Traductor de Google

12 d’octubre del 2011

i ara que parlem de concursos...(Pe3)

Des de fa un cert temps, d´uns anys ençà, molts establiments comercials organitzen els seus concursos de dibuix per a infants i adolescents, amb tal o cual motiu: la inauguració de l´establiment, l´aniversari, o el llençament de productes de temporada, etc, amb amplis i detallats anuncis i articles de reportatge fotogràfic en la premsa local. En canvi hi ha Associacions de Veïns, que cada any sembla que els costa més organitzar, no ja concursos artístics, sinó també altres activitats festives, i àdhuc convocar la mateixa Festa Major de barri anual.



Addueixen que no hi ha suficient participació per l´organització, o que no hi ha prou diners...,i ja tornem a tenir el mateix problema de sempre: si les administracions de la cosa pública no aporten diners a les entitats socials no lucratives perqué hi ha crisi, les entitats no organitzen la festa, i si no ho fan, tot i que molts barris tenen les seves Associacions de Comerciants suposadament solidàries amb les de Veïns, els arribismes i interessos particularistes acaben treient així el valor d´aplec al conjunt social del barri, i quedant-se´l uns pocs sens dubte amb un clar ànim de guany econòmic poc solidari amb l´ética participativa que ha de caracteritzar el col·lectiu que representa, o almenys s´ho proposa, el conjunt vivencial més significatiu d´un barri, que és l´Associació dels Veïns.
I així els més petits i jovenets, amb la modalitat de convocatòries i concursos, abans esmentada de la privacitat particularista de peculiaritats productives comercials, entren en la roda del benefici i el guany partidàriament mercantilista i dinerari en l´entorn social primari extrafamiliar, allunyant-los dels valors de generositat, de compartir solidari, d´ identitat social, d´amistats àmplies, de compromís i servei a la comunitat base i en definitiva els empetiteix el prisma pel qual apreciaran la societat, ja des del nivell fonamental, el del barri.
Tot i que els establiments comercials, amb les seves convocatòries, supleixen el que hauria de sortir de la consciència del col·lectiu veïnal i dels seus deures, es dir decidir si al barri es fa la festa cada any, com a mínim per a que els més petits es vagin formant en els valors socials ciutadans bàsics, com són els dels barris on resideixen, de manera lúdicament divertida, naturalment, els interessos comecials no són qui ha de representar, ja ho he dit abans, l´aplec del conjunt social dels que resideixen al barri.
A banda dels anars i venirs dels interessos dels mercantilismes, i també dels canviants entorns de les administracions locals dels municipis, si els representants del col·lectiu veïnal d´un barri són conscients que aquesta raó, la d´apendre a ser d´un entorn, d´un barri, genericament ultrapassa les ideologies d´aquí o d´allà, ja hem arribat al cap del camí!