20 de setembre del 2008
13 de setembre del 2008
el mag d´Oz i la capa de dallonses
Fa una estona que la Uma, que ha arribat del curro, comenta_un altre any i ja tenim aquí el Dia Mundial en defensa de la Capa d´Ozó...
i en Mar, que estava a casa casualment, respón
_si, ja ho pots dir, un altre any amb alló del forat al cel...
i la Uma apunta_que, no, home, que no és un forat, que és una debilitat, un esprimatxament, una reducció...
i en Mar continua
_un càstig, diria jo; perquè ja hem diràs, aixó de que si es fa un forat -bueno una debilitat de la capa d´ozó de l´estratosfera-, els raigs ultravioleta poden arribar sencers al nivell del sòl, del carrer, i deixar-nos fets un cromo cremat, no fa gens de gràcia...
llavors la Uma segueix
_per aixó estàn les campanyes mundials endegades per a impedir-ho, fent pendre consciència a tothom sobre qué ocasiona la debilitat de la capa d´ozó...
i en Mar inclou_si, ja ho sé, alló dels CFC, aquell gas que s´usa per als propelents i refrigerants, i si surt a l´aire es carrega les molècules d´ozó, deixant-nos sense pantalla deflectora contra les radiacions...
i la Uma puntualitza i aclareix
_tal com ho dius sembla una peli de CIFI, però és així més o menys: com a mesura global es va signar el 1987 el Protocol de Mont-real, on es va establir l'any 2000 per a tancar tota producció de clorofluorocarbonis al món i des de llavors s'hi han adherit 175 països. Peró no només els CFC, són causants de la disminució de la cuirassa de l´ozó estratosfèric, també altres gasos atrapats en l´efecte hivernacle artificial del planeta, creat per l´excés de combustions i les seves emissions: per exemple els que surten de molts tubs de fums de vehicles, i de les industries...
I per si no era poc, a més ens trobem, que el ditxós efecte hivernacle dels gasos de moltes combustions, fan que augmenti de manera perillosa l´efecte hivernacle, es dir, l´efecte manta que abriga en excés el planeta, es dir fa una capa gruixuda de contaminants que tapona la sortida de les radiacions que emet el planeta i de la reflexió de les que ens arriben,que s´han de quedar sota la manta,i si a l´estiu estem calentons, encara ho estem més per culpa d´aixó i fa que amb aquestes temperatures més elevades els gasos reaccionin i produeixin un augment de l´ozó que hi ha de manera natural a ran de terra, de carrer..,peró un augment perillós, que actua com un verí...i ja veus el perillque aixó suposa...
i en Mar dedueix
_ si noia, si, és com una cadena de reaccions, una vegada desafies al monstre radiació...,ja has begut oli!
i la Uma afegeix_i cada primavera veiem com es repeteix el fenòmen, i sobre la Antàrtida es repeteix l´afebliment de la cuirassa de l´ozó... és com un xantatge al planeta...
i en Mar conclou
_si, es pot dir que els països que encara no han signat i no apliquen ni els acords de Montreal, ni els de Kyoto per la reducció de les emissions contaminants a l´atmosfera, cometen el delicte de lesa humanitat, i fan xantatge al restants països del planeta...i doncs, s´ha de denunciar!
però la Uma indica
_Ja ho fan, peró la Humanitat, els humans, sempre ensopeguen amb les mateixes, i per aixó la educació és un recurs, i per a no fer-ho aburrit, fan còmics, per exemple el personatge Ozzy Ozone, que el pots trobar en aquesta adreça http://www.ozzyozone.org/ozzy_fr/pages/homepage/hompagecfc.html , dedicat als menuts i menudes, i pel que fa als adults i viatgers, aquest estiu el PNUMA, programa de les ONU pel Medi Ambient, ha creat el passaport vert, un document amb orientacions i consells als turistes per a que redueixin la seva petja ambiental i social "pendant leurs vacs"...
i en Mar protesta_i perquè m´ho dius en francés?...
i la Uma diu,_doncs perquè les planes del PNUMA en castellà no porten tants videos i ni noticies tan interessants, pel que he vist, i no he vist que al PNUMA tinguessin pàgina en català! i si vols dinar no et torbis que jo també que tinc pressa, que per postres vull començar el nou llibre de la Naomí Klein, on sembla que hi ha més respostes al lio del Capitalisme ferotge, i també té forat!
i finalment en Mar ja carregat, deixa anar:
_Ja estàn amb la conya pubicitària... i, ara tot tindrà forat! és ben bé que de qualsevol cagada en fan una collita ben lligada!!
i en Mar, que estava a casa casualment, respón
_si, ja ho pots dir, un altre any amb alló del forat al cel...
i la Uma apunta_que, no, home, que no és un forat, que és una debilitat, un esprimatxament, una reducció...
i en Mar continua
_un càstig, diria jo; perquè ja hem diràs, aixó de que si es fa un forat -bueno una debilitat de la capa d´ozó de l´estratosfera-, els raigs ultravioleta poden arribar sencers al nivell del sòl, del carrer, i deixar-nos fets un cromo cremat, no fa gens de gràcia...
llavors la Uma segueix
_per aixó estàn les campanyes mundials endegades per a impedir-ho, fent pendre consciència a tothom sobre qué ocasiona la debilitat de la capa d´ozó...
i en Mar inclou_si, ja ho sé, alló dels CFC, aquell gas que s´usa per als propelents i refrigerants, i si surt a l´aire es carrega les molècules d´ozó, deixant-nos sense pantalla deflectora contra les radiacions...
i la Uma puntualitza i aclareix
_tal com ho dius sembla una peli de CIFI, però és així més o menys: com a mesura global es va signar el 1987 el Protocol de Mont-real, on es va establir l'any 2000 per a tancar tota producció de clorofluorocarbonis al món i des de llavors s'hi han adherit 175 països. Peró no només els CFC, són causants de la disminució de la cuirassa de l´ozó estratosfèric, també altres gasos atrapats en l´efecte hivernacle artificial del planeta, creat per l´excés de combustions i les seves emissions: per exemple els que surten de molts tubs de fums de vehicles, i de les industries...
I per si no era poc, a més ens trobem, que el ditxós efecte hivernacle dels gasos de moltes combustions, fan que augmenti de manera perillosa l´efecte hivernacle, es dir, l´efecte manta que abriga en excés el planeta, es dir fa una capa gruixuda de contaminants que tapona la sortida de les radiacions que emet el planeta i de la reflexió de les que ens arriben,que s´han de quedar sota la manta,i si a l´estiu estem calentons, encara ho estem més per culpa d´aixó i fa que amb aquestes temperatures més elevades els gasos reaccionin i produeixin un augment de l´ozó que hi ha de manera natural a ran de terra, de carrer..,peró un augment perillós, que actua com un verí...i ja veus el perillque aixó suposa...
i en Mar dedueix
_ si noia, si, és com una cadena de reaccions, una vegada desafies al monstre radiació...,ja has begut oli!
i la Uma afegeix_i cada primavera veiem com es repeteix el fenòmen, i sobre la Antàrtida es repeteix l´afebliment de la cuirassa de l´ozó... és com un xantatge al planeta...
i en Mar conclou
_si, es pot dir que els països que encara no han signat i no apliquen ni els acords de Montreal, ni els de Kyoto per la reducció de les emissions contaminants a l´atmosfera, cometen el delicte de lesa humanitat, i fan xantatge al restants països del planeta...i doncs, s´ha de denunciar!
però la Uma indica
_Ja ho fan, peró la Humanitat, els humans, sempre ensopeguen amb les mateixes, i per aixó la educació és un recurs, i per a no fer-ho aburrit, fan còmics, per exemple el personatge Ozzy Ozone, que el pots trobar en aquesta adreça http://www.ozzyozone.org/ozzy_fr/pages/homepage/hompagecfc.html , dedicat als menuts i menudes, i pel que fa als adults i viatgers, aquest estiu el PNUMA, programa de les ONU pel Medi Ambient, ha creat el passaport vert, un document amb orientacions i consells als turistes per a que redueixin la seva petja ambiental i social "pendant leurs vacs"...
i en Mar protesta_i perquè m´ho dius en francés?...
i la Uma diu,_doncs perquè les planes del PNUMA en castellà no porten tants videos i ni noticies tan interessants, pel que he vist, i no he vist que al PNUMA tinguessin pàgina en català! i si vols dinar no et torbis que jo també que tinc pressa, que per postres vull començar el nou llibre de la Naomí Klein, on sembla que hi ha més respostes al lio del Capitalisme ferotge, i també té forat!
i finalment en Mar ja carregat, deixa anar:
_Ja estàn amb la conya pubicitària... i, ara tot tindrà forat! és ben bé que de qualsevol cagada en fan una collita ben lligada!!
22 d’agost del 2008
Publicitat,Publicat,Pùblic,Pub,P
_ ... "_No és gens facil assimilar que fer reflexions sobre les qualitats o les mancances dels altres, tant com de les pròpies, és quelcom amb el que ens trobem sovint o al menys alguna vegada en la vida, i pot ser un exercici arriscat, perillós...
_i aixó a que vé ara?
_Passo per una temporada fluixa de moral, i m´han començat a afusellar a crítiques que m´han dut a l´atur...
_Ospa! aixó si que és greu! i ara que faràs? tornar a començar?
_No se si podré, però ho intentaré; més val perseverància que mala llet."
Aquesta és una conversa escoltada casualment en un medi de transport públic, una de tantes que podem escoltar sense voler cada dia, però alló que la fa destacar, al meu parer, és que la voluntariosa voluntat del protagonista farà que no es desesperi i reemprengui el camí de la recerca de nou contracte de treball, i el que és punyent de la escena és que és una prova més que en aquesta societat en la que vivim, sembla que té més credit el que s´escampa o diu d´algú, que el que el tal algú pugui dir, o demostrar de si mateix....
_si, sempre estem a la mercé del que ens envolta; la supersocietat de les Megapublicitats envaeix els espais més intims, en una mena de intrusió que el fet de la compra impedesi que es converteixi en violació; La Megapublicitat fa creibles i convincents els seus missatges, que penetren en el teu coco, amb la mateixa tranquilitat amb la que et menges un donut, o un bollycao o qualsevol altre punyeteta; les marques comercials i les estrategies publicitaries de mercat fagociten les quotes de cocos de consumidors perquè si no no podrien existir...
_aixó vol dir que cal doncs saber ser ponderat amb la publicitat, i demanar als responsables de tals tecnologies, que si no volen clients atontats, cretinitzats, disminuits, xafogats, centrifugats pels missatges publicitaris de la publicitat directa dels medis en general,- la TV, les revistes o els Internets,- cal televisió pública sense tants anuncis entre programes o al mig dels films, cal una fòrmula diferent per a la publicitat televisada; o una premsa menys centrada sovint en tot alló negatiu que passa, i més amena i diversa:perquè la fòrmula premsa diaria sempre posa l´accent en la noticia horrorosa destacant-la, pq ha de tenir el mateix format?, pquè les barreres entre els formats i les característiques de unes i altres publicacions no poden ser difuses, diluides?, i així tindriem diaris-revista, o revistes-fulletí, o llibres-revista,o etc , i unes navegacions per Internet sense tants banners que apareixen des de la barra de navegació o des de qualsevol costat, molestant seriosament a l´ internauta..., s´elevaran les consciencies del que és publicitat,i per fi els reacis podran entendre que tota informació és d´una manera o altra publicitat de quelcom, ja sigui vendible directament o a llarg termini, ja sigui consumible pel cos o per la ment...
