Traductor de Google

19 de setembre del 2014

La llengua oficial d'un estat federal ideal

-Hi ha una Espanya que se l'està guanyant...,la repulsa, vull dir,-diu la Roni- i ho dic amb molt de pesar, per la vergonya que sento per moltes de les raons que manifesten els que no volen seguir formant part de l'Espanya (reino de).
-I quina, o quines són les raons que t'han dut a tenir aquesta consciència - segueix en Jos Dri, al seu torn fent com si l'entrevistés...- que a voltes, pel que dius, supera el teu convenciment que el projecte de futur de Catalunya amb les altres nacions i comunitats autònomes en un Estat comú, encara és molt vàlid?
-Doncs, que Espanya (per entendre-ho, vull dir l' Estat vigent, encara), segueix massa els principis constitucionals vigents que no assenten el degut respecte per les peculiaritats essencials de les nacions históriques que el composen...
-Ostres, és molt gruixut aixó qué dius...
-No tant, perqué, p.e., quan es diu que la llengua oficial d'Espanya és l'espanyol, i aquest s'identifica amb la castellana exclusivament, el que fa és menystenir les altres llengues, cooficials -pobrement només en els seus territoris lingüístics-, que són históricament, des dels orígens de cada una de les societats en que són pròpies, les naturals...
-No exageres amb aixó que dius?
-No; perqué fixa't, si els governants de les comunitats on el castellà és la llengua pròpia no propugnessin una mena de superioritat del castellà i desenvolupessin una major o verdadera sensibilitat pel que significa ser membres d'un estat plurilingüístic, el que dirien en aquest cas és que l' espanyol com a llengua oficial de l'estat espanyol, no existeix, sinó que llengües espanyoles oficials ho són totes les llengües de les comunitats que el composen, i que la llengua que ha de representar a l'Estat espanyol en les comunitats internacionals, hauria de ser cada una de les llengües de l'estat plurilingüístic i plurinacional, per torn, i pel període que es considerès adient...
-peró aixó que dius és molt difícil, no tots els habitants de l'Estat Espanyol saben les cuatre llengües de les nacionalitats..., I sería molt costós que així fos...
-Aixó que dius és cert, però no és menys cert que el sistema escolar i els respectius governs de les comunitats de l'Estat haurien de fer tot lo possible per a que així sigui. Avui gairebé el vuitanta per cent de la població activa de l'Estat té, al menys, estudis de secundària, i per tant l'aprenentatge, al menys per entendre i parlar bàsicament les altres llengües de l'estat, i per descomptat conèixer, parlar, llegir i escriure correctament la pròpia i al menys una de les altres cooficials, i aquesta podría ser optativa, sería quelcom molt factible i realitzable; i encara que el compliment d'aquestes propostes de justícia sigui de llarg temps, aquest no sería de masses anys.
-Possible si sería; a més aixó que expliques és la descripció d'un estat democràtic, igualitari i just lingüísticament..., idealment.
-Aixó que dic, -finalitza dient la Roni- només és un dels fonaments d'un Estat Federal plurinacional ideal...