_La primavera ja és a les portes: tornarem a escoltar els poemes que consuetudinariament evoquen els arbres fruiters més característics descrits en ara com a florits…,al tanto: florits de flors, no de floridures. Les llengues solen estar plenes d´ alló que per a alguns pot ser una trampa, un parany, però que per a altres pot ser un avís, una invitació especial: les homofonies, les polisemies o les formes quasipolisemiques, i els mots derivats, amb desinencies especifíques, són la manera que tenen les intel·ligències verbals de donar a entendre no una redundància, sinó una diferenciació, sovint i a vegades, per llunyania o contraposició, per oposició o asintonia,.... Jo que no soc filòleg entenc, des de l´entorn del que en sé una mica, el Naturalisme i la Botànica, que la flor que és la més bella promesa i la més delicada potència vers el fruitar com a culminació d´un cicle natural vital, és l´estat oposat a la floridura, que és aquell procés de putrefacció, de descomposició, en que la matèria orgànica comença a deixar de ser valuosa energèticament, es dir gastronomicament, per a molts peixos, mamífers i ocells, tot i que ho és encara per a algún i per a molts invertebrats, vegetals i microorganismes…
En la Natura, en la Biosfera, els equilibris i les interaccions entre els éssers mantenen unes proporcions precises: massa aigua pot provocar que les flors és cremin o marceixin, però massa nutrients amb l´aigua necesaria també…i la poiquilohidria, i naturalment la manca d´aigua, fa que…
_Bé deixem-ho, diu en Jos, que no estic per a rollassos…; Ep, he vist les fotos que has fet en la darrera sortida a “herborejar”, com dius tú… i quines flors tant delicades que has fotografiat…
_Ah!, si, clar, són orquídies, que vaig anar a veure aquest febrer passat; com ha fet tant bon temps, han florit –i no “s´han florit”- la mar de bé; són d´un dels entorns paisatgístics més calms i arrecerats de les planes empordaneses, d´una de les petites valls del massís del Montgrí…goita, aquesta n´és una; a vegades ens les trobem en racons sobtats d´entorns naturals que obtenen la qualificació de paratges; en ells es solen trobar mostres d´habitats especialitzats d´espècies, a vegades endèmiques, es dir que o bé són escadusseres, o bé són només pròpies d´entorns d´unes determinades característiques d´un terrirori... algunes orquídees en són..., i Jos, ara que ja estàs més a tó -vull dir que ara que no m´engegues les reflexions naturalístiques a pastar, o passes llargament d´elles -, que et sembla si em fas una unça del llibre que has acabat de llegir?; l´he vist a la tauleta de la sala, però no te´l sabia, i a més sempre els folres.
_Tafanejant, eh?...No, avui, no, que diries que és un "totxo"; demà; ara explica´m quelcom més de la flora dels llocs que visites...
_Si, doncs apa que tú: Va, que no vull que ens tirem els d´en Tolki pel cap...; mira aquesta és una altra de les herbàcees en flor que he trobat - foto infra -, oi que sembla una flor de lis, eh? doncs no diries pas que és. Demà més; de demà no passa que em diguis de que và el llibre que llegeiges...; i si no no et pago el marronet a la cafeteria de la plaça...
