En la historia de les Arts, entre el segle XIX i el XX, es va desenvolupar el nexe entre les denominades Arts Aplicades i el concepte de disseny, d'una manera més clarificadora i enfocada a les tecnologies de caire industrial...
Entre el segle XX i el XXI la idea i praxis del disseny com a métodologia de treball en les tecnologies de producció industrial va evolucionar fins a ésser un concepte i condició sine qua non per a qualsevol producció, de tots i cadascun dels entorns implicats en la producció...sobretot en les tIC en l'impass entre ambdos segles.
Sobre el mot en questió...
En les tecnologies dels Llenguatges, en un món globalitzat com l'actual : Design, Diseño, Disseny, pel que fa a les llengues, més enllà del seu estricte significat filològic, pel que fa a la seva semàntica, són mots amb conceptuacions diverses i fins oposades...p.e.
-Design, tot i ser un mot anglès, manté un nexe clar amb l'arrel del mot signus, llatí...ultra aixó...
-Diseño, el mot castellà, és més classista, ja que sembla denotar en la seva forma, una idea "Culta"...
-Disseny, en la nostra llengua, en canvi, connota aspectes més de caire moral, ja que el mot, pot ser entés, i així ha sigut en la història de la cultura catalana, nodal, pel que fa a conductes socials: referent del seny, del que ens diu el seny...
A mode de breus conclusions...
- no es fa estrany a ningú, que a Catalunya, parlar de disseny, sigui molts cops equivalent a parlar de seny...
- sembla, doncs, que als dissenyadors, a Catalunya ens hagi tocat una rifa ben ....( ...) en la conjuntura socio-política actual... I en el cas que no ens en sortim amb éxit, a quí li tocarà el rebre?
