La setmana anterior he conduit una visita guiada pel Barri Vell de Girona, per a una colla d´invitats a un casament; el guiatge era en castellà, i encara que plovia a estones sembla que els ha agradat: a mida que els duia pels volts de les muralles que envolten la Força i les que ho fan per les Pedreres, els vaig resumir la història de la vila antiga fins el canvi de règim a cavall del s.XVIII i XIX; vaig finalitzar l´itinerari davant de la Fontana d´Or, ara seu de Caixa-Fòrum a Girona, per a que visitessin l´ expo que hi ha de la Fundació T-B de pintures del XIX i XX. El planol adjunt mostra l´itinerari que els vaig dissenyar.
Aquest cap de setmana, uns amics que he conegut no fa massa, m´han invitat a una arrossada als Angels, i a la tarda a menjar castanyes a la Vall de sant Daniel; un dia complet que els he d´agraïr: el minivideo, que us mostro tot seguit, ho reporta i amb ell l´agraeixo.
Al finalitzar el dia, en Jos Dri Nir, poeta i narrador, m´ha mostrat un petit poema que ha escrit; sembla que l´ha dedicat a un vell amic seu i a un símbol ben català; el vaig anotar, i fa així:
Si tan groc i esplèndid
és el fons de la senyera,
i si cal la blavor
de mig cairó
per dar-li com aire i
frescor a tanta lluïsor,
en lloc de blanca estrella
jo hi posaria un roig sobrer
que barrejant-se amb l´atzur
acolori un morat republicà que,
gallardament amari humanament
de sabiesa i assenyada prudència
l´antiga cruesa dels pals vermells,
i a la fi, al mig del caire munti sobirana
l´espurna
daurada
apuntada
d´un nou
estel
català
català
i, ondia! bàtua! del bó de debó!, dic jo per finalitzar, aplaudint-li tant el vers com la gràfica campana catalana.
