Aquestes Fires de cartell tant "pompier" -com diria el meu amic en Lluis Bosch Martí-, per fí, en la sala gran d´exposicions del Museu d´Història de la Ciutat, podem veure una bona mostra del treball d´activisme gràfic que va desenvolupar en equip amb en Bep Marqués, que amb l´enunciat "Grup Praxis (1975-1990), una guerrilla comunicativa" es va inaugurar ahir al migdia.
Es tracta dels collages de "guerrilla" gràfica que varen anar fent i distribuint aquest duet : un pintor i un impressor, ambdós, amb la tant clàssica - i històrica en comunicació sociopolítica- tècnica del retallar fotos, textes i imatges de les publicacions més variades del moment, i enganxar-les tot composant missatges iconogràfics, amb el criteri de recolzar el procés polític democràtic d´esquerres a Girona, i fer front al reaccionarisme i el conservadurisme polític, i per aixó els que han muntat l´exposició han triat el color vermell per ambientar les parets de la sala, on hi ha penjades múltiples ampliacions de les làmines dels collages, originàriament fetes sovint a mides més reduïdes i aptes per a publicar en revistes o diaris, o editar en format de pasquins o cartells per a distribució manual.
Els temes que més fan disfrutar són els relacionats amb el capitalisme made in USA, amb les religions, o amb els polítics locals i del país, encara que el crític d´art que comissaría, ara en diuen curador- de "tenir cura de" entés com a "gestionar"- l´exposició, en Narcís Sellés, expert en Art en temps del postfranquisme i de la transició a la democràcia, indica que hi ha dos períodes diferenciats: el primer quan calia fer solidàriament per totes les esquerres, i el segon quan ja es distingia -i es feia la llenya que calia- entre esquerres conservadores o marxistes, i les reformistes o eurosocialistes i eurocomunistes.
El gran plafó del supercollage de capsalera de la sala amb una figura central d´una M.M ( Marilyn Monroe), és una mostra del barroquisme produït per la tècnica del collage, quan aquesta es fa totalitària, vull dir quan les fotos o retalls de fotos no deixen cap espai lliure i tot és un gran pegat, i és molt impactant.
A mi m´ha agradat molt recordar, per medi de les iconografies de l´exposició, molts moments d´aquells anys, quan la "conya" -com diu en Bep en el video de l´expo- i l´humor eren armes reivindicades novament com a eina d´opinió, crítica i debat, de lluita sociopolítica.
Aquesta exposició és recomanable des de molts entorns: la història, les ciencies socials, la política, l´humor, les técniques clàssiques en art, l'educació..., i aporta una idea visual del que va ser la Transició democràtica i la primera etapa de la renovada democràcia des del focus de les esquerres militants i l´activisme social i urbanita, però crec que el mot "guerrilla" és una mica exagerat, al meys, crec, pels que pensin com jo que en la guerrilla el vermell sol ser més sagnant.
