Les vies del tren (convencional, xq ara cal distingir ja que el TGV ja és un fet a prop) de la RENFE, són un dels temes més parlats en aquests darrers anys per la qüestió del soterrament del seu traçat, que també afectarà al barri de Pedret...El viaducte de la via fèrria sobre l´Onyar que tant ha caracteritzat un tros fluvial de la ciutat, també és, en el mapejat administratiu de la ciutat, la ratlla que delimita el barri de Pedret i el diferencía de les altres àrees d´altres barris i sectors del Barri Vell: a/sant Feliu i b/plaça sant Pere i voltants, i el discòrrer de les vies més enllà, traça el límit administratiu amb el barri-sector de Montjuïc...
Gairebé sota el viaducte, al costat de l´andana vora el riu, i del pont de Pedret, abans d´enfilar el carrer de Palamós o la Ronda de Pedret, un 22 d´Octubre, l´Ajuntament de Girona va posar a l´any 1974 una escultura del conegut artista banyolí Xicu Cabanyes. Tothom que passi per allà la pot veure, encara que l´abrivada dels arbres que es varen plantar a l´apartador on està ubicada, fa que sigui difícil veure-la si no s´entra en el tros enjardinat en forma de placeta en cercle. En aquell raconet, als migdies, quan el sol a l´estiu apreta, fa bo d´estars´hi una estoneta per l´ombra que hi ha...però a vegades no, per les fortors que els racons d´aquella placeta desprenen, no se sap si de mascotes doméstiques passejades, o per altres urgències més humanes.
Els temes de l´artista Xicu Cabanyes, dels quals trobareu una bona mostra en el seu bosc de Can Ginebreda/exposició permament , varen ser molt coneguts per la plenitut expressiva de moviment Pop, àdhuc en temps posteriors en relació als magicismes contraculturals propers a alló postmodern, amb temes sempre erotics i ratllant un cert aire naïf (art inspirat en formes primitivistes o esencials), un estil també emprat pel també escultor, Piculives, que també té una peça en el barri de sant Feliu; però del malaguanyat Piculives,"picu"pels amics, de nom Josep Bosch, no en sé cap lloc on poder visitar i recordar un conjunt de les seves obres, però en té una colla en espais públics en diverses localitats gironines.Tant la peça de Cabanyes, que té el nom de "naixement de la vida arbre", com la de Piculives, dedicada a la "majordoma de sant Narcís", -figura de llegenda glosada tant pel poeta, i restaurador del Call, Josep Tarrés (http://youtu.be/FTRSb0jiJHY), com pel compilador de la Girona màgica i mistèrica que va ser el també desaparegut Carles Vivó en el seu llibre "llegendes de Girona",- són volums que precisament posen de relleu els volums...
Perqué els temes de pes han tingut sempre més atenció social i poítica que els temes de grau, o nivell? Ojalà els volums acústics de la ciutat, sobretot els de determinades zones de la ciutat, tinguin l´atenció que han obtingut els artístics i escultòrics !
