En els temps històrics de la Transició a la Democràcia renovada, als anys setanta,varen sorgir, tot un seguit de diaris per a servir-la en tot l´àmbit espanyol; en la premsa catalana, entre les primeres que ho varen fer en català, destacaren algunes capçaleres com el diari AVUI (1976), i en la nova premsa local i comarcal gironina, el PUNT DIARI (1979) que en la seva segona etapa dels anys noranta va perdre lo de diari, i es va quedar en EL PUNT a seques, i darrerament fa pocs anyets s´ha afegit (o sumat) a l´AVUI, de la mateixa manera que l´Univers s´expandeix, com diuen els Nobels d´Astrofísica d´enguany, guardonats fa pocs dies.
En el famós llibre d´història del Disseny Gràfic del famós i reconegut dissenyador gràfic E.Satué, -que va dissenyar una bona colla de capçaleres de publicacions importants d´aquell primer temps de la renovada democràcia-, “El Diseño Gràfico en España”*, en el capítol corresponent al disseny editorial de publicacions periòdiques, on fa un breu repàs a les capçaleres de la nova premsa dels temps que ara ressenyo, s´esmenta al diari AVUI i a les dos primeres etapes d´aquest rotatiu, així com altres destacades de l´época com el El9Nou de Vic i encara altres d´altres poblacions de la Catalunya d´aleshores, i no esmenta enlloc al nostre rotatiu gironí…
Aixó m´ha fet pensar en l´escassa importància que durant bastants anys va tenir el PUNT DIARI, aleshores una empresa cooperativa, en les esferes de la Barcelona centralista, i aixó es va reflectir en el retolat tipogràfic de capçalera on el mot “DIARI” es mostrà, durant l´any 1989, en una mida ostensiblement reduïda…**
Però pel que sembla l´embranzida de renovació que es va inaugurar al 1990 amb la celebració del vinté aniversari i nous locals, va modificar – redissenyar- el disseny del format gràfic dels continguts, i en la capçalera la denominació, i per tant el rètolat, passant a ser EL PUNT, -destacant l´article singular masculí i treient la desinència “Diari”, per a venir a dir que ja era un diari molt conegut per molts que empraven aquell simpàtic apelatiu-, que a finals de la dècada serà ja notòriament conegut arreu dels Països Catalans, el rotatiu i la capçalera local, aleshores ja d´àmbit català, del ja grup editorial Hermes Comunicacions..
Una de les principals accions inicials d´aquella nova etapa d´EL PUNT, en començar el 1991, uns mesos abans de la inauguració de la flamant Universitat de Girona, l´UdG, -que ara ha fet 20 anys el dia 12- va ser la de reforçar la ferma voluntat popular identitarista gironina, amb una campanya per demanar la catalanització de les matricules dels automòbils, en la que es varen repartir enganxines amb el retolat GI per a posar sobre de la GE encara oficial, arengada des de la portada del diari amb l´expressió: “Girona. i punt!” , que va donar com a resultat que durant una bona colla d´anys tots els automòbils matriculats a la província, duguessin la sil·laba GI, davant la numeració, en comptes de la GE.
La "i" de catalanitzar el topònim local, ja havia esdevingut cosa de tots els gironins, mercés en gran part a l´empenta del PUNT DIARI, i evidentment el punt – esdevingut nom de diari de noticies, i la veu més potent dels gironins- sobre la "i", també. Aleshores la "i" ja deixava de ser exclusivament la gironina, i passava a ser la "i de informació", i el punt el lloc de trobada, de localització, de la Informació; encara que un punt a seques, podia ser un punt i seguit, i per tant estar al peu d´una línia i no a sobre d´una i...Sort que, per tal -entre moltes altres raons- de no desmerèixer les teories de la tal, i la projecció del saber gironí més enllà de les nostres contrades, aquell any s´inaugurà la Universitat de Girona, a la que popularment es coneix com la UdG, pronunciat udegé .
