una de romans i cristians (1)

_Uff, ja ha passat la Setmana Santa; una setmana de festes que només serveix per a qué molta gent faci el negoci rodó de temporada, el del començament de primavera...,- diu en Ep..

_i tant, què seria del petit comerç, dels establiments turístics i altres serveis relacionables si no fos pel calendari de festes heretat de les societats amb cristianisme regulador, i si només es poguessin refiar del periode estival de vacances!!! ,- reforça en Jos.
_Bé sigui com sigui, el cas és que cada any per "Setmana Santa", els mitjans de comunicació, sobretot la programació de les teles, les ràdios i moltes publicacions en paper, ens recorden els moments més memorables d´aquella peli dels antics: la Passió i Mort de Crist; i així cada any ens deixen anar els rotllos dels relats aquells sobre el camí de la vida de Crist, i també sobre les aventures i agonies dels que per seguir-lo, varen ser emprenyats i pelats ...- continua en Ep.

iconografies infogràfiques de Serdisinfograf s.l.

_Sense anar més lluny, una de tals figures ens la trobem a casa, i enguany amb un relleu especial, ja que diversos events, entre l´any passat i ara, nexen la seva història amb algunes celebracions com el Centenari de la inauguració del jaciment de l´antiga ciutat grecoromana d´Empúries, o el retorn al Museu del MAC Empúries de l´escultura de Esculapi, deitat grecoromana de la medecina, una peça d´origen grec helenístic considerada l´ única de les seves característiques trobada a la península, o encara els mil-cinc-cents anys de la construcció de l´esglèsia del poble de sant Martí d´Empúries...; es tracta de l´inefable Sant Feliu, originalment anomenat llatinament Fèlix=feliç, màrtir cristià del segle IV d.C., que segons les hagiografies de l´esglèsia catòlica, va ser capturat i torturat fins a morir pels governants romans de la Gerunda d´aquell temps...
en Ep, ara talla a en Jos, tot dient:
_Posats a seguir una història segurament molt carregada d´afegitons per part dels ministres de tals afers, constructors dels annals del fonament de la història de la cristiana religió, fem-ho bé. Jo, pel meu cantó, m´he fet aquesta versió: Pel que diuen aquelles fonts religioses, va venir d´Africa perquè allà havia seguit la prèdica d´alguns deixebles dels apostols, i s´havia convertit al cristianisme; va decidir dons professar el sacerdoci i era ja aleshores diaca; així que va pendre la decissió de venir a Hispània, on la predicació, la difusió de la fe cristiana i l´ajut a les comunitats cristianes emergents era una necessitat imperiosa, ja que aquí en la península estaven més perseguits per la cultura dominant, la romana.

Sembla que va desembarcar primer a Barcino, i després al port d´Emporiae, ciutat grecoromana que es trobava semiderruida -per causa, diuen uns, de les primeres invasions dels gots, o, diuen altres, per l´abandonament progressiu de la ciutat pels seus habitants-; Emporiae havia esdevingut una ciutat fantasma en questió de dos segles, ja que havia  quedat relegada com a escala comercial per causa de l´auge i el creixement d´ altres ciutats costaneres situades més avall de territori de la provincia romana, que havien esdevingut molt actives i més grans, com Gerunda=Girona, Baetulo=Badalona, Barcino=Barcelona  o Tarraco=Tarragona.

infografia de Serdisnfograf s.l.

Una vegada a Emporiae, Fèlix es va posar en contacte amb la comunitat de cristians d´aquella ciutat, i es devia reunir amb ells d´amagat, en ves a saber en quin indret d´aquelles restes d´edificis derruïts; tal vegada les restes de l´Stoà de l´antiga Neapolis o ciutat grega , esdevinguda barri portuari, en segles anteriors, de la dinàmica Emporiae romana -el brogit dels sopars als tricliniums i les festes simposiae, o el silenci més vigilat de les nits, era a la ciutat romana construida a pocs metres- dalt del turó. En aquells anys amb prou feines s´aguantaven senceres les parets i la volta del sostre d´un vell edifici de termes, o banys públics, que hi havia a tocar la Stoà; allà encara devien ser útils les grans cisternes del subsol de l´stoà, que tanta set dels més desfavorits per la fortuna havien aplacat en una ciutat grega primària que esdevingué així moderna o, per dir-ho correctament, helenística, feia ja dos segles; aquelles cisternes doncs, tal vegada serviren, en el segle IV després de Crist, per a batejar per immersió -símbol ritual d´ acceptar en la nova fe, en la colla, després d´ immergir als neofits en els fonaments de la nova doctrina-  als nous conversos que Fèlix feia, d´amagat, per por que les autoritats romanes d´aquella ciutat que havia sigut la porta d´entrada de la cultura llatina a la peninsula ibèrica, no els enxampessin i empresonessin...
Aquesta mena d´episodis varen quedar en la memòria dels emporitants cristians, que després del sacrifici dels màrtirs, i una vegada el cristianisme esdevingué, amb l´emperador Constantí, religió oficial de l´Imperi d´Occident, varen construir, aprofitant aquelles parets que restaven de les antigues termes, una petita capella, una "cel·la memòriae", en record dels màrtirs, al voltant de la qual enterraren els seus difunts...
Segurament Fèlix estaria entre els recordats en l´"ara" d´aquella capella: a Gerunda, ciutat on va ser portat a judici, el pretor el va condemnar a diversos suplicis per a que renegués de la seva fe, i conta el relat hagiogràfic, que no podent arrancar-li l´abjuració, el varen condemnar a morir ofegat en les aigües del mar; venia a ser com si no podent fer-lo creient politeista novament, i éssent el bateig en la nova creença cristiana un bany per immersió, la ràbia dels seus torturadors hagués volgut que fos anegat per una immersió sens fi...; per a que fos així li varen lligar una mola, o roda de molí deteriorada, al coll, per a que el seu pes li impedís surar; el relat seguia dient que els angels el varen salvar de morir ofegat, i altres fonts que morint ofegat va pujar a la glòria dels cels de la mà dels angels...; fet i fet, cada nova salvació d´un suplici, atiaria la ràbia i l´odi dels seus botxins que aplicarien el següent turment amb major crueldat, així ho dona a entendre el relat hagiogràfic, i aixó s´explicaria per la necessitat doctrinal de remarcar la crueltat dels no cristians...