bones festes i any nou...

-------:::::-------

Visites nadalenques...

De la mateixa manera que el dia de Nadal, tradicionalment és per la familia més propera i el de sant Esteve pels familiars de "segona", el dia seguent és pels amics...Dons bé, l'amic Lluís Bosch Martí avui m'ha fet fer-li, com sovint, de xofer, per dur-lo a visitar a un vell amic seu, a Llagostera.

el dr. Peio Pascual i en Lluís Bosc Martí

El doctor en medecina rural, sr. Peius Pascual, no ha sigut només el metge rural de molts llagosterencs i d' innumerables pacients d'altres poblacions, sinó que és encara una de les persones més estimades del seu poble i d'altres a banda de ser un notable artísta del dibuix, la pintura, la ceràmic i l'escultura, ...i, poeta; persona amb inquietuds, des de sempre, per l'expressió plàstica, l' ha anat enfocant des de la seva professió galénica, perqué en gairebé totes les seves obres deixa entreveure al llec o al profà en ciéncia médica, aspectes de moltes patologies en clau hermética com si hagués volgut posar ordre en la expressió estilística de la plàstica contemporania. Home de fina psicologia, no exenta d'humor, ha pintat amb decisió les expressions, sovint mentals, del patiment de moltes patologies, tot i el que diguin els crítics de l' art més a l' ús...Hom podrà dir que ha seguit les petges de Miró, de Joan Ponç, o fins de Saura - del segon n' ha sigut un coleccionista- però el segell personal del senyor P. Pascual és innegable sobretot en molts retrats de caire expressionista, on precisament la expressivitat de les seves pinzellades revelen l'ànim i fins l' ànima del tema de cada retrat i retratat...Als seus molts anys, més de vuitanta, té encara la ment clara i serena de qui està convençut que el seu art ha sigut una tasca complementària de la seva feina médica.
Un matí d'agradabilíssima visita, desprès d'esmorzar, a l'estudi-taller d'un dels més notables artístes populars de les comarques gironines, tot i el fred d'aquestes dates, en que l'escalf de la seva amistat ha posat llum al día; un dels seus poemes,que sovint aplica a les seves obres, i que comença : "t'estimo, a tu deconegut que passes indiferent...." , es pot aplicar al que hem tingut el privilegi de veure avui de la producció artística de tant prolífic autor, amador de les arts que professa i estima. Moltes gràcies doctor Pascual, per tantes mostres d'Ars per medi de les arts; mercés amic Lluís, per haver-me donat l' oportunitat de fer-hi amistat.

Banderoles, gallardets, ensenyes...,dissenyades.

Ara fa una colla d'anys, per alla els inicis dels anys noranta del segle vint, com aquell que diu fa cuatre dies, la junta de l'Associació de Veïns i Comerciants del barri sant Feliu del Barri Vell de Girona va encarregar-me el disseny d'unes "banderoles" amb símbols de l'antic barri per a penjar als carrers els dies de festa o en ocasions especials...
Aixó ho recordo ara, perqué desprès de la Festa Major del barri, d'aquest estiu, que varen posar les esmentades "banderoles" als carrers més importants d'aquest subsector de Barri Vell-Centre de GIrona, com gairebé cada any, han sigut repartits entre els comerços per tal de lluïr-les, alhora que ambienten els establiments; i encara hi són, cosa que m'afalaga i m'honora, perqué aquest fet vol dir que es valora el meu treball, tal vegada més de lo que jo m' el valoro...

Aixó em mou a correspondre amb una breu explicació sobre el meu disseny de tals aditaments pensats per a espais públics, ja que el detall del peu de la tela, vaig pensar-lo per a que, el tall de la corba que té denotés alguns aspectes:

• 1.primer com a referent dels símbols per excel.lència de la símbologia heráldica de la nostra ciutat, ja que siguent l'antic burg, mes ençà barri, de sant Feliu, un dels més importants de la vila antiga fins als inicis segle vint,  vaig pensar que algun dels "vairs"  de l'escut municipal seria el que correspondria a aquest tros nostre de la ciutat. Nogensmenys el vairs - un folre en els símbols heràldics- de la laïcitat municipal, des de segles popularment, han sigut anomenats com "les ones" que per a molts venien a ser els rius de la contrada, reforçat aquest criteri popular pel mateix nom de la ciutat : GirONA...De fet si s'ajunten totes les banderoles pel tall de la corba o ondulació, poden arribar a formar un tros o filera d' "ones" o vairs.
• 2.el perfil del sector urbà del barri que ressegueix el pas de l'Onyar descriu la corba que tenen les banderoles, i..
• 3. El tall del relleu del barri, entre el que era areny i l'estrep del rocam de les elevacions, és el tercer element que s' inscriu en el disseny.

I pel que fa als colors,

• aquests, amb les condicions que fossin dos en cada banderola que partíssin verticament cadascuna, i que n'hi hagués una que dugués els colors tradicionals de la ciutat , blanc-o plata- i vermell, vaig acordar que fossin el membres de la junta o els veïns qui els escollísin, i ves per on, una d'aquestes va ser la del símbol de la mosca gironina...

I quant als elements simbólics del barri,

• vaig dibuixar-los de manera informal, lluny del que es considera disseny gràfic, per a homenatjar la tradició d'artístes pintors del barri, tot i que jo, a banda de dibuixar, soc professional del D.G.; entre els símbols més coneguts vaig dibuixar una ballesta, una perola, una barca, una mosca, un pou rodó, una mola de molí, la lleona de la columna, i encara altres...

I aixó va ser tot....dissenyar no vol dir que necessàriament calgui traçar formes amb compàs, escaire i cartabó.

Dissenyar a Catalunya avui...

En la historia de les Arts, entre el segle XIX i el XX, es va desenvolupar el nexe entre les denominades Arts Aplicades i el concepte de disseny, d'una manera més clarificadora i enfocada a les tecnologies de caire industrial...

Entre el segle XX i el XXI la idea i praxis del disseny com a métodologia de treball en les tecnologies de producció industrial va evolucionar fins a ésser un concepte i condició sine qua non per a qualsevol producció, de tots i cadascun dels entorns implicats en la producció...sobretot en les tIC en l'impass entre ambdos segles.

Sobre el mot en questió...

En les tecnologies dels Llenguatges, en un món globalitzat com l'actual : Design, Diseño, Disseny, pel que fa a les llengues, més enllà del seu  estricte significat filològic, pel que fa a la seva semàntica, són mots amb conceptuacions diverses i fins oposades...p.e.

-Design, tot i ser un mot anglès, manté un nexe clar amb l'arrel del mot signus, llatí...ultra aixó...

-Diseño, el mot castellà, és més classista, ja que sembla denotar en la seva forma, una idea "Culta"...

-Disseny, en la nostra llengua, en canvi, connota aspectes més de caire moral, ja que el mot, pot ser entés, i així ha sigut en la història de la cultura catalana, nodal, pel que fa a conductes socials: referent del seny, del que ens diu el seny...

                                                      

A mode de breus conclusions...

- no es fa estrany a ningú, que a Catalunya, parlar de disseny, sigui molts cops equivalent a parlar de seny...