El qui va ser coautor amb mi del cartell publicitari de la primera campanya pel canvi de nom de la ciutat, el pintor Vicens Huedo, ha sigut qui ha col·laborat sempre amb el diari el PUNT; jo era, en canvi, gairebé desconegut per a una munió de gent, i per pertanyer al grup de professionals, dissenyadors i il·lustradors gràfics etiquetats de diverses maneres com "ambidestres, destralers, heterogenis, menjacapellans, "maudits"..." i altres etceterismes, durant molt de temps hem sigut marcats per la marginació, la indiferència, el menyspreu, ...
*"El Diseño gràfico en España. Història de una forma comunicativa nueva" E.Satué, ed.Alianza, colec. Alianza Forma
**dades de "Primera Plana.20 anys de les comarques gironines a les portades d´El Punt", edició del13Nov1999.
Aixó m´ha fet pensar en l´escassa importància que durant bastants anys va tenir el PUNT DIARI, aleshores una empresa cooperativa, en les esferes de la Barcelona centralista, i aixó es va reflectir en el retolat tipogràfic de capçalera on el mot “DIARI” es mostrà, durant l´any 1989, en una mida ostensiblement reduïda…**
Però pel que sembla l´embranzida de renovació que es va inaugurar al 1990 amb la celebració del vinté aniversari i nous locals, va modificar – redissenyar- el disseny del format gràfic dels continguts, i en la capçalera la denominació, i per tant el rètolat, passant a ser EL PUNT, -destacant l´article singular masculí i treient la desinència “Diari”, per a venir a dir que ja era un diari molt conegut per molts que empraven aquell simpàtic apelatiu-, que a finals de la dècada serà ja notòriament conegut arreu dels Països Catalans, el rotatiu i la capçalera local, aleshores ja d´àmbit català, del ja grup editorial Hermes Comunicacions..
Una de les principals accions inicials d´aquella nova etapa d´EL PUNT, en començar el 1991, uns mesos abans de la inauguració de la flamant Universitat de Girona, l´UdG, -que ara ha fet 20 anys el dia 12- va ser la de reforçar la ferma voluntat popular identitarista gironina, amb una campanya per demanar la catalanització de les matricules dels automòbils, en la que es varen repartir enganxines amb el retolat GI per a posar sobre de la GE encara oficial, arengada des de la portada del diari amb l´expressió: “Girona. i punt!” , que va donar com a resultat que durant una bona colla d´anys tots els automòbils matriculats a la província, duguessin la sil·laba GI, davant la numeració, en comptes de la GE.
La "i" de catalanitzar el topònim local, ja havia esdevingut cosa de tots els gironins, mercés en gran part a l´empenta del PUNT DIARI, i evidentment el punt – esdevingut nom de diari de noticies, i la veu més potent dels gironins- sobre la "i", també. Aleshores la "i" ja deixava de ser exclusivament la gironina, i passava a ser la "i de informació", i el punt el lloc de trobada, de localització, de la Informació; encara que un punt a seques, podia ser un punt i seguit, i per tant estar al peu d´una línia i no a sobre d´una i...Sort que, per tal -entre moltes altres raons- de no desmerèixer les teories de la tal, i la projecció del saber gironí més enllà de les nostres contrades, aquell any s´inaugurà la Universitat de Girona, a la que popularment es coneix com la UdG, pronunciat udegé .
El qui va ser coautor amb mi del cartell publicitari de la primera campanya pel canvi de nom de la ciutat, el pintor Vicens Huedo, ha sigut qui ha col·laborat sempre amb el diari el PUNT; jo era, en canvi, gairebé desconegut per a una munió de gent, i per pertanyer al grup de professionals, dissenyadors i il·lustradors gràfics etiquetats de diverses maneres com "ambidestres, destralers, heterogenis, menjacapellans, "maudits"..." i altres etceterismes, durant molt de temps hem sigut marcats per la marginació, la indiferència, el menyspreu, ...
*"El Diseño gràfico en España. Història de una forma comunicativa nueva" E.Satué, ed.Alianza, colec. Alianza Forma
**dades de "Primera Plana.20 anys de les comarques gironines a les portades d´El Punt", edició del13Nov1999.
