targetó animat de l'any nou 2017

les comarques, del Matarranya, encara.

fotografia infogràfica a partir de Google Earth.

Val a dir que el Matarranya, en el seu decurs d'uns centquaranta kms., té diversos afluents que a prop de la seva capçalera són l'Ulldemó que baixa de les mateixes serres dels Ports, i també el riu Pena, que forma l'embassament del mateix nom a prop de Beseit i tots dos afluents desguassen abans d'arribar a Vallderoures; l'altre dels subsidiaris és el riu Tastavins, que també es forma inicialment a les fondalades de les elevacions dels Ports, prop de Pena Roja, i en el seu curs fa de separador entre els paisatges alpins i els centrals muntanyosos, alhora que vertebra la zona oest de la comarca administrativa, zona d'elevacions més altes i menys uniformes (entre els 600 i els 800 mts snm) que les de la central comarcal, a proximitat del cual hi ha els pobles de La Portellada i de Ràfels (Rafales). Per sobre de la Freixeneda, a la banda oest administrativa, hi trobarem els pobles de Valljunquera (Valjunquera) a la zona d'elevacions, i la Vall del tormo (Valdeltormo) al costat de la planera superior... El riu Matarranya desguassa finalment al riu Ebre a prop del poble de Faió (Fayón), el més septentrional de la comarca natural, que també cmprén els pobles de Nonasp (Nonaspe), Favara i Maella – que no estàn en la comarca administrativa per pertànyer, segons la llei de comarcalització d'Aragó, a la comarca de Caspe-Baix Aragó; per sobre de Calaceit, i vers l'Oest, hi ha el poble de Massalió (Mazaleón) que obre el pas al pla de terrasses de l'Ebre on hi ha els altres anteriors esmentats.

fotografia infogràfica a partir de Google Earth

La carretera N-42o travessa la zona nordenca de la comarca administrativa, d'est a oest, i vé de Catalunya de la banda de Gandesa i va vers Alcanyís; d'altra banda la N-232  vé d'Alcañiz i va a Morella, al País Valencià, i és la via que delimita aproximadament el ponent comarcal, i enllaça els pobles matarranyencs de Fòrnols (Fornoles), Montroig (Monroyo) i Torredarques (Torre de Arcas), que están més vers el ponent comarcal...Desde Vallderoures, hi ha carreteres comarcals i autonomiques: a Alcanyís, a Monroyo i a Tortosa... Si anem a les dos localitats que pivoten l' eix administratiu-cultural de la comarca: Vall de Roures (Valderobres) i Calaceit (Calaceite), la primera al mig, vers el sud, i la segona al nord, trobarem que encapçalen o estàn a l'avantsala de dos paisatges ben diferents i diversos tant entre ells com en relació a la zona central abans breument descrita, si bé el riu Matarranya els uneix en el seu decurs...

mapa procedent d'altres fonts

Cal dir que la comarca natural arriba fins a pobles més a l'Oest, que estàn adscrits a altres comarques administratives, com la Codonyera, la Sorollera, la Ginebrosa, la Canyada de Verich, entre altres, i són els pobles més llunyans de la zona que conserven i conreen encara la llengua catalana, amb clares influències del valencià i molts castellanismes; com a Calaceit, considerada i tradicionalment anomenada capital cultural de la comarca matarranyina, on l' Associació Cultural del Matarranya vetlla, des dels temps de la Transició a la Democràcia, per la llengua pròpia, lo costumista, lo social, lo musical, la gastronòmia i la cultura de la zona, àmpliament, sense desdir-se del seu tarannà aragonés i històric de terra de fronteres interiors o de cruïlla...



                                         ____________::::____________

Lluminaries nadalenques meves, encara!

Pel que sembla, l'AViC sant Feliu, no vol que, aquest 2016, resti en l'oblit el missatge de mesura energètica en relació a la despesa pública per les festes nadalenques, inherent al disseny de la lluminària que durant alguns anys varen lluir els carrers del tros de sant Feliu del Barri Vell, ara farà uns anys...Bona prova del que dic és el fet que alguns establiments comercials, com el RIver Café o Restauracions Batlle, han volgut lluïr, o mostrar, en els seus aparadors una d'aquelles lluminàries basades en un disseny meu, durant les festes de nadal i any nou actuals; ja l'any 2015 va restar reduit l'espai dedicat a tals lluminàries....
Aquí en teniu alguna foto d'aquest any:

bones festes tinguem!

des del Matarranya : les seves comarques

el riu Matarranya al seu pas pel viaducte de la Val de Zafàn

  Aquest riu tant poc conegut pels catalans, el Matarranya, fa d'eix d'una conca fluvial que conformà una zona comarcal natural; moltes poblacions de la comarca natural del Matarranya, es bastiren a les elevacions prop de les seves vores, les dels seus afluents o pels volts, mercés sobretot a que els seus cabals d'aigua han estat permanents històricament -si bé gairebé sempre minsos als estiatges, i abraonats en els episodis tempestius-, aspectes que han permés la formació de terrrasses aluvials més o menys extenses i molt adients pel conreu agrícola de regadiu, com de presseguers i altres fruiters, en contrast amb el de secà en les zones més elevades on tradicionalment són d'olivets i ametllers..
.

