Traductor de Google

30 d’agost del 2011

els anys setanta, ara vesteixen de negror

A vegades hom pot pensar que l´atzar no té lleis, o així ho afirmen els científics, però encara que en el nivell més elemental dels adictes als coneixements de les Ciències, sospito que algú algun dia les trobarà, i així podrem començar a preveure, amb més seguretat, esdeveniments i fets, i deslliurar-nos de molts mals, sense penjar-nos ni enganxar-nos en les nostàlgies...

Aquesta primera mitat de l´any, ens hem quedat amb dos senys menys, dels que lluiem en el firmament gironí; dos figures que en un moment o altre han tingut importància en la meva vida: en Jaume Curbet, i en Miquel Pairolí.

En Jaume Curbet, va ser el company que va guiar-me en els primers anys del PSC; i és per ell que vaig rebre la primera formació en pensament socialista, en el que ja havia sigut d´alguna manera interessat, des del moviment escolta, on les beceroles d´aquesta ideologia catalanista i nacionalista socialista, eren d´ús corrent entre els, i les, joves que ens formàvem per a ser educadors (caps). Quan ja feia temps, bastants anys, que no ens veiem -ell era ja una eminència en seguretat i ética amb responsabilitats amb governs municipals i nacional catalans- un dia el vaig veure de lluny, passejant per la Devesa, amb un posat com hieràtic que no vaig saber a que atribuir, i passant massa lluny i en direccions diferents, no el vaig voler molestar o distreure en les seves reflexions a qui havia esdevingut tant important per a la seguretat ciutadana, gironina i catalana.

Amb en Miquel Pairolí, vàrem ser companys d´estudi de Batxillerat á l´únic centre que aleshores hi havia a Girona, que era un edifici ben nou, i nosaltres els de les primeres tongades dels COUs; aleshores ell tenia una gran afecció per la literatura i el teatre, encara que era feta d´obres d´autors francesos o castellans, il·lustrats o vuitcentescos, en les que el recitat era lo seu, manera que a mi -que m´anaven més altres matèries- em va impresionar. Anys després vaig constatar que aquella preferència havia donat els seus fruits en un M.P.S. periodista i escriptor, conegut i admirat. la seva absència m´ha tornat a impresionar, altrament.

Aquí lluien, d´anys, amb llum natural, ara llueixen en el firmament dels nostres memorables.

Aquests records puntuals, m´han vingut a punta de teclat, ara que l´estiu vacacional s´acaba, i aviat començaràn els calendaris escolars i d´ensenyaments...