_ull doncs, amb segons quins costums, com desconèixer que les matèries formen part de categories, i que sempre sempre ens trobarem amb parts d´un tot que forma part d´ uns supertot, que es troben en relació i dependència d´ uns megatot...etc, etc, i perquè tal vegada, d´aquí a uns anys, quan ens serveixin un gelat, tal vegada el cucurutxo porti marcat un descarat Fuck-me! o que te follen!, i un missatge xifrat d´adreça de contacte que podrem usar o no, i tant panxos... quins....!
_i quines penes, caure en tantes complicacions per a convidar a algú a una sessió de sexe, o a una relació més íntima...
_més aviat, quines penques!, fins alló més natural com la proposta directa i sana sense que hi hagi escàndol per part de cap de les parts, o els drets en matèria de relacions sexuals, aconseguit amb el sacrifici de milers de martiritzats, de jutjats, de condemnats per lleis injustes i amorals en nom de les seves morals, podria ser posat en questió per les tecnologies de la Publicitat Comercial, com a avançadilla de la Publicitat No Comercial, o Comunicació, ja sigui científica, tecnològica, cultural, política...
_bé, vaig a publicitar-me una mica..
_estàs begut o qué, no ets tu el crític?
_no home, és que vaig a afaitar-me, pentinar-me i perfumar-me, i cada cosa que faig, cada gest està venut a una marca, d´after-shave, loció o gel, de maquinetes, ganivetes o maquines de rasurar, o de colònia, perfum o desodorant, etc... i així es clar, per a ser jo mateix en mig de la acció dels productes d´un munt de marques de cosmetica, he de ser una mica més heavy per a que s´em noti en mig de tanta comercialitat, i després els "benpensants", diuen que tinc transtorns de personalitat...
_vols dir que no eres tu el del cas que has explicat al començar?
_No, peró em venia al pèl per explicar aixó, que tant envoltat de marques i del resultat de la acció de tals comercialitats sobre el meu cos, al final ja no sabem si vivim cada dia per medi d´elles, i si la vida ens pertany, perquè el fracàs o la baixada en el ranking d´una marca, comporta el molt possible fracàs del seu usuari, la seva defecció i "traició", i per tant el foment de la compra-venta de fidelitats, i la menysvaloració de lleialtats, i....
_i una cadena de conseqüències d´ordre étic i moral... Si, és un bon tema per a pensar-hi una estona, i començar a desenvolupar actituds més crítiques amb el que comprem. Bé, anem al cine o no, arribarem tard si no t´afanyes!.
Conversa entre en Jos i la Llis, a les 9,25 de la nit d´ahir...
_i aixó a que vé ara?
_Passo per una temporada fluixa de moral, i m´han començat a afusellar a crítiques que m´han dut a l´atur...
_Ospa! aixó si que és greu! i ara que faràs? tornar a començar?
_No se si podré, però ho intentaré; més val perseverància que mala llet."
Aquesta és una conversa escoltada casualment en un medi de transport públic, una de tantes que podem escoltar sense voler cada dia, però alló que la fa destacar, al meu parer, és que la voluntariosa voluntat del protagonista farà que no es desesperi i reemprengui el camí de la recerca de nou contracte de treball, i el que és punyent de la escena és que és una prova més que en aquesta societat en la que vivim, sembla que té més credit el que s´escampa o diu d´algú, que el que el tal algú pugui dir, o demostrar de si mateix....
_si, sempre estem a la mercé del que ens envolta; la supersocietat de les Megapublicitats envaeix els espais més intims, en una mena de intrusió que el fet de la compra impedesi que es converteixi en violació; La Megapublicitat fa creibles i convincents els seus missatges, que penetren en el teu coco, amb la mateixa tranquilitat amb la que et menges un donut, o un bollycao o qualsevol altre punyeteta; les marques comercials i les estrategies publicitaries de mercat fagociten les quotes de cocos de consumidors perquè si no no podrien existir...
_aixó vol dir que cal doncs saber ser ponderat amb la publicitat, i demanar als responsables de tals tecnologies, que si no volen clients atontats, cretinitzats, disminuits, xafogats, centrifugats pels missatges publicitaris de la publicitat directa dels medis en general,- la TV, les revistes o els Internets,- cal televisió pública sense tants anuncis entre programes o al mig dels films, cal una fòrmula diferent per a la publicitat televisada; o una premsa menys centrada sovint en tot alló negatiu que passa, i més amena i diversa:perquè la fòrmula premsa diaria sempre posa l´accent en la noticia horrorosa destacant-la, pq ha de tenir el mateix format?, pquè les barreres entre els formats i les característiques de unes i altres publicacions no poden ser difuses, diluides?, i així tindriem diaris-revista, o revistes-fulletí, o llibres-revista,o etc , i unes navegacions per Internet sense tants banners que apareixen des de la barra de navegació o des de qualsevol costat, molestant seriosament a l´ internauta..., s´elevaran les consciencies del que és publicitat,i per fi els reacis podran entendre que tota informació és d´una manera o altra publicitat de quelcom, ja sigui vendible directament o a llarg termini, ja sigui consumible pel cos o per la ment...
_ull doncs, amb segons quins costums, com desconèixer que les matèries formen part de categories, i que sempre sempre ens trobarem amb parts d´un tot que forma part d´ uns supertot, que es troben en relació i dependència d´ uns megatot...etc, etc, i perquè tal vegada, d´aquí a uns anys, quan ens serveixin un gelat, tal vegada el cucurutxo porti marcat un descarat Fuck-me! o que te follen!, i un missatge xifrat d´adreça de contacte que podrem usar o no, i tant panxos... quins....!
_i quines penes, caure en tantes complicacions per a convidar a algú a una sessió de sexe, o a una relació més íntima...
_més aviat, quines penques!, fins alló més natural com la proposta directa i sana sense que hi hagi escàndol per part de cap de les parts, o els drets en matèria de relacions sexuals, aconseguit amb el sacrifici de milers de martiritzats, de jutjats, de condemnats per lleis injustes i amorals en nom de les seves morals, podria ser posat en questió per les tecnologies de la Publicitat Comercial, com a avançadilla de la Publicitat No Comercial, o Comunicació, ja sigui científica, tecnològica, cultural, política...
_bé, vaig a publicitar-me una mica..
_estàs begut o qué, no ets tu el crític?
_no home, és que vaig a afaitar-me, pentinar-me i perfumar-me, i cada cosa que faig, cada gest està venut a una marca, d´after-shave, loció o gel, de maquinetes, ganivetes o maquines de rasurar, o de colònia, perfum o desodorant, etc... i així es clar, per a ser jo mateix en mig de la acció dels productes d´un munt de marques de cosmetica, he de ser una mica més heavy per a que s´em noti en mig de tanta comercialitat, i després els "benpensants", diuen que tinc transtorns de personalitat...
_vols dir que no eres tu el del cas que has explicat al començar?
_No, peró em venia al pèl per explicar aixó, que tant envoltat de marques i del resultat de la acció de tals comercialitats sobre el meu cos, al final ja no sabem si vivim cada dia per medi d´elles, i si la vida ens pertany, perquè el fracàs o la baixada en el ranking d´una marca, comporta el molt possible fracàs del seu usuari, la seva defecció i "traició", i per tant el foment de la compra-venta de fidelitats, i la menysvaloració de lleialtats, i....
_i una cadena de conseqüències d´ordre étic i moral... Si, és un bon tema per a pensar-hi una estona, i començar a desenvolupar actituds més crítiques amb el que comprem. Bé, anem al cine o no, arribarem tard si no t´afanyes!.
Conversa entre en Jos i la Llis, a les 9,25 de la nit d´ahir...
8 d’agost del 2008
la història de les vacances i altres ions
_A alguns els donen vacances, a altres els toquen vacances, i encara a més els hi manquen vacances, i pus hi ha que voldrien fer-les i no poden: uns perqué sempre són vacances per a ells, és dir no treballen -quina pena no?, així queda bé-, i altres perqué no es treuen el treball de sobre- que més voldriem, dirien uns, i quins penques, dirien altres -encara que volguessin..
_i a alguns s´els hi desitgen unes llargues vacances:"Vayase señor Gonzalez", de l´Aznar en no recordo quina legislatura, no se si prèvia a la tongada dels conservadors, em sona a alló del rei del "porqué no te callas...?" al mandamás veneçolà, dues expressions que sonen a "porqué no te tomas unas vacaciones?": Donar vacances és una manera quedar bé, més bé que fotre fora o manar callar a algú..., encara que a vegades només són desitjos momentanis, o promeses que triguen en acomplir-se, però que a vegades - malhauradament per a uns, i oportunament per a altres- es compleixen...Ja veus, si, hi ha moltes maneres subtils de demanar "vacances", per a algú...i moltes d´elles d´un cinisme gens ponderat...
_com quines?
_doncs la llista és molt extensa, i a més no hem surt del tap explicar-te-les així davant de tot el personal...
_Ah, ja! a tu et passa qué estàs parano i no vols que diguin que pixes fora de test...
_Ja ha sortit el nen amb la jardineria; les més corrents són te(x)tualment : en les relacions amoroses, alló de la separació, el divorci ja és més; també en salut alló de "veste´n a casa que tens la cara a topos, al jefe ja li diré jo"; a més també hi ha maneres més simples i directes com la xiulada...
_ la xiulada?
_ si, la xiulada, que a vegades pot provenir dels xiuxiueigs...
_ Ah, si, a alguns personatges públics els xiulen...
_ si, i també hi ha qui des de la distància sap si es pressiona per a que s´en vagi de vacances o no, sobretot si els xiulen les orelles...
_ostrins, si, és veritat...
_doncs ja saps, salut i força al cucut...ah, no! que aixó no és, volia dir, salut i força als i les cucullu...
_nits...
_tu sempre tant nota! vols o no vols que et desgrani les subtils...
_bo...ahhhhs! b..its...
_que t´agafa ara amb els bits...
_i ara n´hi ha tants,...de vacances...,com els wats de casa... tanco el llum i fins la propera...
(a una instal·lació solar que volia ser...)
_i a alguns s´els hi desitgen unes llargues vacances:"Vayase señor Gonzalez", de l´Aznar en no recordo quina legislatura, no se si prèvia a la tongada dels conservadors, em sona a alló del rei del "porqué no te callas...?" al mandamás veneçolà, dues expressions que sonen a "porqué no te tomas unas vacaciones?": Donar vacances és una manera quedar bé, més bé que fotre fora o manar callar a algú..., encara que a vegades només són desitjos momentanis, o promeses que triguen en acomplir-se, però que a vegades - malhauradament per a uns, i oportunament per a altres- es compleixen...Ja veus, si, hi ha moltes maneres subtils de demanar "vacances", per a algú...i moltes d´elles d´un cinisme gens ponderat...
_com quines?
_doncs la llista és molt extensa, i a més no hem surt del tap explicar-te-les així davant de tot el personal...
_Ah, ja! a tu et passa qué estàs parano i no vols que diguin que pixes fora de test...
_Ja ha sortit el nen amb la jardineria; les més corrents són te(x)tualment : en les relacions amoroses, alló de la separació, el divorci ja és més; també en salut alló de "veste´n a casa que tens la cara a topos, al jefe ja li diré jo"; a més també hi ha maneres més simples i directes com la xiulada...
_ la xiulada?
_ si, la xiulada, que a vegades pot provenir dels xiuxiueigs...
_ Ah, si, a alguns personatges públics els xiulen...
_ si, i també hi ha qui des de la distància sap si es pressiona per a que s´en vagi de vacances o no, sobretot si els xiulen les orelles...
_ostrins, si, és veritat...
_doncs ja saps, salut i força al cucut...ah, no! que aixó no és, volia dir, salut i força als i les cucullu...
_nits...
_tu sempre tant nota! vols o no vols que et desgrani les subtils...