El poble veí del d'on resideixo -la Fresneda castellanitzat, la Freixeneda en català-, fa de talaia de la zona central de la comarca administrativa del Matarranya; des dels carrers alts o bé desde la plataforma de la esglèsia o la del castell, es divisa tota la zona, més o meys ondulada, com una basta extensió més o menys uniforme, on els barrancs o valls, -es a dir les zones de fondalades per on pasen cursos d'aigua intermitents, més a la primavera i tardor que a l'estiu o l'hivern, a excepció del riu que dona nom a la comarca- no es veuen per restar solapats per la vegetació de les zones elevades (400 - 500 mts. s.n.m. aprox.) entre els rius Matarranya i Algars, aquest segón separant-la del massís dels Ports i fent de frontera amb Catalunya.

Torre del Compte i els Ports desde la Freixeneda

Els pobles que ocupen aquesta zona són la Torre del Compte, a una alçada sobre del Matarranya, i el de Queretes (Cretas) vers l'est comarcal, just a on aquestes lleus elevacions baixen vers les terrasses aluvials del riu Algars, on a la seva esquerra hi ha els pobles de Lledó i Arenys de Lledó, a frec de la Catalunya administrativa..

mapa procedent d'altres fonts

Als voltants de Calaceit el terreny és molt més planer que al davant de la Freixeneda, la vegetació més xeròfila i molts conreus, mentre que a partir de Vallderoures vers el sud, el territori esdevé muntanyenc, ja que aquest poble de menys de cinc-mil habitants i capital comarcal, fa de porta d'accés a les zones muntanyoses i alpines dels Ports, amb elevacions de més de 1000 mts s.n.m. -com la Penyagalera, lo Periganyol o el Tossal dels reis-, primer pel poble de Beseit (Beceite) a escassos set km., i mes al sud per Fontespatlla (Fuentespalda) i Pena Roja de Tastavins (Peñarroya de Tastavins). 

La vegetació canvia gairebé radicalment al travessar pel pas de Querol, sobretot pels boscos de pins negres, faigs i també algunes rouredes, i densos sotaboscos de boix i vegetació rupicola de zones humides, alhora que la fauna també esdevé meravella amb especies com la cabra montés o pirenaica, l'aguila real, l'aguila perdicera o el voltor...

                       

                                            

--------::::--------

de comtes, comptes i més...

«De La Fresneda a Torre del Compte, atravesando el majestuoso puente sobre el río Matarraña. En esta villa, que aún mantiene la casa del conde, se respira un ambiente tranquilo, sólo roto por algún tractor. En La Torre, además de conde, tienen un gran reloj de sol...»

                              J.L.Soler

«La Comarca del Matarranya» vv.aa., coords. Benavente i Thompson. ed. D.G.deAragón.

En Mar, m'ha demanat que posi aquest texte seu, en este blog:

"Ho sap tothom i no és mentida, que a cada tal li arriba son qual...Dons aixó va ser aplicable, pel que se sap, al nom que duia el poble en el que resideixo ara per ara; perqué, sembla que tingué els seus orígens com a lloc poblat en una torre de vigilància fronterera aixecada per ordre del rei d'Aragó, Alfons 1er, en temps de la reconquesta peninsular als moros invasors, que més ençà consolidà el comte català Ramon Berenguer, quan es va casar amb Peronella d'Aragó, filla del monarca aragonés...Dons bé, com sempre es feia, el feu (quin mot més lleig) de la Torre que forma part del de Vallderoures o de la Penya d'Asnar Lagaya, el va subinfeudar a alguns nobles que amb el temps, sense descendència, s'el van passar/vendre ( el feu) a la Seu de Saragossa (tot aixó molt sintetitzat), que pel que sembla el va utilitzar com a lloc per a recaudar delmes eclesiàstics i altres impostos d'aquella época als comarcans. 
Crec que lo que ve a dir l'erudit professor i doctor en història a la Universitat d'Oviedo, sr. Octavi Monserrat Zapater, en la publicació, aquest estiu, del llibre «Torre del Compte, entre la época medieval y la contemporánea» és que el nom primer del poble de "Torre del Comte"  passà a ser conegut com "Torre del Compte", diu ell, que indistintament, a partir de la seua tesi sobre la troballa en manuscrits de la grafia de lo nom del poble escrita com "del Compte" desde la medievalitat, i quan el català o l'aragonès com a llengues varen començar a ser reprimides obertament, a partir del 1714, segle divuit, quan la monarquia hispana passà als Borbons, d'orígen francès, i quan Catalunya i Aragó foren castigades amb la pèrdua dels seus drets, "confederades" com estaven com a nacions,  en la resta de "les Espanyes" per haver defensat els drets a la corona de l'altre pretendent, austriac ell, la grafia "torre del Compte" ja era un fet....
La questió ja venia discutint-se desde feia molt de temps, que si T del conde que si T del compte..., i es qué l'assumpte era crucial, dons al mig del ràfec del teulat de la magnífica façana del vell ajuntament del poble, hi ha una gran -de tres que hi hà- gàrgola en forma d'aguila que éra el símbol de la casa d'Austria, nissaga monàrquica que va governar «les Espanyes» des del mateix segle que es va edificar tant bell edifici- també la majoria dels dels altres ajuntaments de la comarca -cosa que no li deuria fer cap gràcia al rei «Sol» francès, ni als seus familiars que van conquistar amb les armes la corona espanyola; i dic aixó a desgrat de la descripció oficial de tals figures, on es diu que és una gallina(sic): hi ha detalls de tal gàrgola que donen fé del que dic... La solució de la històrieta del nom del poble, després de la nova comarcalització aragonesa de fa uns divuit anys, sembla salomònica: un punt pels centralistes monarquics actuals (anti independentistes catalans) per endossar al català Ramon Berenguer la propietat de la "coletilla" «del comte»..., i un altre a la tesi del sr.Monserrat, pel fet de decidir que el mot «del compte» ja apareixia escrit en pergamins i textos antics;  se suposa que l'edició del llibre 'ha reforçat este darrer criteri, i d'latra banda, tabé ha afavorit a la sanitat global espanyola, per qué l'autor és un senyor que es diu Monserrat, i no Mon(T)serrat, i tothom sap de que van les «T» si hom és favorable a "los olivares maestres i calatravos"...
Ara, a la Comarca, posen oficialment els noms dels pobles en bilingüe com, Torre del Compte ( castellano) / la Torre del Comte (català de la Franja), quan el mot "compte", en castellà no té cap significat contemporàniament -tal vegada si com a "arcaïsme"-, i per tant esdevé un fonamentalisme fins a cert punt incongruent i paradoxal pel fet que el mot "compte" si té un significat molt clar en català contemporàni i actual...

Que ja ho varen dir, i fer, els del Front Popular en el temps de la segona República, al decidir el nou nom del poble: "Torre libre", aixó és ni feudal, ni clericalista, ni incongruent...

De la feixuga lectura de dades i dates del llibre, es pot deduir doncs qué, -a banda de les innumerables que poden ser d' interès pels autòctons locals i pels que fan recerca en història o sociologia-, este vé a ser una crossa per la llei de comarcalització i bilngüisme, per a reforçar el criteri comarcal sobre la denominació del poble, o bé, una porta oberta o oportunitat per a un possible revisionisme del nom d'un poble, per a una polèmica de cafè, que ja és secular...
Servidor,per si es fa un referendum sobre la denominació, voto que es digui la Torre del Matarranya...,i aixíns ni histe ni histo!
 

de poetes i escriptors a la mostra d' "Art Inclusiu" de Vallderoures

Fa una setmana que a la capital comarcal del Mataranya a la Franja d'Aragó, la Llibreria Serret de Vallderoures va convocar una trobada de poetes i escriptors, en col·laboració amb diverses entitats assistencials de nens i joves amb disminucions, que es va concretar en una lectura de poseia i altres texts, enmarcada en la mostra de dibuixos, pintures i escultures dels joves que que s'exhibien al castell medieval de la població i que duia per enunciat: "per amor a l'Art Inclusiu"

L'Octavi Serret va convidar en Jos Dri Nir, poeta i escriptor - com a tants altres clients de la seva famosa Llibreria on s'hi troba tot lo que es publica en català, i sobretot del Matarranya, les Terres de l'Ebre i el Baix Aragó Històric - a la trobada, i li va agafar tant de sobte que no va poder llegir cap vers seu...

En aquesta trobada vam poder conèixer diversos poetes, escriptors i persones destacades de la cultura de la zona; entre ells vaig conversar amb el poeta i periodista d'orígen galaic afincat a Saragossa, Antón Castro, qui per cert té algun poema dedicat a la escriptora gironina Mercé Rodoreda; també vaig conversar força estona, al dinar posterior, amb el sr. Martin Quilez que ha sigut un dels promotors i organitzadors més entusiastes i dedicats a la mostra d'ART INCLUSIU, des de la fundació Quilez Llisterri...,entre altres.

De la trobada s'han fet ressó els mitjans de premsa, com el provincial : "Diario de Teruel", el supra/intercomarcal: "la Comarca", o el local i comarcal: "Noticies del Matarranya", a banda d' altres...Aquí us deso una mostra de lo publicat a "La Comarca" el dia 11:

"Lletres d'Aigua"

• Avui és el dia de les Llibreries arreu. 
• Fa algun temps es va fer aquest recital de J.Fuster, jove cantautor de les terres de l'Ebre, comarques tarragonines, lleidatanes i turolenses, en una fira del llibre Ebrenc...

A mi m'ha semblat meravellós el seu tremp, la seva veu apassionada i el seu timbre...Si pogués dedicar algun dels temes d'aquest autor, triaria del seu disc "Lletres d'Aigua", el tema " la promesa" a qui fa anys el 13 d'aquest mes: El recital és del 2009, any si fa no fa que ens varem retrobar...; la podeu escoltar en la següent adreça web (és la primera del recital): https://youtu.be/6eIZ9FQiQvo
Tot i que potser sentireu un altre tema, igualment bonic; i no us oblideu de visitar la vostra llibreria més propera; la meva ara és la Llibreria Serret de Vallderoures..,

Monsters And... USA (!?)

en Xolu Romin i la Llis, m'han demanat incloure el text i el video musical següents:

"d'un dels darrers discs del grup Monsters and Men: el tema Sinking Man, és una manera de pre-veure la nova situació internacional ocasionada per l'ensulsiada dels U.S.A./E.U.d'A."

Valderrobres monumental

Aquesta és una vista tradicional de visita turística a Vall-de-roures/Valderrobres, població històricament important de la comarca del Matarranya, que antigament havia sigut vila episcopal per pertanyer a la mitra saragossana, i d'aixó les seves muralles, pont i torre-portal, amb lo castell de l'arquebisbe a dalt de tot...

 

des del Matarranya : gats del poble..

 Des de fa algun temps resideixo en un poble de la Franja catalanoparlant -alguns diuen que parlen el "xapurrejat"- de la comunitat de l'Aragó; els primers dies van ser de troballes i sorpreses en un entorn rural de la comarca del Matarranya, de terra més o menys planera, on la quietud i els sons de la natura es conjuguen en un silenci armoniós que plana arreu, i on el bufejar del vent de cerç (cierzo), als capvespres entre les pedres de les antigues cases, es torna inquietant...
 

Al poble on m'estic, només es veuen passar pels carrers solitaris, algunes gents al llarg del dia, i no es senten més vehicles que algun tractor a primera hora del matí i algun vehicle que passa lentament per la carretera més enllà del nucli urbà d'aquest veinat d'apenes cent-cinquanta persones (que a l'estiu augmenta exponencialment..); també les campanades del rellotge de l'ajuntament del poble, de la mateixa qualitat acústica que les dels de casa fina: cullera cantarina repicant en un plat de rica sopa, les hores i les mitges...

Però també hi ha una població visible i acord amb el silenci d'aquesta contrada: la dels felins, moixos o gats; siamesos abandonats, gats de pagés grassonets d'aquells de pessebre i de mirada sobrada, gats negres com el carbonet de les llars, gats ratllats grisos i negres, gats del color de la terra,... i n'hi ha de tota mida, mena, pelatge i colors que campen cercant aliment i solell; de gossos, paradoxalment, tot i sentir-los bordar de lluny, avui n'he vist un, el primer: un llebrer elegant i atrevit, a la plaça... 

El poble tenia unes muralles que, amb el passar dels segles han esdevingut els patis posteriors de les altes cases, l'esquena de les quals feia de mur i, ara dónen a ravals o descampats on els moixos es reuneixen i són, a vegades, munió.

Els pocs vehicles que aparquen en carrers i placetes esdevenen, per a ells, terrasses on pendre el sol i escalfar-se quan la tardor avança: el ronroneig dels mixos sobre els capós ho evidencía; els seus miols són tant fins com els sons de les campanes, i sovint miolen més finament quan algú s'hi acosta a dar-los alguna deixalla de menjar o una mica de llet...Són habitants, per als homes, més aviat molestos, més que per a les dones que solen apiadar-se'n. I n'hi ha en tots els pobles dels voltans, sobretot aquells que tenen un nucli urbà històric i a mida que el van rehabilitant, manlleven caus i sopluig a població tant mínima i alhora tant visible.

Aquesta munió de felins, mig doméstics mig salvatjots, m'ha fet recordar un article que va escriure l' enyorat Narcís Jordi Aragó, a la Revista de Girona nº 198, titulat «el Call i els seus gats», on desglossa els que han citat en les seves obres els gats que hi havia al call gironí...Però aquí no és un antic call -que també n'hi hagué- el que motiva la munió de mixos, sinó una població flotant de més de sis o setcentes persones que venen en temporades festives, sobretot a l'estiu, de vacances a les cases que han rehabilitat o que han construït gairebé de bell nou, o que lloguen, en "plan" turisme rural, les mascotes urbanes dels quals s'han anat mesclant amb els moixos locals. La població d'estiuejants de les ciutats dona vida al poble, animant-lo i omplint-lo de sons humans i socials, desfent l'aire misteriós de poble "fantasmagòric" que de la tardor a la primavera hi sura..., tal vegada com el seu encanteri.

poemes sobre el (sant) Feliç

El nostre amic el poeta Jos Dri Nir, ha fet una sèrie de cuatre poemes llargs sobre històries del vell barri de sant Feliu del Barri Vell de Girona...

Aquí en aquest bloc-dietari no diari, no hi ha prou lloc per a mostrar-vos-els sencers però si alguns retalls i fragments del primer poema, que enuncia com: "les immersions del (snt) Feliç"

josdrinir@gmail.com

les immersions del (snt) Feliç

Els antics remots des dels pobles veïns 
venien de pesca i de cacera, cada estiu, 
però arribaren els romans parlant llatíns

  ai! mare marona, ja comença el liu? 

 Els antics romans aquí es van quedar 
perqué aquí volgueren residir:
 una ciutat "ex novo" varen construir,
  petita i coquetona. 

Qui ho va fer de veritat de la bona?

 els autòctons i algun esclau

i no pas amb uns « si-us-plau": 

a qui llatí no sabia ni aprenia.

    a traginar rocs se l' envía. 
i d'aquell esclavatge, s'esdevení
que la parla local mai més es sentí,

i el seu escriure restà oblidat:
avui, encara, és un misteri no desxifrat.
  Se l' endugué un aiguat?  
 O pot-ser un mercat?

 

A la nova ciutat li diuen, en llatí, Gerunda, 

que vol dir: “aquesta terra tanta aigua poseeix

 que no cal cercar-la a profunditat profunda”

i era cert: desaiguaven per allà mateix

    els quatre rius que tothom coneix...

  

   Els amos competitius de la petita ciutat
  amb els cristians cosmopolites, es van enfrontar,

  i el famós predicador, Fèlix, moré i nord-africà, 

   la va palmar quan el varen encalçar:

  una i altra vegada, el llençaren a mar.
  Encara sort que els angels, vigilants, 
el salvaren cada cop, fins que de xopes, 
ses vestidures, es tornaren pesants
i de la mullena, mai més menjà sopes!

Varen passar moltíssims segles i anys,
i visigots, francs, moros i Carlomanys...
Per fi  a redós del temple, un suburbi creix
pels volts del de sant Fèlix, era el raval baix.
Aleshores, el llatí clàssic, l'escrivien i parlaven
 només clergues, i mandamasos dels sabers;
però eren gernació qui amb feina el xapurrejaven..
i a més feien servir el romanesc de pagés...

     
    Val a dir que, 

    a partir de la independència de la marca dels francs,

   la llengua catalana d'ell -el llatí- provingué.

 

Poetes provençals, com el Cerverí, 
no cantaren versos en llatí,
i la llengua d'oc no els hi era estranya,
ans era la seva companya.
Els canonges si que ho feren;
l'escrigueren 
sobre les pells 
de bells pergamins vells,
com ara en el llibre anomenat,
tot i que de música no tractés, Beatus el Beat.

     D'altra banda, Oliba, gran abat, 
     a sant Narcís inventà?, descobrí?
     com les flors d'un seté cel, per causa del mite llatí !

    
Tot aixó, i més, passava quan en català, català, ja s'anava parlant i escriguent aquí.

     Llavors éra la llengua mes poderosa, el llatí 
 però, suara, el Català, per fi li plantà cara.

..../.... 

ah! i no hi hagué manera de popularitzar el nom
 del sacrificat patró del temple basílica:
dir-se Feliç era un malson
pels que veien en Fèlix una bella forma llatina;
de tal cas, entre altres semblants,
 en pervingué tota una filològica disciplina,
i una secular ética dels caràcters catalans,
 àdhuc de la felicitat, si més no, la gironina.
I cal dir-ho, gairebé sempre 
després d'uns bons ruixats
que es tornaren en aiguats
(comproveu-ho per l'estadística),
com deia, tot sovint, han estat
 només els lletraferits -mentres
  no estessin al cas els escriptors-
 els socialitzadors de les llengues
  i, de la catalana, els millors defensors.

 ..../....

       i direm ben fort enguany       

     totes juntes, i no només ells, 
    que com cada any,
    a cada Agost, el dia1:
    Visca el sant Feliç,

    visca sant Feliu,
     (àdhuc Feliou),
      i...
     visca la Festa

      del nostre tros del Barri-Vell, 

     que la voldriem, feliç i mestra.

___.--.___

  

 

comiats estivals

Val a dir que fins avui he estat fent públics la major part dels articles d'aquest blog...
Val a dir que fins ara he posat dons a disposició de tothom les meves opinions, les dels de la colla i les novetats relacionades amb l'exercici de les meves professións...
Justament perqué canvio de lloc de residència habitual per una llarga temporada, he decidit dons que, la major part dels meus articles en aquest blog siguin, a partir de les entrades següents, de caràcter privat, i només hi tindràn accés aquells que en poseeixin la referencia, o tingueu una subscripció rss, o bé els que estigueu subscrits o que us subscriviu per email ( hi ha l'enllaç per a fer-ho a la columna lateral, i només amb un clic ho teniu sol·lucionat.)
Valgui aquest avís fins a finals d'aquest mes estival de Juliol 2016.

insisteixo, insistim!

proposo:

QUE AQUEST 2016, 

els NENS i NENES del sector i del Barri, 

siguin els qui   

(dibuixin, dissinyin, pintin, etc,) 

facin...

el TEMA GRÀFIC de la PORTADA del Programa Imprés (

 i  altres medis publicitaris i informatius de l'event)

de la FESTA d'Estiu de sant Fèlix.

+ lleones, pels temps que vindran...

La Justicia és lenta, diuen, i com deia a la meva opinió anterior, sobre el cas que ara ens preocupa: + seguretat per a "la columna de la lleona", està clar que darrera dels interessos d'uns i altres, l'interès general de debó s'el passen per la ..., perqué, ja qué :

• la barana té el d'allonses (el mot que posen els periodistes és passamà, i la definició estàndar és doncs : "barra de baranatge que s'usa per a agafar-s'hi amb la mà com a ajuda..") massa elevat, per lo que els nens, i altres, poden passar-hi entre els barrots que l'aguanten...
• ja que passamà s'adiu també amb l'entorn de la indumentària, sobretot femenina, les cintes, els ribets, etc.., aixó és: la passamaneria, resta clar que, qué coi saben els joves d'avui sobre tal vell ofici, si la major part dels locals de les velles botigues d'aquells additaments : les merceries o llenceries, avui estan ocupats per bars o similars, i la producció és casi tota industrial..., 

sembla qué:

Aixó és el que importa doncs, a les instàncies municipals, del cas de la columna de la lleona : l'ordre moral abans que la seguretat ciutadana o dels visitants ?, 
perqué és fàcilment deduible, a més per la propaganda que fan de la vella pedra, insistint en la denominació: el cul de la lleona!, àdhuc en textes i llocs oficials, tot seguint la que en fan els detractors de la peça esculturada,(dels seus significants i entorn de valors simbòlics actual)  que massa sovint són els seus interessats propagandistes... 

