Els anys setanta del segle vint, varen ser anys de grans canvis en la societat catalana. Jo tot alló no ho recordo prou bé -/...-, tot i que si que hi ha aspectes de la meva vida que són molt vívids encara, i que han restat sempre amb mí, sobretot de Girona.
En aquells anys, quan en tenia quinze, vaig entrar a l' escoltisme, procedent d' un altre entorn de lleure educacional molt religiós, on ja feia de monitor dels petits, i on ja havia destacat per la meva oposició als mètodes d' algun dels líders feixistitzants d' un nacional catolicisme encara actiu, que varen fer que en fugís; crec que possiblement aixó va ser un dels aspectes que varen contribuir a ser acceptat de bon començament com a monitor, en format badenpowellià, en el cau de llobatons de l'
Agrupament Escolta sant Narcís ubicat, aleshores, als baixos de casa Carles, a la plaça del Ví.
 |
| la Montse, l'Anna i la Pilar |
Allà, després d' un primer mig curs d' ajudant de les Caps de Llobatons - recordo la
Pilar Peraferrer (Akela), la
Montse Bosch (Baghera) i l'
Anna Muñoz (Baloo)-, i de varies jornades de FO.CA. (formació de caps educadors) a Vilanna, vaig ser acceptat com el primer noi cap de
llobatons (nens de 8 a 11 anys) en un
estol d'un dels agrupaments de la ciutat pertanyents a la D.D.E. (Delegació Diocesana d' Escoltisme) que eren duts exclusivament per noies. Al curs següent, i després d' assistir a dues noves FO.CA. a Vilanna, i a una d'abast català a Castellvell del Vallés, vaig ser plenament acceptat com a cap-educador de nens per part del Consell de l' Agrupament.
 |
| en Jep en aquells anys. |
Al curs 1973-74 vaig començar a implantar i desenvolupar dinàmiques de
Pedagogia Activa i de Coeducació, amb els altres caps d' unitats i de l' Agrupament - precisament aquell any en
Bep Marqués, que va fer una gran feina educativa entre caps de les unitats, va ser triat per rellevar al
sr. Duixans, com a cap d'Agrupament- en el llobatonisme gironí (no recordo si amb l'
Anna Muñoz, ja que les altres caps citades anteriorment si que recordo que ja no venien) amb la incorporació d'altres nois com a monitors o educadors - en
Josep Amigó procedent dels
Pioners, i en
Jordi Olivé, que no havia sigut escolta fins a llavors -, i també noves noies - la
N.Torramadé, l'
Anna Pibernat, la
Rita B., procedents de les noies
Carabel·les - que junt a les caps de les nenes
daines, com la
Carme Puigdemont, varem decidir fer dos estols/esplets a partir dels que ja existien -eren ja quasi setanta nens, i amb les nenes de l'
Agrupament de Guies, Verge de Montserrat, el número del grup era massa elevat per a l' atenció personalitzada a cada nen i nena que es requeria.
 |
camp a Alp-1973, Llobatons de A.E.s.Narcís.
caps que hi ha : A.Muñoz i jo, en Jep, que feia la foto,
i en C.Genover i la Ll.Carbó feien d' ajudants |
No tot va ser actualitzar per substituir les maneres autoritaristes o beates; en els caus de Llops es va continuar llegint i fent servir el «Llibre de la Selva» de R.Kypling, com a guió per a l' entorn pedagògic, però es va enfocar de manera més progressista i acordat amb les dinàmiques de grup pròpies de la pedagogia activa.., i també seguíem fent fogueres -focs de camp- a les vetllades de les acampades, però es van canviar els colors de les camises d' uniforme, que en els estols van passar de grises a grogues; àdhuc en la simbologia, es va substituir el cap de llop de fins aleshores, que eslluia a les boines i a les camises, per dels tres camins - o vies- en un cercle, i ja no era obligatori dur boina, però, aixó si, conservant el fulard amb nus i sense el «cap de turc»; i no esmento les inumerables innovacions i canvis que vingueren a partir del curs 1973-74, amb el canvi en la direcció de l'Agrupament, la implantació de la pedagogia de l'acció i el projecte coeducatiu amb les nenes daines de l' Agrupament Verge de Montserrat...
N. Recordo prou bé aquells anys de la meva vida perqué aquella cap Akela amb la qual vaig accedir a l' Escoltisme, i les altres també, varen trobar que Josep-LLuís, el meu nom, era un nom massa llarg per a dir-lo en aquell entorn, i van decidir que em dirien Jep, que encara és el renom pel qual em coneix casi bé tothom.