- sembla, doncs, que als dissenyadors, a Catalunya ens hagi tocat una rifa ben ....( ...) en la conjuntura socio-política actual... I en el cas que no ens en sortim amb éxit, a quí li tocarà el rebre?

imatges simbòliques i boles (2)

Si, tal com deia, que la bola del cartell de la 29ena TABA de Fires d'enguany, forma com un punt a sobre del pal de la "i" que fa el fust de la columna de la lleona, no ha sigut per caprici esteticista, sinó per a il·lustrar alló que ja es va dir en el lema de la primera exposició de l'ADAG (Assemblea Democràtica d'Artistes de Girona), que : "les aparences amaguen la realitat" i en aquest cas el que aparentment és una "i", en realitat és una "e", perqué:

1. el dibuix és el d'una figura escultòrica tallada a l'Edat Mitjana.
2. la "i" conjuntiva en català medieval era, i es promunciava com, una "e", per evolució de la forma llatina "et".
3. la bola que fa de "punt de la i", representa una bala de canó d'una guerra dels inicis del s.XIX.
4. la forma conjuntiva "e", es va emprar fins ben bé el segle setzé, quan es va consolidar la unió dels regnes de Castella i la Corona d'Aragó, i a partir d'aleshores es va anar transformant en una Y (i grega) fins que en el segle divuit i per la pressió del castellà va esdevenir la grafia definitiva de la conjunció copulativa.
5. la Y grega, i totes les imatges nexables a la seva forma fonamental, es varen anar consolidant al llarg del segle dinou, quan el català es va trobar més marginat tot i la resistència i els esforços dels estudiossos catalans, com la primerenca gramàtica de llengua catalana coneguda com la "Ballot", pel cognom del seu autor.
6. aixó va durar fins que, al segle vint; el catalanisme democràtic més nacionalista va crear l'Institut d'Estudis Catalans, i la seva Secció Filològica, que finalment va normativitzar, sota la batuta de l'insigne Pompeu Fabra, la llengua catalana contemporània, i en ella que la grafia de la conjunció copulativa més comú calia escriure-la "i"(i llatina) i no "y".
7. que tal vegada la lleona de la columna, felina i antiga, resta atrapada, arrapada al fust de la "i", tal com en l'obra de Pompeu Farbra, entre la publicació de les "normes ortogràfiques" promulgades per l'IEC al 1913, hi ha el treball d'aquell eminent lingüista i filòleg dedicat a la recreació de la Gramàtica catalana, adoptada com a oficial, i publicada finalment al 1918...

Tanmateix, la geografia ens pot donar altres dades sobre el fet que la llengua i el país van formant el caràcter i tarannà de les seves gents.., i aixó és el que es vol des d'una altra de les activitats de lleure educatiu que l'AViC sant Feliu, promou, pensant en els ( i les ) infants i els (i les) púbers, projecte que du el nóm de "la Pagineta" i que té per imatge simbòlica una altra "bola" o esfera...

Tal com deia la cançó de Lluís Llach: "l'avi siset em parlava..."
Qué tingueu un final de Fires de Girona 2014, ben feliç!

imatges simbòliques i boles...(1)

L' «enciclopedisme» va ser el fenòmen de compilació del saber en les cultures europees del despotisme il·lustrat del segle XVIII, que es normalitzà i diversificà al segle XIX, en l'acord de les derives de les primerenques democràcies contemporànies. Qui no ha sentit a parlar, o no ha consultat alguna vegada, enciclopèdies tant famoses com la Britànica, o l'Espasa...,i pel que fa a Catalunya, de la GEC (Gran Enciclopèdia Catalana), magna obra del temps de la Transició a la Democràcia dels anys 70 del segle XX...? 

El día 22 d'aquest mes, el fenòmen enciclopèdic que ha obtingut la més gran acceptació de la major part de la població MUNDIAL en aquesta primera dècada i mitja del segle XXI, que du el nom de WIKIPÈDIA, enciclopèdia d'entorn digital, consultable «on line», la  més extensa i en major nombre de llengües del nostre planeta terraqui, a la que tothom hi pot accedir gairebé gratuïtament, i el que és encara millor, contribuir-hi als seu fons, ha obtingut un merescut homenatge...La Wikipèdia és un veritable exemple del que és la democràcia participativa! El seu logo o imatge representativa, s'ha fet conegut arreu, i aixó que només és com una bola: és una esfera en construcció gairebé completa, feta amb peces de puzzle, on cada peça és una lletra, tipus o signe tipogràfic que venen a representar cadascuna de les llengües del planeta...

D'altra banda, i parlant d'esferes, el cartell -del qual l'autor soc jo- d'enguany de la 29 Trobada dels Antiquaris, Brocanters i Artesans de les Fires de Girona, que gestiona Restauracions Batlle en nom de les A.V. del barri de sant Feliu, és una composició - extreta d'una sèrie meva de postals d'autor- amb diverses imatges dibuixades de detalls de racons històrics i monuments antics del barri de sant Feliu de Girona, en el qual hi ha de manera més destacada la ja tradicional figura de la Lleona, amb una esfera a sobre formant talment una mena de lletra «i»...; tots els dibuixos estàn realitzats amb tinta "xina", i pintures aquarel·lables -en homenatge a dos grans pintors del nostre barri- i treballats en "escala de grisos", i amb el retolat en groc fort, amb tipografia que simula lletres majuscules, de les ja antigues màquines d'escriure manual, que encara són llegibles malgrat el desgast del seu ús..

Alguns dels significants formals del cartell: L' esfera està dibuixada com si fos de pedra massisa, com les boles que coronen la façana del temple de sant Fèlix, aquelles que l'Ajuntament de les darreres dècades del segle anterior, va voler que fossin presents també a  peu dels carrers, i a prop de la "columna de la lleona", fent de delimitadores, en la nova urbanització del Barri Vell entre la zona de calçada i la de vorera de vianans, ambientant una idea del saber i del poder, la democràtica, voluntat del poble gironí...

Si, en el cartell, l'esfera -una imatge de bala de canó, mig esberlada, de la guerra d' independència contra (de) l'imperialisme napoleònic- està dibuixada sobre la columna, no és per a indicar la preferència pel saber autocràtic del despotisme il·lustrat, ni pel primer enciclopedisme, sinó per a indicar tot lo contrari: estimar el que tenen d' interessant els objectes i papers antics, no vol dir ser esclau de la informació que contenen, sinó la utilitat que poden tenir, encara, tot i la seva obsolescència...(cal recordar que en el període de dominació napoleònide a Catalunya, els francessos, tot primer, editaren i publicaren les seves comunicacions oficials en català i francés, quelcom que els virreis i governadors espanyols no feien des del 1714) i, el retolat en color groc, en el context de l'event, vé a ser una imatge del temps que fa que Catalunya va diguent prou a determinades gestions de la cultura i la societat catalana per part dels polítics del centralisme espanyol, que fins i tot posa infinites trabes a la clara definició de Catalunya com una nació.

