Entre finals d´estiu i la tardor, hi ha les dates de les Festes Majors de tres de les nostres capitals, de província encara, tot seguides, i precedides per la quarta, la del lliri de tres flors.
Ja des de la
Festa Major de sant Anastasi de Lleida, a la primavera, on el tema del seu cartell d´enguany ha sigut un nen que juga amb un nino que te la forma del "
marraco", el símpàtic -o terrorífic- drac verd que "
treu foc pels caixals en comptes de caixalar" com sembla que fa aquest any, una de les figures de les comparses tradicionals de la ciutat -obra de
G.Iglesias-, passant per la bafarada fumada de
"tipus estàticament suspesos que podrien ser animats, tallats i punxonats en cuiro, llautó o metall, de diverses llengües"
(1), del
cartell de la Festes Majors de la Mercè de Barcelona , obra de
J.Plensa, -tret de sortida del projecte de noves conteses electorals (caldrà triar) de CiU sobre quin nacionalisme es vol, partint de l´estatalista sobiranista, si independentista o federalista, o consulta en format de referencia general a Catalunya sobre el projecte del major retall de totes les retallades, la del mapa i la sobirania de l´Estat legal vigent actual-, fins el
cartell de les Fires de sant Narcís de Girona, - treball de
R.Elias- amb
la castanya dins l´ou, o, s´"
assemblen com un ou a una castanya", o l´"
ou passat es nega, peró amb pasta la gallina pot ser nostra", de resposta al
"totes ens ponen" dita atribuida als protagonistes dels anteriors mandats a la plaça del Vi, i en relació al que es dedueix dels contiguts d
el cartell de la festa major de santa Tecla de Tarragona, la imatge central del qual feia referència a les màscares de la comparsa del "
ball dels set pecats capitals" que en els grafismes finals, resultat de la recerca d´una imatge de
síntesi i estilització gràfica, -de
S.Opisso-, talment semblaven dos
rovells d´ou en les dues versions: la del rovell bó, rosset o virtuós i
la del rovell passat, pirata, moré o pecador..., els estaments polítics han anat desgranant el seu diàleg de poder a poder des dels dos fronts ideològics: socialisme catalanista i capitalisme liberal nacionalista, tot i que el president Mas ha aixecat la veu vers un projecte independentista de CiU, que ja es veu en els missatges iconogràfics subliminars de les festes de les dues capitals catalanes governades i/o presidides per CiU, amb el que pot semblar un intercanvi de posicions: el de Barna sembla de Girona, i el gironí talment barceloní, producte tal vegada de la conya que: si un drac no treu foc, no encén ( la flama independentista..), però fuma, i aixó resta reflectit en el de Barcelona, en realitat referenciant símbols i aspectes relacionables, com: ja que el drac és de mida petita en el cartell lleidatà, l´objecte de la sutjada de carbonissa transformada en esclat tipografic variat, no es atribuible a la petita Girona, i per tant qui respon o correspon és Barcelona; i, així com els vicis com a pecats equivalen al mal humor de les pirateries i les virtuts als somriures de les saludabilitats del cartell tarragoní, sembla que es faci conya del, o en el, de Girona, on el seu ou negre amb guixot interior en forma de castanya, equival a dir que tot plegat podria ser una gran pecat, com el balafiament o la càries piorrèica, si no fos pels tipus macos i apanyats de moduls composables del retolat, que a tall de promesa apressada sobre futurs econòmics millors, ajusten o tenen vocació d´ ordre en el suposat desordre de l´apunt dibuixat com ordre traspua l´estilització monetarista dels símbols del tarragoní...
 |
| imatge feta amb detalls dels quatre cartells esmentats |
Així doncs, i pensant en que tot aixó es podria entendre com que: algú diu que podria fotre una óstia, una guitza o una gardela a algú, i deixar a l´interfercte objecte de l´avís amb un ull com un "
ou a la funerala" si es produeix desgast o balafiamant fantasiós injustificat en l´ús monetari o crematístic, servidor declara que: de la lectura interpretativa segons teories de l´hermenèutica, es pot colegir que en la gràfica dels cartells de festa, de les d´enguany, a les capitals catalanes, hi ha més violència immergida que altres anys, quan, curiosament, aleshores la majoria no eren obra de dissenyadors gràfcs o resolts amb tècniques de disseny grafic, sinó amb tècniques artístiques altres, com pintura, dibuix, fotografia o illustració clàssica, però sembla que és el moment socio-politic qui aporta aquest ambient, i no el fet de que la seva factura sigui obra de disseny gràfic iconogràfic i tipogràfic, i que aquest diàleg entre ciutats sembla el resultat de la aplicació de les estrategies a adoptar en relació a l´actual empat de capitals de província catalanes de les formacions més votades en les autonòmiques anteriors, amb vista a les properes autonòmiques; àdhuc que en els missatges festius del 2012, d´aquestes obres gràfiques catalanes de les poblacions capitals provincials, s´han focalitzat molt aspectes sobre economies, nexables a saludabilitats, sanitats, tradicions i religions...
