Un llibre per essència i tradició té com a suport del contingut imprès el paper i la tinta, i els seus continguts són imatges fixes, que com a molt poden portar una crossa en forma de disc o disquet amb altres continguts d´altres formats: música, video, i etc., i aquí rau la diferència, que ja he comentat: el dinamisme de les edicions multimèdia interactives no és comparable ni assimilable a les edicions en paper o d´imatges fixes, ni la capacitat de difusió dels seus formats d´edició, tampoc, però tant per les organitzacions empresarials de producció editorial com per les de fabricació de maquinari de visualització i consulta de materials electrònics digitals, es tendeix a seguir anomenant llibres a totes les e-pubs esmentades.
Perqué les empreses editores prefereixen anomenar "e-llibre" a qualsevol e(electrònica)-publicació digital, multimèdia o no, o e-pubs, visionables en un flosti amb programa d´e-reader (e-lectura)?
Crec que en aixó, molt possiblement, una de les causes importants, és la pressió de les morals i les étiques associades a les anomenades "cultures del Llibre", es dir les cultures que tenen en els seus orígens un important llegat fonamentat en el fet religiós, ja sigui cristià, jueu, musulmà o budista, és dir que el texte sagrat va ser -i pel que sembla encara és tot i les evolucions i revolucions socials-, cabdal, per a la creença en, i la ordenació de, les normes de convivència;
De fet, molt es tendeix cap a la religió com a directriu fonamentadora ,encara actualment, en molts països i estats influents com són els USA, (on fins els bitllets del diner evocaven la divinitat amb el lema imprés "in god be trust"), o desitjats pel tercer món com els països europeus (on el catolicisme cristià va mantenir el terrible tribunal de la Inquisició fins no fa ni un segle, o on el protestantisme cristià va fer que fins la caligrafia i tipografia fòssin gòtiques com l´arquitectura senyorial i religiosa, per norma, fins fa un escadusser mig segle) o com els emergents nordafricans de les revolucions republicanistes de la "shària" o llei social islàmica, o els radicals del proper i mitjà orient de les revolucions islàmiques; tots són fonamentalistes, diversament, religiosament.
Perqué les empreses editores prefereixen anomenar "e-llibre" a qualsevol e(electrònica)-publicació digital, multimèdia o no, o e-pubs, visionables en un flosti amb programa d´e-reader (e-lectura)?
Crec que en aixó, molt possiblement, una de les causes importants, és la pressió de les morals i les étiques associades a les anomenades "cultures del Llibre", es dir les cultures que tenen en els seus orígens un important llegat fonamentat en el fet religiós, ja sigui cristià, jueu, musulmà o budista, és dir que el texte sagrat va ser -i pel que sembla encara és tot i les evolucions i revolucions socials-, cabdal, per a la creença en, i la ordenació de, les normes de convivència;De fet, molt es tendeix cap a la religió com a directriu fonamentadora ,encara actualment, en molts països i estats influents com són els USA, (on fins els bitllets del diner evocaven la divinitat amb el lema imprés "in god be trust"), o desitjats pel tercer món com els països europeus (on el catolicisme cristià va mantenir el terrible tribunal de la Inquisició fins no fa ni un segle, o on el protestantisme cristià va fer que fins la caligrafia i tipografia fòssin gòtiques com l´arquitectura senyorial i religiosa, per norma, fins fa un escadusser mig segle) o com els emergents nordafricans de les revolucions republicanistes de la "shària" o llei social islàmica, o els radicals del proper i mitjà orient de les revolucions islàmiques; tots són fonamentalistes, diversament, religiosament.
