les dones i el pont major (2), amb humor.

Després de constatar que al barri del Pont Major, moltes, per no dir totes, les activitats més destacades de la vida social i cultural estàn regides majoritàriament per dones, no m´abandona la sensació que aixó és així per les sinèrgies derivades de la influència en el subconscient de la gent, tan del nom popular del pont que dona nom al barri: “pont de l´aigua”, com per la història industrial del barri, amb la fabricació de begudes alcohòliques puixant entre finals del XIX i la primera mitat del XX, que aportà edificis de molt belles façanes; o pel sugerent traçat de les vies - carretera i ferrocarril- que travessen el barri de Sud a Nord, o com per l´existència de l´important mas dels Tres Reis, o encara, més recentment, perqué la muntanya de can Simón està gairebé excavada en tota el vessant sobre el barri per les industries d´extracció de roca, sobretot de calcàries, per la fabricació de “calç” i derivats...;penso dons, que són en el fons, en gran part responsables de que la figura femenina hagi anat prenent el protagonisme.

Per tal de no obcecarme amb la idea d ´un barri que poc a poc es va decantant vers la solució matriarcal, o cap al feminisme misògin, he volgut creure que la Química hi té quelcom a veure, veiem-ho: els signes dels elements químics de la fòrmula mol·lecular de l´aigua: H2O, o sigui dos àtoms d´H units a un àtom d ´O , podrien ser vistos com un signe de conxorxa masclista inversionista, xqué la mitja ampolla pot estar mig plena o mig buida, i ja sabem que mitja ampolla que és mitja xq està partida per la meitat, no pot contenir res de res, ni aigua, ni res de vi o destilat com licors i altres estomacals, i l´ampolla esta clar que com a substàntiu és del genere femení...i vaja, que el homes s´ho feien tot ells tot sols, fins anar al bar, sense admetre a les dones o admentent-les com a excepció, que era lo habitual abans i fins la fi de la presidència Aznar; i dons ara elles volen fer-s´ho tot elles sense comptar amb els mascles, homes, varons, mitja costella o com vulguin dir-nos...

Més sembla el barri del Pont de les Dones, que el de l´Aigua...- i que em perdonin els que van viure l´exili, i els que han sigut victimes de terrorismes variats, i d'altres items. 

Per si les mosques, al blog "la Pagineta i la colla Paginaires" he dedicat un gag a la Festa del Pont Major...E si no e vero e ben trobato.

les dones i el Pont Major, amb humor...

No soc masclista, ni misògin, ni que he cregut mai que els éssers humans de sexe masculí són superiors als de sexe femení, ans al contrari, i donaré només una dada: als anys setanta, quan encara la majoria dels homes del país - aleshores de franquismes i catalanismes feixistes en agonia – encara feien treballar a la conjugue a la cuina, a casa i amb el nens, servidor currava a la cuina, qui s´en cuidava de l´habitatge, i qui animava a la companya a cercar la seva realització com a dona en el camp professional, a formar-se al mateix nivell que el que alehores estava considerat encara d´homes, i mai vaig posar traves a la seves necessitats relacionals socials, i erem una parella feliç...

anvers del fulletó del programa d´actes

Dic aixó no per posar-me cap medalla, ni ser pujat a cap paradís dels justos, si no perqué sembla que en els darrers anys hi ha una certa tendència social a que les dones prenguin el protagonisme en la participació o organització d´activitats de caire social i de lleure -enhorabona!- i aixó sembla que és un fenòmen que es troba sobretot en Associacions de Veïns i en Centres Cívics, i com a exemple, – aprofitant que el barri veí ha adelantat la seva Festa a l´estiu- el Pont Major:

En efecte, del club de lectura d´adults de la Biblioteca Pública Municipal “J. Casero”, situada al costat del Centre Cívic del Pont Major, els seus integrants dels darrers anys han sigut tot dones, a excepció del coordinador de sexe masculí, en J.Cassú,  i en els darrers mesos del curs, també d´un servidor. Però no és aquest l´únic cas: l´única associació del barri que organitza activitats de caire lúdic, recreatiu, didàctic, cultural i social, pels nens i nenes, i que du el simpàtic nom de “les mosques del Pont major”, la duen tot de dones, mares i mestresses de casa a banda dels seus afers professionals o laborals, que fan una feina ben reeixida.
El més sorprenent d´aquest fet és que, també el local "llibertari" del barri, can Rusk, està portat per noies i dones, que fan pizzes i sucs de fruita a preus voluntaris; nogensmenys el bar-pub més antic i proper al pont està regit per dues dones, mare i filla, i el nóm està dedicat a una dona, l´”avia”; i algú m´ha dit que a l´escola de primària, tot el personal docent, mestres, també són del sexe femení...

n. ni el fulletó, ni la fotografia que hi hà, són obra d´aquest d.g.

Humor gràfic i Educació.

L´edició d´estiu de la Pagineta, la publicació que vaig- anem- fent, canvia per complet la mirada
sobre el geo-entorn de la ciutat i del municipi; l´Humor sempre és un element pedagògic de primer ordre
per a solventar moltes qüestions...
aquesta tira és un breu exemple...
que espero disfrutin tant els jovenets, com els adults i els grans.