Aquest darrer cap de setmana, la tramuntana bufava d´alló més; jo passejava pels boscos del Baix Empordà, i vaig poder assistir a un concert de música per a fusta, vent, i cordes elèctriques, que em va deixar ben embadalit!
Els alts pins dels turons, esvelts i nus de brancam en el fust, deixaven passar el vent entre ells produint sons de musicalitats monocordes i les branques verdes de les capçades armonitzaven, segons el seu fullam, els acords que la ventada generava amb ells, mentre l´aire ravent entre les torres i els cables d´alta tensió, posaven les notes més agudes o frissants; el balanceig del cablejat, per causa del seu agombolament i dels forts corrents de la ventada, donava ritme d´alt risc als sons produits per la fúria del vent segons la seva intensitat, que pujava i baixava segons els puigs o els turons ho imposaven; alhora, els matolls i les alzines donaven armonia de dansa als baixos, mentre l´airós gomboleig de les pinedes ho feia en les alçades...
Gràcies temporal per un espectacle tan armonicament natural i alhora il·lustratiu dels riscos i perills que la teva potència sumada a l´obra dels humans, per causa de trencaments de brancatge i fregadissos amb/del transport elèctric aeri, pot produir.
