Traductor de Google

11 de desembre del 2011

Els vells i els nous, Drets Humans.

*Aquests dies de pont els meus joves amics han aprofitat els viatges low cost i gairebé m´han deixat solet, he pogut aprofitar el temps per coses de la meva professió, repassant algunes fites en la història de la Gràfica Publicitària gironina de les campanyes sociopolítiques de la Transició al renovat període democràtic del darrer quart del segle XX, i alguns textes i imatges sobre història de la Gràfica Catalana en defensa de la Llengua... L´historiador Ramon Tamames va dir d´aquell període que “..la lucha por la libertad entre 1975 y 1977, fue básica para que llegara la democrácia". He anat recordant aquell context sociopolític, que aquesta primavera ha fet trenta-cinc anys que l´ADAG- Asssemblea Democràtica d´Artistes de Girona, integrada a l´Assemblea Democràtica de Catalunya, organització que va produir gran part dels fonaments ideològics i fets que portaren la democracia-, va editar un fullet en format tabloide, on exposava el manifest de la seva formalització on s´expressaven els principis que es defensaven de Drets socials, polítics i sindicals, la Llibertat de la Democràcia com a sistema polític i l´Amnistia pels presos polítics, i la reivindicació de l´Autonomia política i social per a Catalunya, que signarem més de trenta treballadors de la plàstica i la gràfica visual de Girona, que acompanyava la presentació de la exposició dedicada als Drets Humans amb el lema : Els Drets Humans , ara!!
També Omnium Cultural, associació que aleshores treballava intensament pels drets lingüístics i culturals catalans com l´oficialització de la llengua catalan
a a Catalunya, va organitzar aquella primavera la campanya  pel canvi del topònim oficial de la ciutat, aleshores Gerona; va ser la de la “Girona amb I en sintonia amb les d´arreu d´aquell període predemocràtic..L´oportunitat venia donada pel treball realitzat per alguns regidors que havien demanat que la llengua catalana fos emprada en les sessions del Ple municipal, proposta que, tot de primer, va ser rebutjada per la majoria franquista.
Els Drets Humans en aquells anys a Espanya eren poc respectats, i el dret a denominar oficialment en la llengua pròpia d´un territori el que vulguin els seus habitants, ciutadans i parlants, completa els aspectes corresponents dels Drets Humans segons es recull en la Declaració Universal dels D
H: els Drets Lingüístics són un dret social natural.
Aquest dissabte era el dia dedicat internacionalment a reflexionar sobre els Drets Humans;S´està rodant un film que dirigeix Joel Joan sobre un dels casos d´aquesta dècada que acabem de passar, el cas del nen que va ser detingut al 2004 per defensar els seus drets lingüístics, perqué va demanar l´etiquetatge de productes en català, el film durà el nom de Fènix 11*23…Pel que sembla el treball pels Drets Lingüístics com a Drets Humans no va acabar amb l´arribada de la democràcia, actualment encara cal estar atents i defensar la llengua pròpia sempre que calgui.

Ah! i cal observar com són de persistents entre els recursos publicístics que s´utilitzen sovint actualment alguns elements gràfics com les bafarades o balloons procedents de l´entorn de l´Humor Gràfic...Pel que sembla la defensa de la Llengua cal fer-la carregat d´Humor, i esperem que hagi de ser amb bon humor sempre...

*la imatge que inicia aquest article, és una composició-collage de diversos elements publicístics, que ha realitzat en Jep Ro.Ma. per acompanyar aquest texte; els drets corresponents de cada un dels elements de la composició pertanyen als seus autors; en Jep només els ha emprat per a contribuïr a defensar més i millor els drets lingüístics del català, desinteressadament.