny Gràfic de Catalunya, celebra el dia Mundial el mateix dia de sant Jordi, el 23...

invitació del CODGcat

La negritut del logo de l´event d´aquest any,- a banda de jugar amb els cercles i les seves iuxtaposicions que aporten diverses visions de números tresos [indesinenters...(?!)*], i amb una zona retallada  que aporta la visió d´un cinc que fa joc amb el cercle sencer restant, fent dons un 50, el nº d´anys que fa que existeix Icograda- sembla un saludo dirigit a la patrona religiosa de Catalunya, la negrata mare de deu de Montserrat, de la qual també és el dia anyalment.
Però a més, pel que m´han explicat, sembla que també es el dia posterior al dia que el jurat tria els guanyadors del concurs escolar de realització de punts de llibre de les escoles de la ciutat de Girona...He vist els darrers anys totes les mostres i exposicions dels punts de llibre fets pels escolars gironins, i he de dir que els treballs que fan sobretot tenen un caire més de activitat de dibuix i entre els/les d emés edat també de interpretació iconogràfica de conceptes i idees ralacinats amb la diada del sant Jordi, la rosa i el llibre...

cartell crític de l´Escola Superior de Disseny de Tarragona

Tan de bó que, la feliç quasi coincidència i proximitat del que es celebra i festeja mundialment el dia 27, faci que els ensenyants i educadors treballin per tal que en el concurs escolar dels punts de llibre, es conegui més i es faci més visible la relació entre els textes i les imatges, entre la literatura i la il·lustració gràfica, entre la composició tipogràfica i les restants modalitats de la expressió i captació de iconografies... 
Bon dia de la Comunicació i el Disseny gràfics, tinguem!

*referencia al poema de S.Espriu, que Raimon va cantar, i alhora als números tres finals de les dates del dia de sant Jordi...

Calendaris, i sant Jordi mata...

En Mar a vingut avui a fer el café a casa, i fent una mica de tertulia ens ha explicat, amant de la història com és, més o menys aixó que a continuació us resumeixo:
A ningú per poc despert que sigui, se li amaguen les propostes interessades que hi ha darrera la planificació de la majoria dels events, pels gestors -els governs- públics de torn, en les estratègies en la Cultura, les Arts, i etcs...: Els equilibris que es fan a vegades per a que la llebre no salti del plat són de circ, vistos de lluny, i de pena, vistos de prop. Un exemple senzill el trobem en com han anat anunciant i cuinant uns i altres el dia de l´any que la industria editorial i les institucions van acordar que seria el dedicat "al Llibre", pels nostres verals, event que finalment es va oficialitzar internacionalment, sobretot per part dels païssos i cultures d´orígen o amb forta influència europea-occidental, per tal de: "fomentar la cultura y la protección de la propiedad intelectual por medio del derecho de autor" com indiquen els objectius de l´ acord de la UNESCO per a aquest dia, el 23 d´Abril, des del 1995.

A Espanya ja a inicis del segon quart del segle XX es va oficialitzar un Dia del Libro pel dia del naixement de l´autor d "el Quijote de la Mancha", M.de Cervantes, el 7 d´Octubre, amb l´acord i l' iniciativa d´alguns editors que tenien seu a Catalunya; els editors locals, poc després i majoritàriament, també varen decidir fer-ho però en una altra data, que finalment, entre les dues aigües de la desfeta de la Dictadura primoriverista i la segona República, es va fer realitat i oficialitzar, el 23 d´Abril de 1930, dia de sant Jordi (en realitat del dia que la religió cristiana diu que va morir el sant, segons la wikipèdia l´any 303...), figura molt rondallística de llegenda, que des d´antic s´havia fomentat que fos patró cavalleresc -masclista- dels enamorats al Principat de Catalunya, i al s. XIX, recuperada la tradició des del moviment de la Renaixença, sobretot, patró de Catalunya com a país, ja que en l´Antic Règim havia estat patró de la clase social dels aristocrates (de l´ordre de cavalleria) catalans, i ja que, pel que es veia, només uns bons cavallers (catalans) sabien de lletra i podien enamorar, en un temps on arreu l´analfabetisme assolia nivells impressionants de vergonya..,i embolica que fa fort!. 
Tal dia però, no coincidia amb dates referibles a cap literat català conegut, però coincidia, més o menys, amb la que a Anglaterra, que també té per patró religiós a sant George, es celebrava la mort de W.Shakespeare, i a Espanya amb, més o menys, la mort de M. de Cervantes, ( encara que realment no és així: Cervantes va traspassar el 22 i fou enterrat el 23, i W.Shakespeare si va morir el 23 de abril, però ambdues dates del calendari Julià, que correspòn doncs al 3 de maig del calendari Gregorià, que és el vigent), però es va popularitzar la falsa coincidència, i així doncs, muria...!, que ...mata l' aranya! . 
Per fortuna, a l´Espanya posterior a la segona Dictadura -la franquista-, en la recuperada democràcia monàrquico-constitucional, suara autonomista, ja es va estar d´acord amb seguir fent del 23 d´Abril el dia del Llibre, i  en aixó va venir que ni pintat que el reconegut mestre de la literatura catalana, Josep Pla, morís un 23 d´Abril, el 1981...
Quines unes que en sap en Mar; amb ell mai estem desinformats; sort que aquest any no m´han encarregat dissenyar cap calendari...

