És
curiós que, els gestors de la política cultural a Girona, pel que fa a determinades visites guiades, tenen
una certa tendència a potenciar temes que velis nolis posen l'accent en
el morbo dels entorns prohibits o dels secretismes misteriosos de la història de la vila i
la ciutat...
Temes com: la "Girona pecadora", o els "misteris de
Girona", i encara altres que tant abelleixin als autors de guiatges de caire
divulgatiu, temes que donen més lloc a xafarderies i safareigs de moralines que a altres questións més assenyades, i en canvi passen de puntetes sobre
alguns altres temes tant punyents històricament, pel que fa als escenaris i escenes de la "G dels pecats" com la vergonya dels moments mès àlgids de l'
habitació de la immigració dels anys quaranta fins als seixanta, en
el barri encartat com a pecador, quan la major part dels vels edificis i casalots del sector la Barca - Pou Rodó, en
aquelles dues dècades, estaven superpoblats i massificats, on tres families de quatre membres havien de conviure
en un pis que no arribava als 60 m2, i on, per
tant la pobresa hi era ben patent, amb el patiment humà i les
mancances en alimentació, higiene, sanitat i treball com a pa de cada dia...aquella
situació -que bé mereix ser comparada amb la mateixa que es visqué
a la major part de les ciutats portuàries nordamericanes durant més
de mig segle a causa de les onades migratories que s'hi varen viure- va ser mantinguda en profit d'uns sectors de població que si es mereixen l'epitet de "pecadora", burgesos que
no tingueren escrupols a l'hora d'entaforar en les finques de la seva
propietat a pleret a immigrants que cercaven, al menys, sostre, alhora que
arrodonien el negoci llogant els baixos als bars de prostitució de
baixa categoria, que en aquells temps "d'estraperlo...",
com deia la cançó, els proporcionava "pingües beneficios"...
I
tanmateix, possiblement, aquells burgesos no creien que el seu comportament de
capitalisme depredador fos pecaminós, tot i que podrien haver sigut els millors clients dels
prostíbuls de categoria, com els "privés" de pisos luxosos en
carrers cèntrics de la ciutat, disfressats de dispeses o de pisos per a empleades temporals en empreses d'àmbit
internacional, que a Girona hi havia...Tampoc
sé que en la visita guiada que ens ocupa ara, es parli a fons d'altres pecats
més que de la prostitució -de l'alcoholisme es fa de passada- com de l'entorn de les drogues toves i el de les dures -que també esmenten de pas-, o fins
d'altres com l'especulació del sól o la immobiliaria, o dels
"caciquismes" disfressats de negocis, o fins d'altres més
contemporànis com la guerrilla urbanocomercial de les morals de les
religions monoteïstes a nivell local...
Sembla
dons que la parauleta "puta", aplicada originariament als
practicants de l'onanisme més recalcitrant, va donar lloc a una
panvisió prostituida d'un barri que ha patit sobretot les preferències
locals del catàleg dels pecats, tot i ser millor aplicada, i amb
propietat, al vici que ha practiccat la pràctica majoria de la
població, i que actualment, tot i que molt "desprestigiat",
encara és molt acceptat pels joves: el consum compulsiu de tabac; vici, o malaltia, que associat
a la felació, va donar lloc, des del segle XIX, a l'éxit dels "barris xinos".
