la Girona pecadora...i els barris "xinos"(1)

És curiós que, els gestors de la política cultural a Girona, pel que fa a determinades visites guiades, tenen una certa tendència a potenciar temes que velis nolis posen l'accent en el morbo dels entorns prohibits o dels secretismes misteriosos de la història de la vila i la ciutat...

Temes com: la "Girona pecadora", o els "misteris de Girona", i encara altres que tant abelleixin als autors de guiatges de caire divulgatiu, temes que donen més lloc a xafarderies i safareigs de moralines que a altres questións més assenyades, i en canvi passen de puntetes sobre  alguns altres temes tant punyents històricament, pel que fa als escenaris i escenes de la "G dels pecats" com la vergonya dels moments mès àlgids de l' habitació de la immigració dels anys quaranta fins als seixanta, en el barri encartat com a pecador, quan la major part dels vels edificis i casalots del sector la Barca - Pou Rodó, en aquelles dues dècades, estaven superpoblats i  massificats, on tres families de quatre membres havien de conviure en un pis que no arribava als 60 m2, i on,  per tant la pobresa hi era ben patent, amb el patiment humà i les mancances en alimentació, higiene, sanitat i treball com a pa de cada dia...aquella situació -que bé mereix ser comparada amb la mateixa que es visqué a la major part de les ciutats portuàries nordamericanes durant més de mig segle a causa de les onades migratories que s'hi varen viure- va ser mantinguda en profit d'uns sectors de població que si es mereixen l'epitet de "pecadora", burgesos que no tingueren escrupols a l'hora d'entaforar en les finques de la seva propietat a pleret a immigrants que cercaven, al menys, sostre, alhora que arrodonien el negoci llogant els baixos als bars de prostitució de baixa categoria, que en aquells temps "d'estraperlo...", com deia la cançó, els proporcionava "pingües beneficios"... 

I tanmateix, possiblement, aquells burgesos no creien que el seu comportament de capitalisme depredador fos pecaminós, tot i que podrien haver sigut els millors clients dels prostíbuls de categoria, com els "privés" de pisos luxosos en carrers cèntrics de la ciutat, disfressats de dispeses o de pisos per a empleades temporals en empreses d'àmbit internacional, que a Girona hi havia...Tampoc sé que en la visita guiada que ens ocupa ara, es parli a fons d'altres pecats més que de la prostitució -de l'alcoholisme es fa de passada- com de l'entorn de les drogues toves i el de les dures -que també esmenten de pas-, o fins d'altres com l'especulació del sól o la immobiliaria, o dels "caciquismes" disfressats de negocis, o fins d'altres més contemporànis com la guerrilla urbanocomercial de les morals de les religions monoteïstes a nivell local...

Sembla dons que la parauleta "puta", aplicada originariament als practicants de l'onanisme més recalcitrant, va donar lloc a una panvisió prostituida d'un barri que ha patit sobretot les preferències locals del catàleg dels pecats, tot i ser millor aplicada, i amb propietat, al vici que ha practiccat la pràctica majoria de la població, i que actualment, tot i que molt "desprestigiat", encara és molt acceptat pels joves: el consum compulsiu de tabac; vici, o malaltia, que associat a la felació, va donar lloc, des del segle XIX, a l'éxit dels "barris xinos".