esquetxar, engrunejar?

Aquest darrer any s´ha popularitzat a Catalunya i a la resta de la península el que es coneix com l ´"sketchcrawl", o el fer apunts dibuixats de paisatges, gents i coses a peu de carrer i en grup, prèvia cita en poblacions o events concrets, tal com fan ja fa temps els que s´esimen més fotografiar; tenen blogs propis d´es d´on es fan resums de cada acció o "quedada", i es realitzen les convocatòries a les següents; com la del darrer Saló del Còmic, event que ja ha complert els 31 anyets preceptius per a ser considerat adult...

Tal vegada per aixó, aquest any ha sigut convidat i homenatjat el Ralf König, dibuixant alemany, que des dels anys setanta ha sigut el paradigma dels dibuixants de còmic de temàtiques homosexuals masculines, a qui per fi se li dedica una mostra en el Saló Internacional de BCN, encara que figuri en el darrrer lloc de la llista, com d´amagatotis o com a colofó del dol en el període entre salons, per la pèrdua l´any anterior de dues grans figures, Jean Giraud l´etern "Moebius", i J.Mª.Berenguer, editor que va liderar la publicació de còmic under a Catalunya i Espanya amb l´alliberadora revista "el Víbora"  que va sorgir durant les dècades dels 80 i 90 del prop passat segle vint.

R.König va començar, pels anys setanta del segle XX, dibuixant historietes idealitzant el cos - i els atributs sexuals- d´homes joves, sovint obrers, ramaders o pagesos, mitificant així el desig homoeròtic, i fent la jugada al que el sistema benpensant volia per a aquest col·lectiu, fins que anys més ençà va normalitzar els seus personatges, assolint molt bones realitzacions caricaturitzades de situacions de l´entorn homosexual masculí, oferint així uns reeixits retrats socials que poden ser considerats exponents de caire antropologic i sociologic del col·lectiu social homosexual d´aquelles latituds.

Tal vegada per aquesta mena de sempiterna utilització i cosificació dels artistes gay en els events, i pel tractament mediàtic exagerat i extremat que de molts d´ells es fa -una realitat més de les societats conemporànies-, o bé per tot lo contrari, per l´arraconament social de les persones amb opció d´expressió sexual diferent de la majoria hetero, a hispanoamèrica ens han donat una alegria amb resposta: el matrimoni gay s´ha legalitzat a la república de l´Uruguai, i , amb l´Argentina, ja són dos els països llatinoamericans que ho han oficializat...De fet el "con sud" de la Llatinoamèrica  Atlàntica és una de les geozones del planeta on des de la contemporaneitat de la segona mitat del segle passat, i actualment, es dòna major recolzament al futur de l´expressió graficoartística en format caricaturesc, alhora que és on hi ha major dinàmica social alliberadora; bona prova d´aixó és el fet que alguns dels millors autors de còmic provenen d´aquells paísos: Brasil, Uruguay, Argentina...., o que els premis de l´event anual internacional comiquero de BCN, els dels autors "revelació", els dota, econòmicament- i esplèndidament-, la Fundació Divina Pastora, sudamèricana i d´inspiració cristiana.

Acabarem veient  doncs com, en aquests events de civilitat, els entorns homo de les societats de civilització "occidental" serveixen de "torna"?, com l´ homosexual és aupat per a contrast en els events artístico-socioculturals, a causa de ser considerat esbòs o croquis mai completat per molts heterosexuals...?, seràn considerats xavalla, calderilla, nyiguinyoguis, semicapa social de migrada solidaritat o "càritas" i de fals recolzament o "pietas", es a dir engrunes, esquetxos, del banquet dels que tenen el pinzell o llapis gros- sobretot el de l´economia- per acallar les males consciències dels opulents? Visca el 14 d´Abril!