Abans, quan era jove, els estius a Girona no quedava ningú: els caps de setmana sobretot, amb prou feines senties ni les remors d´algun cotxe o moto pels carrers asfixiants de l´estuba estival, ja fos al juliol o en plena canícula estival d´agost... Jo preferia restar a Girona, a redós d´aquell silenci que ho envoltava tot, lluny de les gentades i les cridòries de les poblacions costaneres i de les platges a vessar d´estiuejants i "domingueros"; aquella pau em servia de poció màgica per tornar a començar la setmana ple del vigor i l´energia estalviada i servida per la calma del cap de setmana a la vila deserta; si no hagués sigut pels turístes del BarriVell, hom hagués dit que la ciutat estava abandonada ...
Ara més de trenta anys després, ni els caps de setmana es lliuren de les gentades a les terrasses i espectacles a les places, sobretot al BarriVell, on sembla que les pedres antigues són el millor reclam per a passar nits a la calor d´elles, i quan tanquen per mor de la normativa municipal, són les grups de passavolansts que , molts dels embriacs o amb ganes no sadollades de gresca, fan del son dels veïns un martiri de sant Llorenç, i els dilluns, deu meu! com costen de recomençar!..Si a aixó darrer hi afegim les reparacions viàries de cada estiu, i els concerts inesperats de les campanes dels temples, per raons festives, ja ho sabem, però murga insistent de tradicions que oblidades ara sorprenen, doncs tot plegat, ja tenim el quadro que m´ha mogut a escriure aixó: Contaminació acústica nocturna i diurna durant el temps que se suposa que hi ha menys moviment de gents, ergo, malson de nits i endormiscament de dia... i que aixó passi a qui beneficia i a qui perjudica, perquè avui de tot es fa negoci, i del que tenim les victimes, que?!!!
breus mostres del que dic:
