Aquests dies de Febrer estan siguent d'un temps gens hivernal; però sembla que hi ha persones a les que el clima els afecta especialment, com passa amb la gent gran...Els homes del temps a vegades anuncien un temps i, a vegades, no l'encerten...A les altres persones també ens passa. Hi ha flors que, per causa d'un bon temps quan no toca, apareixen més d'hora, i també es marceixen abans d'hora; i a vegades passa lo contrari...
No sé si el sr. Umbert Eco, filòsòf i erudit escritor italià, destacat impulsor dels estudis de Semiologia, important membre d' Universitats d'arreu i autor de nombrosos textes carregats de sabiduria sobre temes ben diversos, que s'ha mort un d'aquests dies, el 19 -el mateix dia que al 1932 es va proclamar el primer govern de la 2ona R.E.-, ho ha fet amb el clima i temps que li corresponia...
Per a mi, com a escriptor, era dels bons. Tot i la varietat de gèneres que conreava era molt entenedor; com a literat denotava didàctisme de la vessant pedagògica d'ensenyant; el fet que reconeixés el tribut que li devia, com a narrador, a Jorge Luís Borges, diu molt d'ell...En un llibre de contes curts, camp en el que lluí: "diari mínim", n´hi ha un, "carta al meu fill", que va escriure amb un tó especialment inquietant. Tot i que tenia un fill, no sé si anava adreçat a ell. Si podeu, llegiu-lo: l'inicia com les opinions d'un pare que reflexiona sobre l'obsequi que ha de fer al seu fill per les festes nadalenques, i a mida que avança semblen les d'un terrorista; el final us sorpendrà. Cal dir que al seu llibre "El pèndulo de Foucault" ja versà, de mode divers i variadíssim sobre aquell problema i les seves arrels culturals, d'especial problemàtica a Itàlia i en altres païssos, sobre els que escriví i criticà, com els EE.UU d'Amèrica. Les cultures importants, de qualsevol mena, i els costums derivats solen deixar petges, i a vegades més enllà de l'ordre estandaritzat establert...
En tot cas l'enyoraré des dels seus llibres, alguns dels quals em varen agradar molt.