L'esfera de la Wiikipèdia, dons, símbol de la construcció democràtica progressiva i participativa del saber universal, i l' esfera del cartell de la 29enaTABA de Fires de Girona: un símbol de la destrucció progressiva d'una cultura regional europea per part dels poders despòtics d'uns estats de temps passats; simbolismes amb significants prou contraposats però ambdós actius comunicacional i informacionalment, diversament...

en record d'un mestre de l'arqueologia gironina

El senyor Josep Canal era un arqueòleg gironí que va presidir l'Associació Arqueològica de Girona, durant una colla d'anys...Durant aquells anys, concretament al 1993, 1994 i 1995, vaig fer coneixença amb ell per medi d'un professor d'Història, i varen demanar-me que els ajudés amb el dibuix d'una perspectiva de la vila de Gerona al segle XVI, a realitzar a partir d'un plànol del sr.Canal i de l'equip de Recerca de Història Urbana de l'A.A.G., - J.Sagrera, J.M.Nolla,...-  sobre una "talla" d'un any d'aquell segle que estaven treballant..Vaig acceptar el treball, i m'hi vaig posar;  després de diverses consultes a al professor de història del IB, C.Rahola de Girona, J.Blanco,  al cap d'uns tres mesos, vaig finalitzar el treball d' una perspectiva general de la Girona del s.XVI, de l'any de la "talla", de gran tamany i set perpectves parcials de mida més petita...El senyor Canal m'anava visurant la feina i quan la vaig acabar, em va dir que usarien el treball per  a fer-ne diapositives per a un cicle de conferències sobre el creixement urbà de la ciutat desde l'antigüetat fins a l'época moderna, organitzat per "la Caixa", l'A.A.G. i l'Ajuntament de Girona...

Vaig trobar en ell tot l`ànim d'aquells que es saben destinats a ser persones d' interès pels seus conciutadans; vam establir una certa amistat, i  després d'aquell treball i altres de menor entitat per l'A.A.G., varem seguir veient-nos de tant en tant, i quan ja jubilat passejava pels carrers del BarriVell, cada cop que m'el trobava, m'explicava algun detall o anècdota nova sobre la configuració de l'antiga vila...

No m'en vaig assabentar de la seva defunció i per aixó, no vaig poder assistir al seu comiat...

Anys després, ja ben entrat el nou segle XXI, en Lluís Bosch Martí en un article seu a la secció d'Opinió del Diari de Girona, sobre la meva feina de dibuixant il·lustrador, va voler reproduir algunes de les perspectives parcials que vaig dibuixar per aquell treball que vai fer per a l'A.A.G.

Valgui aquest escrit de record en memòria de la persona del sr.Josep Canal i Roquet.

Videoreportatge de l'Expo. al CCBV-M de Girona

Qui no va poder venir a veure els continguts en format analògic de la primera exposició de la meva "Mostra de treballs més representatius de més de trenta anys de treballs de voluntariat en il·lustració i disseny gràfic per a associacions, organitzacions i altres entitats gironines ", ara podeu fer-ho des del videoreportatge, clicant aquí.

Hacs...

L'homofòbia té data de caducitat...; Però és l'homofóbia quelcom erradicable? 

Pel que fa a la llei aprovada avui al Parlament de Catalunya, l'homofòbia és una realitat amb poc futur, perqué els drets socials, de salut, familiars, laborals, educatius, i ampliament els de no marginació d'alguns col·lectius d'orientació sexual i vital diferent del més generalitzat dels heterosexuals, resta prou garantit...,a Catalunya.

D'unes passades campanyes electorals espanyoles del temps del president Zapatero, recordo uns debats televisius en que els (la) representants del PP deien que estava a favor del dret dels  homosexuals (LGB), i fins que trobaven bé el reconeixement del dret a a la unio de fet, (que no al matrrimoni), ja que segons deien entre els seus votants i fins militants, també n'hi havia...Doncs pel que sembla, pobrissons els votants, simpatitzants o militants del PP a Catalunya que siguin obertament o no LGTB, perqué han sigut els que han votat en contra d'aquesta avançada (pionera a tot el món) llei contra l'homofòbia, de Catalunya.

la Girona pecadora...i els barris "xinos"(1)

És curiós que, els gestors de la política cultural a Girona, pel que fa a determinades visites guiades, tenen una certa tendència a potenciar temes que velis nolis posen l'accent en el morbo dels entorns prohibits o dels secretismes misteriosos de la història de la vila i la ciutat...

Temes com: la "Girona pecadora", o els "misteris de Girona", i encara altres que tant abelleixin als autors de guiatges de caire divulgatiu, temes que donen més lloc a xafarderies i safareigs de moralines que a altres questións més assenyades, i en canvi passen de puntetes sobre  alguns altres temes tant punyents històricament, pel que fa als escenaris i escenes de la "G dels pecats" com la vergonya dels moments mès àlgids de l' habitació de la immigració dels anys quaranta fins als seixanta, en el barri encartat com a pecador, quan la major part dels vels edificis i casalots del sector la Barca - Pou Rodó, en aquelles dues dècades, estaven superpoblats i  massificats, on tres families de quatre membres havien de conviure en un pis que no arribava als 60 m2, i on,  per tant la pobresa hi era ben patent, amb el patiment humà i les mancances en alimentació, higiene, sanitat i treball com a pa de cada dia...aquella situació -que bé mereix ser comparada amb la mateixa que es visqué a la major part de les ciutats portuàries nordamericanes durant més de mig segle a causa de les onades migratories que s'hi varen viure- va ser mantinguda en profit d'uns sectors de població que si es mereixen l'epitet de "pecadora", burgesos que no tingueren escrupols a l'hora d'entaforar en les finques de la seva propietat a pleret a immigrants que cercaven, al menys, sostre, alhora que arrodonien el negoci llogant els baixos als bars de prostitució de baixa categoria, que en aquells temps "d'estraperlo...", com deia la cançó, els proporcionava "pingües beneficios"... 

I tanmateix, possiblement, aquells burgesos no creien que el seu comportament de capitalisme depredador fos pecaminós, tot i que podrien haver sigut els millors clients dels prostíbuls de categoria, com els "privés" de pisos luxosos en carrers cèntrics de la ciutat, disfressats de dispeses o de pisos per a empleades temporals en empreses d'àmbit internacional, que a Girona hi havia...Tampoc sé que en la visita guiada que ens ocupa ara, es parli a fons d'altres pecats més que de la prostitució -de l'alcoholisme es fa de passada- com de l'entorn de les drogues toves i el de les dures -que també esmenten de pas-, o fins d'altres com l'especulació del sól o la immobiliaria, o dels "caciquismes" disfressats de negocis, o fins d'altres més contemporànis com la guerrilla urbanocomercial de les morals de les religions monoteïstes a nivell local...

Sembla dons que la parauleta "puta", aplicada originariament als practicants de l'onanisme més recalcitrant, va donar lloc a una panvisió prostituida d'un barri que ha patit sobretot les preferències locals del catàleg dels pecats, tot i ser millor aplicada, i amb propietat, al vici que ha practiccat la pràctica majoria de la població, i que actualment, tot i que molt "desprestigiat", encara és molt acceptat pels joves: el consum compulsiu de tabac; vici, o malaltia, que associat a la felació, va donar lloc, des del segle XIX, a l'éxit dels "barris xinos".

