"Aquell paratge de la costa catalana va ser la porta d´entrada de la cultura grega a la península ibèrica, i també la porta d´entrada de la cultura romana, així com de totes les altres cultures i corrents culturals i religioses que en aquell temps es varen esdevenir: l´helenisme, el mitraisme, el cristianisme, etc. Alguns autors definiren aquell entorn social com una mena de grèsol cultural, un entorn urbà i social en el que convivien amb els seus peros i els seus éxits, ibers, grecs i romans, i també molta altra barreja cultural i social procedent d´altres zones -fenicis i cartaginesos- de la Mediterrània, el Mare Nostrum, que era considerat pels romans la seva piscina, on a través dels segles es varen anar succeint cultures i desenvolupant sincretismes religiosos politeistes.
De fet, proves de l´acord intercultural – el que els arqueòlegs anomenen pacte- de totes tres cultures és que varen fer monedes amb símbols molt semblants, si no ben iguals, amb només diferències en les llegendes en les respectives llengües: Untikesken pels ibers, Emp, per els grecs, i M.Emporiae, pels romans..., i que la peça estelar d´ Empúries, la escultura del dèu Asklepios - de la sanació- també va acabar siguent el dèu Esculapi dels romans; i segons noves tesis i plantejaments teòrics, també en la mateixa figura es va venerar al dèu Serapis helenístic."
 |
| detall d´un plafó del recinte arqueolìgic emporità |
llibres recomanats:
"l´Esculapi, el retorn del déu", varis autors, ed. MAC, DCiMC GenCat, i MNAC, 2007.
"10 anys d´arqueologia a l´entorn d´Empúries(1933-2002)", varis autors., coord. Pau Castanyer, ed.MACE/DC Gencat i Ajuntament de l´Escala, 2003.
