Traductor de Google

30 de març del 2008

Conviure: Centenari emporità (1)

[Aquest any es celebra el centenari de les primeres excavacions que arqueòlegs catalans varen empendre amb mètode i continuitat (1908-2008). Van estar dirigides per l´arquitecte Puig i Cadafalch, i coordinades per Emili Gandia, conservador museístic però considerat el primer arqueòleg català que treballà amb metodologia científica.]
"Els Foceus, quan doblaren el cap que ara anomenem Norfeu, havien albirat la fumarola que s´eleva des de l´extem d´una ampla badia -que ara anomenem de Roses-, i allà adrecen les seves naus; Els vaixells grecs varen arribar a l´illot que feia de ciutadella, aïllada dels perills de terra ferma, a la població ibèra que hi estava instal·lada; els aiguamolls i llacunes estanyades que hi havia en tota la corba costanera del golf -badia també- envoltaven la desembocadura d´un riu, ben bé al davant d´aquell recer aïllat dels íbers; allà vivien més o menys feliços, amb cacera i pesca abundant, tant a la costa com a la mar que envoltava el seu illot rocallós: 
Entaulen contacte amb els autòctons, i troben que el que ofereixen els convé a ambdós,  fent d´aquella primera trobada una relació que perdurarà per segles, ja que els grecs poden doncs instal·lar un port d´escala en la seva recerca de nous llocs on establir-se, emigrants com eren de la seva pàtria llunyana.
No passà més que un segle -aviat és dit-, i decideixen, emprenedors com eren, ampliar aquell establiment que havien fet a l´illot dels ibers, als que ja havien omplert de noves tecnologies i bens: les belles ceràmiques, els nous ensats per a tota mena d´usos, els telers avançats per a fer teixits més resistents i ben tramats, el tint per a embellir-los, les innovadores tècniques constructives, les millores en la fosa de minerals i el motlluratge metal·lurgic per a fer millors eines i estris, ara ja en ferro ben polit, i sobretot la moneda com a instrument d´ intercanvi econòmic: ja no caldrà intercanviar productes o serveis, tot sovint injustos i favorables als més poderosos, es deien... L´ organització i representació social també anà canviant, i així la nova cultura grega anà calant en els ibers, no només en els de l´illot, sinó també en els de les planes del rerapaís. 
Decidiren doncs construir una vila per a ells, murallada i en terra més ferma, que ja seria més pròpiament seva, la dels grecs, anomenant-la Emporion. Així començà la història de les cultures bressol a ca nostra."

_Ostres, com t´enrotlles Jos; tiu, mai hauria cregut que t´agradés tant explicar contes… 
_Home, Ep, que no és cap “cuentu”, es que en les antigues cultures sempre podem trobar alguna lliçó, o quelcom que encara ens serveix o que és fonamental…, ja sabeu de la meva dedicació a la feina literària...; a més m´ha ajudat en Mar, que ell si que en sap de Història.
_ah! si?, doncs, Mar...- diu en Ep-, què m´en dius dels romans, perquè allà també hi havien romans, oi? 
_I tant; però arribaren una mica més tard; tres segles després si fa no fa; Emporion, aquest mot està en singular, amb ells va esdevenir Emporiae, que vol dir : els emporis, mot en plural; Emporion vol dir establiment mercantil o mercat, traduit del grec antic. Amb els romans arribaren doncs els mercats, el comerç de major abast; vaja que tant centre comercial va ser la ciutat dels grecs, com ho va acabar sent la que varen construir els romans, i per tant ja eren dos, i per tant eren els mercats, que finalment s´uniren en una sola ciutat, el Municipium Emporiae.


adreces web d´interés www.mac.es/empuries/index.htm