Si és així,

1. esperem doncs que el cel, o altres llocs més propers , protegeixin prou als afeccionats per les tradicions i el costumisme, quan vinguin, o bé als nens enjogassats i entremaliats, col·lectiu aquest que va ser el primer en avisar del perill anterior, que pel que sembla no s'ha sol·lucionat prou, encara.
2. i esperem que aquesta, i altres possibles opinions similars, no es vegin com una crítica destructiva, i que no es faci cas als qui pretenen veure un sector del BarriVell en dissensió contínua, opinions que el que cerquen es el benefici pels seus negocis o sectors de ciutat a costa dels nostres...
3. i cal dir que, per les declaracions del sr. regidor al sr. periodista, sembla que de les tradicions en faran esforços i que sobre els altres bioperills del petoneig promiscu al cul de pedra de la figura, tot està controlat..., ben controlat...

el Centre Cívic de Pedret i l'aigua...

Fa una colla d'anys que, quan plou i cauen cuatre gotes, al Centre Cívic de Pedret hi ha degotalls descomunals en una obra gairebé nova...No és que els actuals responsables del Centre Cívic -inaugurat a l'acabar el segle XX, com aquell que diu fa uns vint anys- hagin passat de tot, perqué estàn farts d' avisar als reponsables de l'Àrea municipal corresponent, i a hora d'ara desesperen, en Josep Castanyer sobretot, pel perill que suposen els terres inundats amb endolls on precisament fan activitats descalços molts dels usuaris...
Unes cuantes fotos descriuen millor aquesta questió:

Certament s'imposa una ràpida i urgent solució!

pel Temps de flors: petons...

La noticia va arribar de sobte, tot i que ja ho havien anunciat feia (n) mesos els de l'Ajuntament.

Ara, pel la macroexpo del Temps de Flors, deia el diari El PUNT d'Avui+, ja es poden fer "Petons segurs al cul de la Lleona" perqué, tal com seguia diguent el periodista, des del dia 5M : "...ha(n) instal·lat una escala amb passamà "...

Ja era hora, després de X$T/*!Z? de temps esperant la solució, que ja en el seu dia apuntaren els nens del barri sant Fèlix...

Lo divertit del cas -en aquest en l'article del diari- és que de l'element clau de la nova estructura en diuen un "passamà", quan es obvi que, per la seva aparatositat, ve a ser una mena de barana curta, o sigui un baranatge, i segons cita textual del DIEC2: 

passamà:
1 m. [LC] [IT] Teixit en forma de cinta que serveix per a guarnir i adornar vestits, mobles, etc., i en general les vores d’un objecte qualsevol.
2 1 m. [LC] [AQ] Peça llarga i llisa que es col·loca en una barana en la part on es posa la mà per a emparar-se.
2 2 m. [LC] Corda o llistó de fusta posat en qualsevol lloc fent la funció d’una barana.
3 m. [EI] Barra de secció rectangular o quadrada.

La Justicia és lenta, diuen, i sembla que darrera dels interessos d'uns i altres, l'interès general de debó s'el passen per la flor!

proposta obertament adreçada als qui decideixin...

Quin haurà de ser el tema gràfic 

del programa de la Festa M. d'estiu de sant Fèlix d'enguany...? 

perqué, personalment crec que cal fer-les, perqué són les festes d'estiu més importants del BarriVell, encara que actualment, l'AViC, sigui una entitat merament operativa per a organitzar tal event; perqué aquest és de gran interès econòmic pels comerciants i altres establiments professionals del sector sant Feliu i del BarriVell de Girona , i d'alt valor educatiu i social pels ciutadans, veïns i altres estadants...

Pel que fa a lo que pregunto,  crec que ja que desde les festes de l'any passat, el 2015, han ocorregut fets de cert ressó per a aquest sector de ciutat, com l'accident amb mal resultat, d'una persona que va caure quan va pujar a complir amb lo acostumat amb la lleona, símbol del barri i de la ciutat... 

• i ja que feia una bona colla d'anys que, la mainada del barri, va advertir que, alló podia passar si no s'hi posaven a la columna els additaments que calien...,
• i ja que cap any, dels de l'AViC com a entitat organitzadora activa, els nens i nenes del barri han fet la portada del programa, 
• i ja que a cada tongada es tendeix a organitzar més activitats per a ells, 

proposo:

QUE AQUEST 2016, 

els NENS i NENES del sector i del Barri, 

siguin els qui  

confegeixin, dibuixin, dissinyin, pintin, etc, 

es a dir, facin...

el TEMA GRÀFIC de la PORTADA del Programa Imprés de la FESTA d'Estiu i també la dels altres medis publicitaris i informatius de l'event.

i, per a tal fi, també proposo que les entitats que ara estàn al cas, d'acord amb els responsables del Centre Cívic del BarriVell-M., organitzin una :

Tarda Artística Prefestiva

per a realitzar la imatge de la festa d'enguany

  :::::::::

pd.  no us oblideu de llegir tabé la lletra petita d'aquest texte....

la tele ho ha dit; ens ho podem creure?

