Està
molt i molt bé que es publiquin revistes que aportin informacions de
interès social, cultural i de qualitat a la nostra ciutat, Girona;
també està bé donar més protagonisme a determinats sectors que
volen aportar informacions i que no volen estar enquadrats en altres
publicacions dedicades a la cultura gironina que enfoquen els seus
continguts a lectors cultes o de nivell d' estudis molt
especialitzats, o per altres raons encara, com les que poden
referir-se a la pluralitat i la diversitat en «la ciutat i la seva
gent», com resa el seu sotesenunciat. La nova revista «Girones»
crec que s' enmarca en aquesta línia; i, si es així, com sembla
proclamar la capsalera, benvinguda sigui!
Pel que fa a les informacions
contingudes en el primer número, de «primavera-estiu 2014», i
sobretot en el seu extens «Dossier» dedicat monogràficament a
l´"Escoltisme gironí", molt
bé per aquest intent de dotar als lectors d'una prou àmplia
mirada generalista de la història Escolta gironina, però molt
malament per deixar de banda tot un extens sector de gent que va treballar
per fer un moviment més democràtic, plural, dinàmic, divers i obert a altres
pensaments, que és el dels que ara tenen entre trenta-cinc i seixanta
anys!
El
Dossier Escoltisme de la revista Girones, fa especial i gairebé únic
esment a la història dels orígens de la implantació de l'
escoltisme a la ciutat post guerra civil i a aquelles primeres dècades -unes divuit pàgines- passant de puntetes i com si no haguèssin
tingut cap trascendència determinats moments de cabdals i
interessants canvis i innovacions tant organitzatives com
metodològiques, fent un esment casi impúdic de les maneres del mètode escolta més ranci i depassat, per molt recolzat que estigués per l' esglèsia catòlica front a les organitzacions franquistes; finalment acaben posant, al final del dossier, els accents i un cert émfasi en escoltismes més recents i en el lligam avis-nets que han sigut i són escoltes i guies…
És doncs per aixó que, per haver sigut el primer noi que va ser educador, cap de llobatons a l' Agrupament Escolta sant Narcís de Girona - fins aleshores només ho podíen ser noies-, vull fer algunes puntualitzacions i declaracions :
- No parlar, més que de passada en un mig paràgraf, del canvi del mètode pedagògic vers una educació més actualitzada en relació als temps de canvi social i polític que es visqueren en els anys setanta, quan, en aquells anys desde la seu del nou Secretariat de ME i GsJ – les DDE començaven a estar poc presents-,i quan la unió de les dues organitzacions anava cuallant, es recomanava als agrupaments i unitats que anessin deixant de banda els metodes anteriors per anar evolucionant i implantant el que es coneixia com la «pedagogia activa», i la «coeducacio» dels nens/nois i nenes/noies, per altrament fer esment i quasi apol·logia contínuada i redundant del metode escolta wadenpowellià, autoritarista, elitista, classista, i fins xenòfob, és negar l' éssencia dels principis que han fet del moviment dels Escoltes i Guies de Catalunya la millor organització educativa en el temps de lleure de la mainada, i preadolescents i adolescents al nostre país.
- Es confon i barreja en un mateix article, els simbols de l' Escoltisme de caire badenpowellià - el trebol de les Guies, la Creu de sant Jordi i la flordeLis dels Escoltes- amb el nous sígnes distintius de l' Escoltisme-Guiatge: el camí de les tres vies en un, gravat en un cercle de metall, que no es brodava ni cosia enlloc, i només es penjava amb una agulla imperdible d' allà on es volgués, que era, amb diferents colors per a les diverses Branques i responsabilitats, el que ens identificà a patir de la nova época, deixant la lis, la creu de s.J., i el trebol per a la representació generalista de ME i GsJ.
- Parlen amb un detallisme certament partidista dels representants de la religió catòlica en l' Escoltisme gironí com a determinats en tota la història de l' organització, desant de banda a moltes persones que des del laicisme - i fins de l' agnosticisme- , han dotat, a l' Escoltisme Gironí, de valors i innovacions que han perdurat i són cabdals en molts enfocaments educatius actuals.
- Esmenten i citen diverses vegades els «Xarbots», i no esmenten enlloc les FO.CA., aquelles jornades de Formació de Caps que es començaren a organitzar aleshores, i a les que, a les comarques gironines de la Demarcació, a partir del 1973, hi vingueren persones de la categoria de Josep Pallach, Marta Mata, Octavi Fullat, Xesco Boix, Neus Sanmartí i molts més, i altres més propers com en Joan Puigbert, o encara més nostre i actual en Món Marquès, entre els que donaren un gir total als enfocaments pedagògics del molt primari «métode escolta» emprat fins aleshores.
En
els inicis de l' Escoltisme gironí hi va haber gents i accions de
gran valua, però, jo crec i sé que, en els anys de canvis evolucionadors, en els anys setanta del s.XX, també, i en la mateixa mesura, per a tesitures semblants de treball i
acció.
in memoriam. dedico aquest article a la memòria d´en J.M. (Bep) Marquès, que va ser Cap de l'Agrupament Escolta sant Narcís el primer any que es fa dur a terme la unió amb les Noies Guies sant Jordi de l'Agrupament Verge de Montserrat, que tenien els locals en el mateix edifici, el mateix any que es va començar a desenvolupar la nova metodologia pedagògica. En Bep, víctima d´una malaltia massa corrent actualment encara, ens va deixar a finals del mes de Setembre de l' any 2013, als cuaranta anys d' iniciar-se aquell treball renovador de la pedagogia escolta.
N. per a dades sobre la història generalista de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya, premeu en aquest texte.
