Si, tal com deia, que la bola del cartell de la 29ena TABA de Fires d'enguany, forma com un punt a sobre del pal de la "i" que fa el fust de la columna de la lleona, no ha sigut per caprici esteticista, sinó per a il·lustrar alló que ja es va dir en el lema de la primera exposició de l'ADAG (Assemblea Democràtica d'Artistes de Girona), que : "les aparences amaguen la realitat" i en aquest cas el que aparentment és una "i", en realitat és una "e", perqué:
- el dibuix és el d'una figura escultòrica tallada a l'Edat Mitjana.
- la "i" conjuntiva en català medieval era, i es promunciava com, una "e", per evolució de la forma llatina "et".
- la bola que fa de "punt de la i", representa una bala de canó d'una guerra dels inicis del s.XIX.
- la forma conjuntiva "e", es va emprar fins ben bé el segle setzé, quan es va consolidar la unió dels regnes de Castella i la Corona d'Aragó, i a partir d'aleshores es va anar transformant en una Y (i grega) fins que en el segle divuit i per la pressió del castellà va esdevenir la grafia definitiva de la conjunció copulativa.
- la Y grega, i totes les imatges nexables a la seva forma fonamental, es varen anar consolidant al llarg del segle dinou, quan el català es va trobar més marginat tot i la resistència i els esforços dels estudiossos catalans, com la primerenca gramàtica de llengua catalana coneguda com la "Ballot", pel cognom del seu autor.
- aixó va durar fins que, al segle vint; el catalanisme democràtic més nacionalista va crear l'Institut d'Estudis Catalans, i la seva Secció Filològica, que finalment va normativitzar, sota la batuta de l'insigne Pompeu Fabra, la llengua catalana contemporània, i en ella que la grafia de la conjunció copulativa més comú calia escriure-la "i"(i llatina) i no "y".
- que tal vegada la lleona de la columna, felina i antiga, resta atrapada, arrapada al fust de la "i", tal com en l'obra de Pompeu Farbra, entre la publicació de les "normes ortogràfiques" promulgades per l'IEC al 1913, hi ha el treball d'aquell eminent lingüista i filòleg dedicat a la recreació de la Gramàtica catalana, adoptada com a oficial, i publicada finalment al 1918...
Tanmateix, la geografia ens pot donar altres dades sobre el fet que la llengua i el país van formant el caràcter i tarannà de les seves gents.., i aixó és el que es vol des d'una altra de les activitats de lleure educatiu que l'AViC sant Feliu, promou, pensant en els ( i les ) infants i els (i les) púbers, projecte que du el nóm de "la Pagineta" i que té per imatge simbòlica una altra "bola" o esfera...
Tal com deia la cançó de Lluís Llach: "l'avi siset em parlava..."Qué tingueu un final de Fires de Girona 2014, ben feliç!