_bo...ahhhhs! b..its...
_que t´agafa ara amb els bits...
_i ara n´hi ha tants,...de vacances...,com els wats de casa... tanco el llum i fins la propera...
(a una instal·lació solar que volia ser...)
5 de juny del 2008
Dia Mundial del Medi Ambient 08 (2)
Reflexions i consideracions d´en Ep, sobre
Deixar l´hàbit: per una economia baixa en Carboni…
Resulta interessant que no es parli de compostos de Carboni, sinó de Carboni, així en genèric; així doncs si es parla de deixar hàbits, la referencia està clarament enfocada a alló que en pot ocasionar, d´habit: els carbonoadictes estàn de sort, encara hi ha algú que pensa que cal que deixin la dependencia - i per tant el mono - carbònic…,i que passin a l´estadi de l´austeritat o justesa en els consums. Jo no sé com podrem deixar els hàbits carbonoadictes els consumidors involuntaris, x que a mi particularment alló que m´habitua passivament és el carboni que desprenen els tubs d´escapament dels vehicles de l´alfombra grisa i negra de les carreteres, perquè sovint vaig en moto, i si he de fer una reflexió des d´una posició de pensament propera a l´ecologia profunda diré - per posar-me solemne – , que
- a/ la dependencia que molts fumadors empedreïts tenen vers el tabac, ho és tant de la nicotina com del CO2…; sense una dosi cada x temps tant d´un ingredient com d´un altre, no poden passar, millor dit segur que a molts, si els treguessin la nicotina dels cigarrets , cigars i pipes,seguirien fumant, perquè alló que els flipa és el CO, i el CO2 que s´empassen a cada pipada.
- b/que tal dependencia redunda negativament en al seu equilibri energètic, i també en el dels que estàn al seu voltant: com que el deteriorament dels biosistemes dels fumadors és més important- entre altres simptomes solen estar sempre cansats, o manifesten una mena de perversa alegria quan es parla de tenir estrés…-, ja que no hi ha acció degradant que no tingui per consecuencia la subseguent degradació, quan s´els acaba la energia estandar, si no en reposen de nou passen a la estratègia de la massa front a la crítica i la resistencia…: molts fumadors es sap estadísticament que tenen, entre altres, desequilibris en els habits alimentaris: mengen més del que haurien de menjar, o al contrari menys del que pertocaria al se upes i estatura; molts prestatges de molts supermercats estan plens de productes per a cremar grasa, rebaixar pes, reduir panxa i altres galindaines, o bé de tota mena de productes amb tota mena d´embolcalls lluents i atractius per a fer entrar gana…
- c/ els fumadors habituats, és dir els empedreïts, mantenen una mena de tendència regresiva, que els psicoanalistes han definit més d´una vegada com d´enyorança del pit matern…Jo no se si és així o no, però em sembla que puc pensar que tenen una certa tendència a enyorar móns anteriors, a ser una fans d´allò molt remot, ja que abans que es formés l´atmosfera terrestre, la precursora estava composada en un elevadíssim percentatge per carboni i derivats CO, CO2,etc; és per aixó que crec que són una mena d´ extraterrestres que enyoren la seva atmosfera original, i la substitueixen en el nostre planeta de l´atmosfera oxigenada, pel consum de emissions produides per combustions:com les del consum de tabac…ja ho veieu, com de pel·licula de ciencia-ficció, però és ben bé de debó
Dia Mundial del Medi Ambient 08 (1)
Reflexions i consideracions d´en Jos:
Deixa l´hàbit!: vers una economia baixa en Carboni!...
no es tan senzill resumir un lema tant ben trobat com el del Dia Mundial del Medi Ambient d´enguany; el tema és complexe; economia mundial fonamentada en les tecnologíes productores de residus contaminants atmofèrics per combustions, per tant recercadora de fonts d´energia primàries que siguin bons combustibles, etc… Cal tenir en compte, o pressuposar que els hàbits consumistes més comuns comporten el tràfec de dosis elevades de carboni en els processos de consum; i així és al menys pel que fa a hàbits de consum tant de a peu com el tabac i l´alcohol: en el tabac el carboni és produeix per combustió, i en les begudes alcoholiques els seus components el contenen de manera elevada, i ingerits degraden les estructures cel·lulars o al menys exigeixen un nivell de defensa dels sistemes immunitaris per sobre del que hauria de ser considerat rutinari, en el que hi entren importants canvis on el Carboni és fonamental; i seguint la cadena, també cal tenir present que el Carboni és un element que es fonamental per a formar mol·lècules que estructuren la matèria orgànica, i per tant és cabdal en els órgans dels organismes vius…Tot aixó pot sonar a guió de film de culte, com si tot fos de ciencia-ficció, d´un altre temps remot, passat…i no és així; és de debó, és el que tenim ara en el nostre planeta…
Des d´una mirada àmplia, però profunda, que voldrà dir doncs: per anar vers una economia baixa en Carboni?
No és cap novetat que es repiquin campan(y)es sobre els nivells de CO2 - avui dia ja tothom sap que aquest és el simbol químic del dioxid o bioxid de carboni- a l´atmosfera terrestre, o que els països els governs no s´entenguin massa o no es facin obeïr massa pel que fa als acords internacionals sobre reducció de les emissions contaminants com el dioxid de C, establertes a Kyoto; …o en termes més currants que cada vegada l´aire estigui més brut i cada any que passa es fan més l´orni els que haurien de veure-ho tot amb més de quatre ulls…, o al menys amb altres ulls: un altre món és posible, un dels lemes més preuats de l´ambientalisme, és un axioma que passa per ser entés com una altra economia basada en altres principis menys agressius que els imperants acualment és posible, i per aixó s´aconsella deixar els habits… per a tenir el cap prou clar per entendre aquests enunciats. Me fa que, encara, a molts, els costa comprendre que les energies renovables, com la solar i l´eòlica, són netes, i que tendir a utilitzar-les, a extendre-les com un bé a l´abast, vol dir que tothom entengui que la netedat, comença per l´ higiene personal, i que determinats consums relacionats amb les combustions com el tabac, àdhuc el de les begudes alcohòliques, són contaminants dels nostres organismes, els nostres cossos físícs…; i si no ens ha d´importar que així sigui, com podem voler energies netes, si ja ens està bé embrutir les vies respiratories, i el restant del nostre organisme amb minicombustions reiterades durant tota l´activitat diurna?…Com podem tendir a una economia baixa en el molt contaminant atmosfericament carboni, si l´anem integrant en dosis elevades cada dia en els nostres organs vitals?… Per aixó, per entendre correctament tal exhortació: deixeu, deixem l´hàbit!!!
no es tan senzill resumir un lema tant ben trobat com el del Dia Mundial del Medi Ambient d´enguany; el tema és complexe; economia mundial fonamentada en les tecnologíes productores de residus contaminants atmofèrics per combustions, per tant recercadora de fonts d´energia primàries que siguin bons combustibles, etc… Cal tenir en compte, o pressuposar que els hàbits consumistes més comuns comporten el tràfec de dosis elevades de carboni en els processos de consum; i així és al menys pel que fa a hàbits de consum tant de a peu com el tabac i l´alcohol: en el tabac el carboni és produeix per combustió, i en les begudes alcoholiques els seus components el contenen de manera elevada, i ingerits degraden les estructures cel·lulars o al menys exigeixen un nivell de defensa dels sistemes immunitaris per sobre del que hauria de ser considerat rutinari, en el que hi entren importants canvis on el Carboni és fonamental; i seguint la cadena, també cal tenir present que el Carboni és un element que es fonamental per a formar mol·lècules que estructuren la matèria orgànica, i per tant és cabdal en els órgans dels organismes vius…Tot aixó pot sonar a guió de film de culte, com si tot fos de ciencia-ficció, d´un altre temps remot, passat…i no és així; és de debó, és el que tenim ara en el nostre planeta…Des d´una mirada àmplia, però profunda, que voldrà dir doncs: per anar vers una economia baixa en Carboni?
No és cap novetat que es repiquin campan(y)es sobre els nivells de CO2 - avui dia ja tothom sap que aquest és el simbol químic del dioxid o bioxid de carboni- a l´atmosfera terrestre, o que els països els governs no s´entenguin massa o no es facin obeïr massa pel que fa als acords internacionals sobre reducció de les emissions contaminants com el dioxid de C, establertes a Kyoto; …o en termes més currants que cada vegada l´aire estigui més brut i cada any que passa es fan més l´orni els que haurien de veure-ho tot amb més de quatre ulls…, o al menys amb altres ulls: un altre món és posible, un dels lemes més preuats de l´ambientalisme, és un axioma que passa per ser entés com una altra economia basada en altres principis menys agressius que els imperants acualment és posible, i per aixó s´aconsella deixar els habits… per a tenir el cap prou clar per entendre aquests enunciats. Me fa que, encara, a molts, els costa comprendre que les energies renovables, com la solar i l´eòlica, són netes, i que tendir a utilitzar-les, a extendre-les com un bé a l´abast, vol dir que tothom entengui que la netedat, comença per l´ higiene personal, i que determinats consums relacionats amb les combustions com el tabac, àdhuc el de les begudes alcohòliques, són contaminants dels nostres organismes, els nostres cossos físícs…; i si no ens ha d´importar que així sigui, com podem voler energies netes, si ja ens està bé embrutir les vies respiratories, i el restant del nostre organisme amb minicombustions reiterades durant tota l´activitat diurna?…Com podem tendir a una economia baixa en el molt contaminant atmosfericament carboni, si l´anem integrant en dosis elevades cada dia en els nostres organs vitals?… Per aixó, per entendre correctament tal exhortació: deixeu, deixem l´hàbit!!!
18 de maig del 2008
logos i publicitat catalana (2)
_Pel que sembla hi ha una tendència a la proposta per a la reflexió i el debat en l´entorn del disseny gràfic, sobretot ara que ens trobem en periode de celebracions importants i en els parametres temporals actuals corresponents d´uns moviments intelectuals i artístics ara ja històrics…, va dient en Jos, mentre porta els plats a taula
_Ah! Va, una altra de les teves troballes de neo-arqueologia gràfica i documental…
_Ola i là, vaja una definició en la que pretens etiquetar-me!…,escolta i menja, que les postres encara no són a taula, menges criticant el menú, i ja vas de café: sembla que ja comença el relleu de cicle en els estils de la gràfica publicitaria i documental actuals , que ara ja veu disminuir el negoci pel que fa a la utilització d´imatges que referencien i recorden estils i corrents ja desenvolupats en altres periodes anteriors de la historia , com els moviments art-nouveau i coetanis del canvi de segle de fa un segle, o els moviments de protesta i alliberació pop i hippyés dels anys seixanta del segle vint; les vegetacions, floracions i altres figures del mateix repertori font que varem començar a veure en els anuncis de fa uns anys, - sobretot en la tele, on el poder de la videoproducció i de les animacions videogràfiques les fan tant actuals- com p.e. per començar la animació de l´any del Quixot, o bé i per acabar les de la publictitat de la programació del club tr3s C…
_I, Jos, a on vols anar a parar?
_Doncs a alló pel que he començat; després de les filagarses vegetals i altres floracions, sembla que hi ha una preferencia per apostar per la tipografia, com a element visual nodal en la resolució de logotips i marques d´events, celebracions i similars: tenim per cas el logotip de la celebració al 2007 del centenari de la fundació de l´IEC, i ara el del centenari de les excavacions “oficials” a Empúries…D´altra banda enguany també es celebra a la vila de Perpinyà, la capitalitat de la cultura catalana, a la que poden optar totes les catalanes, en el logo de la qual la escriptura, la grafia, sembla que referencíi el tema des dels orígen histórics la marca escrita a catalunya…on els dos ceros de la data 2008, són clars referents gràfico-visuals de la signatura d´un dels personatges referents més antics de l´orígen de la cultura catalana, l´abat Oliva, del qual també es recorda que fa mil anys que va ser escollit abat del monestir de Ripoll i del de sant Miquel de Cuixà; precisament per a celebrar-ho el logotip de l´event també potencia la lletra escrita manualment i també el signe de la “firma” d´aquell eminent pròcer religiós dels orígens de la Catalunya feudal.
