_Si, ja sabem que us hem tingut molt descuidats durant el mes de gener; però és que ha sigut un ménsis horribilis; A veure, anem a pams, l´amor verdader ni es compra ni es ven, o no?; doncs bé, per evitar la temptació no hem volgut anotar res al blog durant el gener,...
I a una altra cosa; continuant la sèrie de pensades sobre alló de les crítiques als suposats plagis i copies i altres galindaines que han anat apareguent en variats medis i per medi de diferents plomes, a vegades a quina més aguda aquí posarem un granet més al piló de relativitzacions sobre el mateix; veiam: Hi hauria qui de les tematitzacions sorgides dels fenomens de les noticies dels esdeveniments que han tingut més canxa mediatica, o de les sorgides de les corrents i tendències de les novetats tecnològiques, científiques, filosofiques o artístiques, si l´us que varis publicistes fan d´un tema gràfic a partir d´una idea que sorgeix d´ aquestes tematitzacions, si empren el tema encara que sigui expresat iconografica o gràficament de maneres diferenciades, diran que són plagis, que uns ho han plagiat del primer que ha sigut publicat..., fent així que altra vegada la data de sortida sigui una fita decisiva en qui te la raó en haver sigut el primer en aixó i alló, i alló altre..., fomentant aquell competitivisme tant exasperant del capitalisme dels number one,...
_Bé aturem les haches aquí, em diu en Ep...
_doncs -dic jo- passem a comentar alguns casos, de varis autors i entitats bastant conegudes, sobre una mateixa idea gràfica genèrica: els plànols de les línies de metro. Sobre aquest tema hi ha tres o quatre exemples destacats: la mateixa Associació per a la creació del Col·legi Professional de Disseny Gràfic, per a publicitar la seva web i com a interficie gràfica de la mateixa, i per a l´alfombreta del ratoliu de la màquina ordinador, va usar tal idea gràfica, de tal manera que cada estació de metro era una pàgina temàtica de la web. Més o menys per les mateixes dates en el concurs de disseny que va convocar al 2004 Hewlett-PacKard, l ´HP Inspire, van donar el primer premi a un dissenyador que havia desenvolupat en un plànol el tema dels retrobaments i encreuaments de vides diferents, com si fòssin línies de metro;...Pocs anys després la Fira Viscom Sign de Madrid publicitava l´event amb uns anuncis basats en el tema del mapa de les linies de metro d´una població, en aquest cas les estacions de les linies i els noms de les mateixes linies eren designades amb variats aditaments, eines, tecnologies i entorns del Disseny i la Comunicació Gràfica...; i per a rematar, aquest mateix any passat, pero ara amb més raó que Canuto, la Comunidad de Madrid a través de la seva Consejeria de transportes, va renovar el plànol del metro de la seva àrea metropolitana, ara si un planol d´un metro actual; és d'esperar que els savis entesos en plagis i demés similituds no caiguin en la temptació de dir que els que s´emporten el premi al millor plagiador són els autors del nou plànol del tren metropolità de Madrid... Es a dir, que d'una idea genèrica tothom en pot fer ús per ser del domini públic, on estaria el conflicte seria si en la seva formalització es veies el mateix planejament i resolució gràfica, és dir la còpia igual o gairebé.
_Però Ep, si que hay casos flagrantis, no? , em diu la Llis...
I jo amb tot el pesar, li he de dir: si que n´hi ha, però ja t´ho explicaré demà.
I a una altra cosa; continuant la sèrie de pensades sobre alló de les crítiques als suposats plagis i copies i altres galindaines que han anat apareguent en variats medis i per medi de diferents plomes, a vegades a quina més aguda aquí posarem un granet més al piló de relativitzacions sobre el mateix; veiam: Hi hauria qui de les tematitzacions sorgides dels fenomens de les noticies dels esdeveniments que han tingut més canxa mediatica, o de les sorgides de les corrents i tendències de les novetats tecnològiques, científiques, filosofiques o artístiques, si l´us que varis publicistes fan d´un tema gràfic a partir d´una idea que sorgeix d´ aquestes tematitzacions, si empren el tema encara que sigui expresat iconografica o gràficament de maneres diferenciades, diran que són plagis, que uns ho han plagiat del primer que ha sigut publicat..., fent així que altra vegada la data de sortida sigui una fita decisiva en qui te la raó en haver sigut el primer en aixó i alló, i alló altre..., fomentant aquell competitivisme tant exasperant del capitalisme dels number one,...
_Bé aturem les haches aquí, em diu en Ep...
_doncs -dic jo- passem a comentar alguns casos, de varis autors i entitats bastant conegudes, sobre una mateixa idea gràfica genèrica: els plànols de les línies de metro. Sobre aquest tema hi ha tres o quatre exemples destacats: la mateixa Associació per a la creació del Col·legi Professional de Disseny Gràfic, per a publicitar la seva web i com a interficie gràfica de la mateixa, i per a l´alfombreta del ratoliu de la màquina ordinador, va usar tal idea gràfica, de tal manera que cada estació de metro era una pàgina temàtica de la web. Més o menys per les mateixes dates en el concurs de disseny que va convocar al 2004 Hewlett-PacKard, l ´HP Inspire, van donar el primer premi a un dissenyador que havia desenvolupat en un plànol el tema dels retrobaments i encreuaments de vides diferents, com si fòssin línies de metro;...Pocs anys després la Fira Viscom Sign de Madrid publicitava l´event amb uns anuncis basats en el tema del mapa de les linies de metro d´una població, en aquest cas les estacions de les linies i els noms de les mateixes linies eren designades amb variats aditaments, eines, tecnologies i entorns del Disseny i la Comunicació Gràfica...; i per a rematar, aquest mateix any passat, pero ara amb més raó que Canuto, la Comunidad de Madrid a través de la seva Consejeria de transportes, va renovar el plànol del metro de la seva àrea metropolitana, ara si un planol d´un metro actual; és d'esperar que els savis entesos en plagis i demés similituds no caiguin en la temptació de dir que els que s´emporten el premi al millor plagiador són els autors del nou plànol del tren metropolità de Madrid... Es a dir, que d'una idea genèrica tothom en pot fer ús per ser del domini públic, on estaria el conflicte seria si en la seva formalització es veies el mateix planejament i resolució gràfica, és dir la còpia igual o gairebé.
_Però Ep, si que hay casos flagrantis, no? , em diu la Llis...
I jo amb tot el pesar, li he de dir: si que n´hi ha, però ja t´ho explicaré demà.