Doncs si, la tele de Girona, la teuvegi, ahir (crec que va ser ahir) va dir, a les noticies de la Xarxa de TVs locals, que l'Ajuntament reposaria l'escaleta de la columna (del cul) de la lleona que feia uns mesos havia fet treure, aixó si, ara amb una barana per agafar-s'hi..., felikitas!
Llàstima què tal escaleta de ferro, que hi havia al peu del monument per pujar-hi a fer el petó que la tradició recomana, hagi ocasionat (a l'any anterior) alguna desgràcia: algun visitant va relliscar amb molta mala fortuna al fer-ne ús...

De fet, tal com vaig explicar en un altre article en aquest blog, el de Gener de l'any actual, els nens i nenes del barri subsector de sant Feliu ja ho varen advertir quan encara eren petits, ara ha fet uns quinze anys: "que l' escaleta, pel tipus de material de que està feta, relliscava i algú podria pendre-hi mal", entre altres aspectes del guionatge... En la imatge, d'aquí al costat, fotograma de la videoanimació on s'inicia la seqüència on s'explica el fet i s'avisa qué hi manca, amb els dibuixos de la columna de la lleona de la Júlia Ventura i el turista-robot de l'Arnal Batlle ( la narració de la banda sonora aquí no es sent, naturaca, però s' advertía seriosament amb les veus de l'Ariadna Carreras i l'Aroa Cèspedes).

I..., vés-per-on, durant catorze anys no s'ha produït cap accident luctuós,...fins l'any passat: per aixó no vaig fer cap comentari quan vaig escriure'l, però si que vaig introduir una data errònia a l'encapçalament, exagerant el temps que feia de tal activitat de la quitxalla del barri, on hi deia, deliberadament, que feia 24 anys de la activitat (a veure si veien clara la necessitat de dotar de major seguretat als petonejadors de cada temporada, que feia (tants?) anys ja havia sigut advertida) i, per tant, de l'avís dels petits i petites del nostre subsector del BarriVell...
Tal vegada, la advertència ha fet el seu efecte; haurem d'agrair-ho, també, a les persones a les que s'els hi envia el post del blog automàticament i que no solen fer comentaris al peu de cada article, però que sembla que, al menys una mica, hagin influit en la decisió municipal...? o serà cosa, només de la mala conciència de tots plegats?

Per aixó, i només per aquest encert municipal (si ho serà, o no, ja es veurà), he corregit la data inicial d'aquell article, i hi he anotat la correcta...; que tampoc cal exagerar, o nó!

les de Pascues al forn Montserrat de Girona

darrer videoreportatge sobre les mones de pascua del Forn Montserrat de Girona

també al nostre canal de YouTube

ja en fa 40, d'una "i"...

Si, amics, aquest 2016, al febrer, ha fet quaranta anys (40) de la campanya demanant la catalanització del topònim de la ciutat; Campanya anomenada " Girona amb 'i' ", que va organitzar Omnium Cultural i que varen recolzar totes les organitzacions i entitats, i també uns dotze mil ciutadans gironins d'aquella ciutat del franquisme, en la qual, aleshores, voliem ja!, una societat democràtica i en català.

Enguany, jo que vaig ser un dels dos coautors del cartell publicitador d'aquella campanya, m'he proposat fer arribar a qui correspongui del Museu de Història de la ciutat de Girona, un o dos exemplars d'aquell cartell de la campanya que va moure la opinió ciutadana i catalana per a actualitzar el nom de la ciutat, ja que pel que (millor dit, no) es pot veure en la sala el museu dedicada a la transició local a la democràcia hi ha diversos cartells de partits polítics i de les seves activitats, però cap d' aquella campanya!!, primer event públic, participatiu i democràtic d' importància per a tota la ciutadania de la nostra ciutat, la que des de fa uns trenta i escaig, du oficialment el nom de GIrona, mercés a l'empenta d'aquella campanya d'ara fa quaranta anys!

reprod. retall d'article revista Presència, abril 1976, sobre la campanya

la fotocopia de l'article no ofereix una bona idea del cartell

Febrer, que t'els emportes, tanmateix...

no fossis un mal mirall del fred, Febrer del 2016.
defuncions de persones importants a nivell local gironí

dia 1: enterrament de Joan Paredes i Hernandez. que havia sigut regidor en el darrer ajuntament del franquisme i que va protagonitzar el famós "Ple del català" en el que defensava que la llengua catalana s'emprés a la corporació i a les escoles municipals. pioner de la renovació democràtica als ajuntaments quan era militant del PSC-reagrupament de J.Pallach.

dia 21: defunció de Pompeu Pascual i Coris, de  Llagostera, metge rural. poeta i pintor, que va presentar-me en Ll. Bosch Martí ara farà uns anys. Pertanyia a una de les branques d'una coneguda família llagosterenca, nissaga de metges;  era una persona molt afable i de fina ironia en les seves expressions i manifestacions artístiques.