_Molta lletra des d´aquells temps, venen a dir, no creus?
_Si, noi, tal com ho has dit, moltes creus, que eren el signe de l´abat Oliva; aixó si, encerclades, tal com corresponia al defensor de la Pau i Treva en les trifulques feudals…http://www.abat-oliba.cat/
_I res més?...
_Bé, pel que crec, el monestir de sant Miquel de Cuixà, enfilat en el massís del Canigó, des de les alçaries del qual es divisa esplendidament la plana del Rosselló i la de l´Empordà, fa de talaia, en les celebracions dels altres dos events, el de Perpinyà i el d´Empúries, a banda i banda dels Pirineus catalans…i Bé a lloc, el fet que a la Empúries hi hagué l´orígen, d´un dels primers comtats catalans, amb seu a la illetaque havia sigut la Palaiapolis dels grecs, i la darrera Emporiae dels romans, i el primer port català al aleshores ja poble de sant Martí…No és debades que en el logotip del centenari emporità, s´acabi de reblar el clau del que sembla una proposta adicional per a la reflexió cultural sobre les llengues i la seva escriptura,- i no només per qué gràcies a l´assentament i influència dels antics grecs a l´illeta dels pobladors autòctons, aquests varen experimentar un important creixement socio-cultural, sobretot desenvolupant un sistema d´escriptura propi- ja que la gràfica del logo mostra tipogràficament la grafia propia del nom del lloc en cada una de les dues llengues clàssiques: Emporion grega i Emporiae romana, a més de la catalana, que talment sembla que es vulgui mantenir en els impassos de les que es van dissenyar a la moda que seguí al gran invent de Gütemberg, i les que a imatge i semblança varen anar sorgint en segles posteriors…
Tot amb tot, internacionalment en el segle vint i per aquelles mateixes dates que el moviment Noucentista reconegué tant els estudis i empentà els treballs de l´ ínsigne Pompeu Fabra per a la normativització de la llengua catalana que sempre tingué una especial sensibilitat pels estudis etimològics, o d´origen i formació dels mots, com els de les excavacions a Empúries, es va començar a desenvolupar el que es coneix en alguns cercles com el reformisme tipogràfic internacional, que apreciá molt la renovació de tipografies per a imprenta de tall clàssic…
_O pols o màquina, sembla que vulguin dir finalment, no?
_Au, vinga Ep, no m´empatollis, que es fa tard i he d´anar al curro.
_Ah! Va, una altra de les teves troballes de neo-arqueologia gràfica i documental…
_Ola i là, vaja una definició en la que pretens etiquetar-me!…,escolta i menja, que les postres encara no són a taula, menges criticant el menú, i ja vas de café: sembla que ja comença el relleu de cicle en els estils de la gràfica publicitaria i documental actuals , que ara ja veu disminuir el negoci pel que fa a la utilització d´imatges que referencien i recorden estils i corrents ja desenvolupats en altres periodes anteriors de la historia , com els moviments art-nouveau i coetanis del canvi de segle de fa un segle, o els moviments de protesta i alliberació pop i hippyés dels anys seixanta del segle vint; les vegetacions, floracions i altres figures del mateix repertori font que varem començar a veure en els anuncis de fa uns anys, - sobretot en la tele, on el poder de la videoproducció i de les animacions videogràfiques les fan tant actuals- com p.e. per començar la animació de l´any del Quixot, o bé i per acabar les de la publictitat de la programació del club tr3s C…
_I, Jos, a on vols anar a parar?
_Doncs a alló pel que he començat; després de les filagarses vegetals i altres floracions, sembla que hi ha una preferencia per apostar per la tipografia, com a element visual nodal en la resolució de logotips i marques d´events, celebracions i similars: tenim per cas el logotip de la celebració al 2007 del centenari de la fundació de l´IEC, i ara el del centenari de les excavacions “oficials” a Empúries…D´altra banda enguany també es celebra a la vila de Perpinyà, la capitalitat de la cultura catalana, a la que poden optar totes les catalanes, en el logo de la qual la escriptura, la grafia, sembla que referencíi el tema des dels orígen histórics la marca escrita a catalunya…on els dos ceros de la data 2008, són clars referents gràfico-visuals de la signatura d´un dels personatges referents més antics de l´orígen de la cultura catalana, l´abat Oliva, del qual també es recorda que fa mil anys que va ser escollit abat del monestir de Ripoll i del de sant Miquel de Cuixà; precisament per a celebrar-ho el logotip de l´event també potencia la lletra escrita manualment i també el signe de la “firma” d´aquell eminent pròcer religiós dels orígens de la Catalunya feudal.
_Molta lletra des d´aquells temps, venen a dir, no creus?
_Si, noi, tal com ho has dit, moltes creus, que eren el signe de l´abat Oliva; aixó si, encerclades, tal com corresponia al defensor de la Pau i Treva en les trifulques feudals…http://www.abat-oliba.cat/
_I res més?...
_Bé, pel que crec, el monestir de sant Miquel de Cuixà, enfilat en el massís del Canigó, des de les alçaries del qual es divisa esplendidament la plana del Rosselló i la de l´Empordà, fa de talaia, en les celebracions dels altres dos events, el de Perpinyà i el d´Empúries, a banda i banda dels Pirineus catalans…i Bé a lloc, el fet que a la Empúries hi hagué l´orígen, d´un dels primers comtats catalans, amb seu a la illetaque havia sigut la Palaiapolis dels grecs, i la darrera Emporiae dels romans, i el primer port català al aleshores ja poble de sant Martí…No és debades que en el logotip del centenari emporità, s´acabi de reblar el clau del que sembla una proposta adicional per a la reflexió cultural sobre les llengues i la seva escriptura,- i no només per qué gràcies a l´assentament i influència dels antics grecs a l´illeta dels pobladors autòctons, aquests varen experimentar un important creixement socio-cultural, sobretot desenvolupant un sistema d´escriptura propi- ja que la gràfica del logo mostra tipogràficament la grafia propia del nom del lloc en cada una de les dues llengues clàssiques: Emporion grega i Emporiae romana, a més de la catalana, que talment sembla que es vulgui mantenir en els impassos de les que es van dissenyar a la moda que seguí al gran invent de Gütemberg, i les que a imatge i semblança varen anar sorgint en segles posteriors…
Tot amb tot, internacionalment en el segle vint i per aquelles mateixes dates que el moviment Noucentista reconegué tant els estudis i empentà els treballs de l´ ínsigne Pompeu Fabra per a la normativització de la llengua catalana que sempre tingué una especial sensibilitat pels estudis etimològics, o d´origen i formació dels mots, com els de les excavacions a Empúries, es va començar a desenvolupar el que es coneix en alguns cercles com el reformisme tipogràfic internacional, que apreciá molt la renovació de tipografies per a imprenta de tall clàssic…
_O pols o màquina, sembla que vulguin dir finalment, no?
_Au, vinga Ep, no m´empatollis, que es fa tard i he d´anar al curro.
3 de maig del 2008
una de romans i costians (3)
_Un cafetó per a tots?...- deia en Mar-, i mentre el preparo, afegiré que fet
i fet a les comarques gironines hi ha tantes capelles dedicades a Sant
Fèlix repartides per les geografies comarcals de la franja prelitoral
-sobretot en l´Empordà, la comarca que ha rebut el seu nom de la antiga
ciutat d´Emporiae-, que bé podriem dir que, cada una respón a una versió
de la vida d´aquell mite, o d´aquell valent; o així ho vull entendre
...encara que segurament haurien sigut els llocs on hi hauria habitatges, nuclis habitats orígen desprès de llogarrets i poblets, o edificis i dependències de uillae, aleshores frecuentats en les reunions catequistiques secretes..;llocs que amb la cristianització de l´Imperi, es varen dedicar a la seva memòria.
_Crec que l´encertes - dic jo-, ara, encara estàn reparant la capella de sant Feliu de la
Garriga; una molt bonica esglèsia romànica, que té un resavi estilístic
en la seva portalada que en el seu arc exterior recorda les portes de les muralles de les
ciutats romanes antigues...mira aquí tinc una foto...
 |
| s.Feliu de la Garriga |
 |
| capitell de la porta de s.Feliu de Boada |
_ Aqui hauriem de santificar és al president Zapatero, ja que els socialistes han pogut fer aprovar la seva proposta de llei de prohibir el consum de tabac a l´interior dels establiments oberts al públic on es serveixen o manipulen aliments i begudes, per majoria del Congrés dels Diputats; per fi podrem anar a un restaurant o una cafeteria que no faci ferum tabaquista, o que les seves parets no tinguin una "pàtina" groga o estiguin enganxifoses....
_ Va calleu, que estàn començant el "Aquí no hay quién viva i el radiopàtio" a la tele, i no m´ho vull perdre...
_Silenci, va, que no m´entero...
 | |
| fotomuntatge d´en Ep, l´artista gràfic de la colla |
30 d’abril del 2008
Conviure: centenari emporità (i 3)
(retall de texte escrit per en Mar -ja se sap que la història antiga li agrada encara que escriure no és el seu strong time- sobre la idea de que devia ser la vila antiga portuaria d´Empúries)
llibres recomanats:
"Aquell paratge de la costa catalana va ser la porta d´entrada de la cultura grega a la península ibèrica, i també la porta d´entrada de la cultura romana, així com de totes les altres cultures i corrents culturals i religioses que en aquell temps es varen esdevenir: l´helenisme, el mitraisme, el cristianisme, etc. Alguns autors definiren aquell entorn social com una mena de grèsol cultural, un entorn urbà i social en el que convivien amb els seus peros i els seus éxits, ibers, grecs i romans, i també molta altra barreja cultural i social procedent d´altres zones -fenicis i cartaginesos- de la Mediterrània, el Mare Nostrum, que era considerat pels romans la seva piscina, on a través dels segles es varen anar succeint cultures i desenvolupant sincretismes religiosos politeistes.
De fet, proves de l´acord intercultural – el que els arqueòlegs anomenen pacte- de totes tres cultures és que varen fer monedes amb símbols molt semblants, si no ben iguals, amb només diferències en les llegendes en les respectives llengües: Untikesken pels ibers, Emp, per els grecs, i M.Emporiae, pels romans..., i que la peça estelar d´ Empúries, la escultura del dèu Asklepios - de la sanació- també va acabar siguent el dèu Esculapi dels romans; i segons noves tesis i plantejaments teòrics, també en la mateixa figura es va venerar al dèu Serapis helenístic."
 |
| detall d´un plafó del recinte arqueolìgic emporità |
llibres recomanats:
"l´Esculapi, el retorn del déu", varis autors, ed. MAC, DCiMC GenCat, i MNAC, 2007.
"10 anys d´arqueologia a l´entorn d´Empúries(1933-2002)", varis autors., coord. Pau Castanyer, ed.MACE/DC Gencat i Ajuntament de l´Escala, 2003.