La llengua oficial d'un estat federal ideal

-Hi ha una Espanya que se l'està guanyant...,la repulsa, vull dir,-diu la Roni- i ho dic amb molt de pesar, per la vergonya que sento per moltes de les raons que manifesten els que no volen seguir formant part de l'Espanya (reino de).
-I quina, o quines són les raons que t'han dut a tenir aquesta consciència - segueix en Jos Dri, al seu torn fent com si l'entrevistés...- que a voltes, pel que dius, supera el teu convenciment que el projecte de futur de Catalunya amb les altres nacions i comunitats autònomes en un Estat comú, encara és molt vàlid?
-Doncs, que Espanya (per entendre-ho, vull dir l' Estat vigent, encara), segueix massa els principis constitucionals vigents que no assenten el degut respecte per les peculiaritats essencials de les nacions históriques que el composen...
-Ostres, és molt gruixut aixó qué dius...
-No tant, perqué, p.e., quan es diu que la llengua oficial d'Espanya és l'espanyol, i aquest s'identifica amb la castellana exclusivament, el que fa és menystenir les altres llengues, cooficials -pobrement només en els seus territoris lingüístics-, que són históricament, des dels orígens de cada una de les societats en que són pròpies, les naturals...
-No exageres amb aixó que dius?
-No; perqué fixa't, si els governants de les comunitats on el castellà és la llengua pròpia no propugnessin una mena de superioritat del castellà i desenvolupessin una major o verdadera sensibilitat pel que significa ser membres d'un estat plurilingüístic, el que dirien en aquest cas és que l' espanyol com a llengua oficial de l'estat espanyol, no existeix, sinó que llengües espanyoles oficials ho són totes les llengües de les comunitats que el composen, i que la llengua que ha de representar a l'Estat espanyol en les comunitats internacionals, hauria de ser cada una de les llengües de l'estat plurilingüístic i plurinacional, per torn, i pel període que es considerès adient...
-peró aixó que dius és molt difícil, no tots els habitants de l'Estat Espanyol saben les cuatre llengües de les nacionalitats..., I sería molt costós que així fos...
-Aixó que dius és cert, però no és menys cert que el sistema escolar i els respectius governs de les comunitats de l'Estat haurien de fer tot lo possible per a que així sigui. Avui gairebé el vuitanta per cent de la població activa de l'Estat té, al menys, estudis de secundària, i per tant l'aprenentatge, al menys per entendre i parlar bàsicament les altres llengües de l'estat, i per descomptat conèixer, parlar, llegir i escriure correctament la pròpia i al menys una de les altres cooficials, i aquesta podría ser optativa, sería quelcom molt factible i realitzable; i encara que el compliment d'aquestes propostes de justícia sigui de llarg temps, aquest no sería de masses anys.
-Possible si sería; a més aixó que expliques és la descripció d'un estat democràtic, igualitari i just lingüísticament..., idealment.
-Aixó que dic, -finalitza dient la Roni- només és un dels fonaments d'un Estat Federal plurinacional ideal...

Eugenials....hortes

La Festa Major del barri, antic poble del Pla de Ter (pels republicans anticlericals, agnòstics o ateus) o de santa Eugènia de Ter, (pels mes conservadors, católics, cristians o religiosos), per coincidir en les seves dates amb la de l'11 S, diada nacional catalana, hauria de gestionar divulgativament algunes de les claus de l'actual cultura rururbana de la petita plana de Girona, com la de la zona de major extensió territorial del municipi de Girona per la banda del Ter dedicada a l'agricultura: les seves HORTES, que són la prova pervivent o resistent, que ha sabut posar el punt sobre la i a l'avanç ferotge de la industria de la construcció i urbanització del territori rural del l'antic municipi, horta que proveia els rebostos de moltes llars de la veïna capital, la ciutat de Girona. Visca el cistell de l'hortolana i no les hosties dels immobilianids i bosqueboletans, espècies no tan rares pel que sabem de la teuvecat i els diaris...

I he dit que hauria de ser una festa dipositaria de les claus de l'agroentorn hortícola pensant en la importància cabdal que té aquest pedaç del municipi de Girona dedicat als agroconreus de petita escala, i per tant escola elemental de convivència hortolana, d' autoabastament i de serveis comercials al detall, educació social tant important en aquesta societat contemporània que fomenta  el capitalisme i el consumisme...

Si volem una societat plenament conscient del que vol votar, també cal que estigui ben formada i informada del que és millor per al seu futur autodigestionari...- vaja, la nimfa del rec ja me n'ha tornat a fer de les seves!-, perqué, tothom sap que a menor despesa per capita en els sectors bàsics menor despesa pública en els sectors de l'economia que els serveixen: en transformació i envassat d' aliments, i en transports i comunicacions, i menor despesa en transaccions internacionals, i olé -nostàlgic, diuen- al B.d'A. de la caritat cristicapitotxa. Aspectes d'estalvi particular i de contenció de la despesa publica que segurament caldrà tenir presents en la possibilitat d'una – futurible o futurista - Catalunya de plena sobirania...

Visca la nació catalana autosuficient, federada i solidària amb els altres pobles i nacions que té al voltant; visca l'Euroregió Mediterrània Pirinenca, i visca la dieta mediterrània!

article dedicat al meu amic i company, en J.A.i S.

Jep-PonsMartí i Ll.Carreres-Cerverí de Girona

La pluja d'aquests dies de les festes d'estiu del barri de s.Feliu si més no han servit per a batejar la nova modalitat de visita guiada pels carrers de l'antic barri de sant Feliu: la VISITA TEATRALITZADA de caire familiar, en la que servidor ha fet de pintor Pons Martí i en Llorenç Carreras de poeta trovador Cerverí de Girona…El pintor Pons Martí va viure a Girona al segle XIX, on hi tenia també un estudi on impartia classes de dibuix i pintura, i va tenir l'honor de ser el primer del qual es conserven pintures del paisatge de les ribes dels rius de la ciutat, en el mateix indret on actualment hi ha el carrer que du el seu nom en el sector de sant Feliu al BarriVell de Girona.

La pluja impedí que es pogués completar l'itinerari; tot i la pluja, encara  varem fer un brindis amb cava, els adults, i amb refrescos la mainada…La foto dòna idea de la remullada, i es clar, no hi surt tothom dels que varen assistir des del començament.

Esperem i volem que en la Festa de sant Feliu de l'any vinent, o en qualsevol altre ocasió abans, poguem fer l'itinerari teatralitzat sencer!

Entrevista de Bosch Martí a en Jep ll.Ro.Ma.