Ai!, febrer d'enguany, mal conseller, tan de bo el temps que anuncies ho sigui de debó.
D.E.P.

Umberto E.

Aquests dies de Febrer estan siguent d'un temps gens hivernal; però sembla que hi ha persones a les que el clima els afecta especialment, com passa amb la gent gran...Els homes del temps a vegades anuncien un temps i, a vegades, no l'encerten...A les altres persones també ens passa. Hi ha flors que, per causa d'un bon temps quan no toca, apareixen més d'hora, i també es marceixen abans d'hora; i a vegades passa lo contrari...

No sé si el sr. Umbert Eco, filòsòf i erudit escritor italià, destacat impulsor dels estudis de Semiologia, important membre d' Universitats d'arreu i autor de nombrosos textes carregats de sabiduria sobre temes ben diversos, que s'ha mort un d'aquests dies, el 19 -el mateix dia que al 1932 es va proclamar el primer govern de la 2ona R.E.-, ho ha fet amb el clima i temps que li corresponia...

Per a mi, com a escriptor, era dels bons. Tot i la varietat de gèneres que conreava era molt entenedor; com a literat denotava didàctisme de la vessant pedagògica d'ensenyant; el fet que reconeixés el tribut que li devia, com a narrador, a Jorge Luís Borges, diu molt d'ell...En un llibre de contes curts, camp en el que lluí: "diari mínim", n´hi ha un, "carta al meu fill", que va escriure amb un tó especialment inquietant. Tot i que tenia un fill, no sé si anava adreçat a ell. Si podeu, llegiu-lo: l'inicia com les opinions d'un pare que reflexiona sobre l'obsequi que ha de fer al seu fill per les festes nadalenques, i a mida que avança semblen les d'un terrorista; el final us sorpendrà. Cal dir que al seu llibre "El pèndulo de Foucault" ja versà, de mode divers i variadíssim sobre aquell problema i les seves arrels culturals, d'especial problemàtica a Itàlia i en altres païssos, sobre els que escriví i criticà, com els EE.UU d'Amèrica. Les cultures importants, de qualsevol mena, i els costums derivats solen deixar petges, i a vegades més enllà de l'ordre estandaritzat establert...

En tot cas l'enyoraré des dels seus llibres, alguns dels quals em varen agradar molt.

fa 15 anys d'una (pionera?!) animació digital....

realitzada per nens i nenes del barri de sant Feliu, organitzada per l'Associació de Veïns i Comerciants sant Feliu del BarriVell de Girona, i coordinada per en Jep Ro.Ma., es dir servidor, amb la col·laboració de la Trini, una educadora infantil especialitzada en lectura i dicció.

Aquesta activitat que es va dur terme entre l'hivern i la primavera del 2000/2001, va ser organitzada per a crear un espai d'opinió dels nens i nenes sobre el barri, i pensada per a celebrar els 10 anys d'activitats associatives de l'A.V.i C. sant Feliu del Barri Vell. Hi van pendre part mainada del barri, veïnets i altres, fills de botiguers i professionals que treballen en el barri i també de veïns residents; una mostra, aleshores represnetativa, de l'entorn infantil al subsector de sant Fèlix: alguns provingueren del MIJAC parroquial i altres de l'entorn associacionista, que ara ja són adults. També els dos, adults, que coordinarem i gestionarem l'activitat erem veïns i/o col·laboradors habituals de l'AViC.

Els nens i nenes varen fer primer el guió i després els dibuixos; un cop triats els dibuixos que més s'adeien amb el tema, varem fer la gravació de les veus; després, per qué aixó ja era una feina més complexa, jo vaig animar els dibuixos i fer el muntatge del clip de video, i per finalitzar, es va realitzar la gravació de la animació dibuixada en discos cdroms -per a repartir entre els membres de la Junta, i obsequiar als veïns i als comerciants que en volguessin un exemplar...- i tot amb les migrades eines informatiques i digitals de que disposavem. Ja us he comentat que va ser una experiència com pionera en l'entorn associacionista gironí, al menys pel que feia a l'AViC sant Feliu del BarriVell, i per aixó haureu de dispensar la, possible, manca de qualitat tècnica, o de conservació del minivideoclip, que no la social i associativa.

He anotat aixó, ara que encetem el 2016 amb temps, perqué l'any vinent seria el 25é aniversari de l'AViC, associació veïnal i dels comerciants i professionals que ha animat les activitats d'interès pel subsector durant tots aquests anys desde 1991-1992, i que a hores d'ara no sabem si tirarà endavant o bé restarà immersa o inclosa en altres que s'han anat organitzant en els darrers anys al subsector o al BarriVell de Girona.

Podeu veure la ressenya d'aquesta activitat en, l' encara existent, blog associatiu "elculdelalleona", on hi trobareu un enllaç al llibret en format digital que es va editar amb motiu del quinzé aniversari de l'AViC, i el video de la animació, també al canal de YouTube de l'AViC,
on hi ha desats (penjats) més de quinze videos que són una interessant mostra del treball de l'AViC i també de la d'un servidor com a voluntari col·laborador.