29 d’abril del 2008
Una de romans i cristians (2)
_Aquesta història-exemple del tarannà d´un ordenat de la cristianitat, un nou heroi
d´una nova forma d´entendre les morals i les teologies de fa algun miler d´anys i més, és un dels més bells exemples del que es diu i no es diu en les seves hagiografies; i dic jo- diu en Ep- que del xoc entre
formes culturals, religioses o socials, sempre es desprén violència, és
per aixó que la diplomacia i la tolerància ha esdevingut l´art dels que
estimem la pau...
però la LLis, ara al seu torn, talla a en Ep, i diu,
_
Para el carro, torero, i deixa´m dir-hi la meva: has relatat el Fèlix
diaca, el màrtir, el santificat... , si, però, jo prefereixo veure´l d´una
altra manera: voldria entendre´l com el jove ciutadà romà que havia
sentit parlar a algun altre convers sobre la figura d´un Sant que es va
enfrontar al poder de Roma i de les velles creences, en la provincia de
Judea; un pensador que havia volgut modernitzar la creença judaica, i
havia sigut admirat i envejat pels sacerdots del Temple de Jehovà, i
finalment considerat un perill per a l´ortodoxia de la fe del poble
d´Israel pel seu Sanedrí o consell suprem que el va entregar al pretor o
jutge romà que no va trobar en aquell santó més culpa que, la gràcia
d´un xerraire bocamoll que no havia desmentit que fós rei -quan per
aquella questió s´el va interrogar- havent de respondre pel càrrec de
soliviantador de les masses jueves-, i la desgracia de ser fins i tot
una mica fanfarró perquè s´havia atrevit a dir que el seu regne no era
d´aquell món...Fèlix veia doncs, en Joshua o Jesus, la valentia en la
simple resposta esquiva de qui no volia un enfrontament directe amb els
romans, i la fermesa de qui no canvia d´idea malgrat la tortura i el
patiment, i a més qui predicava l´amor com a eina fonamental en la
relació fraternal dels que el seguien, maneres molt allunyades d´aquella
crua realitat d´esclaus, lliberts i ciutadans sotmesos a la llei dels
poders materials, dels diners, i de les crueltats legalitzades, en
definitiva de les injusticies extremes d´unes ajustades lleis per a un
extensíssim imperi romà.
Fèlix
era un jove acabat de sortir de l´armari de la seva adolescència, tot
ideals, i ingenu fins a enamorar; era directe però amable com el llevant
front a l´esventada tramontanal, i així en la passió de la
clandestinitat de la nova fe, entre els seus amics conversos va ser
triat per a ser servidor de la nova fe, però..., tanta innocència
concentrada no li permeté passar del diaconat ...
El bescanvi de la llibertat de Crist per la d´un altre pres, un "fanàtic extremista" dels que creien en el Mesies d´Israel, un terrorista d´aquell temps que es deia Barrabàs, a qui el poble preferia per usar la força violenta i cruenta en la demanda d´alliberament del poble d´Israel del jou romà, va ser la solució a la diferència d´opinons entre l´interessat desinterés de la cessió del tribunal dels rabins jueus a la justicia romana i el desinteréssat interés del pretor imperial. Fèlix veia doncs la injusticia que podia generar l ´ús de les armes per a reclamar la llibertat religiosa, i es feia més ferm en la idea d´un treball de pau i predica, on l´amor era l´eina cabdal, per a assolir aquell fí...
La duresa de l´Imperi anava cedint, segle rera segle al treball de sapa dels cristians -malgrat els cops de dissort com la primera escabetxina de Neró- entre els quals Fèlix no va ser més que un puntal, un més, que amb la seva admirable enteresa en els xantatges, els suplicis i les tortures, va posar fonament a la fermesa de la llibertat d´expressió de la creença cristiana, de cara més humanitària que altres creences, també iniciàtiques, que varen anar-se extenent com a nous modes morals pels territoris del vell imperi, com els cultes Isiacs-Serapeics, o el Mitraisme.
_Bravo per les dones; m´agrada més aquesta teva versió Llis -va comentar en Mar tot seguint el fil del que deien els altres- que les d´en Jos o en Ep; la trobo més ajustada, més aproximada al que podia ser veritat. Però jo encara podria explicar a Fèlix d´una manera diferent: Fèlix era un esclau, que tenia per amo a un ciutadà romà d´Emporiae, que tenia propietats en el nord d´Africa; aquell ciutadà, tingués el nom que tingués, posem-hi Caius, havia comprat a Fèlix en un mercat d´esclaus costaner de Mauritània, on una de les seves naus havia recalat; amb el temps es feia acompanyar sempre per Fèlix, ja que usava d´ell en moltes de les seves necessitats: li feia de secretari i administrador -Fèlix havia aprés del seu amo a comptar, llegir i escriure, i el seu interès per continuar aprenent va ser inesgotable, fins a esdevenir gairebé intel·lectual-, i també de valet de chambre i de consol sexual, quelcom molt habitual en aquells temps; Caius però va entrar en contacte amb alguns cristians que el varen guanyar per a la seva comunitat, i així un bon dia va poder reconeixer en una de les reunions clandestines a les quals havia sigut admés, a Fèlix entre els reunits; Fèlix però no estava en mig dels fidels, sinó al costat del que semblava el cap de l´assemblea; així es va assabentar que Fèlix també era diaca de la nova esglèsia... Un bon dia el decret imperial recrudí la repressió contra els cristians, i així fòren extremades les precaucions de clandestinitat entre els creients, però també atiades les delacions per part dels perseguidors; Caius estimava en el que valia a Fèlix, però va ser xantageixat pels decurions que l´amenaçaren amb la confiscació de les seves propietats si no donava els noms dels que sabia que eren cristians; en Caius pogué finalment més la possesió i els diners que l´amor, ja que encara que havia fet importants donacions a la comunitat cristiana, no era encara més que un catecúmen, que no havia sigut batejat encara, i així cedí a la pressió que l´amenaçava amb la pèrdua del seus bens materials, i finalment delatà a molts, però no a Fèlix; aquest va poder fugir d´Emporiae, i va arribar a Gerundae, on es va refugiar en una cabana de pastor en la Vall Llobrega, al peu de la torre de vigia dels soldats romans; allà rebia als creients gironins que anaven a reunir-se amb ell; finalment aquella proximitat a la torre, va fer que els guaites sospitessin de tanta anada i vinguda a la cabana d´un pastor, i el varen detenir. Portat al decurió de guàrdia, aquell va veure que Fèlix portava gravada al foc en la seva pell les marques de l´esclavisme i els usos a que estava destinat com a esclau; va intentar convèncer a Fèlix que renunciés de la creença cristiana, sense cap convenciment, ja que un esclau no mereixia l´esforç, però un ordenat pel cristianisme si, i per aixó li oferia la seva llibertat i la manumisió del sotmetiment als usos i abusos sexuals; però com que Fèlix no volgué abjurar, fou sotmés a tota mena de vexacions: l´escena dels càntics dels angels que sortien de la seva cel·la no vindria a ser res més que la pietosa capa eufemística amb que els redactors del relat oficial de l´Esglèsia Catòlica volgueren passar per sobre d´aquelles crueses i crueltats del suplici i les tortures; finalment, i ja un pedaç de carn violada, el cos de Fèlix va continuar siguent sotmés a laceracions i arrossegat per la via fins a la costa on li varen lligar una mola asinaria al coll, símbol de que fora del jou del sotmetiment a les lleis socials romanes encara existia el pes de la condemna de la llei romana a tota rebel·lia. I si Ep, crec que has narrat l´escena del perquè el volgueren enfonsar al mar, segons em sembla, correctament...I bé, així veig jo a Fèlix, assumint la palma del martiri, "velis nolis" dolça o amarga ...
_ M´agrada que t´hagis recordat dels col·lectius que han sigut tradicionalment perseguits per la seva opció sexual, per aquesta teva versió de la figura de Fèlix...gràcies Mar.
_No es mereixen..., ja era aquesta la meva intenció..., un cafetó per a tots?...mentre el preparo, afegiré que, fet i fet, a les comarques gironines hi ha tantes capelles dedicades a Sant Fèlix repartides per les geografies comarcals de la franja prelitoral -sobretot en l´Empordà, la comarca que ha rebut el seu nom de la antiga ciutat d´Emporiae-, que bé podriem dir que cada una respón a una versió de la vida d´aquell mite, o d´aquell valent; o així ho vull entendre...
El bescanvi de la llibertat de Crist per la d´un altre pres, un "fanàtic extremista" dels que creien en el Mesies d´Israel, un terrorista d´aquell temps que es deia Barrabàs, a qui el poble preferia per usar la força violenta i cruenta en la demanda d´alliberament del poble d´Israel del jou romà, va ser la solució a la diferència d´opinons entre l´interessat desinterés de la cessió del tribunal dels rabins jueus a la justicia romana i el desinteréssat interés del pretor imperial. Fèlix veia doncs la injusticia que podia generar l ´ús de les armes per a reclamar la llibertat religiosa, i es feia més ferm en la idea d´un treball de pau i predica, on l´amor era l´eina cabdal, per a assolir aquell fí...
La duresa de l´Imperi anava cedint, segle rera segle al treball de sapa dels cristians -malgrat els cops de dissort com la primera escabetxina de Neró- entre els quals Fèlix no va ser més que un puntal, un més, que amb la seva admirable enteresa en els xantatges, els suplicis i les tortures, va posar fonament a la fermesa de la llibertat d´expressió de la creença cristiana, de cara més humanitària que altres creences, també iniciàtiques, que varen anar-se extenent com a nous modes morals pels territoris del vell imperi, com els cultes Isiacs-Serapeics, o el Mitraisme.
_Bravo per les dones; m´agrada més aquesta teva versió Llis -va comentar en Mar tot seguint el fil del que deien els altres- que les d´en Jos o en Ep; la trobo més ajustada, més aproximada al que podia ser veritat. Però jo encara podria explicar a Fèlix d´una manera diferent: Fèlix era un esclau, que tenia per amo a un ciutadà romà d´Emporiae, que tenia propietats en el nord d´Africa; aquell ciutadà, tingués el nom que tingués, posem-hi Caius, havia comprat a Fèlix en un mercat d´esclaus costaner de Mauritània, on una de les seves naus havia recalat; amb el temps es feia acompanyar sempre per Fèlix, ja que usava d´ell en moltes de les seves necessitats: li feia de secretari i administrador -Fèlix havia aprés del seu amo a comptar, llegir i escriure, i el seu interès per continuar aprenent va ser inesgotable, fins a esdevenir gairebé intel·lectual-, i també de valet de chambre i de consol sexual, quelcom molt habitual en aquells temps; Caius però va entrar en contacte amb alguns cristians que el varen guanyar per a la seva comunitat, i així un bon dia va poder reconeixer en una de les reunions clandestines a les quals havia sigut admés, a Fèlix entre els reunits; Fèlix però no estava en mig dels fidels, sinó al costat del que semblava el cap de l´assemblea; així es va assabentar que Fèlix també era diaca de la nova esglèsia... Un bon dia el decret imperial recrudí la repressió contra els cristians, i així fòren extremades les precaucions de clandestinitat entre els creients, però també atiades les delacions per part dels perseguidors; Caius estimava en el que valia a Fèlix, però va ser xantageixat pels decurions que l´amenaçaren amb la confiscació de les seves propietats si no donava els noms dels que sabia que eren cristians; en Caius pogué finalment més la possesió i els diners que l´amor, ja que encara que havia fet importants donacions a la comunitat cristiana, no era encara més que un catecúmen, que no havia sigut batejat encara, i així cedí a la pressió que l´amenaçava amb la pèrdua del seus bens materials, i finalment delatà a molts, però no a Fèlix; aquest va poder fugir d´Emporiae, i va arribar a Gerundae, on es va refugiar en una cabana de pastor en la Vall Llobrega, al peu de la torre de vigia dels soldats romans; allà rebia als creients gironins que anaven a reunir-se amb ell; finalment aquella proximitat a la torre, va fer que els guaites sospitessin de tanta anada i vinguda a la cabana d´un pastor, i el varen detenir. Portat al decurió de guàrdia, aquell va veure que Fèlix portava gravada al foc en la seva pell les marques de l´esclavisme i els usos a que estava destinat com a esclau; va intentar convèncer a Fèlix que renunciés de la creença cristiana, sense cap convenciment, ja que un esclau no mereixia l´esforç, però un ordenat pel cristianisme si, i per aixó li oferia la seva llibertat i la manumisió del sotmetiment als usos i abusos sexuals; però com que Fèlix no volgué abjurar, fou sotmés a tota mena de vexacions: l´escena dels càntics dels angels que sortien de la seva cel·la no vindria a ser res més que la pietosa capa eufemística amb que els redactors del relat oficial de l´Esglèsia Catòlica volgueren passar per sobre d´aquelles crueses i crueltats del suplici i les tortures; finalment, i ja un pedaç de carn violada, el cos de Fèlix va continuar siguent sotmés a laceracions i arrossegat per la via fins a la costa on li varen lligar una mola asinaria al coll, símbol de que fora del jou del sotmetiment a les lleis socials romanes encara existia el pes de la condemna de la llei romana a tota rebel·lia. I si Ep, crec que has narrat l´escena del perquè el volgueren enfonsar al mar, segons em sembla, correctament...I bé, així veig jo a Fèlix, assumint la palma del martiri, "velis nolis" dolça o amarga ...