La llengua oficial d'un estat federal ideal

-Hi ha una Espanya que se l'està guanyant...,la repulsa, vull dir,-diu la Roni- i ho dic amb molt de pesar, per la vergonya que sento per moltes de les raons que manifesten els que no volen seguir formant part de l'Espanya (reino de).
-I quina, o quines són les raons que t'han dut a tenir aquesta consciència - segueix en Jos Dri, al seu torn fent com si l'entrevistés...- que a voltes, pel que dius, supera el teu convenciment que el projecte de futur de Catalunya amb les altres nacions i comunitats autònomes en un Estat comú, encara és molt vàlid?
-Doncs, que Espanya (per entendre-ho, vull dir l' Estat vigent, encara), segueix massa els principis constitucionals vigents que no assenten el degut respecte per les peculiaritats essencials de les nacions históriques que el composen...
-Ostres, és molt gruixut aixó qué dius...
-No tant, perqué, p.e., quan es diu que la llengua oficial d'Espanya és l'espanyol, i aquest s'identifica amb la castellana exclusivament, el que fa és menystenir les altres llengues, cooficials -pobrement només en els seus territoris lingüístics-, que són históricament, des dels orígens de cada una de les societats en que són pròpies, les naturals...
-No exageres amb aixó que dius?
-No; perqué fixa't, si els governants de les comunitats on el castellà és la llengua pròpia no propugnessin una mena de superioritat del castellà i desenvolupessin una major o verdadera sensibilitat pel que significa ser membres d'un estat plurilingüístic, el que dirien en aquest cas és que l' espanyol com a llengua oficial de l'estat espanyol, no existeix, sinó que llengües espanyoles oficials ho són totes les llengües de les comunitats que el composen, i que la llengua que ha de representar a l'Estat espanyol en les comunitats internacionals, hauria de ser cada una de les llengües de l'estat plurilingüístic i plurinacional, per torn, i pel període que es considerès adient...
-peró aixó que dius és molt difícil, no tots els habitants de l'Estat Espanyol saben les cuatre llengües de les nacionalitats..., I sería molt costós que així fos...
-Aixó que dius és cert, però no és menys cert que el sistema escolar i els respectius governs de les comunitats de l'Estat haurien de fer tot lo possible per a que així sigui. Avui gairebé el vuitanta per cent de la població activa de l'Estat té, al menys, estudis de secundària, i per tant l'aprenentatge, al menys per entendre i parlar bàsicament les altres llengües de l'estat, i per descomptat conèixer, parlar, llegir i escriure correctament la pròpia i al menys una de les altres cooficials, i aquesta podría ser optativa, sería quelcom molt factible i realitzable; i encara que el compliment d'aquestes propostes de justícia sigui de llarg temps, aquest no sería de masses anys.
-Possible si sería; a més aixó que expliques és la descripció d'un estat democràtic, igualitari i just lingüísticament..., idealment.
-Aixó que dic, -finalitza dient la Roni- només és un dels fonaments d'un Estat Federal plurinacional ideal...

Eugenials....hortes

La Festa Major del barri, antic poble del Pla de Ter (pels republicans anticlericals, agnòstics o ateus) o de santa Eugènia de Ter, (pels mes conservadors, católics, cristians o religiosos), per coincidir en les seves dates amb la de l'11 S, diada nacional catalana, hauria de gestionar divulgativament algunes de les claus de l'actual cultura rururbana de la petita plana de Girona, com la de la zona de major extensió territorial del municipi de Girona per la banda del Ter dedicada a l'agricultura: les seves HORTES, que són la prova pervivent o resistent, que ha sabut posar el punt sobre la i a l'avanç ferotge de la industria de la construcció i urbanització del territori rural del l'antic municipi, horta que proveia els rebostos de moltes llars de la veïna capital, la ciutat de Girona. Visca el cistell de l'hortolana i no les hosties dels immobilianids i bosqueboletans, espècies no tan rares pel que sabem de la teuvecat i els diaris...

I he dit que hauria de ser una festa dipositaria de les claus de l'agroentorn hortícola pensant en la importància cabdal que té aquest pedaç del municipi de Girona dedicat als agroconreus de petita escala, i per tant escola elemental de convivència hortolana, d' autoabastament i de serveis comercials al detall, educació social tant important en aquesta societat contemporània que fomenta  el capitalisme i el consumisme...

Si volem una societat plenament conscient del que vol votar, també cal que estigui ben formada i informada del que és millor per al seu futur autodigestionari...- vaja, la nimfa del rec ja me n'ha tornat a fer de les seves!-, perqué, tothom sap que a menor despesa per capita en els sectors bàsics menor despesa pública en els sectors de l'economia que els serveixen: en transformació i envassat d' aliments, i en transports i comunicacions, i menor despesa en transaccions internacionals, i olé -nostàlgic, diuen- al B.d'A. de la caritat cristicapitotxa. Aspectes d'estalvi particular i de contenció de la despesa publica que segurament caldrà tenir presents en la possibilitat d'una – futurible o futurista - Catalunya de plena sobirania...

Visca la nació catalana autosuficient, federada i solidària amb els altres pobles i nacions que té al voltant; visca l'Euroregió Mediterrània Pirinenca, i visca la dieta mediterrània!

article dedicat al meu amic i company, en J.A.i S.