Video de l'entrevista que va fer en Ll.Bosch M. a en Jep Ll.Ro.Ma.
amb ocasió del cicle 2014 de Mostres Expositives d`en Jep

El cicle d' exposicions segueix, ara al Juliol al Centre Cívic del barri on resideixo...

amb imatges més d' aquest geoentorn social

l' AViC m' organitza una expo al Centre Cívic

La segona quinzena d' aquest mes, l'AViC sant Feliu del Barri Vell, m' ha organitzat una exposició de mostra de treballs gràfics i artístics tant en suport analògic com en els digitals, que he fet - no només per a aquesta associació - durant bastants anys en qualitat de voluntari social...Pot ser interessant per a molts, ja que hi duré treballs fets des de les darreres dècades i anys setanta del segle anterior.

Aquí teniu el fulletó volant, que ara en diuen flyer, per culpa del mal costum d' usar la llengua anglesa més que la pròpia.

E(3) métode Escolta renovat, eduacció i coeducació.

Entre les noves tècniques que varem començar a desenvolupar, en aquells anys setanta, una de les primeres van ser les dinàmiques de caire democràtic, tant entre l' equip de caps de cada unitat, com entre els nens i nenes amb consultes amb votació - sobre les activitats que es programaven, com sortides o jocs dels dissabtes a la tarda -, per anar formant-los en la pràctica democràtica dins la educació escolta com a métode per erradicar l' excessiu autoritarisme paternalista que hi havia fins llavors, a més de renovar tècniques i mètodes didàctics, activant les vessants psicologistes de les dinàmiques de grup, de les tècniques de sociabilitat en el grup i intergrupal, i de les cognoscitives dels nens i nenes, en jocs, històries i activitats variades de manualitats, i arts i natura més que habilitats de supervivència, resistència o altres de caire militarista o autoritarista badenpowellià ( que jo fotés algún bruel que un altre alhora de demanar atenció al galliner de la mainada quan feien massa tabola en el cau, a banda que ho feia amb histrionicament, no volia dir que jo fós autoritari, com algú ha insinuat alguna vegada, sino altrament que eren massa nens i nenes junts en un espai tancat i que calia que les unitats fossin de menys integrants, com al final es va acabar fent). Tot, fent especial incidència en la Cultura, el Medi Natural, la Història i el Costumari de Catalunya, ( en aquells temps no ho feia ningún entorn educatiu més ) alhora que fomentavem el coneixement bàsic i el respecte per altres cultures i nacions, com a fonament del mètode escolta cristià i català.

La promesa Escolta de Llobatons i Daines ja prenia tot un altre caire de compromís infantil, més acord amb aquells temps que, tal com hauria de dir la cançó, de Raimon, "ja són/ una mica més/ nostres". De totes maneres les aventures del «Llibre de la Selva», de Kipling, encara les explicavem i seguiem, però de manera més enfocada a desmitificar les relacions entre els "protas" de diverses espècies animals: Akela, Shere Kan, Baghira, Baloo, Germà Gris, etc, equiparables a les racistes, de casta o classe social, com anys després altres caps-educadors de llobatons varen començar a desmitificar el paper dels humans, Mowgli o els anglesos colonialistes, com a éssers dominadors de la Natura, o més intel·ligents i justos...Jo ja no vaig voler ser oficialment "Akela", i els / i les altres, tampoc varen adoptar cap "totem" personal. El referents començaren a deixàr de ser els animalons dels contes de Kipling per a passar a ser les persones i cultures, del nostre i d' altres països i continents, i l' educació en la Natura era enfocada més a conèixer bàsicament les seves dinàmiques, que a  dominar-la...

Quan després de dos anys i mig vaig haver de marxar a estudiar a Barcelona, vaig presentar_me a la Seu Central de ME i GSJ - Minyons Escoltes i Guies sant Jordi, com aleshores s'anomenava aquella organització escolta majoritària a Catalunya - del carrer Llúria, per si podia fer-hi servei, i varen incorporar-me a l' equip de Comisariat de Branca Llobatons de Catalunya, com a auxiliar, ajudant durant els caps de setmana a implantar la Metodologia de la Pedagogia Activa i la Coeducació en els Agrupaments d' alguns barris de Barcelona, en comarques barcelonines i fins tarragonines; formaven part d' aquell equip, que recordo ara, persones molts apreciades per mi...Llàstima que a mig curs de l' any una greu malaltia m´impedís sortir al carrer, i per aixó vaig haver de deixar la feina en l' Escoltisme, i ja tampoc, a causa de la cura, tenía notícies de com anaven les coses amb els llobatons i daines de l' A.E.s.N d G.

Anotacions finals

D' altra banda la meva orientació moral i ética ja començava a emprendre altres camins, que progressivament m' allunyaren de l' Escoltisme, però no dels entorns educatius- aquell estiu del 1975 vaig anar d' educador a dos campaments i una colònia de vacances escolars-, i avui dia encara hi desenvolupo treball, a més, del de dissenyador gràfic. L' Anna Muñoz és farmacèutica amb farmàcia en un barri gironí; en J.Olivé té una agència d' assegurances; en J.Amigó és oficial jardiner al servei del Municipi de Girona; en C.Genover, que al final no va ser escolta de fet, és advocat d'un prestigiat despatx gironí; la Ll.Carbó crec que es mestra; la N.Torramadé, me fa recordar que va fer pedagogia, i de les altres caps d' aquell temps no en sé massa res; gents amb professions i oficis ben integrats, sense carreres polítiques o socials a destacar, però amb un ferm compromís amb el futur dels aleshores nens i nenes, i avui día ja adults i pares, del quals, alguns ( J.Duixans, J.Montenegro, J.Pluma, I.Esteve, I.Thió, A.Hosta, R.Bosch, Estiu, ...), i algunes ( les caps de les daines s'en recorden millor), pel que sé,  treballen des de llocs destacats o de responsabilitat pública i social en aquesta nostra societat catalana i gironina plenament democràtica, plural, diversa de començaments del nou segle i milenni.

E(2) - Escoltisme d' un temps...

Els anys setanta del segle vint, varen ser anys de grans canvis en la societat catalana. Jo tot alló no ho recordo prou bé -/...-, tot i que si que hi ha aspectes de la meva vida que són molt vívids encara, i que han restat sempre amb mí, sobretot de Girona.

En aquells anys, quan en tenia quinze, vaig entrar a l' escoltisme, procedent d' un altre entorn de lleure educacional molt religiós, on ja feia de monitor dels petits, i on ja havia destacat per la meva oposició als mètodes d' algun dels líders feixistitzants d' un nacional catolicisme encara actiu, que varen fer que en fugís; crec que possiblement aixó va ser un dels aspectes que varen contribuir a ser acceptat de bon començament com a monitor, en format badenpowellià, en el cau de llobatons de l' Agrupament Escolta sant Narcís ubicat, aleshores, als baixos de casa Carles, a la plaça del Ví.

la Montse, l'Anna i la Pilar

Allà, després d' un primer mig curs d' ajudant de les Caps de Llobatons - recordo la Pilar Peraferrer (Akela), la Montse Bosch (Baghera) i l' Anna Muñoz (Baloo)-, i de varies jornades de FO.CA. (formació de caps educadors) a Vilanna, vaig ser acceptat com el primer noi cap de llobatons (nens de 8 a 11 anys) en un estol d'un dels agrupaments de la ciutat pertanyents a la D.D.E. (Delegació Diocesana d' Escoltisme) que eren duts exclusivament per noies. Al curs següent, i després d' assistir a dues noves FO.CA. a Vilanna, i a una d'abast català a Castellvell del Vallés, vaig ser plenament acceptat com a cap-educador de nens per part del Consell de l' Agrupament.

en Jep en aquells anys.

