Traductor de Google

20 de març del 2008

El xou dels dissabtes d´en Jos i en Xolu (1)

_Teseus va ser un heroi en un laberint, cercant vèncer a alló que considerava monstruós, en un entorn en el que era fácil perdrés; un monstre, tal vegada una imatge proyectada en el seu insconscient, un miratge de si mateix, que els filosofs antics trobaren interessant traslladar a narració épica i alliçonadora, dins el corpus psicoeducatiu de narracions mitològiques de les antigues cultures bressol…Quantes situacions considerades obstacles a vèncer, reptes a les nostres capacitats o aptituds, s´ens presenten cada dia, que si es tornen dificils d´assolir, es poden començar a percebre com a mostruositats a descalificar per a justificar les pròpies mancances…Tal vegada calgui entendre així, des de la contemporaneitat, aquell i altres mites antics. De fet la Literatura Infantil i Juvenil està plena d´aventures que plantegen els desafiaments de la descoberta, del cara a cara amb alló que, a vegades, no entenem...
_bé Jos, ja sabem que saps explicar, i que t´agrada desmitificar, però talla una mica la “refle”, no?, que és dissabte, tiu i hem d´anar al mercat…
_si clar, com que tu no tens altra cosa a fer que liar un pitu rera l´altre, i quan te l´has polit, vens amb presses, però d´escoltar-me res de res, i no t´enteres i em vens amb excuses de mal company…
_eh! para el carro, que encara hi ha democràcia i llibertats musicals...
_què t´empatolles ara, que té a veure la democràcia amb el fumar? Es veu que tens ganes de gresca sorollosa…
_mira, dons si té a veure, i molt… si no vols fum, no calis foc, i aquí hi ha molta foguera; aixó del Teseus i el minotaure, i aixó de que es desafien, que si la carn, que si neden junts, que si estàn despullats a la platja..,aixó crema! i a mi no m'harmonitza!
_que n´ets de tanoca; en comptes de mirar-t´ho pel costat eròtic, mirat´ho pel costat metafòric, què és més divertit, home…; si sempre se t´omple el cap de sexe i imatges del tal, la vida es torna un gran conyàs o una polleguera monumental; intenta en cada imatge eròtica veure quelcom més: símbols, metàfores, referents d´ iconicitat múltiple en un mateix mot - el que es coneix com polisemia- i etceteres; la poesia és sobretot aixó: sovint el poeta és un màgic que ens proposa enigmes a descobrir en els seus mots; interpretant-los assolirem el missatge immers en l´entrellat dels seus versos, i així ens plaurà intel·lectivament el repte dels seus poemes i els enigmes de cada dia, fent-nos més capaços d´esdevenir persones sàvies…No tot el que es veu és en realitat el que és, o en frase d´un poeta francés, Paul Eluard, : "hi ha altres móns però estàn en aquest", encara que a primer cop d´ull no els copsem o veiem…
-Si , clar com que el xou bissnes musical dels hits i els  rankings és tant poc d'eròtic, jo m'he de fer l'estret, oi? ja sé que la poesia és el fonament de moltes peces de música i sovint la d'inspiració, i al revés...però a mi la xerrameca de bon matí em va grossa, que vols que et digui!
-al menys fes-te badia, bon dia, ondia! no...? quines penques de poca sociabilitat teniu els músics a vegades!

i és que a vegades val més fer-se l'orni o fer muts-i-a-la-gàbia...