Traductor de Google

19 d’abril del 2013

Calendaris, i sant Jordi mata...

En Mar a vingut avui a fer el café a casa, i fent una mica de tertulia ens ha explicat, amant de la història com és, més o menys aixó que a continuació us resumeixo:
A ningú per poc despert que sigui, se li amaguen les propostes interessades que hi ha darrera la planificació de la majoria dels events, pels gestors -els governs- públics de torn, en les estratègies en la Cultura, les Arts, i etcs...: Els equilibris que es fan a vegades per a que la llebre no salti del plat són de circ, vistos de lluny, i de pena, vistos de prop. Un exemple senzill el trobem en com han anat anunciant i cuinant uns i altres el dia de l´any que la industria editorial i les institucions van acordar que seria el dedicat "al Llibre", pels nostres verals, event que finalment es va oficialitzar internacionalment, sobretot per part dels païssos i cultures d´orígen o amb forta influència europea-occidental, per tal de: "fomentar la cultura y la protección de la propiedad intelectual por medio del derecho de autor" com indiquen els objectius de l´ acord de la UNESCO per a aquest dia, el 23 d´Abril, des del 1995.
A Espanya ja a inicis del segon quart del segle XX es va oficialitzar un Dia del Libro pel dia del naixement de l´autor d "el Quijote de la Mancha", M.de Cervantes, el 7 d´Octubre, amb l´acord i l' iniciativa d´alguns editors que tenien seu a Catalunya; els editors locals, poc després i majoritàriament, també varen decidir fer-ho però en una altra data, que finalment, entre les dues aigües de la desfeta de la Dictadura primoriverista i la segona República, es va fer realitat i oficialitzar, el 23 d´Abril de 1930, dia de sant Jordi (en realitat del dia que la religió cristiana diu que va morir el sant, segons la wikipèdia l´any 303...), figura molt rondallística de llegenda, que des d´antic s´havia fomentat que fos patró cavalleresc -masclista- dels enamorats al Principat de Catalunya, i al s. XIX, recuperada la tradició des del moviment de la Renaixença, sobretot, patró de Catalunya com a país, ja que en l´Antic Règim havia estat patró de la clase social dels aristocrates (de l´ordre de cavalleria) catalans, i ja que, pel que es veia, només uns bons cavallers (catalans) sabien de lletra i podien enamorar, en un temps on arreu l´analfabetisme assolia nivells impressionants de vergonya..,i embolica que fa fort!. 
Tal dia però, no coincidia amb dates referibles a cap literat català conegut, però coincidia, més o menys, amb la que a Anglaterra, que també té per patró religiós a sant George, es celebrava la mort de W.Shakespeare, i a Espanya amb, més o menys, la mort de M. de Cervantes, ( encara que realment no és així: Cervantes va traspassar el 22 i fou enterrat el 23, i W.Shakespeare si va morir el 23 de abril, però ambdues dates del calendari Julià, que correspòn doncs al 3 de maig del calendari Gregorià, que és el vigent), però es va popularitzar la falsa coincidència, i així doncs, muria...!, que ...mata l' aranya!
Per fortuna, a l´Espanya posterior a la segona Dictadura -la franquista-, en la recuperada democràcia monàrquico-constitucional, suara autonomista, ja es va estar d´acord amb seguir fent del 23 d´Abril el dia del Llibre, i  en aixó va venir que ni pintat que el reconegut mestre de la literatura catalana, Josep Pla, morís un 23 d´Abril, el 1981...
Quines unes que en sap en Mar; amb ell mai estem desinformats; sort que aquest any no m´han encarregat dissenyar cap calendari...