Al curs 1973-74 vaig començar a implantar i desenvolupar dinàmiques de Pedagogia Activa i de Coeducació, amb els altres caps d' unitats i de l' Agrupament - precisament aquell any en Bep Marqués, que va fer una gran feina educativa entre caps de les unitats, va ser triat per rellevar al sr. Duixans, com a cap d'Agrupament- en el llobatonisme gironí (no recordo si amb l' Anna Muñoz, ja que les altres caps citades anteriorment si que recordo que ja no venien) amb la incorporació d'altres nois com a monitors o educadors - en Josep Amigó procedent dels Pioners, i en Jordi Olivé, que no havia sigut escolta fins a llavors -, i també noves noies - la N.Torramadé, l' Anna Pibernat, la Rita B., procedents de les noies Carabel·les - que junt a les caps de les nenes daines, com la Carme Puigdemont, varem decidir fer dos estols/esplets a partir dels que ja existien -eren ja quasi setanta nens, i amb les nenes de l' Agrupament de Guies, Verge de Montserrat, el número del grup era massa elevat per a l' atenció personalitzada a cada nen i nena que es requeria.

camp a Alp-1973,  Llobatons de A.E.s.Narcís.
caps que hi ha : A.Muñoz i jo, en Jep, que feia la foto,
 i en C.Genover i la Ll.Carbó feien d' ajudants

No tot va ser actualitzar per substituir les maneres autoritaristes o beates; en els caus de Llops es va continuar llegint i fent servir el «Llibre de la Selva» de R.Kypling, com a guió per a l' entorn pedagògic, però es va enfocar de manera més progressista i acordat amb les dinàmiques de grup pròpies de la pedagogia activa.., i també seguíem fent fogueres -focs de camp- a les vetllades de les acampades,  però es van canviar els colors de les camises d' uniforme, que en els estols van passar de grises a grogues; àdhuc en la simbologia, es va substituir el cap de llop de fins aleshores, que  eslluia a les boines i a les camises,  per  dels tres camins - o vies- en un cercle, i ja no era obligatori dur boina, però, aixó si, conservant el fulard amb nus i sense el «cap de turc»; i no esmento les inumerables innovacions i canvis que vingueren a partir del curs 1973-74, amb el canvi en la direcció de l'Agrupament,  la implantació de la pedagogia de l'acció i el projecte coeducatiu amb les nenes daines de l' Agrupament Verge de Montserrat...

N. Recordo prou bé aquells anys de la meva vida perqué aquella cap Akela amb la qual vaig accedir a l' Escoltisme, i les altres també, varen trobar que Josep-LLuís, el meu nom, era un nom massa llarg per a dir-lo en aquell entorn, i van decidir que em dirien Jep, que encara és el renom pel qual em coneix casi bé tothom.

E(1) - Escoltismes i Girones

Està molt i molt bé que es publiquin revistes que aportin informacions de interès social, cultural i de qualitat a la nostra ciutat, Girona; també està bé donar més protagonisme a determinats sectors que volen aportar informacions i que no volen estar enquadrats en altres publicacions dedicades a la cultura gironina que enfoquen els seus continguts a lectors cultes o de nivell d' estudis molt especialitzats, o per altres raons encara, com les que poden referir-se a la pluralitat i la diversitat en «la ciutat i la seva gent», com resa el seu sotesenunciat. La nova revista «Girones» crec que s' enmarca en aquesta línia; i, si es així, com sembla proclamar la capsalera, benvinguda sigui!

Pel que fa a les informacions contingudes en el primer número, de «primavera-estiu 2014», i sobretot en el seu extens «Dossier» dedicat monogràficament a l´"Escoltisme gironí", molt bé per aquest intent de dotar als lectors d'una prou àmplia mirada generalista de la història Escolta gironina, però molt malament per deixar de banda tot un extens sector de gent que va treballar per fer un moviment més democràtic, plural, dinàmic, divers i obert a altres pensaments, que és el dels que ara tenen entre trenta-cinc i seixanta anys!

El Dossier Escoltisme de la revista Girones, fa especial i gairebé únic esment a la història dels orígens de la implantació de l' escoltisme a la ciutat post guerra civil i a aquelles primeres dècades -unes divuit pàgines- passant de puntetes i com si no haguèssin tingut cap trascendència determinats moments de cabdals i interessants canvis i innovacions tant organitzatives com metodològiques, fent un esment casi impúdic de les maneres del mètode escolta més ranci i depassat, per molt recolzat que estigués per l' esglèsia catòlica front a les organitzacions franquistes; finalment acaben posant, al final del dossier, els accents i un cert émfasi en escoltismes més recents i en el lligam avis-nets que han sigut i són escoltes i guies…

És doncs per aixó que, per haver sigut el primer noi que va ser educador, cap de llobatons a l' Agrupament Escolta sant Narcís de Girona - fins aleshores només ho podíen ser noies-, vull fer algunes puntualitzacions i declaracions :

• No parlar, més que de passada en un mig paràgraf, del canvi del mètode pedagògic vers una educació més actualitzada en relació als temps de canvi social i polític que es visqueren en els anys setanta, quan, en aquells anys desde la seu del nou Secretariat de ME i GsJ – les DDE començaven a estar poc presents-,i quan la unió de les dues organitzacions anava cuallant, es recomanava als agrupaments i unitats que anessin deixant de banda els metodes anteriors per anar evolucionant i implantant el que es coneixia com la «pedagogia activa», i la «coeducacio» dels nens/nois i nenes/noies, per altrament fer esment i quasi apol·logia contínuada i redundant del metode escolta wadenpowellià, autoritarista, elitista, classista, i fins xenòfob, és negar l' éssencia dels principis que han fet del moviment dels Escoltes i Guies de Catalunya la millor organització educativa en el temps de lleure de la mainada, i preadolescents i adolescents al nostre país.
• Es confon i barreja en un mateix article, els simbols de l' Escoltisme de caire badenpowellià - el trebol de les Guies, la Creu de sant Jordi i la flordeLis dels Escoltes- amb el nous sígnes distintius de l' Escoltisme-Guiatge: el camí de les tres vies en un, gravat en un cercle de metall, que no es brodava ni cosia enlloc, i només es penjava amb una agulla imperdible d' allà on es volgués, que era, amb diferents colors per a les diverses Branques i responsabilitats, el que ens identificà a patir de la nova época, deixant la lis, la creu de s.J., i el trebol per a la representació generalista de ME i GsJ. 
• Parlen amb un detallisme certament partidista dels representants de la religió catòlica en l' Escoltisme gironí com a determinats en tota la història de l' organització, desant de banda a moltes persones que des del laicisme - i fins de l' agnosticisme- , han dotat, a l' Escoltisme Gironí, de valors i innovacions que han perdurat i són cabdals en molts enfocaments educatius actuals.
• Esmenten i citen diverses vegades els «Xarbots», i no esmenten enlloc les FO.CA., aquelles jornades de Formació de Caps que es començaren a organitzar aleshores, i a les que, a les comarques gironines de la Demarcació, a partir del 1973, hi vingueren persones de la categoria de Josep Pallach, Marta Mata, Octavi Fullat, Xesco Boix, Neus Sanmartí i molts més, i altres més propers com en Joan Puigbert, o encara més nostre i actual en Món Marquès, entre els que donaren un gir total als enfocaments pedagògics del molt primari «métode escolta» emprat fins aleshores.

