Aquest darrer any s´ha popularitzat a Catalunya i a la resta de la península el que es coneix com l ´"sketchcrawl", o el fer apunts dibuixats de paisatges, gents i coses a peu de carrer i en grup, prèvia cita en poblacions o events concrets, tal com fan ja fa temps els que s´esimen més fotografiar; tenen blogs propis d´es d´on es fan resums de cada acció o "quedada", i es realitzen les convocatòries a les següents; com la del darrer Saló del Còmic, event que ja ha complert els 31 anyets preceptius per a ser considerat adult...
Tal vegada per aixó, aquest any ha sigut convidat i homenatjat el Ralf König, dibuixant alemany, que des dels anys setanta ha sigut el paradigma dels dibuixants de còmic de temàtiques homosexuals masculines, a qui per fi se li dedica una mostra en el Saló Internacional de BCN, encara que figuri en el darrrer lloc de la llista, com d´amagatotis o com a colofó del dol en el període entre salons, per la pèrdua l´any anterior de dues grans figures, Jean Giraud l´etern "Moebius", i J.Mª.Berenguer, editor que va liderar la publicació de còmic under a Catalunya i Espanya amb l´alliberadora revista "el Víbora" que va sorgir durant les dècades dels 80 i 90 del prop passat segle vint.
R.König va començar, pels anys setanta del segle XX, dibuixant historietes idealitzant el cos - i els atributs sexuals- d´homes joves, sovint obrers, ramaders o pagesos, mitificant així el desig homoeròtic, i fent la jugada al que el sistema benpensant volia per a aquest col·lectiu, fins que anys més ençà va normalitzar els seus personatges, assolint molt bones realitzacions caricaturitzades de situacions de l´entorn homosexual masculí, oferint així uns reeixits retrats socials que poden ser considerats exponents de caire antropologic i sociologic del col·lectiu social homosexual d´aquelles latituds.
Tal vegada per aquesta mena de sempiterna utilització i cosificació dels artistes gay en els events, i pel tractament mediàtic exagerat i extremat que de molts d´ells es fa -una realitat més de les societats conemporànies-, o bé per tot lo contrari, per l´arraconament social de les persones amb opció d´expressió sexual diferent de la majoria hetero, a hispanoamèrica ens han donat una alegria amb resposta: el matrimoni gay s´ha legalitzat a la república de l´Uruguai, i , amb l´Argentina, ja són dos els països llatinoamericans que ho han oficializat...De fet el "con sud" de la Llatinoamèrica Atlàntica és una de les geozones del planeta on des de la contemporaneitat de la segona mitat del segle passat, i actualment, es dòna major recolzament al futur de l´expressió graficoartística en format caricaturesc, alhora que és on hi ha major dinàmica social alliberadora; bona prova d´aixó és el fet que alguns dels millors autors de còmic provenen d´aquells paísos: Brasil, Uruguay, Argentina...., o que els premis de l´event anual internacional comiquero de BCN, els dels autors "revelació", els dota, econòmicament- i esplèndidament-, la Fundació Divina Pastora, sudamèricana i d´inspiració cristiana.
Acabarem veient doncs com, en aquests events de civilitat, els entorns homo de les societats de civilització "occidental" serveixen de "torna"?, com l´ homosexual és aupat per a contrast en els events artístico-socioculturals, a causa de ser considerat esbòs o croquis mai completat per molts heterosexuals...?, seràn considerats xavalla, calderilla, nyiguinyoguis, semicapa social de migrada solidaritat o "càritas" i de fals recolzament o "pietas", es a dir engrunes, esquetxos, del banquet dels que tenen el pinzell o llapis gros- sobretot el de l´economia- per acallar les males consciències dels opulents? Visca el 14 d´Abril!
