de goges i sants, narcíssos ells...

Arribat com és el temps de tardor fa dies, i esperant la visita dels joves amics que varen dir que em visitarien, passo a net els esborranys que en Jos -el que encara s´està amb mí, poeta i orat escriptor, que tal és la seva fe-va deixar anotats en quatre fulls que ahir vaig trobar al calaix del pa, ves per on! espero que no em renyi per haver-ho fet, i per aixó només he passat l´nici i la coda de fi.

   "Fa molt de temps abans d´ara, al seu pas per Girona, dins el Ter hi vivia una goja, dona d´aigua que, de nit, quan la lluna es reflectia en la seva superfície i feia de porta, per allà sortia a fer bugada amb llençols de llum que estenia sobre la riba, i mentre esperava que s´eixuguessin, amb una gran pinta, es pentinava els seus llarguíssims cabells..." 

                   detall de la part inicial de la versió de la "llegenda de les goges i sant Narcís" que ha fet en Jos Dri Nir.

    "...amb l´home que amb ella convivia per amor, va tenir un fill, amb qui sempre jugaven els dies de bugada i a qui la seva mare pentinava delicadament amb aquelles pintes màgiques.
Un dia però l´home va comprovar com ella no sortia més a la riba aquelles nits blanques, perqué deia que aquell cor humà massa ple de sang no glatia com ella volia, suaument i esllanguida, i per aixó el va rebutjar per sempre més; desesperat per no poder reveure-la, ni al fill comú, ell es va llençar a la part més fonda del riu, per sumergir-se i anar fins al fons a trobar-los, però el corrent massa fort se l´endugué i en el riu fondo no el van trobar...

    Ai! de l´ imprudent, que enamorat i fetillat com estava no va voler anar a oir el sermó de festa del dia de sant Narcís a la plaça del poble, i no en va poder pendre exemple...Tal sermó solemnial, un dia cada dos-cents anys es recita i narra l´experiencia del sant abans que el fessin capellà i bisbe, quan era jove: allà als Principats de terres llunyanes, en un temps dolç de primavera, un dia s´ajupí a beure aigua d´un estany a prop d´un aigualeix, i quan s´enmirallà en els aigües no es va reconèixer, i volent doncs, a aquell home sumergit que veia, ajudar, a punt va estar de caure al corrent; però per sort, ja que ell no sabia nedar, abans no caigués i s´afogués, una bella jove el va retenir; més ençà, quan finalment el van fer el primer bisbe de Girona, la seva majordoma va ser.
   Alló prodigiós del fet, fou que, en les aigües en les que va estar a punt d´afogar-se van quedar gravats en la seva superfície els contorns de les faccions del rostre del sant, i les aigües que el voltaven esdevenien lletres, que en el seu ritmic anar fluint composaven dinàmicament textes de himnes de lloança a la divina providència. Algun dels poetes, que al sant acompanyaven, va anotar aquell fet, i per aixó ha arribat a nosaltres; i cada dos-cents anys el seu relat podem escoltar. Avui dia hi ha qui opina que més que a la d.p., a quí havia d´agraïr haver-se salvat, el sant, de morir ofegat, era als seus encants, home de beutats, que feia que les devotes l´acompanyessin sovint."

              detall final de la versió de la "llegenda de les goges i sant Narcís" que ha fet en Jos Dri Nir.