Hem passat el mes de Febrer, que sempre du la pre-primavera enmascarada o disfressada de bonança; només que enguany de bon temps no en feia gens, i per aixó moltes celebracions de Carnestoltes han sigut passades per aigua...Començat el Març, us plantejo una proposta de lògica bàsica:
A-Els records es fan més vius quan conservem la imatge de les persones que rememorem, i per a aixó la visió amb els ulls de la internalitat de la ment és cabdal.
B-El programa d´homenatjats i nominats a premis o cites expositives referencials del Saló Internacional del Còmic de Barcelona d´aquest any, el 31é, que ja podem veure, així com el cartell, en el website de FICOMIC, s´ha oblidat, ara com ara, d´un dels més famosos, que enguany compliria noranta anys si no hagués deixat el paradigma dels vius aquest any justament al juliol farà una dècada, es tracta de l´il·lustrador gràfic i dibuixant de còmics italià, Guido Crepax, (1933-2003) un dels representants més característics de l´estil de línees dinàmiques i simples, i dels guionatges sociologistes i historicistes, dels darrers anys seixanta i dels setanta, quan el disseny italià feia furor a Europa, i quan en la gestió de l´ús de l´energia de l´àtom encara es debatia entre afavorir la potència que sorgia de la seva fisió, per a ús bèlic -p.e. els coets míssils amb caps nuclears- o pacífic - p.e. per a produir grans quantitats d´energia elèctrica a baix cost d´ alt risc per revendrela a preus abusius a les zones més superpoblades -, i ja feien d´Europa el continent més il·luminat vist des de l´espai exterior, alhora que el més amenaçat del món pels potencials riscos de contaminació radioactiva...
C-La memòria i la visió tingueren un paper important entre alguns dels
més coneguts dibuixants d´ historieta gràfica de la segona mitat del
segle passat. Guido Crepax, alhora guionista i dibuixant, no va ser un fiador d´aquelles conseqüencies dels avenços de la ciència, més aviat es va especialitzar en còmic eròtic amb personatges femenins de dones interesants o espectaculars; a vegades referenciador d´alguns avenços científics com a comentarista gràfic de les modes d´alló que més es parlava - i preocupava- , en els seus temps, i així a un dels seus herois masculins de paper, el primer amb el que va conèixer l´èxit, li va posar el nom d´una dels particules elementals precisament descobertes per aquells anys que va nèixer, més o menys: "Neutron", un personatge amb una mirada que poseia poders extraordinaris, perqué era descendent d´una espècie humana cega però amb poders mentals de caire paralitzador, que vivia a les profunditats del subsol planetari, i que formava dos estats enfrontats: Toiatan i Komiatan, paràbola de les societats democràtiques i les totalitàries respectivament, i també de l´equilibri entre les particules de la matèria i les de l´antimatèria, i entre les dues particules nuclears dels àtoms: el neutró (Neutron era descendent dels de Toiatan), i el protó; heroi, el Neutron, que va ser el precursor d´un dels personatges més famosos del còmic eròtic internacional: "Valentina"...
Ergo: o els senyors del Saló Internacional del Còmic tenen poca memòria, o bé més partidistes que partidaris, prefereixen homenatjar els personatges de ficció del western, com Blueberry, Lucky Luke, i altres, com han anunciat, o, àdhuc, ja que avui tot es capgirable, prefereixen bojos coneguts que savis per conèixer, i - ja que els personatges més bojos de l ´humor, gràfic o escrit, solen ser savis científics...- prefereixen brega en lloc de...Pax.
Oo...,( diguem-ho amb lletra petita) volen anar a passet a passet, fins que els nois i les noies entenguin bé materies dels seus estudis, com les metàfores, els live-motiv publicitaris, la sinècdoque, la redundància i altres punyetetes del relat i guionatge literari, tot plegat ben barrejat amb la perspectiva, l´enquadre, el pla, les tintes planes, el volum per l´ombrejat, les línies cinètiques i altres "cosetes" de les arts de la representació per la iconicitat de les imatges...., ara que farà un segle que ja varen passar de moda, per l´assentament de la professió del regidor o realitzador de cinema; i també que gràcies a aquesta guerrila lite/cine, puguin entendre perqué, els guionistes, al món francòfon de la bande desinée, no existeixen al costat dels dessinateurs, sinó que el seu rol és part del que fan els scenaristes=realitzadors, i que els que posen les paus (si seràn cíniques les llengues) en tal polèmica, són els italians amb els seus fumetti.
Oo...,( diguem-ho amb lletra petita) volen anar a passet a passet, fins que els nois i les noies entenguin bé materies dels seus estudis, com les metàfores, els live-motiv publicitaris, la sinècdoque, la redundància i altres punyetetes del relat i guionatge literari, tot plegat ben barrejat amb la perspectiva, l´enquadre, el pla, les tintes planes, el volum per l´ombrejat, les línies cinètiques i altres "cosetes" de les arts de la representació per la iconicitat de les imatges...., ara que farà un segle que ja varen passar de moda, per l´assentament de la professió del regidor o realitzador de cinema; i també que gràcies a aquesta guerrila lite/cine, puguin entendre perqué, els guionistes, al món francòfon de la bande desinée, no existeixen al costat dels dessinateurs, sinó que el seu rol és part del que fan els scenaristes=realitzadors, i que els que posen les paus (si seràn cíniques les llengues) en tal polèmica, són els italians amb els seus fumetti.