 |
| il·lustracció d´en Jep Ll. Ro.Ma. |
Aquell dissabte en Jos es va aixecar amb el peu que no tocava, i li va tocar el rebre al Xolu :
_si, és veritat, però encara no has trobat el teu minotaure, el teu monstre, al qual desafiar, i amb el que fer-te amic al final; sempre val més un amic que un enemic.. no? No em posis banyes ara…
_pero, que t´agafa ara, jo no em poso tant amb tu, si t´emprenyes per les meves crítiques és el teu problema!... a més tu no ets cap monstre, en tot cas un mini…., mínimalista, en lloc d´una exageració…
_ja està, veus com fas imatges poètiques i qualitatives; m´has comparat amb alló que no és una exageració, per tant amb la justesa; tanmateix quan vols pots ésser d´alló més afalagador, la música minimalista és una de les contemporànies més ben valorades; t´ha sortit la ciència infusa…_deixa estar de floritures musicals què és el meu camp…, i no és infusa, és fusa, com hi ha corxees, o blanques o negres, o belles i bèsties..., o cols, o naps, o bledes o…, va anem a comprar al mercat, i per demà més… i anota a la llista els porros per a vichysoisse que vol fer en Jep, i les flors que la Ma vol posar al xifonnier de l´estudi, i sobretot no t´en descuidis; i agafa el cistell o el carret, que no vull traginar amb bosses de plàstic, que podriem folrar les parets de tantes que en tenim,
_no voldras també que et dugui a coll-i-bé, no!!!?
i és que a vegades n´hi ha per sucar-hi pa encara que no poguem ficar cullerada!
_tu perqué ets un lletraferit,
però i als que ens agrada la música i no les "torrades"
que fas cada dia, què…?!
_genial,
tiu, ets genial i ni tu mateix t´adones dels teus valors; acabés de
fer una imatge metafòrica d´elevada iconicitat del que poden ser
també les pàgines de text d´un llibre, i ni t´has adonat...,i a
sobre critiques als que ens agrada aquesta manera de comunicar;
ets un pou de contradiccions; hauries de valorar-te una mica més…Quan
composes una peça musical- i a mi m´agraden les teves cançons-
hauries de veure en cada nota o compàs, com segur que ho veus, una
imatge, un vers, un poema o la bellesa, l´amor o jo que se…
_ba,
ba, ara m´ensenyaràs a fer cançons…Ja fa temps que en se de
musicar…_si, és veritat, però encara no has trobat el teu minotaure, el teu monstre, al qual desafiar, i amb el que fer-te amic al final; sempre val més un amic que un enemic.. no? No em posis banyes ara…
_pero, que t´agafa ara, jo no em poso tant amb tu, si t´emprenyes per les meves crítiques és el teu problema!... a més tu no ets cap monstre, en tot cas un mini…., mínimalista, en lloc d´una exageració…
_ja està, veus com fas imatges poètiques i qualitatives; m´has comparat amb alló que no és una exageració, per tant amb la justesa; tanmateix quan vols pots ésser d´alló més afalagador, la música minimalista és una de les contemporànies més ben valorades; t´ha sortit la ciència infusa…_deixa estar de floritures musicals què és el meu camp…, i no és infusa, és fusa, com hi ha corxees, o blanques o negres, o belles i bèsties..., o cols, o naps, o bledes o…, va anem a comprar al mercat, i per demà més… i anota a la llista els porros per a vichysoisse que vol fer en Jep, i les flors que la Ma vol posar al xifonnier de l´estudi, i sobretot no t´en descuidis; i agafa el cistell o el carret, que no vull traginar amb bosses de plàstic, que podriem folrar les parets de tantes que en tenim,
_no voldras també que et dugui a coll-i-bé, no!!!?
i és que a vegades n´hi ha per sucar-hi pa encara que no poguem ficar cullerada!