_ M´agrada que t´hagis recordat dels col·lectius que han sigut tradicionalment perseguits per la seva opció sexual, per aquesta teva versió de la figura de Fèlix...gràcies Mar.
_No es mereixen..., ja era aquesta la meva intenció..., un cafetó per a tots?...mentre el preparo, afegiré que, fet i fet, a les comarques gironines hi ha tantes capelles dedicades a Sant Fèlix repartides per les geografies comarcals de la franja prelitoral -sobretot en l´Empordà, la comarca que ha rebut el seu nom de la antiga ciutat d´Emporiae-, que bé podriem dir que cada una respón a una versió de la vida d´aquell mite, o d´aquell valent; o així ho vull entendre...
_ Si, crec que l´encertes, ara, - dic jo per arrodonir el que deia en Mar - encara estàn reparant la capella de sant Fèliu de la
Garriga; una molt bonica esglèsia romànica, que te un resavi estilístic
en la seva portalada que recorda les portes de molts edificis de les
ciutats romanes antigues...mira aquí tinc una foto...
|
| porta de s.Feliu de la Garriga |
_Si, ho sembla..., - intervinc ara jo - però també són interessants les capelles de sant Feliu de Diana, o bé la ara privatitzada sant Feliu de la Guardia, i molt bonica la petita sant Feliu de Boada, o la de sant Feliu de Rodors...; i, encara que feta als anys cinquanta, la capella de sant Feliu de Domeny imita l´estil romànic, i la talla del sant, encara que feta no fa tants anys, té regust a imatgeria siscentesca de la Contrareforma catòlica...
_ Va calleu, que estàn començant el "Polònia" a la tele, i no m´ho vull perdre...
_Mit´el ell, ara també hi posen al JuanPol segon al costat del papi di roma...
_Silenci, va que no m´entero...es que sou...!!
_ Va calleu, que estàn començant el "Polònia" a la tele, i no m´ho vull perdre...
_Mit´el ell, ara també hi posen al JuanPol segon al costat del papi di roma...
_Silenci, va que no m´entero...es que sou...!!
_més felius, no, no creus...!
22 d’abril del 2008
celebrar la Terra per a comprendre-la
Cada 22 d´Abril, just quan en les nostres latituds la primavera comença a esclatar, es celebra cada any el "Dia de la Terra"; aquesta diada ve a ser una cita anual per als molt ocupats, els molt apressats i els molt penjats i per a tothom ampliament, per a reflexionar sobre les problematiques mediambientals, ecosocials, economiques i polítiques que afecten al planeta Terra.
_Me fa que hi ha una bona colla de pàgines a la xarxa Internet que en parlen, diu en Jos
_Si, - respon en Ep- però no va mai malament que es recolzi , em sembla...; Enguany han centrat la reflexió sobre un tema...
_com cada any-talla en Jos-es treballa sobre un entorn, ja ho sabem..., i acaba ja que jo també he d´ utilitzar el pc...
_Mira- acaba dient en Ep- com que ja veig que no em deixaràs acabar, podeu anar a la pàgina
www.ecosofia.org/2006/04/dia_de_la_tierra_22_abril, on trobareu més detalls...
_Bé, veig que m´has entés, i així ningú s´afoga en un got d´aigua...
_Me fa que hi ha una bona colla de pàgines a la xarxa Internet que en parlen, diu en Jos
_Si, - respon en Ep- però no va mai malament que es recolzi , em sembla...; Enguany han centrat la reflexió sobre un tema...
_com cada any-talla en Jos-es treballa sobre un entorn, ja ho sabem..., i acaba ja que jo també he d´ utilitzar el pc...
_Mira- acaba dient en Ep- com que ja veig que no em deixaràs acabar, podeu anar a la pàgina
www.ecosofia.org/2006/04/dia_de_la_tierra_22_abril, on trobareu més detalls...
_Bé, veig que m´has entés, i així ningú s´afoga en un got d´aigua...
_Ja t´el deixo, però no sense abans uns visques: Visca el planeta lliure de problematiques ecoambientals negatives i conflictives! visca ! Visca la consciencia que ens cal per a entendre i aconseguir un us responsable de recursos naturals com l´aigua!
15 d’abril del 2008
Conviure: centenari emporità (2)
(detall de diàleg, a taula, entre en Mar i jo, de l´any passat, quan encara era estudiant )
_Bé, si , si fa no fa…en aquell temps, si…
_Així podem dir que totes les editorials que publiquen llibres són una mica cristo, no?
_Deixa´t d´elogis i de llibres, i i passa´m el pà, que tinc gana.., i a taula, proa, i xerrameca fora!
_Com els antics, que per menjar, calia anar per feina i callar…?
_i tot seguit, clapar,...i fins demà, que l´oli costa car i de llànties no es viu!- dic cínicament!
_tu sempre temptador!, - copsa ell - jo aixó darrer ni de conya, que demà tinc prova de seguiment amb el profe tutor...
_Aixó del centenari del jaciment arqueològic d´Empúries antiga, fa que hom pugui tenir una perspectiva més clara de la història d´aquella població: per a mi és com un llibre, s´obre al segle VI a.C., quan arriben els grecs, i es tanca més o menys al s.VI d.C., quan ja està consolidada la nova cultura visigoda, plenament
cristiana i monoteísta; el llom d´aquest llibre cauria en el temps que els
historiadors diuen que va durar l´auge de la ciutat romana, es dir els
segles primer abans de Crist, i el segle primer després de Crist…
_Ospa!, per allà el naixement de Crist, vindria a ser com el llom del llibre, no?_Bé, si , si fa no fa…en aquell temps, si…
_Així podem dir que totes les editorials que publiquen llibres són una mica cristo, no?
_Tal vegada …algunes si.
_i d´aixó els vé la fama als llibres de text, oi, que són un cristo que a molts ens costa de païr, sobretot els que hem de llegir si-us-plau-per-força-i-només-com-a-referencia-dels-coneixements-dels-estudiosos-anteriors-del-passat..
_Tens un dia avui, guapu, guapu, pel que sembla...
_Si el dia de Convivium;l
escolta..., alló del grèsol, de la barreja social, era cert o no?
Perquè jo no m´ho acabo d´empassar, què en aquell temps eren molt
classistes i bèsties en la diferència de les divisions socials, no?
_Bé, si, de fet degué hi
ha haver segurament una progressió fins als temps de l´Emperador
Caracalla, que va atorgar el dret de ciutadania a tots els habitants de
l´imperi que no fòssin esclaus; i tal vegada a partir d´aleshores havent
esdevinguts tots els lliures, ciutadans romans, alló de la convivencia
fos més cert; però aleshores segurament la cultura ibera seria ja un
vell record, perquè ja estaven romanitzats i eren anomenats hispani, i
els grecs també estaven integrats; romanitzats, encara que ells si que
varen influir en els romans durant el periode anomenat Helenístic, que
va durar des del segle III a.C i fins el temps del primer emperador
August, ja quan va nèixer Crist.
_Ja t´ho dic sempre, quan vols ets genial.., però gairebé sempre massa geniut.
_Deixa´t d´elogis i de llibres, i i passa´m el pà, que tinc gana.., i a taula, proa, i xerrameca fora!
_Com els antics, que per menjar, calia anar per feina i callar…?
_i tot seguit, clapar,...i fins demà, que l´oli costa car i de llànties no es viu!- dic cínicament!
_tu sempre temptador!, - copsa ell - jo aixó darrer ni de conya, que demà tinc prova de seguiment amb el profe tutor...
13 d’abril del 2008
Parxes, pegats i altres barbaritats
_Avui arribo baldat. El tràfec per les carreteres locals, comarcals i provincials es transforma en una mena de mountain-cross, per la poca gràcia del tràfic dels camions d´ elevat tonatge, ja que per causa del pes de llur càrrega el ferm d´ aquestes vies secundàries i terciaries, menys reforçat, es sol enfonsar i deteriorar amb major celeritat i a més pel cantons exteriors del ferm de la calçada, per on hem de passar els motoristes de poca monta; i quan els serveis de conservació de vies s´adonen, quan volen hi posen remei, però amb “parches”,….
_aixó que dius no és català; aquí en diem posar pegats…
_bé, com tu diguis, tu ets l´entés en matèria de llengua local…
_local ho seràs tú, pedaç de tutti-fruti…
_ara ets tu qui diu no se que de tufrutis, i aixó no és català…
_el que passa és que no ets gens cosmopolita; aixó del tutti-frutti és una expressió italiana que s´ha fet molt corrent en el parlar col·loquial en altres llengues, i és molt popular internacionalment…
_I que passa si jo vull dir parxe, en lloc de pegat, com tu dius tutti-frutti en lloc de variat, versátil o barrija-barreig; o és que el castellà és menys internacional que l´italià…?
_va, va!, no exageris, que només t´ho feia notar per alló de que cal estar sempre amatent a la parla catalana correcta …
_Ja, ho veig!, tu vas d´italianismes, i aleshores jo que uso un terme dels veïns més veïns, i ja sóc un barbaritzador…és que n´hi ha que no teniu pietat!
_Bueno!...
_Veus com tu també dius astracanades! Bueno és un mot castellà i gens català; has de dir…
_Bé, he de dir bé; però home Llis, que jo només volia complaure´t, ja que per a tu és millor el castellà que l´italià per a mestitzar la nostra llengua, ara que aixó dels mestisatges està tant a la page...
_Ja, com els pegats de la carretera, que amb tants que hi ha sembla que els ciclomotoristes, que sempre hem d´anar pels costats externs de la calzada, fem concursos de singlots, ja que a cada pegat fem un bot o una botada, segons la finura en el parxejat; més o menys com quan parlem català i l´omplim de barbarismes populistes, de cultismes, i /o altres mots i girs exotics…que per als que sou delicats en aixó de la puresa en la parla, sembla que us portin per l´autopista dels obstacles a la correcció idiomatica...
_tu ho has dit; és tal com dius! avui estàs inspirat…
_més aviat parxejat i sacsejat…
_doncs au, descansa un “rato”, i et porto el “ti”…
_no cal , “merci”.
_”amén”.
