Perqué, al meu parer, el llibre imprès és essencialment diferent de qualsevol publicació electrònica digital per a xarxes digitals, ?
1.Doncs, perqué, la naturalesa de la "matèria" que les sustenta és molt diferent: la matèria sòlida és diferent de l´energia elèctrica i electromagnètica, i els electrons dels àtoms de les mol·lècules del paper i la tinta dels llibres impressos, tenen un dinamisme petri comparat al dinamisme electrònic de les e-pubs: els electrons, que ordenant-se pels impulsos del teclat o d´altres comanaments manuals- mousse, llapis i tableta digitalitzadora, etc-, són enviats als circuits, xips i targetes digitalitzadores de l´ordinador, que formen les imatges i textes en la pantalla, en format digital, són d´alló més mogudets. Quan tanquem el programa lector o visionador, el navegador o l´ordinador, i les imatges i els textes desapareixen de la nostra visió, segueixen estant allà però ara en un format físíc més estable, en la memòria física de la màquina, i per aixó ja el seu estat és més semblant a la energia que sustenta els materials impressos, però quan tornem a activar-les, quan engeguem altra vegada els "flostis"(les màquines progamades), aportem energia elèctrica i deixen el seu estat físic de major estabilitat, i passen al dinàmic, i aleshores les publicacions impresses no tenen ni punt de comparació amb les seves possibilitats dinàmiques de difusió .
2.perqué, els colors i les imatges formades pels pixels en la pantalla, són part de l´energia lumínica, i per aixó són esencialment llum: les qualitats visuals del que fem amb els estris d´edició digital s´anomemen tecnologies "aditives", ja que en les pantalles dels receptors d´emisions televisives i en les dels ordinadors i altres flostis, s´aplica practicament la síntesi aditiva dels colors al afegir quelcom a l´energia de radiació lúminíca. D´altra banda tot alló que no és llum directa és llum reflexada en un objecte, i la primera es basa en la síntesis aditiva de color, la segona en la síntesis substractiva de color, en altres mots, tots els colors primaris que no són tecnològicament aditius, són substractius, i se li diu síntesi substractiva perqué a la energía de radiació se li substreu quelcom per absorció; l´aplicació pràctica de la síntesis substractiva és tota impressió a color i la pintura, i reben el nom de tecnologies o tècniques sustractives.
teories desnvolupades des del 1931 per la CIE ( Companyia Internacional de les Teories de la Llum), que va ser l´entorn teòric que va definir i reglamentar tot alló que es refereix al color.
3.i perqué amb les combinacions dels colors primaris, a banda d´afegir sensacions i qualitats, afegim energia lumínica a alló que ja té llum, a la Llum, a les "llums", xq recordaré que al saber i als avenços en el coneixement sovint se l´anomena "les llums", i xq de les noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació, es dir a totes les que s´han desenvolupat gràcies a les tecnologies informàtiques i electrònico-digitals, es diu que són les Tecnologies de la Societat del Coneixement, que és un pas més que la Societat del Saber.
1.Doncs, perqué, la naturalesa de la "matèria" que les sustenta és molt diferent: la matèria sòlida és diferent de l´energia elèctrica i electromagnètica, i els electrons dels àtoms de les mol·lècules del paper i la tinta dels llibres impressos, tenen un dinamisme petri comparat al dinamisme electrònic de les e-pubs: els electrons, que ordenant-se pels impulsos del teclat o d´altres comanaments manuals- mousse, llapis i tableta digitalitzadora, etc-, són enviats als circuits, xips i targetes digitalitzadores de l´ordinador, que formen les imatges i textes en la pantalla, en format digital, són d´alló més mogudets. Quan tanquem el programa lector o visionador, el navegador o l´ordinador, i les imatges i els textes desapareixen de la nostra visió, segueixen estant allà però ara en un format físíc més estable, en la memòria física de la màquina, i per aixó ja el seu estat és més semblant a la energia que sustenta els materials impressos, però quan tornem a activar-les, quan engeguem altra vegada els "flostis"(les màquines progamades), aportem energia elèctrica i deixen el seu estat físic de major estabilitat, i passen al dinàmic, i aleshores les publicacions impresses no tenen ni punt de comparació amb les seves possibilitats dinàmiques de difusió .
2.perqué, els colors i les imatges formades pels pixels en la pantalla, són part de l´energia lumínica, i per aixó són esencialment llum: les qualitats visuals del que fem amb els estris d´edició digital s´anomemen tecnologies "aditives", ja que en les pantalles dels receptors d´emisions televisives i en les dels ordinadors i altres flostis, s´aplica practicament la síntesi aditiva dels colors al afegir quelcom a l´energia de radiació lúminíca. D´altra banda tot alló que no és llum directa és llum reflexada en un objecte, i la primera es basa en la síntesis aditiva de color, la segona en la síntesis substractiva de color, en altres mots, tots els colors primaris que no són tecnològicament aditius, són substractius, i se li diu síntesi substractiva perqué a la energía de radiació se li substreu quelcom per absorció; l´aplicació pràctica de la síntesis substractiva és tota impressió a color i la pintura, i reben el nom de tecnologies o tècniques sustractives.
teories desnvolupades des del 1931 per la CIE ( Companyia Internacional de les Teories de la Llum), que va ser l´entorn teòric que va definir i reglamentar tot alló que es refereix al color.
3.i perqué amb les combinacions dels colors primaris, a banda d´afegir sensacions i qualitats, afegim energia lumínica a alló que ja té llum, a la Llum, a les "llums", xq recordaré que al saber i als avenços en el coneixement sovint se l´anomena "les llums", i xq de les noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació, es dir a totes les que s´han desenvolupat gràcies a les tecnologies informàtiques i electrònico-digitals, es diu que són les Tecnologies de la Societat del Coneixement, que és un pas més que la Societat del Saber.
