Traductor de Google

13 d’abril del 2008

Parxes, pegats i altres barbaritats

_Avui arribo baldat. El tràfec per les carreteres locals, comarcals i provincials es transforma en una mena de mountain-cross, per la poca gràcia del tràfic dels camions d´ elevat tonatge, ja que per causa del pes de llur càrrega el ferm d´ aquestes vies secundàries i terciaries, menys reforçat, es sol enfonsar i deteriorar amb major celeritat i a més pel cantons exteriors del ferm de la calçada, per on hem de passar els motoristes de poca monta; i quan els serveis de conservació de vies s´adonen, quan volen hi posen remei, però amb “parches”,….
_aixó que dius no és català; aquí en diem posar pegats…
_bé, com tu diguis, tu ets l´entés en matèria de llengua local…
_local ho seràs tú, pedaç de tutti-fruti…
_ara ets tu qui diu no se que de tufrutis, i aixó no és català…
_el que passa és que no ets gens cosmopolita; aixó del tutti-frutti és una expressió italiana que s´ha fet molt corrent en el parlar col·loquial en altres llengues, i és molt popular internacionalment…
_I que passa si jo vull dir parxe, en lloc de pegat, com tu dius tutti-frutti en lloc de variat, versátil o barrija-barreig; o és que el castellà és menys internacional que l´italià…?
_va, va!, no exageris, que només t´ho feia notar per alló de que cal estar sempre amatent a la parla catalana correcta …
_Ja, ho veig!, tu vas d´italianismes, i aleshores jo que uso un terme dels veïns més veïns, i ja sóc un barbaritzador…és que n´hi ha que no teniu pietat!
_Bueno!...
_Veus com tu també dius astracanades! Bueno és un mot castellà i gens català; has de dir…
_Bé, he de dir bé; però home Llis, que jo només volia complaure´t, ja que per a tu és millor el castellà que l´italià per a mestitzar la nostra llengua, ara que aixó dels mestisatges està tant a la page...
_Ja, com els pegats de la carretera, que amb tants que hi ha sembla que els ciclomotoristes, que sempre hem d´anar pels costats externs de la calzada, fem concursos de singlots, ja que a cada pegat fem un bot o una botada, segons la finura en el parxejat; més o menys com quan parlem català i l´omplim de barbarismes populistes, de cultismes, i /o altres mots i girs exotics…que per als que sou delicats en aixó de la puresa en la parla, sembla que us portin per l´autopista dels obstacles a la correcció idiomatica...
_tu ho has dit; és tal com dius! avui estàs inspirat…
_més aviat parxejat i sacsejat…
_doncs au, descansa un “rato”, i et porto el “ti”…
_no cal , “merci”.
_”amén”.
I és que són com criatures…