I és que són com criatures…
_aixó que dius no és català; aquí en diem posar pegats…
_bé, com tu diguis, tu ets l´entés en matèria de llengua local…
_local ho seràs tú, pedaç de tutti-fruti…
_ara ets tu qui diu no se que de tufrutis, i aixó no és català…
_el que passa és que no ets gens cosmopolita; aixó del tutti-frutti és una expressió italiana que s´ha fet molt corrent en el parlar col·loquial en altres llengues, i és molt popular internacionalment…
_I que passa si jo vull dir parxe, en lloc de pegat, com tu dius tutti-frutti en lloc de variat, versátil o barrija-barreig; o és que el castellà és menys internacional que l´italià…?
_va, va!, no exageris, que només t´ho feia notar per alló de que cal estar sempre amatent a la parla catalana correcta …
_Ja, ho veig!, tu vas d´italianismes, i aleshores jo que uso un terme dels veïns més veïns, i ja sóc un barbaritzador…és que n´hi ha que no teniu pietat!
_Bueno!...
_Veus com tu també dius astracanades! Bueno és un mot castellà i gens català; has de dir…
_Bé, he de dir bé; però home Llis, que jo només volia complaure´t, ja que per a tu és millor el castellà que l´italià per a mestitzar la nostra llengua, ara que aixó dels mestisatges està tant a la page...
_Ja, com els pegats de la carretera, que amb tants que hi ha sembla que els ciclomotoristes, que sempre hem d´anar pels costats externs de la calzada, fem concursos de singlots, ja que a cada pegat fem un bot o una botada, segons la finura en el parxejat; més o menys com quan parlem català i l´omplim de barbarismes populistes, de cultismes, i /o altres mots i girs exotics…que per als que sou delicats en aixó de la puresa en la parla, sembla que us portin per l´autopista dels obstacles a la correcció idiomatica...
_tu ho has dit; és tal com dius! avui estàs inspirat…
_més aviat parxejat i sacsejat…
_doncs au, descansa un “rato”, i et porto el “ti”…
_no cal , “merci”.
_”amén”.
I és que són com criatures…
2 d’abril del 2008
una de romans i cristians (1)
_Uff, ja ha passat la Setmana Santa; una setmana de festes que només serveix per a qué molta gent faci el negoci rodó de temporada, el del començament de primavera...,- diu en Ep..
_i tant, què seria del petit comerç, dels establiments turístics i altres serveis relacionables si no fos pel calendari de festes heretat de les societats amb cristianisme regulador, i si només es poguessin refiar del periode estival de vacances!!! ,- reforça en Jos.
_Bé sigui com sigui, el cas és que cada any per "Setmana Santa", els mitjans de comunicació, sobretot la programació de les teles, les ràdios i moltes publicacions en paper, ens recorden els moments més memorables d´aquella peli dels antics: la Passió i Mort de Crist; i així cada any ens deixen anar els rotllos dels relats aquells sobre el camí de la vida de Crist, i també sobre les aventures i agonies dels que per seguir-lo, varen ser emprenyats i pelats ...- continua en Ep.
_Sense anar més lluny, una de tals figures ens la trobem a casa, i enguany amb un relleu especial, ja que diversos events, entre l´any passat i ara, nexen la seva història amb algunes celebracions com el Centenari de la inauguració del jaciment de l´antiga ciutat grecoromana d´Empúries, o el retorn al Museu del MAC Empúries de l´escultura de Esculapi, deitat grecoromana de la medecina, una peça d´origen grec helenístic considerada l´ única de les seves característiques trobada a la península, o encara els mil-cinc-cents anys de la construcció de l´esglèsia del poble de sant Martí d´Empúries...; es tracta de l´inefable Sant Feliu, originalment anomenat llatinament Fèlix=feliç, màrtir cristià del segle IV d.C., que segons les hagiografies de l´esglèsia catòlica, va ser capturat i torturat fins a morir pels governants romans de la Gerunda d´aquell temps...
en Ep, ara talla a en Jos, tot dient:
_Posats a seguir una història segurament molt carregada d´afegitons per part dels ministres de tals afers, constructors dels annals del fonament de la història de la cristiana religió, fem-ho bé. Jo, pel meu cantó, m´he fet aquesta versió: Pel que diuen aquelles fonts religioses, va venir d´Africa perquè allà havia seguit la prèdica d´alguns deixebles dels apostols, i s´havia convertit al cristianisme; va decidir dons professar el sacerdoci i era ja aleshores diaca; així que va pendre la decissió de venir a Hispània, on la predicació, la difusió de la fe cristiana i l´ajut a les comunitats cristianes emergents era una necessitat imperiosa, ja que aquí en la península estaven més perseguits per la cultura dominant, la romana.
Sembla que va desembarcar primer a Barcino, i després al port d´Emporiae, ciutat grecoromana que es trobava semiderruida -per causa, diuen uns, de les primeres invasions dels gots, o, diuen altres, per l´abandonament progressiu de la ciutat pels seus habitants-; Emporiae havia esdevingut una ciutat fantasma en questió de dos segles, ja que havia quedat relegada com a escala comercial per causa de l´auge i el creixement d´ altres ciutats costaneres situades més avall de territori de la provincia romana, que havien esdevingut molt actives i més grans, com Gerunda=Girona, Baetulo=Badalona, Barcino=Barcelona o Tarraco=Tarragona.
Una vegada a Emporiae, Fèlix es va posar en contacte amb la comunitat de cristians d´aquella ciutat, i es devia reunir amb ells d´amagat, en ves a saber en quin indret d´aquelles restes d´edificis derruïts; tal vegada les restes de l´Stoà de l´antiga Neapolis o ciutat grega , esdevinguda barri portuari, en segles anteriors, de la dinàmica Emporiae romana -el brogit dels sopars als tricliniums i
les festes simposiae, o el silenci més vigilat de les nits, era a la ciutat romana
construida a pocs metres- dalt del turó. En aquells anys amb prou feines s´aguantaven senceres les parets i la volta del sostre d´un vell edifici de termes, o banys públics, que hi havia a tocar la Stoà; allà encara devien ser útils les grans cisternes del subsol de l´stoà, que tanta set dels més desfavorits per la fortuna havien aplacat en una ciutat grega primària que esdevingué així moderna o, per dir-ho correctament, helenística, feia ja dos segles; aquelles cisternes doncs, tal vegada serviren, en el segle IV després de Crist, per a batejar per immersió -símbol ritual d´ acceptar en la nova fe, en la colla, després d´ immergir als neofits en els fonaments de la nova doctrina- als nous conversos que Fèlix feia, d´amagat, per por que les autoritats romanes d´aquella ciutat que havia sigut la porta d´entrada de la cultura llatina a la peninsula ibèrica, no els enxampessin i empresonessin...
Aquesta mena d´episodis varen quedar en la memòria dels emporitants cristians, que després del sacrifici dels màrtirs, i una vegada el cristianisme esdevingué, amb l´emperador Constantí, religió oficial de l´Imperi d´Occident, varen construir, aprofitant aquelles parets que restaven de les antigues termes, una petita capella, una "cel·la memòriae", en record dels màrtirs, al voltant de la qual enterraren els seus difunts...
Segurament Fèlix estaria entre els recordats en l´"ara" d´aquella capella: a Gerunda, ciutat on va ser portat a judici, el pretor el va condemnar a diversos suplicis per a que renegués de la seva fe, i conta el relat hagiogràfic, que no podent arrancar-li l´abjuració, el varen condemnar a morir ofegat en les aigües del mar; venia a ser com si no podent fer-lo creient politeista novament, i éssent el bateig en la nova creença cristiana un bany per immersió, la ràbia dels seus torturadors hagués volgut que fos anegat per una immersió sens fi...; per a que fos així li varen lligar una mola, o roda de molí deteriorada, al coll, per a que el seu pes li impedís surar; el relat seguia dient que els angels el varen salvar de morir ofegat, i altres fonts que morint ofegat va pujar a la glòria dels cels de la mà dels angels...; fet i fet, cada nova salvació d´un suplici, atiaria la ràbia i l´odi dels seus botxins que aplicarien el següent turment amb major crueldat, així ho dona a entendre el relat hagiogràfic, i aixó s´explicaria per la necessitat doctrinal de remarcar la crueltat dels no cristians...
_Bé sigui com sigui, el cas és que cada any per "Setmana Santa", els mitjans de comunicació, sobretot la programació de les teles, les ràdios i moltes publicacions en paper, ens recorden els moments més memorables d´aquella peli dels antics: la Passió i Mort de Crist; i així cada any ens deixen anar els rotllos dels relats aquells sobre el camí de la vida de Crist, i també sobre les aventures i agonies dels que per seguir-lo, varen ser emprenyats i pelats ...- continua en Ep.
 |
| iconografies infogràfiques de Serdisinfograf s.l. |
en Ep, ara talla a en Jos, tot dient:
_Posats a seguir una història segurament molt carregada d´afegitons per part dels ministres de tals afers, constructors dels annals del fonament de la història de la cristiana religió, fem-ho bé. Jo, pel meu cantó, m´he fet aquesta versió: Pel que diuen aquelles fonts religioses, va venir d´Africa perquè allà havia seguit la prèdica d´alguns deixebles dels apostols, i s´havia convertit al cristianisme; va decidir dons professar el sacerdoci i era ja aleshores diaca; així que va pendre la decissió de venir a Hispània, on la predicació, la difusió de la fe cristiana i l´ajut a les comunitats cristianes emergents era una necessitat imperiosa, ja que aquí en la península estaven més perseguits per la cultura dominant, la romana.
 |
| infografia de Serdisnfograf s.l. |
Aquesta mena d´episodis varen quedar en la memòria dels emporitants cristians, que després del sacrifici dels màrtirs, i una vegada el cristianisme esdevingué, amb l´emperador Constantí, religió oficial de l´Imperi d´Occident, varen construir, aprofitant aquelles parets que restaven de les antigues termes, una petita capella, una "cel·la memòriae", en record dels màrtirs, al voltant de la qual enterraren els seus difunts...
Segurament Fèlix estaria entre els recordats en l´"ara" d´aquella capella: a Gerunda, ciutat on va ser portat a judici, el pretor el va condemnar a diversos suplicis per a que renegués de la seva fe, i conta el relat hagiogràfic, que no podent arrancar-li l´abjuració, el varen condemnar a morir ofegat en les aigües del mar; venia a ser com si no podent fer-lo creient politeista novament, i éssent el bateig en la nova creença cristiana un bany per immersió, la ràbia dels seus torturadors hagués volgut que fos anegat per una immersió sens fi...; per a que fos així li varen lligar una mola, o roda de molí deteriorada, al coll, per a que el seu pes li impedís surar; el relat seguia dient que els angels el varen salvar de morir ofegat, i altres fonts que morint ofegat va pujar a la glòria dels cels de la mà dels angels...; fet i fet, cada nova salvació d´un suplici, atiaria la ràbia i l´odi dels seus botxins que aplicarien el següent turment amb major crueldat, així ho dona a entendre el relat hagiogràfic, i aixó s´explicaria per la necessitat doctrinal de remarcar la crueltat dels no cristians...
30 de març del 2008
Conviure: Centenari emporità (1)
[Aquest
any es celebra el centenari de les primeres excavacions que arqueòlegs
catalans varen empendre amb mètode i continuitat (1908-2008). Van estar
dirigides per l´arquitecte Puig i Cadafalch, i coordinades per Emili
Gandia, conservador museístic però considerat el primer arqueòleg català
que treballà amb metodologia científica.]
