Pedret 2011 (1: de la natura de les baules)

Per aquestes dates es solen celebrar les festes del barri on resideixo des de fa molts anys, el barri de Pedret de Girona. Solen ser per aquestes dates des de que el catolicisme, com a religió oficial a Espanya, així ho va decidir, dedicades a la Verge o Mare de Deu del Pilar.

A Pedret de Girona, indret que des d´antic era l´únic pas viablement civilitzat vers l´antiga vila de Gerona, clau de l´accés a les planes costaneres catalanes de més al sud, ja es trobaven els rius més cabdalosos que havien delimitat per l´est i nord la plana gironina, formant el més gran aiguabarreig de les nostres comarques...Les pluges tardorals que en altres temps eren sovinteres a partir de la segona o tercera setmana d´Octubre, sovint varen ser catastròfiques a la contrada, però sobretot per a aquell entorn del Pedret, antic raval fora murs de la vila i restallera de cases al llarg de l´estret pas sobre la riba de l´aiguabarreig, al peu del Mont-juïc; els textes i altres documents gràfics sobre història local, faciliten moltes dates i dades sobre aquells aiguats i revingudes amb que la tardor començava a fer-se notòria.
Sembla doncs que la invocació d´ajut a una verge, el culte a la qual la tradició catòlica explica que havia sigut instituit prop del riu Ebre, estaria ben justificada en un entorn on calia demanar ajut als agents salvífics del cristianisme, com la mare de Crist, per salvar-se dels seus perseguidors, i possiblement també dels temibles aiguats del riu més cabalós del Nordest peninsular català. La tradició conta que l´apóstol Sant Iago, en la seva tasca evangelitzadora en els primers segles de l´Era cristiana, va fonamentar el culte pilarístic a CesarAugusta (Saragossa).

A les contrades gironines, segurament mercés a la formació de la Corona d´Aragó que uní Aragó i Catalunya, el culte a la figura de la Verge Pilarica arribà pel s.XIII, on a Pedret hi hagué una capella dedicada a l' apostol sant Iago, o Jaume en català; El camí de pelegrinatge a la vila gallega de Compostela, on hi ha el que ja era a Europa el famós temple on la tradició catòlica situà la tomba d´aquell apóstol, també tenia una fita en aquestes contrades d´aleshores, i per aixó s´edificà un petit hospital pels pelegrins al cantó del que hi hagué també pels malalts infecciossos.

Antiga capella del Pilar a Pedret, per Jep Ll. Ro.Ma. a partir de fotos. histr. local

Al segle XVI ja hi havia una gran i bella capella, d'estil gòtic renaixentista, dedicada a la mare de Deu del Pilar - tal vegada perqué al s.XV, un bisbe de Gerona, va esdevenir arquebisbe de Saragossa-, que amb el temps va fer famós aquell raval gironí, perqué tenia un porxo que ocupava tot l´ample de l´estret pas entre la riba de l´aigua i les edificacions al peu de la muntanya (dibuix supra), i venia a ser com un portal d´accés en el camí d´entrada a la vila, i així ho veieren, a començaments del s.XVIII, els urbanistes del despotisme il·lustrat de l´absolutisme borbònic, i per aixó varen construir una barana de pedra al llarg de la riba, que arribava fins gairebé el portal de França dels murs de la vila antiga; aquella barana, tenia un monòlit (foto al costat) que anunciava quí havia manat fer la barana protectora de les revingudes dels rius a l´aiguabarreig. Les guerres napoleòniques d´inicis del segle XIX varen destrossar aquell temple de fora els murs de la vila, del que desaparegué el gran porxo-portal - restant personalitat paisatgística al raval d´entrada a la ciutat-, i per aixó s'hi deixà d'oficiar els cultes religiósos. En els primers temps constitucionals, el marqués de Montsonís va comprar les ruïnes de la capella i les va fer desmuntar, traslladar i reedificar en una finca seva al massís del Montseny, i el servei litúrgic local va ser traslladat a l´antiga capella de sant Jaume en l´antic, i de segles en desús, hospital de Pedret.

Fins aquí la part religiosa, però tot seguit, dinàmiques de gestió política i social espanyola, de les primeres dècades del segle XX, subsegüents a la necessitat de no tallar completament els nexes amb les antigues colònies americanes i orientals del ja desaparegut imperi espanyol, varen obligar a reforçar llaços culturals - i de retop comercials - amb aquelles emergents repúbliques on la llengua oficial era l´espanyol (llegeixis el castellà) i així va sorgir el concepte "Hispanitat"   - que ve a ser l´orbe terraqui de parla i cultura d´orígen castellà, ja que aquesta llengua sol monopolitzar el significat del terme pel que fa a idioma, ja que originalment es referia a tot alló que pertanyia als territoris de l´antiga Hispània de la cultura dels antics romans, per causa d´esdevir la llengua peninsular més estesa territorialment i de les imposicions de la nova dinastia als  catalans per la seva obediencia austracista -, del que varen fer patrona religiosa a aquella advocació d´orígen navarrés i "maño", la verge del Pilar - pels lligans originals de sant Jaume, suara patró religiós oficial d´Espanya, amb la Pilarica-, i fent coincidir la seva festivitat amb la data que Cristòfor Colom va trobar els primers territoris americans, el 12 Octubre, al 1492, refermant així els criteris del nacionalisme espanyol, i els interessos d´aquest amb els estats i societats hispanoamericanes.

Preguntes d´interés localista, en aquestes dates, sobre aquests referents exposats poden ser : Seria que perqué el Pilar de Pedret venia a ser com una mena de preentrada o preportal a la vila antiga preconstitucional, que també venia a ser com un anunci de fira - de fet molta pagesia només anava a vila a mercat o fira-, que les dates de les Fires de sant Narcís es va decidir, segles després d´organitzar-les en un altre mes, que es fessin a final d´Octubre, i així quedava bé que la festa del Pilar es fes poc abans que la Festa Major i Fires de la ciutat, i també són un anunci de les tradicionals pluges de tardor i dels aiguats (dels que ara estem ja bastant protegits) subsegüents, i aixó de les aigues ja se sap que té molt a veure amb els mites precristians del Narcís?

n.dades històriques locals de textes dels historiadors mn.J.Marqués, N.Castells, N.Puigdevall i F.Reixach.; les altres procedeixen de la Wikipèdia consultada en aquestes dates; dibuix il·lustratiu de l´antiga capella del Pilar de Pedret de Jep Ll. Ro.Ma., fotografia de Jos Dri Nir.