En els inicis de l' Escoltisme gironí hi va haber gents i accions de gran valua, però, jo crec i sé que, en els anys de canvis evolucionadors, en els anys setanta del s.XX, també, i en la mateixa mesura, per a tesitures semblants de treball i acció.

in memoriam. dedico aquest article a la memòria d´en J.M. (Bep) Marquès, que va ser Cap de l'Agrupament Escolta sant Narcís el primer any que es fa dur a terme la unió amb les Noies Guies sant Jordi de l'Agrupament Verge de Montserrat, que tenien els locals en el mateix edifici, el mateix any que es va començar a desenvolupar la nova metodologia pedagògica.  En Bep, víctima d´una malaltia massa corrent actualment encara, ens va deixar a finals del mes de Setembre de l' any 2013, als cuaranta anys d' iniciar-se aquell treball renovador de la pedagogia escolta.

N. per a dades sobre la història generalista de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya, premeu en aquest texte.

les Estones...,amb en Bònic.

I, qui és en Bònic?, ho sabreu anant  a la seu web de la Pagineta i la colla paginaires, i descarregar gratuïtament al vostre ordinador aquest primer conte.

En tot cas , heu de saber que aquest Dia del Llibre d' enguany, he publicat, amb llicència Creative Commons, el primer llibret en format e-book des de la publicació digital "la Pagineta", la primera narració de la sèrie "Estones amb en Bònic", que són una primera sèrie- de 9 contes- de la col·lecció "les passades d´en Bònic", per a que els nens i nenes de més de vuit anys i fins als 14 o 15, vagin aprenent les beceroles de la Natura, l' Ecologia i el Medi Ambient , o com es diu en la cartela de contraportada :  idees, conceptes i nexes de la Natura, la Salut, la Cultura i el Medi Social,  d' una manera amena i divertida, ja que gairebé tot és imatge i els textes són d´estil d' historieta gràfica còmica.

 

Ho hem fet tot entre un meu alterego en J.D.N. i un servidor,en J.R.M. i ho hem fet per a qué us agradi;  en tot cas espero els vostres comentaris, i els m' agrada del Facebuc?

El punt de lectura d' ara en fa 20...

Doncs si, aquest any en fa vint que la sra. Directora de la Biblioteca Pública de la Generalitat de Catalunya a Girona -que aleshores encara estava a la Casa de Cultura- , em va encarregar un dibuix il·lustratiu pel punt de lectura de la Diada de sant Jordi, la rosa i els llibres. 

Aquell 1994, es commemorava el naixement de l' escriptor i poeta català J.M. de Sagarra; jo no sabia quin vers seu hi posarien, ja que va ser triat, em sembla, per la directora sra. T.G.Panadés. Per aixó vaig decidir tirar pel dret i fer un dibuix amb un estil de com si el mateix dibuix fos fet amb la punta de carbonissa d' una burilla de cigarret que hom volgués apagar..., i pensat i fet, així va ser.

Però en aquella expressió d' una mena de defalliment "after" cigarreta, vaig voler que es veiés el sant i el "bitxo" del dia com si fossin les inicials de la ciutat: la G com el cos del drac i la "i" com un paper enrotllat amb un punt-bola per cap, sobre les ales del drac en forma de pont de pedra estilitzat...; una breu línia com si volgués tatxar les dues figures descrites , feia de llança. La idea era que el cos del drac-G i l' ala-pont continguessin les gestualitats,  i la figura del sant Jordi-i contingués o suggerís la cosa material;  i aixó sobre un fons que suggeria l' ombra fosca que deixa la cendra, o la punta de pels d' un pinzell gros, o bé encara la forma del contorn de la muralla de la ciutat antiga a la seva capçalera, i el tot venia a ser una mena de barreja de significants o atributs de santorals...

Vaig signar amb el meu renom: Jep Ro.Ma., però a sota, a més, varen posar-hi sencer tot el meu nom i cognoms, que per a mi que varen fer-ho amb tota la bona voluntat, però a mi em va sonar a passada, ja que així no he signat gairebé mai cap treball d' art dibuixat, pintura o gràfic ; devia semblar tot un autor novell, i jo, aleshores, ja feia més de vint anys que treballava en aquest entorn de la il·lustració i el disseny gràfic.

D' aquell punt de lectura s' en varen fer dos tirades en dos colors diferents; aquí us mostro la banda on es veu el dibuix il·lustratiu, del de color verd; a mi m'agradava prou més l' altre, ja que pel que feia a roses quedava milllor, però, en el d'aquest color, l' encert del missatge contingut semiòticament estava assegurat..., per als bons entenedors.
Aquest any, per festejar el dia de les lectures, obsequio posant a disposició dels lectors d' aquest blog, un llibre meu sobre genères gràfics i estilístiques en el Còmic pioner nord-americà, que podreu baixar-vos des del meu website.

envas, em vas? on vas!!!

Des d' aquestes festes de Nadal i Any Nou passades que la campanya dels nous contenidors de rebuig i deixalles, sobretot la de les televisions catalanes, ens han emplenat oïdes i ulls amb les cantarelles i recitats de les donetes del: si ets tal ja saps on vas...Ha sigut molt eficaç per a la substitució de les velles i gastades andromines urbanes de recollida de residus que hi havia..., però:

•  Des del barri de Pedret, en el seu dia, ja varem aportar el nostre "granet de sorra" a l´opinió generalitzada que convenia aquest canvi de contenidors; i ho varem fer des de l' Associació de Veïns i Amics de Pedret, amb idea pedagògica i didàctica per medi d'un conte en la publicació digital "la Pagineta de barris de Girona", amb idea meva i texte d'en Joan Pujol, president de l' AVAP, i amb dibuixos il·lustratius d´en Joan i ambientació il·lustrada meva; aquest any en farà quatre de la publicació del conte...
• aquell conte al que en Joan hi va posar el nom de "monstres de colors", i la campanya pel bon ús dels nous contenidors, enguany sembla que ha quedat ben recolzada, indirectament(?!) pel fet que el dibuix del tema iconogràfic del cartell del dia Internacional del llibre infantil 2104, és d´un "monstruet" que llegeix un llibrot, talment com una alusió als problemes de salut que pot produir una mala lectura, de la il·lustradora Niamh Sharkey, o bé els que es poden deduir també del cartell guanyador del concurs per l' expoflos d'aquest any..., pobres guardians dels papers per llegir!!!
• llàstima que aquella idea de publicar contes pels nens i nenes dels barris del Nord Gironí en la publicació digital on line "la Pagineta dels barris", no vagi tinguent massa continuació (encara de tant en tant s´hi posen alguns gags, acudits, videos o altres continguts), tal vegada per alló tant manit de que sempre són (som) escadussers entre la (actualment nodrida) població (més jove)de veïns o socis voluntaris els que ens oferim per a organitzar i dur a bon terme els propòsits associatius, sobretot si és en entorns amb missió i objectius socials sense interès comercial ni de lucre...
• i entre altres coses que caldria dir de les qualitats d' aquella breu narració, cal dir que les bones intencions gairebé mai tenen massa éxit; i aixó ho dic per coses com que a tres o quatre mesos de la instal·lació dels nous contenidors i ja n´hi ha d´agredits, marcats, amb guixades de tags graffiteros...

