Traductor de Google

20 de juny del 2012

Toponímia Ge-O-gràfica local (bit segon)

--> A la Història de Girona de l´ADAC, en el primer capítol, dedicat al “Medi Físic: les unitats geomorfològiques”, a l´extensió planera davant la vila de Girona, la denominen: pla de Girona-Salt-Sarrià, que al meu entendre és poc simpàtic perqué hi manca el tros de Vilablareix i el de sant Gregori, tot i que els autors els inclouen on diuen “...menuts realçs delimiten pel sud l´amplia plana on es troben Vilablareix i les parts modernes de Girona i Salt.” i “Tot el planell fluvial constitueix el Pla de Girona-Salt-Sarrià, dins del qual trobem els nuclis urbans de Sant Gregori...”.
Com heu vist, els autors ja denominen plana i fins planell a la zona que ens ocupa; però plana ve a ser quelcom més extens - com la Plana de l´Empordà - que aquesta zona de la que ja Prudenci Bertrana deia que era “un pla modest”, com es cita en alguna guia de les editades, ja fa alguns anys, per la premsa local, concretament la nº2 de “les Guies” d´ El PUNT, dedicada a "el Pla de Girona", on hi inclouen un munt de zones i poblacions dels voltants de la geozona que hauria de referenciar l´enunciat, depassant-la desmesuradament, descriguent, sense dir-ho, una mena de subcomarca, que en canvi resta ben descrita en una altra guia ben diferent: "El Gironès", volum 6.4., de les "comarques i subcomarques de Catalunya", de Ricard Serra, editada per l ´ACCPE, i aquesta amb el suport de la Diputació de Girona; s´hi descriuen, massa disciplentment al meu parer, diverses geozones com a subcomarques que composen la comarca del Gironès, i entre elles “el Pla de Girona” abarcant alguns muncipis: Girona, Sarrià, Salt, i Vilablareix, mentre que deixa fora a Sant Gregori, tot i que el seu pla està en un dels costats i sota mateix de sant Grau- elevació que el separa visible i físicament de part de la Selva-, i s´extén pel de desguàs al Ter de la riera Llèmana tot guardant tant l´accés al pas estret que du a la vall amb el mateix nom que el seu curs fluvial, com el del petit altiplà de Canet, tancant la planura gironina pel nordoest. I planell es refereix a un tros de pla, més elevat o enfonsat que la resta o bé amb característiques diferents de la resta del pla, per tant amb menys superfície, i entitat.
Ja a la històrica Geografia de Catalunya de l´editorial Aedos, dirigida per Ll. Solé Sabarís, en el capítol XVI, El Gironès, la seva autora -M. del Tura Bolós- deia”...les terres que constitueixen la comarca del Gironès no presenten l´homogeneïtat que hem comprovat en moltes altres comarques catalanes. Tant en l´aspecte físc com en l´humà (són) un agregat de sectors de característiques molt diferents”.
En la guia de Ricard Serra abans esmentada, es diu que subcomarques del Gironès són: Subcomarca Selva del Gironès, Subcomarca Pla de Girona i Subcomarca Baix Empordà del Gironès...Però hi ha altres autors que fan més distincions, i així ens trobarem amb el Garrotxí pel tros de la Vall de la Llèmena sota sant Roc a partir de sant Martí, o l´Empordanet de Gironès com a denominació més encertada de la subcomarca de B.E. del G., i encara l´Altiplà de Canet, per a la zona oberta sobre el Pla de Girona que resta arrecerada per la corba que descriu la muntanya de Velers-Boratuna i la serra de Rocacorba, i delimitada a llevant per elevacions subsidiàries, com a barrera nordenca del Gironès. la Selva de Gironès, resta aleshores ben situada en la zona de la depressió del mateix nom entre les elevacions de Guilleries prop de Vilanna-Bescanó, fins Cassà amb la barrera Gavarrenca, i Llagostera i el límit de l´Ardenya costanera.