"Els Foceus, quan doblaren el cap que ara anomenem Norfeu, havien albirat la fumarola que s´eleva des de l´extem d´una ampla badia -que ara anomenem de Roses-, i allà adrecen les seves naus; Els
vaixells grecs varen arribar a l´illot que feia de ciutadella, aïllada
dels perills de terra ferma, a la població ibèra que hi estava
instal·lada; els aiguamolls i llacunes estanyades que hi havia en tota la corba costanera del golf -badia també-
envoltaven la desembocadura d´un riu, ben bé al davant d´aquell recer
aïllat dels íbers; allà vivien més o menys feliços, amb cacera i pesca
abundant, tant a la costa com a la mar que envoltava el seu illot
rocallós: Entaulen contacte amb els autòctons, i troben que el que ofereixen els convé a ambdós, fent d´aquella primera trobada una relació que perdurarà per segles, ja que els grecs poden doncs instal·lar un port d´escala en la seva recerca de nous llocs on establir-se, emigrants com eren de la seva pàtria llunyana.
No passà més que un segle -aviat és dit-, i decideixen, emprenedors com eren, ampliar aquell establiment que havien fet a l´illot dels ibers, als que ja havien omplert de noves tecnologies i bens: les belles ceràmiques, els nous ensats per a tota mena d´usos, els telers avançats per a fer teixits més resistents i ben tramats, el tint per a embellir-los, les innovadores tècniques constructives, les millores en la fosa de minerals i el motlluratge metal·lurgic per a fer millors eines i estris, ara ja en ferro ben polit, i sobretot la moneda com a instrument d´ intercanvi econòmic: ja no caldrà intercanviar productes o serveis, tot sovint injustos i favorables als més poderosos, es deien... L´ organització i representació social també anà canviant, i així la nova cultura grega anà calant en els ibers, no només en els de l´illot, sinó també en els de les planes del rerapaís.
Decidiren doncs construir una vila per a ells, murallada i en terra més ferma, que ja seria més pròpiament seva, la dels grecs, anomenant-la Emporion. Així començà la història de les cultures bressol a ca nostra."
_Home, Ep, que no és cap “cuentu”, es que en les antigues cultures sempre podem trobar alguna lliçó, o quelcom que encara ens serveix o que és fonamental…, ja sabeu de la meva dedicació a la feina literària...; a més m´ha ajudat en Mar, que ell si que en sap de Història.
_ah! si?, doncs, Mar...- diu en Ep-, què m´en dius dels romans, perquè allà també hi havien romans, oi?
_I tant; però arribaren una mica més tard; tres segles després si fa no fa; Emporion, aquest mot està en singular, amb ells va esdevenir Emporiae, que vol dir : els emporis, mot en plural; Emporion vol dir establiment mercantil o mercat, traduit del grec antic. Amb els romans arribaren doncs els mercats, el comerç de major abast; vaja que tant centre comercial va ser la ciutat dels grecs, com ho va acabar sent la que varen construir els romans, i per tant ja eren dos, i per tant eren els mercats, que finalment s´uniren en una sola ciutat, el Municipium Emporiae.
adreces web d´interés www.mac.es/empuries/index.htm
22 de març del 2008
el xou dels dissabtes d´en Jos i en Xolu (2)
 |
| il·lustracció d´en Jep Ll. Ro.Ma. |
Aquell dissabte en Jos es va aixecar amb el peu que no tocava, i li va tocar el rebre al Xolu :
_si, és veritat, però encara no has trobat el teu minotaure, el teu monstre, al qual desafiar, i amb el que fer-te amic al final; sempre val més un amic que un enemic.. no? No em posis banyes ara…
_pero, que t´agafa ara, jo no em poso tant amb tu, si t´emprenyes per les meves crítiques és el teu problema!... a més tu no ets cap monstre, en tot cas un mini…., mínimalista, en lloc d´una exageració…
_ja està, veus com fas imatges poètiques i qualitatives; m´has comparat amb alló que no és una exageració, per tant amb la justesa; tanmateix quan vols pots ésser d´alló més afalagador, la música minimalista és una de les contemporànies més ben valorades; t´ha sortit la ciència infusa…_deixa estar de floritures musicals què és el meu camp…, i no és infusa, és fusa, com hi ha corxees, o blanques o negres, o belles i bèsties..., o cols, o naps, o bledes o…, va anem a comprar al mercat, i per demà més… i anota a la llista els porros per a vichysoisse que vol fer en Jep, i les flors que la Ma vol posar al xifonnier de l´estudi, i sobretot no t´en descuidis; i agafa el cistell o el carret, que no vull traginar amb bosses de plàstic, que podriem folrar les parets de tantes que en tenim,
_no voldras també que et dugui a coll-i-bé, no!!!?
i és que a vegades n´hi ha per sucar-hi pa encara que no poguem ficar cullerada!
_tu perqué ets un lletraferit,
però i als que ens agrada la música i no les "torrades"
que fas cada dia, què…?!
_genial,
tiu, ets genial i ni tu mateix t´adones dels teus valors; acabés de
fer una imatge metafòrica d´elevada iconicitat del que poden ser
també les pàgines de text d´un llibre, i ni t´has adonat...,i a
sobre critiques als que ens agrada aquesta manera de comunicar;
ets un pou de contradiccions; hauries de valorar-te una mica més…Quan
composes una peça musical- i a mi m´agraden les teves cançons-
hauries de veure en cada nota o compàs, com segur que ho veus, una
imatge, un vers, un poema o la bellesa, l´amor o jo que se…
_ba,
ba, ara m´ensenyaràs a fer cançons…Ja fa temps que en se de
musicar…_si, és veritat, però encara no has trobat el teu minotaure, el teu monstre, al qual desafiar, i amb el que fer-te amic al final; sempre val més un amic que un enemic.. no? No em posis banyes ara…
_pero, que t´agafa ara, jo no em poso tant amb tu, si t´emprenyes per les meves crítiques és el teu problema!... a més tu no ets cap monstre, en tot cas un mini…., mínimalista, en lloc d´una exageració…
_ja està, veus com fas imatges poètiques i qualitatives; m´has comparat amb alló que no és una exageració, per tant amb la justesa; tanmateix quan vols pots ésser d´alló més afalagador, la música minimalista és una de les contemporànies més ben valorades; t´ha sortit la ciència infusa…_deixa estar de floritures musicals què és el meu camp…, i no és infusa, és fusa, com hi ha corxees, o blanques o negres, o belles i bèsties..., o cols, o naps, o bledes o…, va anem a comprar al mercat, i per demà més… i anota a la llista els porros per a vichysoisse que vol fer en Jep, i les flors que la Ma vol posar al xifonnier de l´estudi, i sobretot no t´en descuidis; i agafa el cistell o el carret, que no vull traginar amb bosses de plàstic, que podriem folrar les parets de tantes que en tenim,
_no voldras també que et dugui a coll-i-bé, no!!!?
i és que a vegades n´hi ha per sucar-hi pa encara que no poguem ficar cullerada!
20 de març del 2008
El xou dels dissabtes d´en Jos i en Xolu (1)
_Teseus va ser un heroi en un laberint, cercant vèncer a alló que considerava monstruós, en un entorn en el que era fácil perdrés; un monstre, tal vegada una imatge proyectada en el seu insconscient, un miratge de si mateix, que els filosofs antics trobaren interessant traslladar a narració épica i alliçonadora, dins el corpus psicoeducatiu de narracions mitològiques de les antigues cultures bressol…Quantes situacions considerades obstacles a vèncer, reptes a les nostres capacitats o aptituds, s´ens presenten cada dia, que si es tornen dificils d´assolir, es poden començar a percebre com a mostruositats a descalificar per a justificar les pròpies mancances…Tal vegada calgui entendre així, des de la contemporaneitat, aquell i altres mites antics. De fet la Literatura Infantil i Juvenil està plena d´aventures que plantegen els desafiaments de la descoberta, del cara a cara amb alló que, a vegades, no entenem...
_bé Jos, ja sabem que saps explicar, i que t´agrada desmitificar, però talla una mica la “refle”, no?, que és dissabte, tiu i hem d´anar al mercat…
_si clar, com que tu no tens altra cosa a fer que liar un pitu rera l´altre, i quan te l´has polit, vens amb presses, però d´escoltar-me res de res, i no t´enteres i em vens amb excuses de mal company…
_eh! para el carro, que encara hi ha democràcia i llibertats musicals...
_què t´empatolles ara, que té a veure la democràcia amb el fumar? Es veu que tens ganes de gresca sorollosa…
_mira, dons si té a veure, i molt… si no vols fum, no calis foc, i aquí hi ha molta foguera; aixó del Teseus i el minotaure, i aixó de que es desafien, que si la carn, que si neden junts, que si estàn despullats a la platja..,aixó crema! i a mi no m'harmonitza!
_que n´ets de tanoca; en comptes de mirar-t´ho pel costat eròtic, mirat´ho pel costat metafòric, què és més divertit, home…; si sempre se t´omple el cap de sexe i imatges del tal, la vida es torna un gran conyàs o una polleguera monumental; intenta en cada imatge eròtica veure quelcom més: símbols, metàfores, referents d´ iconicitat múltiple en un mateix mot - el que es coneix com polisemia- i etceteres; la poesia és sobretot aixó: sovint el poeta és un màgic que ens proposa enigmes a descobrir en els seus mots; interpretant-los assolirem el missatge immers en l´entrellat dels seus versos, i així ens plaurà intel·lectivament el repte dels seus poemes i els enigmes de cada dia, fent-nos més capaços d´esdevenir persones sàvies…No tot el que es veu és en realitat el que és, o en frase d´un poeta francés, Paul Eluard, : "hi ha altres móns però estàn en aquest", encara que a primer cop d´ull no els copsem o veiem…
_si clar, com que tu no tens altra cosa a fer que liar un pitu rera l´altre, i quan te l´has polit, vens amb presses, però d´escoltar-me res de res, i no t´enteres i em vens amb excuses de mal company…
_eh! para el carro, que encara hi ha democràcia i llibertats musicals...
_què t´empatolles ara, que té a veure la democràcia amb el fumar? Es veu que tens ganes de gresca sorollosa…
_mira, dons si té a veure, i molt… si no vols fum, no calis foc, i aquí hi ha molta foguera; aixó del Teseus i el minotaure, i aixó de que es desafien, que si la carn, que si neden junts, que si estàn despullats a la platja..,aixó crema! i a mi no m'harmonitza!
_que n´ets de tanoca; en comptes de mirar-t´ho pel costat eròtic, mirat´ho pel costat metafòric, què és més divertit, home…; si sempre se t´omple el cap de sexe i imatges del tal, la vida es torna un gran conyàs o una polleguera monumental; intenta en cada imatge eròtica veure quelcom més: símbols, metàfores, referents d´ iconicitat múltiple en un mateix mot - el que es coneix com polisemia- i etceteres; la poesia és sobretot aixó: sovint el poeta és un màgic que ens proposa enigmes a descobrir en els seus mots; interpretant-los assolirem el missatge immers en l´entrellat dels seus versos, i així ens plaurà intel·lectivament el repte dels seus poemes i els enigmes de cada dia, fent-nos més capaços d´esdevenir persones sàvies…No tot el que es veu és en realitat el que és, o en frase d´un poeta francés, Paul Eluard, : "hi ha altres móns però estàn en aquest", encara que a primer cop d´ull no els copsem o veiem…
-Si , clar com que el xou bissnes musical dels hits i els rankings és tant poc d'eròtic, jo m'he de fer l'estret, oi? ja sé que la poesia és el fonament de moltes peces de música i sovint la d'inspiració, i al revés...però a mi la xerrameca de bon matí em va grossa, que vols que et digui!
-al menys fes-te badia, bon dia, ondia! no...? quines penques de poca sociabilitat teniu els músics a vegades!
i és que a vegades val més fer-se l'orni o fer muts-i-a-la-gàbia...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)