Aquest temps hivernal, per sort, sembla que aquest any és més sec que altres, i doncs les fredorades que ens arriben de les nevades muntanyes pirinenques resulten menys crues als més fredolics... Hi ha alguns fruits de la terra que ens ajuden a passar aquestes temporades, perqué com aliments ens aporten a banda de calories, vitamines i altres elements saludables; com els fruits secs: nous, avellanes, ametlles i etc; aixó a banda dels vins que a més ens alegren les estones de vetllada en comú amb amics i coneguts...
Els vins de les nostres comarques són ben coneguts; les vinyes i els cellers abunden sobretot a l´Alt Empordà, i la producció és variada. Entre els vins generosos hi ha el que hom coneix com vi bó, semblant al que en diuen vi ranci, i que a casa de la meva ex en deien el vi de la bota del racó, i que el sogre sempre duia en garrafes des dels cellers cooperatius de Garriguella. Aquest divendres passat, vaig estar dinant amb en Mar, i varem encetar una ampolla d´aquell vi, que m´ha dut records de temps passats:
Entre les persones que he conegut i fet amistat en altre temps, i que més tard els anars i venirs ens varen allunyar, hi comptava amb el sr.Carles Vivó, amb el qual vaig establir contacte en els meus dies de l´ADAG, i amb qui feien llargues sessions d´estudi sobre literartures esotèriques i màgiques diverses en ares d´un major coneixement d´aquells verals del bressol del que ara en diem ciències aplicades; així va arribar un dia que seguint la historia de les teories interpretatives de textes "sagrats" i altres literatures de caire religiós d´algunes de les antigues religions afincades a Girona, varem anar llegint cosetes sobre la Càbala, en un temps que sabiem que el poeta Josep Tarrès començava a madurar la idea de trobar la sinagoga de l´antic Call Jueu de Girona.
D´això en va resultar una exposició de dibuixos il·lustratius d´ ambdós, sobre imatges relacionables amb els temes anteriorment esmentats i amb les que preteniem donar-los més volada, que van estar exposats al públic a la sala La Gàbia del carrer Minali de Girona- ja fa temps desapareguda- durant uns dies de l´any 1978...
Desprès de la mort de l´amic Carles Vivó, ningú m´ha convidat mai a participar en cap dels homenatges de record de la seva persona, així com tampoc s´ha esmentat enlloc - ni en la mostra antològica que la Municipalitat li va dedicar ara fa uns anys, ni en el catàleg exhaustiu de la seva obra i produccions- aquella exposició que, en el seu temps, va merèixer opinions elogioses per part dels amics de la cultura antiga gironina.
Ara, per desconeguda, doncs, a nivell oficial, està esdevenint una memòria de criança en bota, i com els vins, amb el temps esdevindrà bona, o no...
Pot-ser aquest està esdevenint un misteri més de la ciutat, tal vegada el que el mestre no va escriure en el seu conegut llibre "Llegendes i misteris de Girona".
N. escric aixó ara que el seu fill en David Vivó - amb qui quan era petit havia compartit la lectura dels molts àlbums de "còmics", que el seu pare duia de França quan hi anava a cercar llibres esoterics que aquí era impossible de trobar- ha comissariat l´exposició Parva Gerunda on es desvetllen alguns dels antics misteris de la urbs.
Entre les persones que he conegut i fet amistat en altre temps, i que més tard els anars i venirs ens varen allunyar, hi comptava amb el sr.Carles Vivó, amb el qual vaig establir contacte en els meus dies de l´ADAG, i amb qui feien llargues sessions d´estudi sobre literartures esotèriques i màgiques diverses en ares d´un major coneixement d´aquells verals del bressol del que ara en diem ciències aplicades; així va arribar un dia que seguint la historia de les teories interpretatives de textes "sagrats" i altres literatures de caire religiós d´algunes de les antigues religions afincades a Girona, varem anar llegint cosetes sobre la Càbala, en un temps que sabiem que el poeta Josep Tarrès començava a madurar la idea de trobar la sinagoga de l´antic Call Jueu de Girona.
 |
| cartell de Carles Vivó i impr. Franquet |
Desprès de la mort de l´amic Carles Vivó, ningú m´ha convidat mai a participar en cap dels homenatges de record de la seva persona, així com tampoc s´ha esmentat enlloc - ni en la mostra antològica que la Municipalitat li va dedicar ara fa uns anys, ni en el catàleg exhaustiu de la seva obra i produccions- aquella exposició que, en el seu temps, va merèixer opinions elogioses per part dels amics de la cultura antiga gironina.
Ara, per desconeguda, doncs, a nivell oficial, està esdevenint una memòria de criança en bota, i com els vins, amb el temps esdevindrà bona, o no...
Pot-ser aquest està esdevenint un misteri més de la ciutat, tal vegada el que el mestre no va escriure en el seu conegut llibre "Llegendes i misteris de Girona".
N. escric aixó ara que el seu fill en David Vivó - amb qui quan era petit havia compartit la lectura dels molts àlbums de "còmics", que el seu pare duia de França quan hi anava a cercar llibres esoterics que aquí era impossible de trobar- ha comissariat l´exposició Parva Gerunda on es desvetllen alguns dels antics misteris de la urbs.