  

  clica a la foto per ampliar-la.
• que els darem a aquests nois(es) de sa mare i son pare per a que no guixin on no han de fer-ho.

un Tapís amb lletres de Col·legi

Desde la darrera setmana de Març, el Col·legi Oficial de Disseny Gràfic de Catalunya ha organitzat, conjuntament amb el Cabildo de la Catedral i la Diputació Provincial gironina, una exposició en una sala de la Casa de Cultura de Girona, sobre les Tipografies del Tapís de la Creació, peça de teixit brodat del temps medievals romànics que es conserva a les sales del Tresor del Capítol del temple catedralici de la ciutat. 

la sala Fita de la C.C. amb materials de l' exposició

Aquesta és una mostra del treball, de recerca i de tecnificació sobre les lletres brodades en el Tapís i les seves qualitats de disseny, que han dut a terme tres professionals del Disseny Gràfic entre els que hi ha l'actual degà del C.O.D.G.C. , sr. del Hoyo.

Ha sigut una verdadera làstima que aquesta mostra hagi estat a Girona escassament una setmana, i que a més hagi coincidit en les dates amb altres events de cert relleu a Girona, que li han restat visibilitat; a banda que la premsa gironina ha fet un escadusser lloc en les seves planes a aquesta primera exposició del CODGC a la nostra ciutat, tal vegada pel que abans he esmentat.

Aquesta exposició ha sigut una mostra de valors didàctics i pedagogics indiscutibles, ja que aporta idees bàsiques sobre qué és una lletra, o qué una tipografía o una familia tipogràfica, i la seves relacions amb altres execucions semblants en altres indrets europeus d'aquells temps, sobre les parts que composen els tipus i els glifs de cada familia T, i també sobre la feina de digitalització i actualització per al seu ús en hardware informàtic...i més.

l' Aigua.... i les Fonts...

logo deWWD014

Avui és el Dia Mundial de l' Aigua, que com cada any és el dia que anualment la UNESCO promou i dedica a que reflexionem una mica sobre l' Aigua en el planeta ; el tema d' enguany és AIGUA i ENERGIA...

A Girona és milenaria la utilització de l' aigua com a font d'energia; bona prova d' aixó són algunes restes arqueològiques d' antigues instal·lacions hidràuliques, com la que tenim al barri de Pedret, aixó és, l' antic complexe de comportes, resclosa i assut "de la Manola" per a derivar l' aigua de l' aiguabarreig de l' Onyar i el Ter vers els molins del capdamunt de la corba de Pedret - antigament hi havia uns altres al capdavall -, per a moure les seves moles. A Pedret també hi hagué una font d' aigua picant, que servia de dèu a una empresa que l' embotellava, a prop d' on actualment hi ha la sala de festes, però pel que es sap va deixar de rajar ja fa temps, quen es varen remoure terres per a refer i arreglar el pas de la via del ferrocarril; Aquella aigua picant i ferruginosa, era d'obligada evocació nostàlgica pels amants dels moments dolços del modernisme i el noucentisme, recordant quan encara es podia anar a beure' n dels pous que les cases de la riba tenien en els seus patis interiors...

Cal recordar també que la major part de les sugències naturals o fonts d' aigua, de les que als volts de la ciutat n ´hi havia un bona colla, en l' actualitat resten seques, no tenen garanties sanitàries o estàn certificadament contaminades!!!

la colla caminaires gironins

Aquests darrers dies he estat completant els darrers trets del que ha de ser - si les divinitats de T/G-erra no ho impedeixen - el primer recull de sortides matinals de la "colla caminaires", un grup d'amics que de tant en tant fem excursionetes pels voltants a veure que hi ha de nou...

Aquest primer recull, editat en format d' e-book apaisat en pdf., ofereix un llistat d' itineraris a peu, amb l´enumeració de cada lloc d' interès de cada ruta, i està organitzat en diverses categories;...
Aquí teniu algunes imatges d' aquest primer recull de passeigs excursionístics matinals:

Aquests reculls són d' interès, i poden formar part de les bases de dades de recursos, per a entitats i organitzacions educatives en el lleure, o per a grups o colles particulars. Pels dies de cap de setmana que no sapigueu que fer als matins o tardes que faci bo, poden anar molt bé...
Demaneu el recull a a en Jep des d' aquí, i us l' enviarem gratuitament.
A l' Abril, per la diada del llibre, sant Jordi i la rosa publicarem la guia completa d' itineraris i els primers guiatges comentats, dels itineraris; us anirem informant.

santedats de la "Impatientiae impatiens"

" " 'La premaveura comença el seu esclat cíclic, i els nous novíssims analistes dels camps calatufos, santons de les sentsies locals, es mostren sorpresos amb les noves espècies votàniques que van trobant i que aporten millor idea de l'evolucionisme accelerat que pateix aquest tros del planeta T/G-erra...'

Així comença el relat que el secretari primer de la Secció de Votànica de l' Istitut d'Endemàs Calatats fa a l'auditori vuit mig plé de la seu de la primera istitució cín-erra-ica d'aquest món paral.laxel, i a qui encara escoltem des de la porta, informant:

 -' ...entre les més interessants i dissortadament perilloses hi ha la impatientiae impatiens (rec,ree,rex) de pulles negres en forma de llengües aplatides i de tija hilarant, tot i ser la més apreciada per fer un bon servei en la farmacòpia de les malures de l'envenja i la manía contrasísmàtica controllada...'  "

"Aquestes breus línies anteriors descriuen fugaçment el contingut que ens ha arribat, amb urgència i secretisme gens oficial, des del despatx del gerent en cap de l'editora Entremoenesiteses, del darrer texteclejat del jove valor de la lite local J.Dri Nir..., com si volgués que en fessim comentaris o publicitat..." aixó darrer és una nota del cap de redacciò del diari el FOGÓ FELIÇ, mira-ho i indignat com ho estic jo" 

Els paràgafs anteriors són els retalls i l'anotació que m'ha desat a la tauleta del rebedor el meu estimat amic, en Jos Dri N., abans de dinar, i a qui he vist marxar a correcuita... 

Són les dotze de la nit i encara no ha arribat; estic ben amoïnat...On haurà anat, què el fa retrassar? Serà el que hi ha en els escrits la causa que encara no hàgim sopat plegats com cada dilluns...?